Vés al contingut

Arteritis de Takayasu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:
L''''arteritis de Takayasu''' (AT), també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una [[vasculitis]] poc freqüent que afecta a grans i mitjans [[Vasos sanguinis|vasos]], fonamentalment a l'[[artèria aorta]] i les seves branques principals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Villa-Forte, A |article= Arteritis de Takayasu |exemplar= 2022; Jun (rev), pàgs: 6|publicació= Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp |url= https://www.msdmanuals.com/es/professional/trastornos-de-los-tejidos-musculoesquel%C3%A9tico-y-conectivo/vasculitis/arteritis-de-takayasu |llengua= castellà |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'[[oftalmòleg]] [[Japonesos|japonés]] Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars [[Retina|retinianes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Terao, C |títol= History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu |publicació= Int J Rheum Dis |pàgines=pp: 931-935|volum= 2014 Nov; 17 (8) |doi= 10.1111/1756-185X.12576 |pmid= 25643731 |issn= 1756-185X |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1756-185X.12576 |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
L''''arteritis de Takayasu''' (AT), també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una [[vasculitis]] poc freqüent que afecta a grans i mitjans [[Vasos sanguinis|vasos]], fonamentalment a l'[[artèria aorta]] i les seves branques principals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Villa-Forte, A |article= Arteritis de Takayasu |exemplar= 2022; Jun (rev), pàgs: 6|publicació= Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp |url= https://www.msdmanuals.com/es/professional/trastornos-de-los-tejidos-musculoesquel%C3%A9tico-y-conectivo/vasculitis/arteritis-de-takayasu |llengua= castellà |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'[[oftalmòleg]] [[Japonesos|japonés]] Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars [[Retina|retinianes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Terao, C |títol= History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu |publicació= Int J Rheum Dis |pàgines=pp: 931-935|volum= 2014 Nov; 17 (8) |doi= 10.1111/1756-185X.12576 |pmid= 25643731 |issn= 1756-185X |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1756-185X.12576 |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (80-90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en [[nen]]s<ref>{{ref-publicació|cognom= Abrawi, S; Fouillet-Desjonqueres, M; David, L; Barral, X; ''et al'' |títol= Takayasu arteritis in children |publicació= Pediatr Rheumatol Online J |pàgines=pp: 17|volum= 2008 Set 28; 6 |doi= 10.1186/1546-0096-6-17 |pmid= 18822174 |pmc= 2567964 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2567964/pdf/1546-0096-6-17.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> o [[gent gran]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Valle Merino, LV; Beltrán Echeverría, H; Taline Santos, G; Mercado Saleme, JE; Caldas, MJ; ''et al'' |títol= Arteritis de Takayasu en adultos mayores: a propósito de un caso |publicació= Rev Arg Med |pàgines=pp: 105-109|volum= 2021; 9 (2) |issn= 2618-4311 |url= http://www.revistasam.com.ar/index.php/RAM/article/view/592/471 |llengua= castellà |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una [[incidència]] global de 1-2 casos/milió d'habitants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ |títol= Global epidemiology of vasculitis |publicació= Nat Rev Rheumatol |pàgines=pp: 22-34|volum= 2022 Gen; 18 (1) |doi= 10.1038/s41584-021-00718-8 |pmid= 34853411 |pmc= 8633913 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8633913/pdf/41584_2021_Article_718.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> La [[dislipèmia]] augmenta el risc d'aparició d'aneurismes en els malalts amb AT.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pan, L; Du, J; Chen, D; Zhao, Y; Guo, X; Qi, G; ''et al'' |títol= Takayasu Arteritis with Dyslipidemia Increases Risk of Aneurysm |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 14083|volum= 2019 Oct 1; 9 (1) |doi= 10.1038/s41598-019-50527-z |pmid= 31575993 |pmc= 6773689 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6773689/pdf/41598_2019_Article_50527.pdf |llengua= anglès |consulta= 9 desembre 2022|}}</ref>
Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (80-90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en [[nen]]s<ref>{{ref-publicació|cognom= Abrawi, S; Fouillet-Desjonqueres, M; David, L; Barral, X; ''et al'' |títol= Takayasu arteritis in children |publicació= Pediatr Rheumatol Online J |pàgines=pp: 17|volum= 2008 Set 28; 6 |doi= 10.1186/1546-0096-6-17 |pmid= 18822174 |pmc= 2567964 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2567964/pdf/1546-0096-6-17.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> o [[gent gran]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Valle Merino, LV; Beltrán Echeverría, H; Taline Santos, G; Mercado Saleme, JE; Caldas, MJ; ''et al'' |títol= Arteritis de Takayasu en adultos mayores: a propósito de un caso |publicació= Rev Arg Med |pàgines=pp: 105-109|volum= 2021; 9 (2) |issn= 2618-4311 |url= http://www.revistasam.com.ar/index.php/RAM/article/view/592/471 |llengua= castellà |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una [[incidència]] global de 1-2 casos/milió d'habitants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ |títol= Global epidemiology of vasculitis |publicació= Nat Rev Rheumatol |pàgines=pp: 22-34|volum= 2022 Gen; 18 (1) |doi= 10.1038/s41584-021-00718-8 |pmid= 34853411 |pmc= 8633913 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8633913/pdf/41584_2021_Article_718.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> La [[dislipèmia]] augmenta el risc d'aparició d'aneurismes en els malalts amb AT.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pan, L; Du, J; Chen, D; Zhao, Y; Guo, X; Qi, G; ''et al'' |títol= Takayasu Arteritis with Dyslipidemia Increases Risk of Aneurysm |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 14083|volum= 2019 Oct 1; 9 (1) |doi= 10.1038/s41598-019-50527-z |pmid= 31575993 |pmc= 6773689 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6773689/pdf/41598_2019_Article_50527.pdf |llengua= anglès |consulta= 9 desembre 2022|}}</ref>

L'AT pot originar greus [[Complicació de l'embaràs|complicacions gestacionals]], tant en la mare ([[preeclàmpsia]], [[regurgitació aòrtica]], ruptura d'un aneurisma, [[hemorràgia cerebral]] o [[hipertensió pulmonar]]) com en el [[fetus]] ([[avortament]], mort intrauterina, [[part preterme]], restricció del creixement intrauterí o baix pes al néixer).<ref>{{ref-publicació|cognom= Velásquez Giraldo, I; Torres Saavedra, FA; Muñoz Vahos, CH; Jaramillo Arroyave, D; ''et al'' |títol= Desenlaces obstétricos en pacientes con arteritis de Takayasu: serie de casos |publicació= Rev Colomb Reumatol |pàgines=pp: 213-217|volum= 2021 Jul-Set; 28 (3) |doi= 10.1016/j.rcreu.2020.04.003 |issn= 2027-9000 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-revista-colombiana-reumatologia-374-articulo-desenlaces-obstetricos-pacientes-con-arteritis-S0121812320300517 |llengua= castellà |consulta= 21 desembre 2022|}}</ref>


L'any 2022, els nous [[Classificació|criteris classificatoris]] internacionals de l'AT van ser validats pel Col·legi Americà de Reumatologia i l'Aliança Europea d'Associacions de Reumatologia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grayson, PC; Ponte, C; Suppiah, R; Robson, JC; Bates Gribbons, K; Judge, A; Craven, A; Khalid, S; ''et al'' |títol= 2022 American College of Rheumatology/EULAR classification criteria for Takayasu arteritis |publicació= Ann Rheum Dis |pàgines=pp: 1654-1660|volum= 2022 Des; 81 (12) |doi= 10.1136/ard-2022-223482 |pmid= 36351705 |issn= 1468-2060 |url= https://ard.bmj.com/content/81/12/1654.long |llengua= anglès |consulta= 8 desembre 2022|}}</ref>
L'any 2022, els nous [[Classificació|criteris classificatoris]] internacionals de l'AT van ser validats pel Col·legi Americà de Reumatologia i l'Aliança Europea d'Associacions de Reumatologia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grayson, PC; Ponte, C; Suppiah, R; Robson, JC; Bates Gribbons, K; Judge, A; Craven, A; Khalid, S; ''et al'' |títol= 2022 American College of Rheumatology/EULAR classification criteria for Takayasu arteritis |publicació= Ann Rheum Dis |pàgines=pp: 1654-1660|volum= 2022 Des; 81 (12) |doi= 10.1136/ard-2022-223482 |pmid= 36351705 |issn= 1468-2060 |url= https://ard.bmj.com/content/81/12/1654.long |llengua= anglès |consulta= 8 desembre 2022|}}</ref>

Revisió del 11:44, 21 des 2022

Plantilla:Infotaula malaltiaArteritis de Takayasu
Imatge angiogràfica obliqua anterior esquerra que mostra zones d'estenosi en diversos grans vasos (sobretot a les artèries subclàvies), corresponent a una arteritis de Takayasu modifica
Tipussíndrome, malaltia glomerular secundària, vasculitis predominantment de vasos grans, vasculitis, malaltia arterial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimMikito Takayasu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia i reumatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
alprostadil, tocilizumab i infliximab Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-114A44.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M31.4
CIM-9446.7
Recursos externs
OMIM207600
DiseasesDB12879
MedlinePlus001250
eMedicinemed/2232 ped/1956 neuro/361 radio/51
MeSHD013625 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet3287 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035615, C0039263, C0003490 i C0003510 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2508 Modifica el valor a Wikidata

L'arteritis de Takayasu (AT), també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una vasculitis poc freqüent que afecta a grans i mitjans vasos, fonamentalment a l'artèria aorta i les seves branques principals.[1] La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'oftalmòleg japonés Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars retinianes.[2] Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (80-90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en nens[3] o gent gran[4] i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una incidència global de 1-2 casos/milió d'habitants.[5] La dislipèmia augmenta el risc d'aparició d'aneurismes en els malalts amb AT.[6]

L'AT pot originar greus complicacions gestacionals, tant en la mare (preeclàmpsia, regurgitació aòrtica, ruptura d'un aneurisma, hemorràgia cerebral o hipertensió pulmonar) com en el fetus (avortament, mort intrauterina, part preterme, restricció del creixement intrauterí o baix pes al néixer).[7]

L'any 2022, els nous criteris classificatoris internacionals de l'AT van ser validats pel Col·legi Americà de Reumatologia i l'Aliança Europea d'Associacions de Reumatologia.[8]

Clínica

Fase inicial

Trobem clínica sistèmica i/o focal.

Fase oclusiva

La clínica dependrà de l'artèria ocluïda o estenòtica:

Diagnòstic

Se sol diagnosticar per examen físic i proves d'imatge mèdica.

Exploració física

Laboratori

Proves d'imatge

Tractament

Corticoides i metotrexat o leflunomida (un altre fàrmac immunosupressor).[35] L'administració de tocilizumab ha demostrat ser una eina terapèutica eficaç en casos d'AT refractària als medicaments habituals[36] i fins i tot pot aconseguir una remissió de la malaltia més segura i ràpida que l'obtinguda amb l'ús d'aquests.[37] L'infliximab és un fàrmac que evita o redueix l'ús de corticoides en l'AT d'inici infantil, facilitant així el normal desenvolupament dels nens.[38] Cirurgia de revascularització quan la inflamació està controlada.[39]

Referències

  1. ↑ Villa-Forte, A «Arteritis de Takayasu» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2022; Jun (rev), pàgs: 6 [Consulta: 6 desembre 2022].
  2. ↑ Terao, C «History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu» (en anglès). Int J Rheum Dis, 2014 Nov; 17 (8), pp: 931-935. DOI: 10.1111/1756-185X.12576. ISSN: 1756-185X. PMID: 25643731 [Consulta: 6 desembre 2022].
  3. ↑ Abrawi, S; Fouillet-Desjonqueres, M; David, L; Barral, X; et al «Takayasu arteritis in children» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2008 Set 28; 6, pp: 17. DOI: 10.1186/1546-0096-6-17. PMC: 2567964. PMID: 18822174 [Consulta: 6 desembre 2022].
  4. ↑ Valle Merino, LV; Beltrán Echeverría, H; Taline Santos, G; Mercado Saleme, JE; Caldas, MJ; et al «Arteritis de Takayasu en adultos mayores: a propósito de un caso» (en castellà). Rev Arg Med, 2021; 9 (2), pp: 105-109. ISSN: 2618-4311 [Consulta: 6 desembre 2022].
  5. ↑ Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ «Global epidemiology of vasculitis» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2022 Gen; 18 (1), pp: 22-34. DOI: 10.1038/s41584-021-00718-8. PMC: 8633913. PMID: 34853411 [Consulta: 6 desembre 2022].
  6. ↑ Pan, L; Du, J; Chen, D; Zhao, Y; Guo, X; Qi, G; et al «Takayasu Arteritis with Dyslipidemia Increases Risk of Aneurysm» (en anglès). Sci Rep, 2019 Oct 1; 9 (1), pp: 14083. DOI: 10.1038/s41598-019-50527-z. PMC: 6773689. PMID: 31575993 [Consulta: 9 desembre 2022].
  7. ↑ Velásquez Giraldo, I; Torres Saavedra, FA; Muñoz Vahos, CH; Jaramillo Arroyave, D; et al «Desenlaces obstétricos en pacientes con arteritis de Takayasu: serie de casos» (en castellà). Rev Colomb Reumatol, 2021 Jul-Set; 28 (3), pp: 213-217. DOI: 10.1016/j.rcreu.2020.04.003. ISSN: 2027-9000 [Consulta: 21 desembre 2022].
  8. ↑ Grayson, PC; Ponte, C; Suppiah, R; Robson, JC; Bates Gribbons, K; Judge, A; Craven, A; Khalid, S; et al «2022 American College of Rheumatology/EULAR classification criteria for Takayasu arteritis» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2022 Des; 81 (12), pp: 1654-1660. DOI: 10.1136/ard-2022-223482. ISSN: 1468-2060. PMID: 36351705 [Consulta: 8 desembre 2022].
  9. ↑ Zeina, AR; Slobodin, G; Barmeir, E «Takayasu's Arteritis as a Cause of Carotidynia: Clinical and Imaging Features» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2008 Feb; 10 (2), pp: 158-159. ISSN: 1565-1088. PMID: 18432036 [Consulta: 6 desembre 2022].
  10. ↑ Barasa, L; Salyani, A; Bika, J; Otieno, F; Sokhi, D «Takayasu arteritis: A rare cause of chronic headache» (en anglès). Clin Case Rep, 2021 Set 21; 9 (9), pp: e04860. DOI: 10.1002/ccr3.4860. PMC: 8455962. PMID: 34584719 [Consulta: 6 desembre 2022].
  11. ↑ Parvaneh, VJ; Jari, M; Rahmani, K; Azma, R; Shiari, R «Five-day fever: The main presentation of childhood-onset Takayasu arteritis» (en anglès). Clin Case Rep, 2020 Jul 15; 8 (12), pp: 2361-2365. DOI: 10.1002/ccr3.3148. PMC: 7752334. PMID: 33363741 [Consulta: 6 desembre 2022].
  12. ↑ Wu, SY; Chen, CH; Cheng, CC; Fan, HC «Takayasu's Arteritis Presenting as Monocular Visual Loss» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2015 Des; 56 (6), pp: 435-438. DOI: 10.1016/j.pedneo.2015.04.007. ISSN: 2212-1692. PMID: 26141481 [Consulta: 6 desembre 2022].
  13. ↑ Rana, DS; Batra, A; Anand, I; Patel, S; Gupta, P «Takayasu's arteritis - aphasia as an initial presentation» (en anglès). Neuroimmunol Neuroinflammation, 2016 Ag 31; 3 (8), pp: 192-195. DOI: 10.20517/2347-8659.2015.52. ISSN: 2347-8659 [Consulta: 6 desembre 2022].
  14. ↑ Rahimi, O; Geiger, Z «Anatomy, Thorax, Subclavian Arteries» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jul 25; NBK539736 (rev), pàgs: 10. PMID: 30969558 [Consulta: 6 desembre 2022].
  15. ↑ Roy, MK; Datta, J; Lahiri, D; Agarwal, R; Mukhopadhyay, S; et al «Digital Gangrene an Unusual Presentation of Takayasu's Arteritis» (en anglès). N Am J Med Sci, 2015 Feb; 7 (2), pp: 70-72. DOI: 10.4103/1947-2714.152082. PMC: 4358052. PMID: 25789252 [Consulta: 6 desembre 2022].
  16. ↑ Herath, MMTB; Pahalagamage, SP; Withana, D; Senanayake, S «Complete ophthalmoplegia, complete ptosis and dilated pupil due to internal carotid artery dissection: as the first manifestation of Takayasu arteritis» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2017 Jul 25; 17 (1), pp: 201. DOI: 10.1186/s12872-017-0638-7. PMC: 5526230. PMID: 28743241 [Consulta: 6 desembre 2022].
  17. ↑ Pallangyo, P; Misidai, N; Hemed, NR; Swai, HJ; Mkojera, Z; Bhalia, S; et al «Takayasu Arteritis Mistaken for Epilepsy: A Case Presenting With Convulsive Syncope» (en anglès). J Med Cases, 2020 Feb; 11 (2), pp: 37-40. DOI: 10.14740/jmc3424. PMC: 8383632. PMID: 34434357 [Consulta: 8 desembre 2022].
  18. ↑ Oura, K; Taguchi, K; Oura, MY; Itabashi, R; Maeda, T «Takayasu's Arteritis with a Thrombosed Aneurysm on the Common Carotid Artery Causing Ischemic Stroke» (en anglès). Intern Med, 2022 Feb 1; 61 (3), pp: 425-428. DOI: 10.2169/internalmedicine.7735-21. PMC: 8866794. PMID: 34334567 [Consulta: 6 desembre 2022].
  19. ↑ Jan, R; Zahid, S; Owais, SM; Khan, F; Awan, ZA «Total Occlusion of Abdominal Aorta in Takayasu Arteritis» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 1; 11 (7), pp: e5058. DOI: 10.7759/cureus.5058. PMC: 6721881. PMID: 31516770 [Consulta: 6 desembre 2022].
  20. ↑ Neidhart, B; Kosek, R; Bachmann, LM; Stey, C «Exertional dyspnea as initial manifestation of Takayasu's arteritis--a case report and literature review» (en anglès). BMC Pulm Med, 2001; 1, pp: 3. DOI: 10.1186/1471-2466-1-3. PMC: 64544. PMID: 11801196 [Consulta: 10 desembre 2022].
  21. ↑ Suda, T; Zoshima, T; Ito, K; Mizushima, I; Kawano, M «Successful Early Immunosuppressive Therapy for Pulmonary Arterial Hypertension Due to Takayasu arteritis: Two Case Reports and a Review of Similar Case Reports in the English Literature» (en anglès). Intern Med, 2022 Jun 1; 61 (11), pp: 1767-1774. DOI: 10.2169/internalmedicine.8095-21. PMC: 9259310. PMID: 34776481 [Consulta: 10 desembre 2022].
  22. ↑ de Moraes Carvalho da Silva, M; Souza Rodrigues, R; Marchiori, E «Takayasu's arteritis with pulmonary artery involvement» (en anglès). J Bras Pneumol, 2022; 48 (5), pp: e20220266. DOI: 10.36416/1806-3756/e20220266. ISSN: 1806-3756 [Consulta: 6 desembre 2022].
  23. ↑ Li Cavoli, G; Mulè, G; Vallone, MG; Caputo, F «Takayasu's disease effects on the kidneys: current perspectives» (en anglès). Int J Nephrol Renovasc Dis, 2018 Ag 15; 11, pp: 225-233. DOI: 10.2147/IJNRD.S146355. PMC: 6101009. PMID: 30147353 [Consulta: 6 desembre 2022].
  24. ↑ Wilson, L; Chandran, A; Fudge, JC; Moguillansky, D; et al «Takayasu's arteritis presenting as acute myocardial infarction: case series and review of literature» (en anglès). Cardiol Young, 2021 Nov; 31 (11), pp: 1866-1869. DOI: 10.1017/S1047951121001700. ISSN: 1467-1107. PMID: 34016208 [Consulta: 10 desembre 2022].
  25. ↑ Versini, M; Tiosano, S; Sharif, K; Mahroum, N; Watad, A; Comaneshter, D; et al «Association between Takayasu arteritis and ischemic heart disease: a cohort study» (en anglès). Mediterr J Rheumatol, 2019 Set 30; 30 (3), pp: 171-176. DOI: 10.31138/mjr.30.3.171. PMC: 7045855. PMID: 32185361 [Consulta: 15 desembre 2022].
  26. ↑ Kandoria, A; Kandoria, M; Ganju, N; Mahajan, K «Takayasu arteritis presenting with total occlusion of the left main coronary artery ostium: an extremely rare occurrence» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Abr 15; 2016, pp: 1-5. DOI: 10.1136/bcr-2016-214531. PMC: 4840767. PMID: 27084916 [Consulta: 10 desembre 2022].
  27. ↑ Park, JS; Lee, HC; Lee, S; Kim, SP; Kim, YD; et al «Takayasu's Arteritis Involving the Ostia of Three Large Coronary Arteries» (en anglès). Korean Circ J, 2009 Des; 39 (12), pp: 551-555. DOI: 10.4070/kcj.2009.39.12.551. PMC: 2801465. PMID: 20049143 [Consulta: 15 desembre 2022].
  28. ↑ Aguilera, B; Argente, T «Arteritis de Takayasu de la Coronaria Izquierda. Presentación de un caso que debuta con muerte súbita» (en castellà). Cuad Med Forense, 2000; 20, pp: 25-29. ISSN: 1988-611X [Consulta: 10 desembre 2022].
  29. ↑ Sadurska, E; Jawniak, R; Majewski, M; Czekajska-Chehab, E «Takayasu arteritis as a cause of arterial hypertension. Case report and literature review» (en anglès). Eur J Pediatr, 2012 Maig; 171 (5), pp: 863-869. DOI: 10.1007/s00431-012-1674-z. PMC: 3327834. PMID: 22290282 [Consulta: 6 desembre 2022].
  30. ↑ Gunasekera, SN; Madurapperuma, C; Weerasooriya, N; Karunathilake, H; Jayanaga, A «A rare presentation of Takayasu's arteritis- unilateral finger clubbing - case report» (en anglès). BCM Rheumatol, 2020 Des 10; 4 (1), pp: 66. DOI: 10.1186/s41927-020-00166-z. PMC: 7727161. PMID: 33298181 [Consulta: 16 desembre 2022].
  31. ↑ Zhang, Y; Zhang, D; Qu, Y; Fan, P; Liu, YX; Zhang, HM; et al «Anemia in patients with Takayasu arteritis: prevalence, clinical features, and treatment» (en anglès). J Geriatr Cardiol, 2019 Set; 16 (9), pp: 689-694. DOI: 10.11909/j.issn.1671-5411.2019.09.003. PMC: 6790956. PMID: 31645854 [Consulta: 6 desembre 2022].
  32. ↑ Patel, A; Velamakanni, SM; Parikh, RM; Pandya, S; Patel, T «The Role of Echocardiography in Evaluation of Takayasu's Arteritis: A Report of Two Cases» (en anglès). Cureus, 2021 Maig 28; 13 (5), pp: e15286. DOI: 10.7759/cureus.15286. PMC: 8237925. PMID: 34221751 [Consulta: 8 desembre 2022].
  33. ↑ Gaballah, M; Goldfisher, R; Amodio, JB «The Utility of MRI in the Diagnosis of Takayasu Arteritis» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2017 Oct 8; 2017, pp: 7976165. DOI: 10.1155/2017/7976165. PMC: 5651111. PMID: 29119033 [Consulta: 9 desembre 2022].
  34. ↑ Pastor Martínez, R; Gallardo Padilla, M; Peña González, LP; Gómez Grande, A; de Inocencio Arocena, J «Utilidad de la PET/TAC en el diagnóstico de la arteritis de Takayasu de segmento corto» (en castellà). An Pediatr, 2019 Jul; 91 (1), pp: 55-57. DOI: 10.1016/j.anpedi.2018.09.007. ISSN: 2341-2879. PMID: 30981641 [Consulta: 8 desembre 2022].
  35. ↑ Wu, C; Sun, Y; Cui, X; Wu, S; Ma, L; Chen, H; Yan, Y; et al «Effectiveness and safety of methotrexate versus leflunomide in 12-month treatment for Takayasu arteritis» (en anglès). Ther Adv Chronic Dis, 2020 Nov 29; 11, pp: 2040622320975233. DOI: 10.1177/2040622320975233. PMC: 7705767. PMID: 33294149 [Consulta: 6 desembre 2022].
  36. ↑ Li, H; Shuai, Z «Efficacy of tocilizumab for refractory Takayasu arteritis: a retrospective study and literature review» (en anglès). Heart Vessels, 2022 Maig; 37 (5), pp: 884-894. DOI: 10.1007/s00380-021-01981-1. PMC: 986741. PMID: 34750666 [Consulta: 8 desembre 2022].
  37. ↑ Liao, H; Du, J; Li, T; Pan, L «Tocilizumab for faster and safer remission of Takayasu's arteritis» (en anglès). Ther Adv Chronic Dis, 2022 Oct 27; 13, pp: 20406223221131715. DOI: 10.1177/20406223221131715. PMC: 9618741. PMID: 36324988 [Consulta: 8 desembre 2022].
  38. ↑ Kang, M; Lai, J; Zhang, D; Xu, Y; et al «Clinical observations on infliximab treatment of infantile onset Takayasu arteritis» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2022 Ag 4; 20 (1), pp: 61. DOI: 10.1186/s12969-022-00708-4. PMC: 9351063. PMID: 35927694 [Consulta: 11 desembre 2022].
  39. ↑ Jung, JH; Lee, YH; Song, GG; Jeong, HS; et al «Endovascular Versus Open Surgical Intervention in Patients with Takayasu's Arteritis: A Meta-analysis» (en anglès). Eur J Vasc Endovasc Surg, 2018 Jun; 55 (6), pp: 888-899. DOI: 10.1016/j.ejvs.2018.02.030. ISSN: 1532-2165. PMID: 29622513 [Consulta: 6 desembre 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arteritis_de_Takayasu&oldid=31092454»