La caduta degli dei: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Referències
Línia 20: Línia 20:
| duració = 155 min.
| duració = 155 min.
}}
}}
'''''La caduta degli dei''''' (en alemany '''''Götterdämmerung''''', literalment en català ''La caiguda dels déus'') és una pel·lícula de 1969 dirigida pel [[cineasta]] [[Itàlia|italià]] [[Luchino Visconti]]. Està ambientada en els darrers dies de la [[República de Weimar]], amenaçada per l'ascens del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|partit nazi]], i se centra en l'ocàs dels Essenbeck, una opulent família d'industrials que pretén sanejar el seu negoci mitjançant la cooperació amb el règim nacionalsocialista, amb el resultat que d'aquesta manera s'acaba cavant la seva pròpia fossa.
'''''La caduta degli dei''''' (en alemany '''''Götterdämmerung''''', literalment en català ''La caiguda dels déus'') és una pel·lícula de 1969 dirigida pel [[cineasta]] [[Itàlia|italià]] [[Luchino Visconti]]. Està ambientada en els darrers dies de la [[República de Weimar]], amenaçada per l'ascens del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|partit nazi]], i se centra en l'ocàs dels Essenbeck, una opulent família d'industrials que pretén sanejar el seu negoci mitjançant la cooperació amb el règim nacionalsocialista, amb el resultat que d'aquesta manera s'acaba cavant la seva pròpia fossa.<ref>{{Ref-publicació|article=Reflexión sobre el cine de Visconti desde el estudio de su narrativa audiovisual|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4158691|publicació=Revista de la SEECI|data=2006|issn=1576-3420|pàgines=1–13|volum=9|exemplar=13|nom=Alfonso Ricardo|cognom=Felipe López}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Days of Sodom: The Fascism—Perversion Equation in Films of the 1960s and 1970s|url=https://doi.org/10.1007/978-1-349-27245-7_13|editorial=Palgrave Macmillan UK|data=1999|lloc=London|isbn=978-1-349-27245-7|pàgines=216–236|doi=10.1007/978-1-349-27245-7_13|llengua=en|nom=David|cognom=Forgacs}}</ref>


El títol fa al·lusió a la quarta part de ''[[L'anell del nibelung]]'' de [[Richard Wagner]], que en italià es coneix per ''[[Il crepuscolo degli dei]]'' (''El capvespre dels déus'').<ref>{{Ref-publicació|article=Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969|url=https://www.torrossa.com/en/resources/an/3038642|publicació=Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969|data=2012|pàgines=123–138|llengua=en|nom=Brendan|cognom=Hennessey}}</ref>
El títol fa al·lusió a la quarta part de ''[[L'anell del nibelung]]'' de [[Richard Wagner]], que en italià es coneix per ''[[Il crepuscolo degli dei]]'' (''El capvespre dels déus'').<ref>{{Ref-publicació|article=Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969|url=https://www.torrossa.com/en/resources/an/3038642|publicació=Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969|data=2012|pàgines=123–138|llengua=en|nom=Brendan|cognom=Hennessey}}</ref>


''La caduta degli dei'' és considerada com la primera part de la "trilogia alemanya" de Visconti, completada amb ''[[Morte a Venezia]]'' (1971) i ''Ludwig'' (1972).<ref>{{Ref-llibre|títol=The Concise Cinegraph: Encyclopaedia of German Cinema|url=https://books.google.es/books?id=z7gFT_Duq1cC&pg=PA36&dq=caduta+degli+dei+german+trilogy&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwipgrT4ub37AhV5wAIHHaUfAvMQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=caduta%20degli%20dei%20german%20trilogy&f=false|editorial=Berghahn Books|data=2009-09-01|isbn=978-0-85745-565-9|llengua=en|nom=ans-Michael|cognom=Bock|nom2=im|cognom2=Bergfelder|pàgines=36}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Routledge International Encyclopedia of Queer Culture|url=https://books.google.es/books?id=XS_SnVPixE8C&pg=PA600&dq=caduta+degli+dei+german+trilogy&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwipgrT4ub37AhV5wAIHHaUfAvMQ6AF6BAgMEAI#v=onepage&q=caduta%20degli%20dei%20german%20trilogy&f=false|editorial=Routledge|data=2006|isbn=978-0-415-30651-5|llengua=en|nom=David A.|cognom=Gerstner|pàgines=600}}</ref>
''La caduta degli dei'' és considerada com la primera part de la "trilogia alemanya" de Visconti, completada amb ''[[Morte a Venezia]]'' (1971) i ''Ludwig'' (1972).


== Argument ==
== Argument ==

Revisió del 21:10, 20 nov 2022

Infotaula de pel·lículaLa caduta degli dei
Fitxa
DireccióLuchino Visconti
Protagonistes
Dirk Bogarde
Ingrid Thulin
Helmut Griem
Helmut Berger
ProduccióEver Haggiag
Alfred Levy
Dissenyador de produccióVincenzo Del Prato Modifica el valor a Wikidata
GuióLuchino Visconti
Enrico Medioli
Nicola Badalucco
MúsicaMaurice Jarre
FotografiaArmando Nannuzzi
Pasquale De Santis
MuntatgeRuggero Mastroianni
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Alemanya
Estrena1969
Durada155 min.
Idioma originalitalià
RodatgeAlemanya, Àustria, llac de Como i Lierna Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Temaincest, família disfuncional i Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0064118 Filmaffinity: 434240 Allocine: 95688 Rottentomatoes: m/1005155-damned Letterboxd: the-damned Allmovie: v12016 TCM: 72120 TV.com: movies/the-damned-1969 AFI: 18872 TMDB.org: 41876 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Trilogie allemande (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La caduta degli dei (en alemany Götterdämmerung, literalment en català La caiguda dels déus) és una pel·lícula de 1969 dirigida pel cineasta italià Luchino Visconti. Està ambientada en els darrers dies de la República de Weimar, amenaçada per l'ascens del partit nazi, i se centra en l'ocàs dels Essenbeck, una opulent família d'industrials que pretén sanejar el seu negoci mitjançant la cooperació amb el règim nacionalsocialista, amb el resultat que d'aquesta manera s'acaba cavant la seva pròpia fossa.[1][2]

El títol fa al·lusió a la quarta part de L'anell del nibelung de Richard Wagner, que en italià es coneix per Il crepuscolo degli dei (El capvespre dels déus).[3]

La caduta degli dei és considerada com la primera part de la "trilogia alemanya" de Visconti, completada amb Morte a Venezia (1971) i Ludwig (1972).[4][5]

Argument

La nit del 27 de febrer de 1933, la poderosa i influent família dels Essenbeck es reuneix a Oberhausen per celebrar l'aniversari del baró Joachim von Essenbeck, un exponent de l'antiga aristocràcia alemanya, patriarca d'una família d'industrials i opositor a Hitler.

Al sopar hi assisteix Aschenbach, un general de les SS emparentat llunyanament amb els Essenbeck, el qual ha arribat acompanyat de Friedrich Bruckmann, un empleat de la família que manté una relació sentimental amb Sophie, viuda de l'únic fill de baró, mort durant la primera guerra mundial, i mare de Martin, l'únic descendent directe del baró i major accionista de l'empresa.

La vetllada és interrompuda per la sobtada notícia de l'incendi del Reichstag quan Martin duia a terme el seu espectacle disfressat de Marlene Dietrich i interpretant una cançó de la pel·lícula Der blaue Engel. L'esdeveniment també agilitza la destitució de Herbert Thalmann com a vicepresident de l'empresa, que durant el sopar és informat sobre la seva substitució per Konstantin, un altre net del baró i oficial de les SA.

Conscient de la naturalesa ambiciosa de Friedrich i de la seva privilegiada relació amb Sophie, el general Aschenbach el persuadeix per a matar el baró i assumir així el control de l'empresa. El pla d'assassinat, que serà atribuït a Herbert, té en realitat per objectiu allunyar a Konstantin del poder, ja que les SS desconfien de l'excessiva acumulació de poder per part de les SA.

L'endemà el baró és trobat assassinat al seu dormitori, i Herbert aconsegueix fugir quan les tropes de la Gestapo ja s'havien presentat a la mansió per detenir-lo. La seva esposa i les seves filles, però, són detingudes per ser enviades al camp de concentració de Dachau.

Tot està preparat perquè Friedrich assumeixi el control de l'empresa. Això no obstant, un crim perpetrat per Martin permet que Konstantin recuperi el poder. L'amoral i pedòfil net del baró ha abusat sexualment d'una nena jueva que posteriorment es suïcida i Konstantin utilitza els seus contactes amb la policia per fer xantatge a Sophie i aconseguir un traspàs de poders de Friedrich cap a ell.

Friedrich aprofita la nit dels ganivets llargs, representada per una fausta orgia homosexual de les SA que acaba en una sanguinària massacre, per portar a terme la seva venjança contra Konstantin, al qual assassina. Friedrich i Sophie veuen així consumades les seves aspiracions per assumir el control de l'empresa. Això no obstant, la parella constata amb resignació que ha perdut el favor del règim nazi, que s'inclina ara per Martin, l'oblidat net amb el qual cap membre de la família havia comptat i al qual Aschenbach, mitjançant xantatge, obliga a fer-se membre de les SS i assumir la direcció de l'empresa.

Cec per l'odi i l'afany de poder, Martin viola a la seva mare amb l'objectiu d'humiliar-la i destruir-la, abans d'obligar-la també a oficialitzar, mitjançant el matrimoni, la seva relació amb Friedrich. Després de la boda, Martin entrega verí als dos nuvis, els quals són invitats a cometre un suïcidi conjunt, el qual no tenen més remei que portar a terme perquè són conscients que han perdut la lluita pel poder de l'empresa i els seus crims han sigut descoberts.

Al final, Martin roman l'únic hereu de la fàbrica d'acer dels Essenbeck, però el seu poder ha quedat alhora submís a la voluntat del règim nacionalsocialista.

Repartiment

Actor / actriu original Personatge fictici
Dirk Bogarde Friedrich Bruckmann
Ingrid Thulin Sophie von Essenbeck, mare de Martin
Helmut Griem General Aschenbach
Helmut Berger Martin von Essenbeck
Renaud Verley Gunther von Essenbeck
Umberto Orsini Herbert Thallman
Reinhard Kolldehoff Konstantin von Essenbeck
Albrecht Schoenhals Joachim von Essenbeck
Florinda Bolkan Olga
Nora Ricci Governador
Charlotte Rampling Elisabeth Thallman
Irina Wanka Lisa
Karin Mittendorf Thilde Thallman
Valentina Ricci Erika Thallman
Wolfgang Hillinger Janek
Ester Carloni Madeline

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ Felipe López, Alfonso Ricardo «Reflexión sobre el cine de Visconti desde el estudio de su narrativa audiovisual». Revista de la SEECI, 9, 13, 2006, pàg. 1–13. ISSN: 1576-3420.
  2. ↑ Forgacs, David. Days of Sodom: The Fascism—Perversion Equation in Films of the 1960s and 1970s (en anglès). London: Palgrave Macmillan UK, 1999, p. 216–236. DOI 10.1007/978-1-349-27245-7_13. ISBN 978-1-349-27245-7. 
  3. ↑ Hennessey, Brendan «Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969» (en anglès). Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969, 2012, pàg. 123–138.
  4. ↑ Bock, ans-Michael; Bergfelder, im. The Concise Cinegraph: Encyclopaedia of German Cinema (en anglès). Berghahn Books, 2009-09-01, p. 36. ISBN 978-0-85745-565-9. 
  5. ↑ Gerstner, David A. Routledge International Encyclopedia of Queer Culture (en anglès). Routledge, 2006, p. 600. ISBN 978-0-415-30651-5. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_caduta_degli_dei&oldid=30950349»