Hajji Mohammed: diferència entre les revisions

Hajji Mohammed
Tipus	Jaciment arqueològic, tel i lloc epònim
Localització
Entitat territorial administrativa	Muthanna (Iraq)
Localització	Baixa Mesopotàmia
	31° 19′ 28″ N, 45° 38′ 11″ E / 31.32438°N,45.63652°E
Història
Període	Obeid
Cronologia
1937-1939	excavació arqueològica

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:56, 16 feb 2023

Hajji Mohammed (àrab: حجي محمد, Ḥajjī Muḥammad) és un jaciment arqueològic proper a Uruk a l'Iraq del sud, que ha donat nom a una ceràmica trobada en aquest lloc per primer cop el 1937, consistent en peces decorades per dins i fora amb dibuixos geomètrics de color entre vermell i marron fosc que presenta certes similituds amb la ceràmica d'Halaf. Posteriorment es va trobar a Ras el-Amya, prop de Kish, a Choga Mami al Khuzestan. El jaciment estava cobert de dos metres d'al·luvió i fou descobert accidentalment en un llit sec de l'Eufrates. La ceràmica està datada entre 5000 aC i 4500 aC. Va donar pas a la ceràmica clàssica i tardana anomenada Ubaid, que també deriva al mateix temps de la ceràmica d'Eridu

Referències

Mesopotamia per Georges Roux

Bibliografia

C. Ziegler, Sie Keramik von der Qal'a Haggi Mohammed, Berlín 1953.

↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-2] 2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[3] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[4] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[5] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[6] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 * C. Ziegler, Sie Keramik von der Qal'a Haggi Mohammed, Berlín 1953.
+{| class="navbox wikitable collapsible" style="margin:0.5em auto; min-width:50%; text-align:center; valign:middle;"
+|-
+! colspan=13 class="navbox-title" style="padding:0.2em 1.15em"| {{Navbar-collapsible|[[Neolític|Cronologia del període neolític]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Liverani |nom=Mario |enllaçautor=Mario Liverani|títol=The Ancient Near East: History, Society and Economy |any=2013 |editorial=Routledge |isbn=9781134750917 |pàgina=13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East" |llengua=anglès}}</ref>}}<br />{{llegenda|#F5F5F5|<small>[[Neolític preceràmic]]</small>}} {{llegenda|#FDF5E6|<small>[[Neolític ceràmic]]</small>}}
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em;>aC<br />11000</span>
+![[Europa]]
+![[Egipte]]
+![[Síria]]<br />[[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]]
+![[Anatòlia]]
+![[Khabur]]
+![[Jabal Sinjar]]<br />[[Assíria]]
+![[Tigris]] mitjà
+![[Baixa Mesopotàmia|Baixa<br />Mesopotàmia]]
+![[Iran]]<br />([[Khuzistan]])
+![[Iran]]
+![[Indus]]/<br />[[India]]
+![[Xina]]
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" |<span style="position:relative;top:1em">10000</span>
+| valign=top rowspan="4" |
+| valign=top rowspan="3" |
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"| '''[[Neolític preceràmic A]]'''<br />[[Gesher]]<ref name="NERN">{{ref-publicació |cognom=Shukurov |nom=Anvar |cognom2=Sarson |nom2=Graeme R. |cognom3=Gangal |nom3=Kavita |article=The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia |publicació=PLOS ONE |data=7 de maig de 2014 |volum=9 (5) |pàgines=e95714 |doi=10.1371/journal.pone.0095714 |llengua=anglès |issn=1932-6203 |pmid=24806472 |pmc=4012948|bibcode=2014PLoSO...995714G}}</ref><br />[[Mureybet]]<br />(10,500 aC)
+| valign=top rowspan=2| &nbsp;
+| valign=top rowspan="3" |
+| valign=top rowspan="3" |
+| valign=top rowspan="6" |
+| valign=top rowspan="5" |
+| valign=top rowspan="4" |
+| valign=top rowspan="3" |
+| valign=top rowspan="3" |
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Ceràmica xinesa|Ceràmica primerenca]]<br />(18.000 aC)<ref>{{ref-publicació |cognom=Bar-Yosef |nom=Ofer |cognom2=Arpin |nom2=Trina |cognom3=Pan |nom3=Yan |cognom4=Cohen |nom4=David |autor5=et al. |article=Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China |publicació=Science |data=29 de juny de 2012 |volum=336(6089) |pàgines=1696-1700 |doi=10.1126/science.1218643 |llengua=anglès |issn=0036-8075 |pmid=22745428|bibcode=2012Sci...336.1696W}}</ref>
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" |<span style="position:relative;top:1em">9000</span>
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Jericó]]<br />[[Tell Abu Hureyra]]<br />([[Revolució neolítica|Agricultura]])<ref>{{ref-llibre |cognom=Thorpe |nom=I. J. |títol=The Origins of Agriculture in Europe |any=2003 |editorial=[[Routledge]] |isbn=9781134620104 |pàgina=14 |llengua=anglès}}</ref>
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" |<span style="position:relative;top:1em">8000</span>
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|'''[[Neolític preceràmic B]]'''<br />Jericó<br />[[Tell Aswad]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"| [[Göbekli Tepe]]<br />[[Çayönü]]<br />[[Aşıklı Höyük]]
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''Neolític inicial'''<br />'''([[Ceràmica xinesa|Ceràmica]])'''<br />[[Nanzhuangtou]]<br />(8500–8000 aC)
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" |<span style="position:relative;top:1em">7000</span>
+| valign=top rowspan="3" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Prehistòria a Egipte|'''Egipte neolític''']]<br />[[Nabta Playa]]<br />(7500 aC)
+| valign=top rowspan="4" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Çatalhöyük]]<br />(7500–5500 aC)<br />[[Hacilar]]<br />(7000 ac)
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"| [[Tell Sabi Abyad]]<br />[[Bouqras]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"| [[Jarmo]]
+| valign=top style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Ganj Dareh]]<br />[[Chia Jani]]<br />[[Ali Kosh]]
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Mehrgarh|Mehrgarh I]]<ref name="NERN"/>
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">6500</span>
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|'''[[Europa neolítica]]'''<br />[[Cova Franchthi|Franchthi]]<br />[[Sesklo]]<br />([[Europa neolítica|Agricultura]])<ref>{{ref-llibre |cognom=Price |nom=T. Douglas |títol=Europe's First Farmers |any=2000 |editorial=Cambridge University Press |isbn=9780521665728 |pàgina=3 |llengua=anglès}}</ref>
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|'''[[Neolític preceràmic C]]'''<br />([['Ain Ghazal]])
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Tell Sabi Abyad]]<br />[[Bouqras]]
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Jarmo]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Chogha Bonut]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Teppe Zagheh]]
+| valign=top rowspan="9" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Cultura peiligang|Peiligang]]<br />(7000–5000 aC)
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">6000</span>
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Sesklo]]<br />[[Dímini]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Cultura Jarmukiana]]<br />([[Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)|Sha'ar HaGolan]])
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Obeid]] 0<br />([[Tell el-'Oueili]])
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Chogha Mish]]
+| valign=top rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Sang-i Chakmak]]
+| valign=top rowspan="6" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Lahuradewa]]<br /><br /><br />[[Mehrgarh|Mehrgarh II]]<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />[[Mehrgarh|Mehrgarh III]]
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">5600</span>
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"|[[Prehistòria a Egipte|Faium A]]
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Amuq]] A
+| valign=top rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Cultura d'Halaf|Halaf]]<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />[[Període de transició Halaf-Obeid|Halaf-Obeid]]
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Umm Dabaghiya]]
+| valign=top rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Cultura de Samarra|Samarra]]<br />(6000–4800 aC)
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Tepe Muhammad Djafar]]
+|style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Tepe Sialk]]
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">5200</span>
+| valign=top rowspan="6" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Cultura de la ceràmica de bandes|Ceràmica de bandes]]<br />(5500–4500 aC)
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Amuq]] B
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Hacilar]]<br /><br />[[Mersin]]<br />24–22<br />
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Cultura Hassuna-Samarra|Hassuna]]
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br /> [[Obeid]] 1<br />([[Eridu]] 19–15)<br /><br />[[Obeid]] 2<br />([[Hadji Muhammed]])<br />([[Eridu]] 14–12)
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Elam|Susiana]] A
+|style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Yarim Tepe (Iran)|Yarim Tepe]]<br />[[Hajji Firuz Tepe]]
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">4800</span>
+|valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|'''[[Neolític ceràmic]]'''
+[[Cultura Merimde|Merimde]]<br />([[Revolució neolítica|Agricultura]])<ref>{{ref-llibre |cognom=Stiebing |nom=William H. (Jr) |cognom2=Helft |nom2=Susan N. |títol=Ancient Near Eastern History and Culture |any=2017 |editorial=Routledge |isbn=9781134880836 |pàgina=25 |llengua=anglès}}</ref>
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Amuq]] C
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"| [[Hacilar]]<br />[[Mersin]]<br />22–20
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Cultura Hassuna-Samarra|Hassuna]] tardà<br /><br />[[Tepe Gawra|Gawra]] 20
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Tepe Sabz]]
+| valign=top rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Kul Tepe Jolfa]]
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <span style="position:relative;top:1em">4500</span>
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|<br />[[Amuq]] D
+| valign=top rowspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"| Gian Hasan<br />[[Mersin]]<br />19–17
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Obeid]] 3
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Obeid]] 3<br />([[Tepe Gawra|Gawra]])<br />19–18
+| valign=top colspan=2 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Obeid]] 3
+| valign=top style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"| [[Khazineh]]<br />[[Elam|Susiana]] B
+|-
+! valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px" | <br /><span style="position:relative;top:1em">3800</span>
+|style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Cultura badariana|Badariana]]<br />[[Naqada]]
+| valign=top colspan=5 style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"|[[Obeid]] 4
+|-
+|}
+{{autoritat}}
 [[Categoria:Jaciments arqueològics de l'Iraq]]
 [[Categoria:Mesopotàmia neolítica]]

Cronologia del període neolític^[1] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ India	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[2] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[4]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[2]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[5]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[2]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hadji Muhammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4