Agricultura industrial: diferència entre les revisions
m Tipografia |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
== Crítica == |
== Crítica == |
||
[[Fitxer:Palouse_stubble_fields_from_Kamiak_Butte.jpg|miniatura|"Estepa agrícola" molt pobra en espècies a la regió de Palouse (EUA)]] |
[[Fitxer:Palouse_stubble_fields_from_Kamiak_Butte.jpg|miniatura|"Estepa agrícola" molt pobra en espècies a la regió de Palouse (EUA)]] |
||
La industrialització de l’agricultura sovint s’associa amb [[Monocultura|monocultius]] i intensificació.<ref name="UnHu">Jochem Unger, Antonio Hurtado: ''Energie, Ökologie und Unvernunft''. Springer, 2013, ISBN |
La industrialització de l’agricultura sovint s’associa amb [[Monocultura|monocultius]] i intensificació.<ref name="UnHu">Jochem Unger, Antonio Hurtado: ''Energie, Ökologie und Unvernunft''. Springer, 2013, {{ISBN|9783658015039}}, S. [https://books.google.cat/books?id=WxAgBAAAQBAJ&pg=PA202 202–203].</ref> Els efectes ecològics inclouen, sobretot, [[Compactació del sòl|la compactació del sòl]], l'erosió del sòl, [[Salinitat del sòl|la salinització del sòl]] i la penetració d’[[Química agrícola|agroquímics]] a les aigües subterrànies. L’ús extensiu de pesticides en l’agricultura industrial danya en gran manera els ecosistemes i redueix la biodiversitat. L’ús de pesticides és en part responsable de la disminució de [[Antòfils|les abelles (salvatges)]] i altres insectes, la mort d’ocells i la contaminació de les aigües subterrànies i del sòl. A més, hi ha qüestions relacionades amb el benestar dels animals en relació amb l’agricultura industrial.<ref name="lexikon">Kurt Baldenhofer: ''Lexikon des Agrarraums''. Gotha 1999, S. 215f. ([https://www.agrarraum.info/lexikon-i.html#industrialisierte_landwirtschaft Online-Ausgabe]).</ref> |
||
Diversos grups de científics, com els 400 científics que van redactar l’Informe Mundial sobre l’Agricultura [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament|UNCTAD]], de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia Alemanya de Científics Naturals Leopoldina]], demanen un canvi de l’agricultura industrial d’alta intensitat energètica, operada i finançada actualment, a una agricultura ecològica a petita escala. |
Diversos grups de científics, com els 400 científics que van redactar l’Informe Mundial sobre l’Agricultura [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament|UNCTAD]], de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia Alemanya de Científics Naturals Leopoldina]], demanen un canvi de l’agricultura industrial d’alta intensitat energètica, operada i finançada actualment, a una agricultura ecològica a petita escala. |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Altres crítics veuen perillós per a l'agricultura industrial que els productes agrícoles es posin al mateix nivell que les peces industrials que es fabriquen en la quantitat desitjada en una fàbrica en una cadena de muntatge o amb [[Robot|robots en qualsevol moment.]] Aquesta visió condueix inevitablement a treure el màxim profit de les matèries primeres, els recursos i la ramaderia.<ref name="lexikon">Kurt Baldenhofer: ''Lexikon des Agrarraums''. Gotha 1999, S. 215f. ([https://www.agrarraum.info/lexikon-i.html#industrialisierte_landwirtschaft Online-Ausgabe]).</ref> |
Altres crítics veuen perillós per a l'agricultura industrial que els productes agrícoles es posin al mateix nivell que les peces industrials que es fabriquen en la quantitat desitjada en una fàbrica en una cadena de muntatge o amb [[Robot|robots en qualsevol moment.]] Aquesta visió condueix inevitablement a treure el màxim profit de les matèries primeres, els recursos i la ramaderia.<ref name="lexikon">Kurt Baldenhofer: ''Lexikon des Agrarraums''. Gotha 1999, S. 215f. ([https://www.agrarraum.info/lexikon-i.html#industrialisierte_landwirtschaft Online-Ausgabe]).</ref> |
||
També es critica l’orientació al mercat mundial, que sol associar-se a l’agricultura industrial, que [[Seguretat alimentària|posa en perill la seguretat alimentària]], ja que augmenta la dependència dels països en desenvolupament de les fluctuacions de preus imprevisibles dels productes agrícoles que importen i exporten, mentre que la producció d’aliments bàsics a favor dels destinats a l'exportació.<ref>Uwe Hoering: ''Agrar-Kolonialismus in Afrika. Eine andere Landwirtschaft ist möglich.'' VSA, Hamburg 2007, ISBN |
També es critica l’orientació al mercat mundial, que sol associar-se a l’agricultura industrial, que [[Seguretat alimentària|posa en perill la seguretat alimentària]], ja que augmenta la dependència dels països en desenvolupament de les fluctuacions de preus imprevisibles dels productes agrícoles que importen i exporten, mentre que la producció d’aliments bàsics a favor dels destinats a l'exportació.<ref>Uwe Hoering: ''Agrar-Kolonialismus in Afrika. Eine andere Landwirtschaft ist möglich.'' VSA, Hamburg 2007, {{ISBN|978-3-89965-248-2}}.</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 10:05, 2 abr 2023
L’agricultura industrial (també anomenada agroindústria) és un tipus d’agricultura que utilitza mètodes de producció específics de la indústria. Els mètodes de l’agricultura industrial inclouen innovació en maquinària agrícola i mètodes agrícoles, enginyeria genètica, tècniques per aconseguir economies d'escala en la producció, la creació de nous mercats per al consum, l'aplicació de protecció de patents per a la informació genètica i comerç global. Aquests mètodes són generalitzats a les nacions desenvolupades i són cada vegada més habituals a tot el món. La majoria de carn, làctics, ous, fruites i verdures disponibles al supermercat es produeixen utilitzant aquests mètodes d’agricultura industrial.
Descripció
Les empreses industrials agrícoles es caracteritzen per un alt grau d’especialització, l’ús de processos tècnics, un elevat consum de capital i d’energia, una alta productivitat i la transició a la producció en cadena normalitzada. El desenvolupament vers l’agricultura industrialitzada no només afecta noves empreses, sinó que antigues empreses familiars també estean adoptant aquesta estratègia.[1] Als Estats Units, el procés s'ha generalitzat a la majoria d’establiments.[2]
En un sentit ampli, tots els sistemes agrícoles en què s’utilitzen màquines s’anomenen sistemes industrials. D'aquesta manera, s'oposen a les formes tradicionals d'agricultura, els treballs dels quals són realitzats exclusivament pel treball humà i, si cal, pel treball animal.[3]
Les empreses agrícoles són bàsicament grans empreses. Helmut Klüter de l'Institut de Geografia i Geologia de la Universitat de Greifswald ha quantificat aquestes mides mínimes. Estableix que són empreses industrials les instal·lacions ramaderes amb més de 500 bovins (GV) i / o més de 2000 porcs o més de 380 truges amb 3000 garrins i / o més de 9000 animals d’aviram, per la qual cosa l’ocupació d’un sistema estable no supera els 600 animals. També ho són les explotacions agrícoles amb més de 500 hectàrees.[4]
La producció agrícola industrial s’associa a la provocació de canvis en ecosistema. Hi ha una disminució de la biodiversitat i una manipulació artificial i unilateral de l'equilibri ecològic a favor dels cultius i dels animals. Les causes són la creació de monocultius i l’ús massiu de pesticides. El paisatge també ha de tenir una forma "apta per a la màquina", de manera que les estructures naturals (estanys, franges marginals, horts) s'eliminin sovint. Aquests paisatges agrícoles se solen anomenar "estepes agrícoles".[5][6]
L’agricultura rural s’esmenta sovint com una alternativa a l’agricultura industrial. L'existència d’una granja és típica de l’agricultura rural. Una granja es caracteritza principalment pel fet que l’agricultor sol viure als locals de l'empresa.
Dret ambiental
Hi ha diverses legislacions ambientals, com l'alemanya, que estableixen que si la població animal (prevista) d’una empresa ramadera supera un determinat llindar té l’obligació de fer una avaluació d’impacte ambiental si el propietari abans d'ampliar l'empresa o construir nous estables. Els establiments que superen el llindar es classifiquen com a "grans instal·lacions ramaderes comercials".
Crítica
La industrialització de l’agricultura sovint s’associa amb monocultius i intensificació.[7] Els efectes ecològics inclouen, sobretot, la compactació del sòl, l'erosió del sòl, la salinització del sòl i la penetració d’agroquímics a les aigües subterrànies. L’ús extensiu de pesticides en l’agricultura industrial danya en gran manera els ecosistemes i redueix la biodiversitat. L’ús de pesticides és en part responsable de la disminució de les abelles (salvatges) i altres insectes, la mort d’ocells i la contaminació de les aigües subterrànies i del sòl. A més, hi ha qüestions relacionades amb el benestar dels animals en relació amb l’agricultura industrial.[2]
Diversos grups de científics, com els 400 científics que van redactar l’Informe Mundial sobre l’Agricultura UNCTAD, de l'Acadèmia Alemanya de Científics Naturals Leopoldina, demanen un canvi de l’agricultura industrial d’alta intensitat energètica, operada i finançada actualment, a una agricultura ecològica a petita escala.
Altres crítics veuen perillós per a l'agricultura industrial que els productes agrícoles es posin al mateix nivell que les peces industrials que es fabriquen en la quantitat desitjada en una fàbrica en una cadena de muntatge o amb robots en qualsevol moment. Aquesta visió condueix inevitablement a treure el màxim profit de les matèries primeres, els recursos i la ramaderia.[2]
També es critica l’orientació al mercat mundial, que sol associar-se a l’agricultura industrial, que posa en perill la seguretat alimentària, ja que augmenta la dependència dels països en desenvolupament de les fluctuacions de preus imprevisibles dels productes agrícoles que importen i exporten, mentre que la producció d’aliments bàsics a favor dels destinats a l'exportació.[8]
Referències
- ↑ Angelika Hardegger: Ist das noch Landwirtschaft – oder schon Industrie? In: nzz.ch, 15. September 2018, abgerufen am 16. September 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kurt Baldenhofer: Lexikon des Agrarraums. Gotha 1999, S. 215f. (Online-Ausgabe).
- ↑ Christian Lauk: Sozial-Ökologische Charakteristika von Agrarsystemen. Ein globaler Überblick und Vergleich. In: Social Ecology Working Paper 78. Institute of Social Ecology, Wien 2005, ISSN 1726-3816. S. 24.
- ↑ Helmut Klüter: Von der Dominanz der Agrarindustrie zum Garten der Metropolen, Materialien zur Diskussion „Nachhaltige Landwirtschaft: Mecklenburg-Vorpommerns Zukunft?“ Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Greifswald 2012.
- ↑ F. Golter, H. Wenk: Agrarsteppe oder bluehendes Land? In: DLZ Die landtechnische Zeitschrift. 1988 – auf der FAO-Homepage
- ↑ Renate Nimtz-Köster: Tod im Kreiselmäher. auf: Spiegel-online. 14. April 2001.
- ↑ Jochem Unger, Antonio Hurtado: Energie, Ökologie und Unvernunft. Springer, 2013, ISBN 9783658015039, S. 202–203.
- ↑ Uwe Hoering: Agrar-Kolonialismus in Afrika. Eine andere Landwirtschaft ist möglich. VSA, Hamburg 2007, ISBN 978-3-89965-248-2.