Vés al contingut

Depressió major: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4: Línia 4:
|CIM9= {{CIM9|296}}
|CIM9= {{CIM9|296}}
}}
}}
La '''depressió major''' o '''trastorn depressiu major''' és un [[Depressió (estat d'ànim)|trastorn depressiu]] greu, persistent, amb baixa [[autoestima]], desesperança i pèrdua d'interès o [[Anhedonia|pèrdua de plaer]] en activitats normalment agradables.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bains, N; Abdijadid, S |títol= Major Depressive Disorder |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 7|volum= 2021 Abr 20; NBK559078 (rev) |pmid= 32644504 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK559078/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> Els afectats també poden presentar [[Deliri|deliris]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Zaninotto, L; Souery, D ; Calati, R; Camardese, G; ''et al'' |títol= Dimensions of Delusions in Major Depression: Socio-demographic and Clinical Correlates in an Unipolar-Bipolar Sample |publicació= Clin Psychopharmacol Neurosci |pàgines=pp: 48-52|volum= 2015 Abr 30; 13 (1) |doi= 10.9758/cpn.2015.13.1.48 |pmid= 25912537 |pmc= 4423154 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4423154/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> [[al·lucinacions]] o [[Ideació suïcida|idees suïcides]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Pompili, M |títol= Critical appraisal of major depression with suicidal ideation |publicació= Ann Gen Psychiatry |pàgines=pp: 1-5|volum= 2019 Maig 31; 18 (1) |doi= 10.1186/s12991-019-0232-8 |pmid= 31164909 |pmc= 6543655 |url= https://www.researchgate.net/publication/333519193_Critical_appraisal_of_major_depression_with_suicidal_ideation |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> Introduït per un grup de clínics nord-americans a mitjans dels anys setanta, el terme va ser adoptat per l'[[Associació Americana de Psiquiatria]] per a aquest [[Síndrome|grup de símptomes]] sota l'epígraf dels [[trastorns de l'estat d'ànim]] a la versió de 1980 de la classificació [[DSM]]-III,<ref>{{ref-publicació|cognom= Pope Jr, HG; Spitzer, RL; Williams, JBW; Woodruff, R; Wynne, LC |títol= Affective disorders |publicació= A: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (Third Edition) Chap. 3, American Psychiatric Association |pàgines=pp: 205-224|volum= 1980; Maig |url= http://aditpsiquiatriaypsicologia.es/images/CLASIFICACION%20DE%20ENFERMEDADES/DSM-III.pdf |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> i s'ha utilitzat àmpliament des de llavors.
La '''depressió major''' o '''trastorn depressiu major''' és un [[Depressió (estat d'ànim)|trastorn depressiu]] greu, persistent, amb baixa [[autoestima]], desesperança i pèrdua d'interès o [[Anhedonia|pèrdua de plaer]] en activitats normalment agradables.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bains, N; Abdijadid, S |títol= Major Depressive Disorder |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 7|volum= 2021 Abr 20; NBK559078 (rev) |pmid= 32644504 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK559078/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> Els afectats també poden presentar [[Deliri|deliris]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Zaninotto, L; Souery, D ; Calati, R; Camardese, G; ''et al'' |títol= Dimensions of Delusions in Major Depression: Socio-demographic and Clinical Correlates in an Unipolar-Bipolar Sample |publicació= Clin Psychopharmacol Neurosci |pàgines=pp: 48-52|volum= 2015 Abr 30; 13 (1) |doi= 10.9758/cpn.2015.13.1.48 |pmid= 25912537 |pmc= 4423154 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4423154/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> [[al·lucinacions]], [[Ideació suïcida|idees suïcides]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Pompili, M |títol= Critical appraisal of major depression with suicidal ideation |publicació= Ann Gen Psychiatry |pàgines=pp: 1-5|volum= 2019 Maig 31; 18 (1) |doi= 10.1186/s12991-019-0232-8 |pmid= 31164909 |pmc= 6543655 |url= https://www.researchgate.net/publication/333519193_Critical_appraisal_of_major_depression_with_suicidal_ideation |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref> o una [[síndrome de Cotard]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ocampo, H; Febres-Ramos, RJ; Arestegui, S; Bravo, R; Cardenas, D |títol= Cotard syndrome in recurrent depressive disorder: Case report |publicació= Rev Fac Med Hum (Lima) |pàgines=pp: 859-864|volum= 2021; 21 (4) |doi= 10.25176/RFMH.v21i4.3303 |issn= 2308-0531 |url= http://www.scielo.org.pe/pdf/rfmh/v21n4/en_2308-0531-rfmh-21-04-859.pdf |llengua= anglès |consulta= 5 gener 2022|}}</ref> Introduït per un grup de clínics nord-americans a mitjans dels anys setanta, el terme va ser adoptat per l'[[Associació Americana de Psiquiatria]] per a aquest [[Síndrome|grup de símptomes]] sota l'epígraf dels [[trastorns de l'estat d'ànim]] a la versió de 1980 de la classificació [[DSM]]-III,<ref>{{ref-publicació|cognom= Pope Jr, HG; Spitzer, RL; Williams, JBW; Woodruff, R; Wynne, LC |títol= Affective disorders |publicació= A: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (Third Edition) Chap. 3, American Psychiatric Association |pàgines=pp: 205-224|volum= 1980; Maig |url= http://aditpsiquiatriaypsicologia.es/images/CLASIFICACION%20DE%20ENFERMEDADES/DSM-III.pdf |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> i s'ha utilitzat àmpliament des de llavors.


El diagnòstic del trastorn depressiu major es basa en les experiències descrites per la persona o els familiars i en un examen de l'estat mental de l'individu.<ref name=Pat2015>{{ref-publicació|cognom= Patton, Lauren L. |títol= Major Depressive Disorder |publicació= A: The ADA Practical Guide to Patients with Medical Conditions (Second Ed.) |volum= 2015 Ag 13; Chap. 15 |editorial= John Wiley & Sons |pàgines=pag: 339. {{ISBN|978-1-118-92928-5}} |url= https://books.google.com/books?id=OTJiCgAAQBAJ&pg=PA339 |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021}}</ref> No hi ha proves de laboratori per al trastorn, però es poden fer proves per descartar trastors físics que puguin causar símptomes similars.<ref name=Pat2015/> El moment més freqüent d'aparició de la malaltia és entorn als 20 anys d'[[edat]], amb les dones afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.<ref name=Kes2013/> El curs del trastorn varia molt, des d'un episodi de mesos fins a un trastorn de tota la vida amb episodis depressius majors recurrents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Lye, MS; Tey, YY; Tor, YS; Shahabudin, AF; ''et al'' |títol= Predictors of recurrence of major depressive disorder |publicació= PLoS One |pàgines=pp: e0230363|volum= 2020 Mar 19; 15 (3) |doi= 10.1371/journal.pone.0230363 |pmid= 32191745 |pmc= 7082055 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7082055/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref>
El diagnòstic del trastorn depressiu major es basa en les experiències descrites per la persona o els familiars i en un examen de l'estat mental de l'individu.<ref name=Pat2015>{{ref-publicació|cognom= Patton, Lauren L. |títol= Major Depressive Disorder |publicació= A: The ADA Practical Guide to Patients with Medical Conditions (Second Ed.) |volum= 2015 Ag 13; Chap. 15 |editorial= John Wiley & Sons |pàgines=pag: 339. {{ISBN|978-1-118-92928-5}} |url= https://books.google.com/books?id=OTJiCgAAQBAJ&pg=PA339 |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021}}</ref> No hi ha proves de laboratori per al trastorn, però es poden fer proves per descartar trastors físics que puguin causar símptomes similars.<ref name=Pat2015/> El moment més freqüent d'aparició de la malaltia és entorn als 20 anys d'[[edat]], amb les dones afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.<ref name=Kes2013/> El curs del trastorn varia molt, des d'un episodi de mesos fins a un trastorn de tota la vida amb episodis depressius majors recurrents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Lye, MS; Tey, YY; Tor, YS; Shahabudin, AF; ''et al'' |títol= Predictors of recurrence of major depressive disorder |publicació= PLoS One |pàgines=pp: e0230363|volum= 2020 Mar 19; 15 (3) |doi= 10.1371/journal.pone.0230363 |pmid= 32191745 |pmc= 7082055 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7082055/ |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref>
Línia 25: Línia 25:
* [[Dolor crònic]]: Molts dels pacients amb dolor constant i refractari al tractament, sobretot els d'edat avançada, pateixen una depressió greu.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zis, P; Daskalaki, A; Bountouni, I; Sykioti, P; ''et al'' |títol= Depression and chronic pain in the elderly: links and management challenges |publicació= Clin Interv Aging |pàgines=pp: 709-720|volum= 2017 Abr 21; 12 |doi= 10.2147/CIA.S113576 |pmid= 28461745 |pmc= 5407450 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5407450/ |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2021|}}</ref> Les dues condicions acostumen a coexistir i a exacerbar-se mútuament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pinheiro Campos, AC; Antunes, GF; Matsumoto, M; Lima Pagano, R; Chacon Ruiz Martinez, R |títol= Neuroinflammation, Pain and Depression: An Overview of the Main Findings |publicació= Front Psychol |pàgines=pp: 1825|volum= 2020 Jul 31; 11 |doi= 10.3389/fpsyg.2020.01825 |pmid= 32849076 |pmc= 7412934 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7412934/ |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2021|}}</ref>
* [[Dolor crònic]]: Molts dels pacients amb dolor constant i refractari al tractament, sobretot els d'edat avançada, pateixen una depressió greu.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zis, P; Daskalaki, A; Bountouni, I; Sykioti, P; ''et al'' |títol= Depression and chronic pain in the elderly: links and management challenges |publicació= Clin Interv Aging |pàgines=pp: 709-720|volum= 2017 Abr 21; 12 |doi= 10.2147/CIA.S113576 |pmid= 28461745 |pmc= 5407450 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5407450/ |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2021|}}</ref> Les dues condicions acostumen a coexistir i a exacerbar-se mútuament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pinheiro Campos, AC; Antunes, GF; Matsumoto, M; Lima Pagano, R; Chacon Ruiz Martinez, R |títol= Neuroinflammation, Pain and Depression: An Overview of the Main Findings |publicació= Front Psychol |pàgines=pp: 1825|volum= 2020 Jul 31; 11 |doi= 10.3389/fpsyg.2020.01825 |pmid= 32849076 |pmc= 7412934 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7412934/ |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2021|}}</ref>


Les circumstàncies que poden desencadenar la depressió en un individu amb trets [[Disfòria|disfòrics]] predisposants són molt diverses. Per exemple, [[Trauma psíquic|traumes psicològics]] (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o altres similars) o una [[malaltia]] física crònica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Katon, WJ |títol= Epidemiology and treatment of depression in patients with chronic medical illness |publicació= Dialogues Clin Neurosci |pàgines=pp: 7-23|volum= 2011; 13 (1) |doi= 10.31887/DCNS.2011.13.1/wkaton |pmid= 21485743 |pmc= 3181964 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181964/ |llengua= anglès |consulta= 15 novembre 2021|}}</ref>
Les circumstàncies que poden desencadenar la depressió en un individu amb trets [[Disfòria|disfòrics]] predisposants són molt diverses. Per exemple, [[Trauma psíquic|traumes psicològics]] (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o altres similars) o una [[malaltia]] física crònica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Katon, WJ |títol= Epidemiology and treatment of depression in patients with chronic medical illness |publicació= Dialogues Clin Neurosci |pàgines=pp: 7-23|volum= 2011; 13 (1) |doi= 10.31887/DCNS.2011.13.1/wkaton |pmid= 21485743 |pmc= 3181964 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181964/ |llengua= anglès |consulta= 15 novembre 2021|}}</ref> Amb frequència, la depressió és una patologia concomitant en l'[[anorèxia nerviosa]] dels adolescents.<ref>{{ref-publicació|cognom= García-Alba, C |títol= Anorexia and Depression: Depressive Comorbidity in Anorexic Adolescents |publicació= Span J Psychol |pàgines=pp: 40-52|volum= 2004 Maig; 7 (1) |doi= 10.1017/s113874160000473x |pmid= 15139247 |issn= 1138-7416 |url= https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.826.7752&rep=rep1&type=pdf |llengua= anglès |consulta= 5 gener 2022|}}</ref>


== Diagnòstic ==
== Diagnòstic ==
Línia 37: Línia 37:
* La '''[[Catatonia (síndrome)|depressió catatònica]] ''' és una forma rara i molt severa de la depressió major,<ref>{{ref-publicació|cognom= Jhawer, H; Sidhu, M; Patel, RS |títol= Missed Diagnosis of Major Depressive Disorder with Catatonia Features |publicació= Brain Sci |pàgines=pp: 31|volum= 2019 Feb 2; 9 (2) |pmid= 30717321 |doi= 10.3390/brainsci9020031 |pmc= 6406932 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6406932/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref> en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ojimba C, Isidahome EE, Odenigbo N, Olayinka, O |títol= Catatonia in major depressive disorder: diagnostic dilemma. A case report |publicació= J Psychol Clin Psychiatry |pàgines=pp: 187‒189|volum= 2019; 10 (5) |issn= 2373-6445 |url= https://medcraveonline.com/JPCPY/JPCPY-10-00651.pdf |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref> Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi [[estupor]]. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius. Infreqüentment, pot ser la primera manifestació d'una [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Milanlioglu, A; Ozdemir, PG; Cilingir, V; Ozdemir, O |títol= Catatonic depression as the presenting manifestation of Creutzfeldt-Jakob disease |publicació= J Neurosci Rural Pract |pàgines=pp: 122|volum= 2015 Gen; 6 (1) |doi= 10.4103/0976-3147.143220 |pmid= 25552870 |pmc= 4244773 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4244773/ |llengua= anglès |consulta= 15 novembre 2021|}}</ref>
* La '''[[Catatonia (síndrome)|depressió catatònica]] ''' és una forma rara i molt severa de la depressió major,<ref>{{ref-publicació|cognom= Jhawer, H; Sidhu, M; Patel, RS |títol= Missed Diagnosis of Major Depressive Disorder with Catatonia Features |publicació= Brain Sci |pàgines=pp: 31|volum= 2019 Feb 2; 9 (2) |pmid= 30717321 |doi= 10.3390/brainsci9020031 |pmc= 6406932 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6406932/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref> en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ojimba C, Isidahome EE, Odenigbo N, Olayinka, O |títol= Catatonia in major depressive disorder: diagnostic dilemma. A case report |publicació= J Psychol Clin Psychiatry |pàgines=pp: 187‒189|volum= 2019; 10 (5) |issn= 2373-6445 |url= https://medcraveonline.com/JPCPY/JPCPY-10-00651.pdf |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref> Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi [[estupor]]. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius. Infreqüentment, pot ser la primera manifestació d'una [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Milanlioglu, A; Ozdemir, PG; Cilingir, V; Ozdemir, O |títol= Catatonic depression as the presenting manifestation of Creutzfeldt-Jakob disease |publicació= J Neurosci Rural Pract |pàgines=pp: 122|volum= 2015 Gen; 6 (1) |doi= 10.4103/0976-3147.143220 |pmid= 25552870 |pmc= 4244773 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4244773/ |llengua= anglès |consulta= 15 novembre 2021|}}</ref>
* La '''[[depressió postpart]]''' es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el [[part]] de manera directa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mughal, S; Azhar, Y; Siddiqui, W |títol= Postpartum Depression |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 8|volum= 2021 Jul 2; NBK519070 (rev) |pmid= 30085612 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK519070/ |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les [[mare]]s després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pearlstein, T; Howard, M; Salisbury, A; Zlotnick, C |títol= Postpartum depression |publicació= Am J Obstet Gynecol |pàgines=pp: 357-364|volum= 2009 Abr; 200 (4) |doi= 10.1016/j.ajog.2008.11.033 |pmc= 3918890 |pmid= 19318144 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3918890/ |llengua= anglès |consulta= 21 novembre 2021|}}</ref> La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d'un 10-15% entre les noves [[mare]]s, en general es pateix en un termini d'entre un i sis mesos a partir del part i està relacionada amb diversos canvis hormonals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kammerer, M; Taylor, A; Glover, V |títol= The HPA axis and perinatal depression: a hypothesis |publicació= Arch Womens Ment Health |pàgines=pp: 187-196|volum= 2006 Jul; 9 (4) |doi= 10.1007/s00737-006-0131-2 |issn= 1434-1816 |pmid= 16708167 |url= https://www.praxis-fuer-kleine-und-grosse-leute.ch/doc/2006_Kammerer_AWMH_The_HPA_axis_and_perinatal_depression_a_hypothesis.pdf |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Payne, JL; Maguire, J |títol= Pathophysiological Mechanisms Implicated in Postpartum Depression |publicació= Front Neuroendocrinol |pàgines=pp: 165-180|volum= 2019 Gen; 52 |doi= 10.1016/j.yfrne.2018.12.001 |pmc= 6370514 |pmid= 30552910 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6370514/ |llengua= anglès |consulta= 16 octubre 2021|}}</ref> No s'ha de confondre amb el “''[[baby blues]]''”.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hirst, KP; Moutier, CY |títol= Postpartum major depression |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 926-933|volum= 2010 Oct 15; 82 (8) |issn= 1532-0650 |pmid= 20949886 |url= https://www.aafp.org/afp/2010/1015/p926.html |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref>
* La '''[[depressió postpart]]''' es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el [[part]] de manera directa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mughal, S; Azhar, Y; Siddiqui, W |títol= Postpartum Depression |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 8|volum= 2021 Jul 2; NBK519070 (rev) |pmid= 30085612 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK519070/ |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les [[mare]]s després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pearlstein, T; Howard, M; Salisbury, A; Zlotnick, C |títol= Postpartum depression |publicació= Am J Obstet Gynecol |pàgines=pp: 357-364|volum= 2009 Abr; 200 (4) |doi= 10.1016/j.ajog.2008.11.033 |pmc= 3918890 |pmid= 19318144 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3918890/ |llengua= anglès |consulta= 21 novembre 2021|}}</ref> La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d'un 10-15% entre les noves [[mare]]s, en general es pateix en un termini d'entre un i sis mesos a partir del part i està relacionada amb diversos canvis hormonals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kammerer, M; Taylor, A; Glover, V |títol= The HPA axis and perinatal depression: a hypothesis |publicació= Arch Womens Ment Health |pàgines=pp: 187-196|volum= 2006 Jul; 9 (4) |doi= 10.1007/s00737-006-0131-2 |issn= 1434-1816 |pmid= 16708167 |url= https://www.praxis-fuer-kleine-und-grosse-leute.ch/doc/2006_Kammerer_AWMH_The_HPA_axis_and_perinatal_depression_a_hypothesis.pdf |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Payne, JL; Maguire, J |títol= Pathophysiological Mechanisms Implicated in Postpartum Depression |publicació= Front Neuroendocrinol |pàgines=pp: 165-180|volum= 2019 Gen; 52 |doi= 10.1016/j.yfrne.2018.12.001 |pmc= 6370514 |pmid= 30552910 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6370514/ |llengua= anglès |consulta= 16 octubre 2021|}}</ref> No s'ha de confondre amb el “''[[baby blues]]''”.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hirst, KP; Moutier, CY |títol= Postpartum major depression |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 926-933|volum= 2010 Oct 15; 82 (8) |issn= 1532-0650 |pmid= 20949886 |url= https://www.aafp.org/afp/2010/1015/p926.html |llengua= anglès |consulta= 23 octubre 2021|}}</ref>
* El '''[[trastorn afectiu estacional]]''' (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kurlansik, SL; Ibay, AD |títol= Seasonal affective disorder |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 1037-1041|volum= 2012 Des 1; 86 (11) |issn= 1532-0650 |pmid= 23198671 |url= https://www.aafp.org/afp/2012/1201/afp20121201p1037.pdf |llengua= anglès |consulta= 16 octubre 2021|}}</ref> El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds,<ref>{{ref-publicació|cognom= Meesters, Y; Gordijn, MCM |títol= Seasonal affective disorder, winter type: current insights and treatment options |publicació= Psychol Res Behav Manag |pàgines=pp: 317-327|volum= 2016 Nov 30; 9 |pmc= 5138072 |pmid= 27942239 |doi= 10.2147/PRBM.S114906 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5138072/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref> i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S'assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d'hores de [[Llum solar|llum]] en aquestes estacions.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nussbaumer-Streit, B; Forneris, CA; Morgan, LC; Van Noord, MG; Gaynes, BN; Greenblatt, A; Wipplinger, J; Lux, LJ; Winkler, D; Gartlehner, G |títol= Light therapy for preventing seasonal affective disorder |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD011269|volum= 2019 Mar 18; 3 (3) |pmc= 6422319 |pmid= 30883670 |doi= 10.1002/14651858.CD011269.pub3 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6422319/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref>
* El '''[[trastorn afectiu estacional]]''' (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kurlansik, SL; Ibay, AD |títol= Seasonal affective disorder |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 1037-1041|volum= 2012 Des 1; 86 (11) |issn= 1532-0650 |pmid= 23198671 |url= https://www.aafp.org/afp/2012/1201/afp20121201p1037.pdf |llengua= anglès |consulta= 16 octubre 2021|}}</ref> El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds,<ref>{{ref-publicació|cognom= Meesters, Y; Gordijn, MCM |títol= Seasonal affective disorder, winter type: current insights and treatment options |publicació= Psychol Res Behav Manag |pàgines=pp: 317-327|volum= 2016 Nov 30; 9 |pmc= 5138072 |pmid= 27942239 |doi= 10.2147/PRBM.S114906 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5138072/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref> i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S'assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d'hores de [[Llum solar|llum]] en aquestes estacions.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nussbaumer-Streit, B; Forneris, CA; Morgan, LC; Van Noord, MG; Gaynes, BN; Greenblatt, A; Wipplinger, J; Lux, LJ; Winkler, D; Gartlehner, G |títol= Light therapy for preventing seasonal affective disorder |publicació= The Cochrane Database of Systematic Reviews |pàgines=pp: CD011269|volum= 2019 Mar 18; 3 (3) |pmc= 6422319 |pmid= 30883670 |doi= 10.1002/14651858.CD011269.pub3 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6422319/ |llengua= anglès |consulta= 4 novembre 2021|}}</ref>


== Tractament ==
== Tractament ==
Línia 48: Línia 48:
Les directrius assenyalen a més que el tractament antidepressiu s'hauria de continuar durant almenys sis mesos per reduir el risc de recaiguda i que els [[Inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina|ISRS]] es toleren millor que els [[antidepressius tricíclics]].<ref>{{ref-web|autor= UK National Institute for Health and Care Excellence |url =https://www.nice.org.uk/guidance/conditions-and-diseases/mental-health-and-behavioural-conditions/depression |consulta= 24 octubre 2021 |títol= Depression |editor= ''Mental health and behavioural conditions'' |data= 2014; Abr (rev) |llengua= anglès}}</ref>
Les directrius assenyalen a més que el tractament antidepressiu s'hauria de continuar durant almenys sis mesos per reduir el risc de recaiguda i que els [[Inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina|ISRS]] es toleren millor que els [[antidepressius tricíclics]].<ref>{{ref-web|autor= UK National Institute for Health and Care Excellence |url =https://www.nice.org.uk/guidance/conditions-and-diseases/mental-health-and-behavioural-conditions/depression |consulta= 24 octubre 2021 |títol= Depression |editor= ''Mental health and behavioural conditions'' |data= 2014; Abr (rev) |llengua= anglès}}</ref>


Les directrius de tractament de l'''[[American Psychiatric Association]]'' recomanen que el tractament inicial s'ha d'adaptar individualment en funció de factors com la gravetat dels símptomes, els trastorns coexistents, l'experiència del tractament previ, la col·laboració de l'entorn familiar, el tipus de feina realitzada i les preferències personals. Les opcions poden incloure farmacoteràpia, psicoteràpia, exercici, teràpia electroconvulsiva (TEC), estimulació magnètica transcranial repetitiva<ref>{{ref-publicació|cognom= Lambrinos, A; Higgins, C; Tu, HA; Gajic, O; Wells, D |títol= Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation for People With Treatment-Resistant Depression: A Health Technology Assessment |publicació= Ont Health Technol Assess Ser |pàgines=pp: 1-232|volum= 2021 Maig 6; 21 (4) |issn= 1915-7398 |pmc= 8129638 |pmid= 34055112 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8129638/ |llengua= anglès |consulta= 23 novembre 2021|}}</ref> o [[Fototeràpia|teràpia amb llum]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Perera, S; Eisen, R; Bhatt, M; Bhatnagar, N; de Souza, R; Thabane, L; Samaan, Z |títol= Light therapy for non-seasonal depression: systematic review and meta-analysis |publicació= BJPsych Open |pàgines=pp: 116-126|volum= 2016 Mar 4; 2 (2) |doi= 10.1192/bjpo.bp.115.001610 |pmc= 4998929 |pmid= 27703764 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4998929/ |llengua= anglès |consulta= 23 novembre 2021|}}</ref> Hi ha proves que l'atenció col·laborativa d'un equip de professionals de la salut produeix millors resultats que l'atenció rutinària d'un sol metge.<ref>{{ref-publicació|cognom= Archer, J; Bower, P; Gilbody, S; Lovell, K; Richards, D; Gask, L; Dickens, C; Coventry, P |títol= Collaborative care for depression and anxiety problems |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD006525|volum= 2012 Oct 17; 10 |doi= 10.1002/14651858.CD006525.pub2 |issn= 1469-493X |pmid= 23076925 |url= https://www.cochranelibrary.com/cdsr/doi/10.1002/14651858.CD006525.pub2/epdf/full |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref>
Les directrius de tractament de l'''[[American Psychiatric Association]]'' recomanen que el tractament inicial s'ha d'adaptar individualment en funció de factors com la gravetat dels símptomes, els trastorns coexistents, l'experiència del tractament previ, la col·laboració de l'entorn familiar, el tipus de feina realitzada i les preferències personals. Les opcions poden incloure farmacoteràpia, psicoteràpia, exercici, teràpia electroconvulsiva (TEC), estimulació magnètica transcranial repetitiva<ref>{{ref-publicació|cognom= Lambrinos, A; Higgins, C; Tu, HA; Gajic, O; Wells, D |títol= Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation for People With Treatment-Resistant Depression: A Health Technology Assessment |publicació= Ont Health Technol Assess Ser |pàgines=pp: 1-232|volum= 2021 Maig 6; 21 (4) |issn= 1915-7398 |pmc= 8129638 |pmid= 34055112 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8129638/ |llengua= anglès |consulta= 23 novembre 2021|}}</ref> o [[Fototeràpia|teràpia amb llum]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Perera, S; Eisen, R; Bhatt, M; Bhatnagar, N; de Souza, R; Thabane, L; Samaan, Z |títol= Light therapy for non-seasonal depression: systematic review and meta-analysis |publicació= BJPsych Open |pàgines=pp: 116-126|volum= 2016 Mar 4; 2 (2) |doi= 10.1192/bjpo.bp.115.001610 |pmc= 4998929 |pmid= 27703764 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4998929/ |llengua= anglès |consulta= 23 novembre 2021|}}</ref> Hi ha proves que l'atenció col·laborativa d'un equip de professionals de la salut produeix millors resultats que l'atenció rutinària d'un sol metge.<ref>{{ref-publicació|cognom= Archer, J; Bower, P; Gilbody, S; Lovell, K; Richards, D; Gask, L; Dickens, C; Coventry, P |títol= Collaborative care for depression and anxiety problems |publicació= The Cochrane Database of Systematic Reviews |pàgines=pp: CD006525|volum= 2012 Oct 17; 10 |doi= 10.1002/14651858.CD006525.pub2 |issn= 1469-493X |pmid= 23076925 |url= https://www.cochranelibrary.com/cdsr/doi/10.1002/14651858.CD006525.pub2/epdf/full |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref>


Les opcions de tractament són molt més limitades als països en desenvolupament, on l'accés al personal de salut mental, medicaments i psicoteràpia sovint és difícil.<ref>{{ref-publicació|cognom= Minas, H |títol= Depression in the Developing World |publicació= A: Depression: Law and Ethics (Foster H, Herring J; Eds.) Oxford University Press |pàgines=pp: 186-198. {{ISBN|9780192522139}} |volum= 2017; Ag 25 |url= https://www.researchgate.net/profile/Harry-Minas/publication/319881875_Depression_in_the_Developing_World/links/59c05d150f7e9b48a29baf94/Depression-in-the-Developing-World.pdf |llengua= anglès |consulta= 28 desembre 2021|}}</ref> El desenvolupament de serveis de salut mental és mínim a molts països; la depressió es veu com un fenomen del món desenvolupat malgrat proves contràries, i no com una condició en potència inherentment mortal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Patel, V; Araya, R; Bolton, P |títol= Treating depression in the developing world |publicació= Trop Med Int Health |pàgines=pp: 539–541|volum= 2004 Maig; 9 (5) |doi= 10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x |issn= 1365-3156 |pmid= 15117296 |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> No hi ha proves suficients per determinar l'eficàcia de la teràpia psicològica versus la mèdica en nens.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cox, GR; Callahan, P; Churchill, R; Hunot, V; Merry, SN; Parker, AG; Hetrick, SE |títol= Psychological therapies versus antidepressant medication, alone and in combination for depression in children and adolescents |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD008324|volum= 2014 Nov 30; (11) |doi= 10.1002/14651858.CD008324.pub3 |issn= 1469-493X |pmid= 25433518 |url= https://www.cochranelibrary.com/cdsr/doi/10.1002/14651858.CD008324.pub3/epdf/full |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref>
Les opcions de tractament són molt més limitades als països en desenvolupament, on l'accés al personal de salut mental, medicaments i psicoteràpia sovint és difícil.<ref>{{ref-publicació|cognom= Minas, H |títol= Depression in the Developing World |publicació= A: Depression: Law and Ethics (Foster H, Herring J; Eds.) Oxford University Press |pàgines=pp: 186-198. {{ISBN|9780192522139}} |volum= 2017; Ag 25 |url= https://www.researchgate.net/profile/Harry-Minas/publication/319881875_Depression_in_the_Developing_World/links/59c05d150f7e9b48a29baf94/Depression-in-the-Developing-World.pdf |llengua= anglès |consulta= 28 desembre 2021|}}</ref> El desenvolupament de serveis de salut mental és mínim a molts països; la depressió es veu com un fenomen del món desenvolupat malgrat proves contràries, i no com una condició en potència inherentment mortal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Patel, V; Araya, R; Bolton, P |títol= Treating depression in the developing world |publicació= Trop Med Int Health |pàgines=pp: 539–541|volum= 2004 Maig; 9 (5) |doi= 10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x |issn= 1365-3156 |pmid= 15117296 |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref> No hi ha proves suficients per determinar l'eficàcia de la teràpia psicològica versus la mèdica en nens.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cox, GR; Callahan, P; Churchill, R; Hunot, V; Merry, SN; Parker, AG; Hetrick, SE |títol= Psychological therapies versus antidepressant medication, alone and in combination for depression in children and adolescents |publicació= The Cochrane Database of Systematic Reviews |pàgines=pp: CD008324|volum= 2014 Nov 30; (11) |doi= 10.1002/14651858.CD008324.pub3 |issn= 1469-493X |pmid= 25433518 |url= https://www.cochranelibrary.com/cdsr/doi/10.1002/14651858.CD008324.pub3/epdf/full |llengua= anglès |consulta= 24 octubre 2021|}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 23:10, 5 gen 2022

Per a altres significats, vegeu «Depressió».
Plantilla:Infotaula malaltiaDepressió major
modifica
Tipustrastorn depressiu, depressió, malaltia i salut mental Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdepressive syndrome (en) Tradueix, disfòria, fatiga muscular, disfunció executiva, depressió, trastorn de comportament alimentari i trastorn del son Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantidepressiu, psicoteràpia, Estimulació magnètica transcranial, fototeràpia i exercici físic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, neurolèptic, estabilitzador de l'estat d'ànim, inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina, Bupropion (en) Tradueix, 5-HTP (en) Tradueix, agomelatina, amoxapina, levomilnacipran (en) Tradueix, vilazodone hydrochloride (en) Tradueix, maprotiline (en) Tradueix, duloxetina, levosulpiride (en) Tradueix, Ketamina, antidepressiu i Wake therapy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrega76.500.242 Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaCACNA1C (en) Tradueix, CCBE1 (en) Tradueix, MYO10 (en) Tradueix, ITGA11 (en) Tradueix, ENOX1 (en) Tradueix, KCNH5 (en) Tradueix, ESRRG, TRPS1 (en) Tradueix, PCLO (en) Tradueix, SHC4 (en) Tradueix, FAT4 (en) Tradueix, SYNE1, ANK3, SP4 (en) Tradueix, GRM7 (en) Tradueix i DRD2 Modifica el valor a Wikidata
Causat pergenètica i factor ecològic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A70 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F32, F33
CIM-9296
Recursos externs
OMIM608520 i 608691 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3589 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003213 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine286759 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdepression-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003865 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024517, C0154409 i C0011574 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1470 Modifica el valor a Wikidata

La depressió major o trastorn depressiu major és un trastorn depressiu greu, persistent, amb baixa autoestima, desesperança i pèrdua d'interès o pèrdua de plaer en activitats normalment agradables.[1] Els afectats també poden presentar deliris,[2] al·lucinacions, idees suïcides[3] o una síndrome de Cotard.[4] Introduït per un grup de clínics nord-americans a mitjans dels anys setanta, el terme va ser adoptat per l'Associació Americana de Psiquiatria per a aquest grup de símptomes sota l'epígraf dels trastorns de l'estat d'ànim a la versió de 1980 de la classificació DSM-III,[5] i s'ha utilitzat àmpliament des de llavors.

El diagnòstic del trastorn depressiu major es basa en les experiències descrites per la persona o els familiars i en un examen de l'estat mental de l'individu.[6] No hi ha proves de laboratori per al trastorn, però es poden fer proves per descartar trastors físics que puguin causar símptomes similars.[6] El moment més freqüent d'aparició de la malaltia és entorn als 20 anys d'edat, amb les dones afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.[7] El curs del trastorn varia molt, des d'un episodi de mesos fins a un trastorn de tota la vida amb episodis depressius majors recurrents.[8]

Les persones amb trastorn depressiu major se solen tractar amb psicoteràpia i antidepressius.[9] Sembla que la medicació és efectiva, però l'efecte només pot ser més significatiu en els més deprimits.[10][11] L'hospitalització (que pot ser involuntària) pot ser necessària en casos amb manca d'atenció a si mateix, o amb un risc significatiu de dany a si mateix o als altres. Es pot considerar la teràpia electroconvulsiva (ECT) en determinats pacients si altres mesures no són efectives.[12]

Es creu que el trastorn depressiu major és causat per una combinació de factors genètics, ambientals i psicològics,[9] amb un percentatge del 40% de risc genètic.[13] Els factors de risc inclouen antecedents familiars de la malaltia, canvis importants en la vida, certs medicaments, problemes de salut crònics i trastorns per consum de substàncies.[9][13] Pot afectar negativament la vida personal, la vida laboral o l'educació d'una persona, així com el son, els hàbits alimentaris i la salut general.[9][13] El trastorn depressiu major va afectar aproximadament 163 milions de persones (el 2% de la població mundial) el 2017.[14] El percentatge de persones afectades en un moment de la seva vida varia del 7% al Japó al 21% a França.[7] Les taxes són més altes al món desenvolupat (15%) en comparació amb el món en desenvolupament (11%).[7] El trastorn ocupa el segon lloc pel que fa a anys viscuts amb discapacitat, després del dolor lumbar.[15] A Europa és la malaltia mental que té l'índex de suïcidi més alt.[16]

S'ha demostrat que la depressió clínica té efectes sobre el cervell a nivell químic de manera que és mesurable mitjançant tècniques d'imatge.[17][18]

Etiologia

Vincent van Gogh, que va patir depressió, va pintar aquest quadre el 1890, on apareix un home que simbolitza la desesperació i tristesa soferta durant la depressió.

Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació,[19] estan implicats en la depressió:

Les circumstàncies que poden desencadenar la depressió en un individu amb trets disfòrics predisposants són molt diverses. Per exemple, traumes psicològics (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o altres similars) o una malaltia física crònica.[33] Amb frequència, la depressió és una patologia concomitant en l'anorèxia nerviosa dels adolescents.[34]

Diagnòstic

El diagnòstic és fet pels metges, tant els especialistes en psiquiatria com pels metges de família i no sempre s'efectua amb facilitat.[35] Aquest diagnòstic es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi ha diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi, com el Major Depression Inventory[36] o el Beck Depression Inventory-II,[37] per exemple. No existeix cap anàlisi d'ús habitual o prova d'imatge senzilla que ajudi obtenir una diagnosi de certesa, encara que, de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques de base (incloent les neurològiques i metabòliques): malaltia de Parkinson,[38] diabetis mellitus,[39] hipotiroïdisme[40] o tumors cerebrals.[41]

Subtipus

El DSM-IV-TR reconeix cinc subtipus de trastorn depressiu major, dites especificacions, a més d'assenyalar la durada, la gravetat i la presència de símptomes psicòtics:

  • La depressió melancòlica es caracteritza per una pèrdua de plaer en la majoria o en la totalitat de les activitats i la manca de reactivitat als estímuls plaents, és a dir, que haurien de provocar plaer.[42] Un estat d'ànim més depressiu que el que seria natural en una situació de gran dolor o davant de la pèrdua d'un ésser estimat. Hi poden haver sentiments de culpa excessiva o injustificada.[43] Acostuma a donar-se un empitjorament dels símptomes en hores matinals. També es pot donar retard psicomotor associat a alteracions en zones de la substància blanca[44] o una pèrdua excessiva de pes degut a la disminució de la gana produïda per la gran tristesa ocasionada per la depressió.
  • La depressió atípica es caracteritza per la reactivitat emocional i la positivitat, importants augments de pes o augment de la gana, son excessiva (hipersòmnia), una sensació de pesadesa a les extremitats coneguda com a paràlisi de plom,[45] i un deteriorament significatiu de les relacions socials a conseqüència de la hipersensibilitat a la percepció de rebuig personal ocasionat per altres persones.[46]
  • La depressió catatònica és una forma rara i molt severa de la depressió major,[47] en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes.[48] Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi estupor. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius. Infreqüentment, pot ser la primera manifestació d'una malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[49]
  • La depressió postpart es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el part de manera directa.[50] Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les mares després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant.[51] La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d'un 10-15% entre les noves mares, en general es pateix en un termini d'entre un i sis mesos a partir del part i està relacionada amb diversos canvis hormonals.[52][53] No s'ha de confondre amb el “baby blues”.[54]
  • El trastorn afectiu estacional (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera.[55] El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds,[56] i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S'assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d'hores de llum en aquestes estacions.[57]

Tractament

Els tres tractaments més habituals per a la depressió són la psicoteràpia, els antidepressius i, com a últim recurs i en casos greus, la teràpia electroconvulsiva. La psicoteràpia és el tractament preferent (més que la medicació) per a menors de 18 anys. Les directrius del 2004 del National Institute for Health and Care Excellence (NICE) del Regne Unit indiquen que els antidepressius no s'han d'utilitzar per al tractament inicial de la depressió lleu, ja que la relació risc-benefici és pobre. Les directrius recomanen que es consideri el tractament amb els antidepressius en combinació amb intervencions psicosocials per a:

  • Persones amb antecedents de depressió moderada o greu
  • Aquelles amb depressió lleu de llarga durada
  • Com a tractament de segona línia per a la depressió lleu que persisteix després d'altres intervencions
  • Com a tractament de primera línia per a depressions moderades o greus.

Les directrius assenyalen a més que el tractament antidepressiu s'hauria de continuar durant almenys sis mesos per reduir el risc de recaiguda i que els ISRS es toleren millor que els antidepressius tricíclics.[58]

Les directrius de tractament de l'American Psychiatric Association recomanen que el tractament inicial s'ha d'adaptar individualment en funció de factors com la gravetat dels símptomes, els trastorns coexistents, l'experiència del tractament previ, la col·laboració de l'entorn familiar, el tipus de feina realitzada i les preferències personals. Les opcions poden incloure farmacoteràpia, psicoteràpia, exercici, teràpia electroconvulsiva (TEC), estimulació magnètica transcranial repetitiva[59] o teràpia amb llum.[60] Hi ha proves que l'atenció col·laborativa d'un equip de professionals de la salut produeix millors resultats que l'atenció rutinària d'un sol metge.[61]

Les opcions de tractament són molt més limitades als països en desenvolupament, on l'accés al personal de salut mental, medicaments i psicoteràpia sovint és difícil.[62] El desenvolupament de serveis de salut mental és mínim a molts països; la depressió es veu com un fenomen del món desenvolupat malgrat proves contràries, i no com una condició en potència inherentment mortal.[63] No hi ha proves suficients per determinar l'eficàcia de la teràpia psicològica versus la mèdica en nens.[64]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Bains, N; Abdijadid, S «Major Depressive Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Abr 20; NBK559078 (rev), pàgs: 7. PMID: 32644504 [Consulta: 23 octubre 2021].
  2. ↑ Zaninotto, L; Souery, D ; Calati, R; Camardese, G; et al «Dimensions of Delusions in Major Depression: Socio-demographic and Clinical Correlates in an Unipolar-Bipolar Sample» (en anglès). Clin Psychopharmacol Neurosci, 2015 Abr 30; 13 (1), pp: 48-52. DOI: 10.9758/cpn.2015.13.1.48. PMC: 4423154. PMID: 25912537 [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. ↑ Pompili, M «Critical appraisal of major depression with suicidal ideation» (en anglès). Ann Gen Psychiatry, 2019 Maig 31; 18 (1), pp: 1-5. DOI: 10.1186/s12991-019-0232-8. PMC: 6543655. PMID: 31164909 [Consulta: 23 octubre 2021].
  4. ↑ Ocampo, H; Febres-Ramos, RJ; Arestegui, S; Bravo, R; Cardenas, D «Cotard syndrome in recurrent depressive disorder: Case report» (en anglès). Rev Fac Med Hum (Lima), 2021; 21 (4), pp: 859-864. DOI: 10.25176/RFMH.v21i4.3303. ISSN: 2308-0531 [Consulta: 5 gener 2022].
  5. ↑ Pope Jr, HG; Spitzer, RL; Williams, JBW; Woodruff, R; Wynne, LC «Affective disorders» (en anglès). A: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (Third Edition) Chap. 3, American Psychiatric Association, 1980; Maig, pp: 205-224 [Consulta: 24 octubre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Patton, Lauren L. «Major Depressive Disorder» (en anglès). A: The ADA Practical Guide to Patients with Medical Conditions (Second Ed.). John Wiley & Sons, 2015 Ag 13; Chap. 15, pag: 339. ISBN 978-1-118-92928-5 [Consulta: 24 octubre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Kessler RC, Bromet EJ «The epidemiology of depression across cultures» (en anglès). Annu Rev Public Health, 2013; 34, pp: 119–138. DOI: 10.1146/annurev-publhealth-031912-114409. PMC: 4100461. PMID: 23514317 [Consulta: 23 octubre 2021].
  8. ↑ Lye, MS; Tey, YY; Tor, YS; Shahabudin, AF; et al «Predictors of recurrence of major depressive disorder» (en anglès). PLoS One, 2020 Mar 19; 15 (3), pp: e0230363. DOI: 10.1371/journal.pone.0230363. PMC: 7082055. PMID: 32191745 [Consulta: 23 octubre 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 NIMH. «Depression» (en anglès). Health Topics, 2018; Feb (rev). [Consulta: 24 octubre 2020].
  10. ↑ Fournier, JC; DeRubeis, RJ; Hollon, SD; Dimidjian, S; et al «Antidepressant drug effects and depression severity: a patient-level meta-analysis» (en anglès). JAMA, 2010 Gen 6; 303 (1), pp: 47–53. DOI: 10.1001/jama.2009.1943. PMC: 3712503. PMID: 20051569 [Consulta: 7 octubre 2021].
  11. ↑ Kirsch; I; Deacon, BJ; Huedo-Medina, TB; Scoboria, A; et al «Initial severity and antidepressant benefits: a meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration» (en anglès). PLOS Medicine, 2008 Feb; 5 (2), pp: e45. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050045. PMC: 2253608. PMID: 18303940 [Consulta: 23 octubre 2021].
  12. ↑ Stippl, A; Kirkgöze, FN; Bajbouj, M; Grimm, S «Differential Effects of Electroconvulsive Therapy in the Treatment of Major Depressive Disorder» (en anglès). Neuropsychobiology, 2020; 79 (6), pp: 408-416. DOI: 10.1159/000505553. ISSN: 1423-0224. PMID: 32344410 [Consulta: 23 octubre 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 American Psychiatric Association, 2013, p. 166.
  14. ↑ GBD 2017 Disease and Injury Incidence and Prevalence Collaborators «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 354 diseases and injuries for 195 countries and territories, 1990–2017: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2017» (en anglès). Lancet, 2018 Nov 10; 392 (10159), pp: 1789–1858. DOI: 10.1016/S0140-6736(18)32279-7. PMC: 6227754. PMID: 30496104 [Consulta: 23 octubre 2021].
  15. ↑ Global Burden of Disease Study 2013 Collaborators «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 301 acute and chronic diseases and injuries in 188 countries, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013» (en anglès). Lancet, 2015 Ag 22; 386 (9995), pp: 743-800. DOI: 10.1016/S0140-6736(15)60692-4. PMC: 4561509. PMID: 26063472 [Consulta: 23 octubre 2021].
  16. ↑ Fu, XL; Qian, Y; Jin, XH; Yu, HR; et al «Suicide rates among people with serious mental illness: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Psychol Med, 2021; Maig 6, pp: 1-11. DOI: 10.1017/S0033291721001549. ISSN: 1469-8978. PMID: 33952359 [Consulta: 9 desembre 2021].
  17. ↑ Bremner, JD; Vythilingam, M; Ng, CK; Vermetten, C; et al «Regional Brain Metabolic Correlates of α-Methylparatyrosine–Induced Depressive Symptoms: Implications for the Neural Circuitry of Depression» (en anglès). JAMA, 2003 Jun 18; 289 (23), pp: 3125-3134. DOI: 10.1001/jama.289.23.3125. PMC: 3233764. PMID: 12813118 [Consulta: 7 octubre 2021].
  18. ↑ Savitz, JB; Drevets, WC «Imaging phenotypes of major depressive disorder: genetic correlates» (en anglès). Neuroscience, 2009 Nov 24; 164 (1), pp: 300-330. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2009.03.082. PMC: 2760612. PMID: 19358877 [Consulta: 23 octubre 2021].
  19. ↑ Filatova, EV; Shadrina, MI; Slominsky, PA «Major Depression: One Brain, One Disease, One Set of Intertwined Processes» (en anglès). Cells, 2021 Maig 21; 10 (6), pp: 1283. DOI: 10.3390/cells10061283. PMC: 8224372. PMID: 34064233 [Consulta: 24 octubre 2021].
  20. ↑ Hodgson, K; McGuffin, P «The genetic basis of depression» (en anglès). Curr Top Behav Neurosci, 2012 Ag; 14, pp: 81-99. DOI: 10.1007/7854_2012_225. ISSN: 1866-3370. PMID: 22918611 [Consulta: 8 octubre 2021].
  21. ↑ Flint, J; Kendler, KS «The genetics of major depression» (en anglès). Neuron, 2014 Feb 5; 81 (3), pp: 484-503. DOI: 10.1016/j.neuron.2014.01.027. PMC: 3919201. PMID: 24507187 [Consulta: 23 octubre 2021].
  22. ↑ Nutt, DJ «Relationship of neurotransmitters to the symptoms of major depressive disorder» (en anglès). J Clin Psychiatry, 2008; 69 (Supl E1), pp: 4-7. ISSN: 1555-2101. PMID: 18494537 [Consulta: 24 octubre 2021].
  23. ↑ Young, EA; Lopez, JF; Murphy-Weinberg, V; Watson, SJ; Akil, H «Hormonal evidence for altered responsiveness to social stress in major depression» (en anglès). Neuropsychopharmacology, 2000 Oct 1; 23 (4), pp: 411-418. DOI: 10.1016/S0893-133X(00)00129-9. ISSN: 1740-634X. PMID: 10989268 [Consulta: 29 octubre 2021].
  24. ↑ Kupferberg, A; Bicks, L; Hasler, G «Social functioning in major depressive disorder» (en anglès). Neurosci Biobehav Rev, 2016 Oct; 69, pp: 313-332. DOI: 10.1016/j.neubiorev.2016.07.002. ISSN: 1873-7528. PMID: 27395342 [Consulta: 29 octubre 2021].
  25. ↑ Amr, MM; Halim, ZS; Moussa, SS «Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators» (en anglès). Environ Res, 1997; 73 (1-2), pp: 193-199. DOI: 10.1006/enrs.1997.3744. ISSN: 1096-0953. PMID: 9311547 [Consulta: 24 octubre 2021].
  26. ↑ Beseler, CL; Stallones, L; Hoppin, JA; Alavanja, MCR; et al «Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study» (en anglès). Environ Health Perspect, 2008 Des; 116 (12), pp: 1713-1719. DOI: 10.1289/ehp.11091. PMC: 2599768. PMID: 19079725 [Consulta: 24 octubre 2021].
  27. ↑ Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, et al «Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil» (en anglès). J Toxicol Environ Health A, 2010; 73 (13-14), pp: 866-877. DOI: 10.1080/15287391003744781. ISSN: 1528-7394. PMID: 20563920 [Consulta: 7 octubre 2021].
  28. ↑ Freire, C; Koifman S «Pesticides, depression and suicide: a systematic review of the epidemiological evidence» (en anglès). Int J Hyg Environ Health, 2013 Jul; 216 (4), pp: 445–460. DOI: 10.1016/j.ijheh.2012.12.003. ISSN: 1618-131X. PMID: 23422404 [Consulta: 7 octubre 2021].
  29. ↑ Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E «Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study» (en anglès). Forensic Sci Int, 1996 Maig 17; 79 (1), pp: 53-63. DOI: 10.1016/0379-0738(96)01895-6. ISSN: 1872-6283. PMID: 8635774 [Consulta: 7 octubre 2021].
  30. ↑ Pradhan, SN; Sharma, SC; Shrestha, MR; Shrestha, R «A study of depression among patients of substance use disorder» (en anglès). JKMC, 2013 Maig; 1 (2), pp: 96–99. DOI: 10.3126/jkmc.v1i2.8145. ISSN: 2091-1785 [Consulta: 15 novembre 2021].
  31. ↑ Zis, P; Daskalaki, A; Bountouni, I; Sykioti, P; et al «Depression and chronic pain in the elderly: links and management challenges» (en anglès). Clin Interv Aging, 2017 Abr 21; 12, pp: 709-720. DOI: 10.2147/CIA.S113576. PMC: 5407450. PMID: 28461745 [Consulta: 1r desembre 2021].
  32. ↑ Pinheiro Campos, AC; Antunes, GF; Matsumoto, M; Lima Pagano, R; Chacon Ruiz Martinez, R «Neuroinflammation, Pain and Depression: An Overview of the Main Findings» (en anglès). Front Psychol, 2020 Jul 31; 11, pp: 1825. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.01825. PMC: 7412934. PMID: 32849076 [Consulta: 1r desembre 2021].
  33. ↑ Katon, WJ «Epidemiology and treatment of depression in patients with chronic medical illness» (en anglès). Dialogues Clin Neurosci, 2011; 13 (1), pp: 7-23. DOI: 10.31887/DCNS.2011.13.1/wkaton. PMC: 3181964. PMID: 21485743 [Consulta: 15 novembre 2021].
  34. ↑ García-Alba, C «Anorexia and Depression: Depressive Comorbidity in Anorexic Adolescents» (en anglès). Span J Psychol, 2004 Maig; 7 (1), pp: 40-52. DOI: 10.1017/s113874160000473x. ISSN: 1138-7416. PMID: 15139247 [Consulta: 5 gener 2022].
  35. ↑ Vilhelmsson, A «The devil in the details: public health and depression» (en anglès). Front Public Health, 2014 Oct 14; 2, pp: 192. DOI: 10.3389/fpubh.2014.00192. PMC: 4196509. PMID: 25353013 [Consulta: 16 octubre 2021].
  36. ↑ Olsen, LR; Jensen, DV; Noerholm, V; Martiny, K; Bech, P «The internal and external validity of the Major Depression Inventory in measuring severity of depressive states» (en anglès). Psychol Med, 2003 Feb; 33 (2), pp: 351-356. DOI: 10.1017/s0033291702006724. ISSN: 1469-8978. PMID: 12622314 [Consulta: 10 desembre 2021].
  37. ↑ Wang, YP; Gorenstein, C «Assessment of depression in medical patients: a systematic review of the utility of the Beck Depression Inventory-II» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2013 Set; 68 (9), pp: 1274-1287. DOI: 10.6061/clinics/2013(09)15. PMC: 3782729. PMID: 24141845 [Consulta: 28 desembre 2021].
  38. ↑ Marsh, L «Depression and Parkinson's disease: current knowledge» (en anglès). Curr Neurol Neurosci Rep, 2013 Des; 13 (12), pp: 409. DOI: 10.1007/s11910-013-0409-5. PMC: 4878671. PMID: 24190780 [Consulta: 24 octubre 2021].
  39. ↑ Park, M; Reynolds 3rd, CF «Depression among older adults with diabetes mellitus» (en anglès). Clin Geriatr Med, 2015 Feb; 31 (1), pp: 117-137. DOI: 10.1016/j.cger.2014.08.022. PMC: 4254540. PMID: 25453305 [Consulta: 15 novembre 2021].
  40. ↑ Constant, EL; Adam, S; Seron, X; Bruyer, R; Seghers, A; Daumerie, C «Hypothyroidism and Major Depression: A Common Executive Dysfunction?» (en anglès). J Clin Exp Neuropsychol, 2006 Jul; 28 (5), pp: 790-807. DOI: 10.1080/13803390591000990. ISSN: 1380-3395. PMID: 16723325 [Consulta: 24 octubre 2021].
  41. ↑ Ferreira, LP; Pinheiro, CF; Fernandes, NA; Ferreira, CN «When Depression Hides a Brain Tumor: A Case of Glioblastoma» (en anglès). Prim Care Companion CNS Disord, 2019 Nov 14; 21 (6), pp: 19l02455. DOI: 10.4088/PCC.19l02455. ISSN: 2155-7780. PMID: 31730304 [Consulta: 24 octubre 2021].
  42. ↑ Gupta, R; Mirza, T; Majeed, MH; Seemüller, F; Moeller, H-J «Survival of Melancholia: a Retrospective Study of Patients with Depressive Disorders» (en anglès). East Asian Arch Psychiatry, 2020 Jun; 30 (2), pp: 39-43. DOI: 10.12809/eaap1884. ISSN: 2224-7041. PMID: 32611825 [Consulta: 8 octubre 2021].
  43. ↑ Englebert, J; Stanghellini, G «Typus melancholicus et mélancolie: synthèse théorique à partir d'un cas clinique» (en francès). Encéphale, 2016 Feb; 42 (1), pp: 105-111. ISSN 0013-7006. DOI: 10.1016/j.encep.2015.11.001. PMID: 26796555 [Consulta: 21 desembre 2021].
  44. ↑ Hyett, MP; Perry, A; Breakspear, M; Wen, W; Parker, GB «White matter alterations in the internal capsule and psychomotor impairment in melancholic depression» (en anglès). PLoS One, 2018 Abr 19; 13 (4), pp: e0195672. DOI: 10.1371/journal.pone.0195672. PMC: 5908181. PMID: 29672517 [Consulta: 9 novembre 2021].
  45. ↑ Singh, T; Williams, K «Atypical Depression» (en anglès). Psychiatry (Edgmont), 2006 Abr; 3 (4), pp: 33-39. ISSN: 1550-5952. PMC: 2990566. PMID: 21103169 [Consulta: 9 novembre 2021].
  46. ↑ Łojko, D; Rybakowski, JK «Atypical depression: current perspectives» (en anglès). Neuropsychiatr Dis Treat, 2017 Set 20; 13, pp: 2447-2456. DOI: 10.2147/NDT.S147317. PMC: 5614762. PMID: 29033570 [Consulta: 29 octubre 2021].
  47. ↑ Jhawer, H; Sidhu, M; Patel, RS «Missed Diagnosis of Major Depressive Disorder with Catatonia Features» (en anglès). Brain Sci, 2019 Feb 2; 9 (2), pp: 31. DOI: 10.3390/brainsci9020031. PMC: 6406932. PMID: 30717321 [Consulta: 4 novembre 2021].
  48. ↑ Ojimba C, Isidahome EE, Odenigbo N, Olayinka, O «Catatonia in major depressive disorder: diagnostic dilemma. A case report» (en anglès). J Psychol Clin Psychiatry, 2019; 10 (5), pp: 187‒189. ISSN: 2373-6445 [Consulta: 8 octubre 2021].
  49. ↑ Milanlioglu, A; Ozdemir, PG; Cilingir, V; Ozdemir, O «Catatonic depression as the presenting manifestation of Creutzfeldt-Jakob disease» (en anglès). J Neurosci Rural Pract, 2015 Gen; 6 (1), pp: 122. DOI: 10.4103/0976-3147.143220. PMC: 4244773. PMID: 25552870 [Consulta: 15 novembre 2021].
  50. ↑ Mughal, S; Azhar, Y; Siddiqui, W «Postpartum Depression» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 2; NBK519070 (rev), pàgs: 8. PMID: 30085612 [Consulta: 24 octubre 2021].
  51. ↑ Pearlstein, T; Howard, M; Salisbury, A; Zlotnick, C «Postpartum depression» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2009 Abr; 200 (4), pp: 357-364. DOI: 10.1016/j.ajog.2008.11.033. PMC: 3918890. PMID: 19318144 [Consulta: 21 novembre 2021].
  52. ↑ Kammerer, M; Taylor, A; Glover, V «The HPA axis and perinatal depression: a hypothesis» (en anglès). Arch Womens Ment Health, 2006 Jul; 9 (4), pp: 187-196. DOI: 10.1007/s00737-006-0131-2. ISSN: 1434-1816. PMID: 16708167 [Consulta: 4 novembre 2021].
  53. ↑ Payne, JL; Maguire, J «Pathophysiological Mechanisms Implicated in Postpartum Depression» (en anglès). Front Neuroendocrinol, 2019 Gen; 52, pp: 165-180. DOI: 10.1016/j.yfrne.2018.12.001. PMC: 6370514. PMID: 30552910 [Consulta: 16 octubre 2021].
  54. ↑ Hirst, KP; Moutier, CY «Postpartum major depression» (en anglès). Am Fam Physician, 2010 Oct 15; 82 (8), pp: 926-933. ISSN: 1532-0650. PMID: 20949886 [Consulta: 23 octubre 2021].
  55. ↑ Kurlansik, SL; Ibay, AD «Seasonal affective disorder» (en anglès). Am Fam Physician, 2012 Des 1; 86 (11), pp: 1037-1041. ISSN: 1532-0650. PMID: 23198671 [Consulta: 16 octubre 2021].
  56. ↑ Meesters, Y; Gordijn, MCM «Seasonal affective disorder, winter type: current insights and treatment options» (en anglès). Psychol Res Behav Manag, 2016 Nov 30; 9, pp: 317-327. DOI: 10.2147/PRBM.S114906. PMC: 5138072. PMID: 27942239 [Consulta: 4 novembre 2021].
  57. ↑ Nussbaumer-Streit, B; Forneris, CA; Morgan, LC; Van Noord, MG; Gaynes, BN; Greenblatt, A; Wipplinger, J; Lux, LJ; Winkler, D; Gartlehner, G «Light therapy for preventing seasonal affective disorder» (en anglès). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2019 Mar 18; 3 (3), pp: CD011269. DOI: 10.1002/14651858.CD011269.pub3. PMC: 6422319. PMID: 30883670 [Consulta: 4 novembre 2021].
  58. ↑ UK National Institute for Health and Care Excellence. «Depression» (en anglès). Mental health and behavioural conditions, 2014; Abr (rev). [Consulta: 24 octubre 2021].
  59. ↑ Lambrinos, A; Higgins, C; Tu, HA; Gajic, O; Wells, D «Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation for People With Treatment-Resistant Depression: A Health Technology Assessment» (en anglès). Ont Health Technol Assess Ser, 2021 Maig 6; 21 (4), pp: 1-232. ISSN: 1915-7398. PMC: 8129638. PMID: 34055112 [Consulta: 23 novembre 2021].
  60. ↑ Perera, S; Eisen, R; Bhatt, M; Bhatnagar, N; de Souza, R; Thabane, L; Samaan, Z «Light therapy for non-seasonal depression: systematic review and meta-analysis» (en anglès). BJPsych Open, 2016 Mar 4; 2 (2), pp: 116-126. DOI: 10.1192/bjpo.bp.115.001610. PMC: 4998929. PMID: 27703764 [Consulta: 23 novembre 2021].
  61. ↑ Archer, J; Bower, P; Gilbody, S; Lovell, K; Richards, D; Gask, L; Dickens, C; Coventry, P «Collaborative care for depression and anxiety problems» (en anglès). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2012 Oct 17; 10, pp: CD006525. DOI: 10.1002/14651858.CD006525.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 23076925 [Consulta: 24 octubre 2021].
  62. ↑ Minas, H «Depression in the Developing World» (en anglès). A: Depression: Law and Ethics (Foster H, Herring J; Eds.) Oxford University Press, 2017; Ag 25, pp: 186-198. ISBN 9780192522139 [Consulta: 28 desembre 2021].
  63. ↑ Patel, V; Araya, R; Bolton, P «Treating depression in the developing world» (en anglès). Trop Med Int Health, 2004 Maig; 9 (5), pp: 539–541. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x. ISSN: 1365-3156. PMID: 15117296 [Consulta: 24 octubre 2021].
  64. ↑ Cox, GR; Callahan, P; Churchill, R; Hunot, V; Merry, SN; Parker, AG; Hetrick, SE «Psychological therapies versus antidepressant medication, alone and in combination for depression in children and adolescents» (en anglès). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2014 Nov 30; (11), pp: CD008324. DOI: 10.1002/14651858.CD008324.pub3. ISSN: 1469-493X. PMID: 25433518 [Consulta: 24 octubre 2021].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depressió_major&oldid=29134763»