Depredació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Afegit apartat d'Història evolutiva
Línia 32: Línia 32:


Moltes espècies de [[protozous]] ([[eucariotes]]) i [[bacteris]] ([[procariotes]]) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.<ref name=VelicerMendes-Soares2007>{{ref-publicació|cognom1=Velicer |nom1=Gregory J. |cognom2=Mendes-Soares |nom2=Helena |títol=Bacterial predators |publicació=Cell |data=2007 |volum=19 |exemplar=2 |pàgines=R55–R56 |doi=10.1016/j.cub.2008.10.043 |pmid=19174136 |s2cid=5432036 |url=https://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(08)01412-7.pdf|doi-access=free }}</ref><ref name=Stevens2010/><ref name="JurkevitchDavidov2006">{{ref-llibre|cognom1=Jurkevitch |nom1=Edouard |cognom2=Davidov |nom2=Yaacov |títol=Predatory Prokaryotes |url=https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk |url-access=limited |capítol=Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes |editorial=Springer |data=2006 |isbn=978-3-540-38577-6 |doi=10.1007/7171_052 |pàgines=[https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk/page/n17 11]–56}}</ref> Entre El [[zooplàncton]] d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al [[fitoplàncton]] i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de [[Mastigòfors|nanoflagel·lats]], [[dinoflagelats]], [[ciliats]], [[rotífers]], una gamma diversa de larves animals de [[meroplàncton]] i dos grups de crustacis: [[copèpodes]] i [[cladocera|cladòcers]].<ref name="HansenBjørnsenHansen1997">{{ref-publicació|cognom1=Hansen |nom1=Per Juel |cognom2=Bjørnsen |nom2=Peter Koefoed |cognom3=Hansen |nom3=Benni Winding |títol=Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range |publicació=Limnology and Oceanography |volum=42 |exemplar=4 |any=1997 | doi=10.4319/lo.1997.42.4.0687 |pàgines=687–704|bibcode=1997LimOc..42..687H |doi-access=free }} resumeix les troballes de molts autors.</ref>
Moltes espècies de [[protozous]] ([[eucariotes]]) i [[bacteris]] ([[procariotes]]) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.<ref name=VelicerMendes-Soares2007>{{ref-publicació|cognom1=Velicer |nom1=Gregory J. |cognom2=Mendes-Soares |nom2=Helena |títol=Bacterial predators |publicació=Cell |data=2007 |volum=19 |exemplar=2 |pàgines=R55–R56 |doi=10.1016/j.cub.2008.10.043 |pmid=19174136 |s2cid=5432036 |url=https://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(08)01412-7.pdf|doi-access=free }}</ref><ref name=Stevens2010/><ref name="JurkevitchDavidov2006">{{ref-llibre|cognom1=Jurkevitch |nom1=Edouard |cognom2=Davidov |nom2=Yaacov |títol=Predatory Prokaryotes |url=https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk |url-access=limited |capítol=Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes |editorial=Springer |data=2006 |isbn=978-3-540-38577-6 |doi=10.1007/7171_052 |pàgines=[https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk/page/n17 11]–56}}</ref> Entre El [[zooplàncton]] d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al [[fitoplàncton]] i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de [[Mastigòfors|nanoflagel·lats]], [[dinoflagelats]], [[ciliats]], [[rotífers]], una gamma diversa de larves animals de [[meroplàncton]] i dos grups de crustacis: [[copèpodes]] i [[cladocera|cladòcers]].<ref name="HansenBjørnsenHansen1997">{{ref-publicació|cognom1=Hansen |nom1=Per Juel |cognom2=Bjørnsen |nom2=Peter Koefoed |cognom3=Hansen |nom3=Benni Winding |títol=Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range |publicació=Limnology and Oceanography |volum=42 |exemplar=4 |any=1997 | doi=10.4319/lo.1997.42.4.0687 |pàgines=687–704|bibcode=1997LimOc..42..687H |doi-access=free }} resumeix les troballes de molts autors.</ref>

== Història evolutiva ==
La depredació data d'abans de l'augment dels carnívors comunament reconeguts per centenars de milions (potser milers de milions) d'anys. La depredació ha evolucionat repetidament en diferents grups d'organismes.<ref name="Bengtson2002"/><ref>{{cite journal |author=Abrams, P. A. |date=2000 |title=The evolution of predator-prey interactions: theory and evidence |journal=Annual Review of Ecology and Systematics |volume=31 |pages=79–105|doi=10.1146/annurev.ecolsys.31.1.79 }}</ref> L'augment de les cèl·lules [[eucariotes]] al voltant dels 2,7 [[Gigaany|Ga]], l'augment d'organismes pluricel·lulars a uns 2 Ga i l'augment dels depredadors mòbils (al voltant de 600 milions d'anys - 2 Ga, probablement al voltant d'1 Ga) s'han atribuït al comportament depredador primerenc, i moltes restes molt primerenques mostren evidències de forats o altres marques atribuïdes a petites espècies depredadores.<ref name=Bengtson2002 /> Probablement va desencadenar grans transicions evolutives, inclosa l'arribada de les [[Cèl·lula|cèl·lules]], [[eucariotes]], [[reproducció sexual]], [[Organisme pluricel·lular|pluricel·lularitat]], mida augmentada, mobilitat (inclòs vol d'insectes)<ref name=GrimaldiEngel2005/> i petxines i exoesquelets blindats.<ref name="Bengtson2002"/>

Els primers depredadors van ser organismes microbians que engolien o s'alimentaven dels altres. Atès que el registre fòssil és escàs, aquests primers depredadors podrien datar entre 1 i més de 2,7 Ga (fa mil milions d'anys).<ref name=Bengtson2002/> La depredació es va fer visiblement important poc abans del període [[Càmbric]] —al voltant de 550 milions d'anys—com ho demostra el desenvolupament gairebé simultani de la [[calcificació]] en animals i algues,<ref name="Grant1991">{{cite journal |author1=Grant, S. W. F. |author2=Knoll, A. H. |author3=Germs, G. J. B. |year=1991 |title=Probable Calcified Metaphytes in the Latest Proterozoic Nama Group, Namibia: Origin, Diagenesis, and Implications |journal=Journal of Paleontology |volume=65 |issue=1 |pages=1–18 |pmid=11538648 |jstor=1305691|doi=10.1017/S002233600002014X |s2cid=26792772 }}</ref> i caus per evitar la depredació. No obstant això, els depredadors s'alimentaven de microorganismes almenys des de fa 1000 milions d'any,<ref name="Bengtson2002"/><ref name="Awramik1971">{{cite journal |author=Awramik, S. M. |title=Precambrian columnar stromatolite diversity: Reflection of metazoan appearance |journal=Science |volume=174 |issue=4011 |pages=825–827 |date=19 November 1971 |doi=10.1126/science.174.4011.825 |pmid=17759393 |bibcode=1971Sci...174..825A|s2cid=2302113 }}</ref><ref name="Stanley2008">{{cite journal |title=Predation defeats competition on the seafloor |author=Stanley, Steven M. |year=2008 |journal=Paleobiology |volume=34 |pages=1–21 |doi=10.1666/07026.1 |issue=1|s2cid=83713101 }}</ref> amb evidències de depredació selectiva (en lloc d'atzar) des d'una època similar.<ref>{{cite journal |doi=10.1042/ETLS20170153 |title=Implications of selective predation on the macroevolution of eukaryotes: Evidence from Arctic Canada |journal=Emerging Topics in Life Sciences|volume=2 |issue=2 |pages=247–255 |year=2018 |last1=Loron |first1=Corentin C. |last2=Rainbird |first2=Robert H. |last3=Turner |first3=Elizabeth C. |last4=Wilder Greenman |first4=J. |last5=Javaux |first5=Emmanuelle J.|pmid=32412621 |s2cid=92505644 }}</ref>

El [[registre fòssil]] demostra una llarga història d'interaccions entre els depredadors i les seves preses des del període càmbric en endavant, mostrant, per exemple, que alguns depredadors perforaven les closques de mol·luscs [[bivalves]] i [[gastròpodes]], mentre que altres es menjaven aquests organismes trencant-li la closca.<ref name="Kelley">{{cite book | last=Kelley | first=Patricia | title=Predator—Prey Interactions in the Fossil Record | publisher=Springer | year=2003 | isbn=978-1-4615-0161-9 | oclc=840283264 | pages=113–139, 141–176 and passim}}</ref>

Entre els depredadors del Cambrià hi havia invertebrats com els [[anomalocarídids]] amb apèndixs adequats per agafar preses, grans ulls compostos i mandíbules fetes d'un material dur com el de l'[[exoesquelet]] d'un insecte.<ref>{{cite journal |last=Daley |first=Allison C. |title=Anomalocaridids |journal=Current Biology |volume=23 |issue=19 |pages=R860–R861 |doi=10.1016/j.cub.2013.07.008|pmid=24112975 |year=2013 |doi-access=free }}</ref>
Alguns dels primers [[Gnatostomats|peixos en tenir mandíbules]] van ser els [[placoderms]] blindats i principalment depredadors dels períodes [[Silurià]] al [[Devonià]], un dels quals, el ''[[Dunkleosteus]]'' de 6 m, és considerat el primer [[vertebrat]] "superpredador" del món, depredador d'altres depredadors.<ref name=Anderson&Westneat2009>{{cite journal |last=Anderson |first=P. S. L. |author2=Westneat, M. |title=A biomechanical model of feeding kinematics for Dunkleosteus terrelli (Arthrodira, Placodermi) |journal=Paleobiology |date=2009 |volume=35 |issue=2 |pages=251–269|doi=10.1666/08011.1|s2cid=86203770 }}</ref><ref name="Carr2010">{{cite journal |last1=Carr |first1=Robert K. |title=Paleoecology of Dunkleosteus terrelli (Placodermi: Arthrodira) |journal=Kirtlandia |date=2010|volume=57 |url=https://www.researchgate.net/publication/235924093}}</ref>

Els [[insecte]]s van developar l'habilitat de volar al [[Carbonífer]] primerenc o al Devonià tardà, permetent-los, entre altres coses, escapar dels depredadors.<ref name=GrimaldiEngel2005>{{cite book |last1=Grimaldi |first1=David |author-link1=David Grimaldi (entomologist) |last2=Engel |first2=Michael S. |author-link2=Michael S. Engel |year=2005 |title=Evolution of the Insects |url=https://archive.org/details/evolutioninsects00grim_110 |url-access=limited |publisher=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-82149-0 |pages=[https://archive.org/details/evolutioninsects00grim_110/page/n169 155]–160}}</ref>

Entre els depredadors més grans que han viscut mai es trobaven els [[dinosaures]] [[teròpodes]] com ara [[Tiranosaure]] del període [[Cretaci]]. S'alimentaven de dinosaures herbívors com ara [[hadrosaures]], [[Ceratops (infraordre)|ceratops]] i [[Anquilosaures (infraordre)|anquilosaures]].<ref>{{Cite journal |last=Switeck |first=Brian |date=13 April 2012 |title=When Tyrannosaurus Chomped Sauropods |journal=Journal of Vertebrate Paleontology |volume=25 |issue=2 |pages=469–472 |url=http://blogs.smithsonianmag.com/dinosaur/2012/04/when-tyrannosaurus-chomped-sauropods/ |access-date=24 August 2013 |doi=10.1671/0272-4634(2005)025[0469:TRFTUC]2.0.CO;2 |s2cid=131583311 |archive-date=24 August 2013 |archive-url=https://archive.is/20130824032114/http://blogs.smithsonianmag.com/dinosaur/2012/04/when-tyrannosaurus-chomped-sauropods/ |url-status=dead }}</ref>

<gallery mode="packed" upright="180px">
Fitxer:Auroralumina attenboroughii reconstruction.jpg|''[[Auroralumina attenboroughii]]'', un depredador [[ediacarià]] (c. 560 mya). Era un grup de tija [[cnidaris]], capturant preses amb els seus [[cnidòcit]]s.<ref name="Dunn Kenchington Parry Clark 2022">{{cite journal |last1=Dunn |first1=F. S. |last2=Kenchington |first2=C. G. |last3=Parry |first3=L. A. |last4=Clark |first4=J. W. |last5=Kendall |first5=R. S. |last6=Wilby |first6=P. R. |title=A crown-group cnidarian from the Ediacaran of Charnwood Forest, UK |journal=Nature Ecology & Evolution |date=25 July 2022 |volume=6 |issue=8 |pages=1095–1104 |doi=10.1038/s41559-022-01807-x |pmid=35879540 |pmc=9349040 }}</ref>
Fitxer:Cambrian substrate revolution 02.png|La revolució del substrat cambrià va veure canviar la vida al [[fons marí]] d'un excavador mínim (esquerra) a una fauna excavadora diversa (dreta), probablement per evitar els nous depredadors del [[Càmbric]].
Fitxer:20191021 Peytoia nathorsti Laggania cambria.png|Els [[radiodonts]] ''[[Peytoia]]'', un invertebrat [[cambrià]], probablement un depredador alfa
Fitxer:D Terrelli.png|''[[Dunkleosteus]]'', un [[placoderm]] [[devonià]], potser el primer superpredador de vertebrats del món, reconstrucció
Fitxer:Meganeura monyi au Museum de Toulouse.jpg|''[[Meganeura monyi]]'', un [[insecte]] depredador [[carbonífer]] relacionat amb els [[anisòpters]], podia volar per escapar dels depredadors terrestres. La seva gran mida, amb una envergadura de 65 cm, pot reflectir la manca de depredadors aeris de vertebrats en aquell moment.
Fitxer:Tyrannosaurus rex Reconstruction by Nobu Tamura.jpg|Reconstrucció de ''[[Tiranosaure]]'', un gran [[dinosaure]] [[teròpode]] del [[cretaci]], reconstrucció
</gallery>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:07, 3 maig 2023

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals. Els predadors estan presents a diversos regnes de la vida.

Un mateix individu pot ser depredador d'uns éssers i presa d'uns altres. En la depredació, hi ha una espècie perjudicada que és la presa i l'altra que és la beneficiada, que és el depredador, i passa l'energia en el sentit presa-depredador. En els programes de control integrat en l'agricultura, l'ús d'enemics naturals es presenta com una alternativa a la lluita química amb insecticides.[1]

Definició

Els pompílids paralitzen i finalment maten els seus hostes, però es consideren parasitoides, no depredadors.

En el nivell més bàsic, els depredadors maten i es mengen altres organismes. Tanmateix, el concepte de depredació és ampli, es defineix de manera diferent en diferents contextos i inclou una gran varietat de mètodes d'alimentació; i algunes relacions que resulten en la mort de la presa no s'anomenen generalment depredació. Parasitoides com els icneumònids, ponen els seus ous dins o sobre el seus hostes; els ous eclouen en larves, que es mengen l'hoste, i inevitablement mor. Els zoòlegs generalment anomenen això una forma de parasitisme, encara que convencionalment es pensa que els paràsits no maten els seus hostes. Es pot definir que un depredador difereix d'un parasitoide perquè té moltes preses, capturades al llarg de la seva vida, mentre la larva d'un parasitoide només en té una, o almenys té el seu subministrament d'aliments en una sola ocasió.[2][3]

Hi ha altres casos difícils i límits. Els microdepredadors són animals petits que, com els depredadors, s'alimenten completament d'altres organismes; inclouen puces i culícids que consumeixen sang d'animals vius, i afidoïdeus que consumeixen saba de plantes vives. No obstant això, com que normalment no maten els seus hostes, sovint es consideren paràsits.[4][5] Els animals que pasturen al fitoplàncton o estores de microbis són depredadors, ja que consumeixen i maten els seus organismes alimentaris, però els herbívors que busquen fulles no ho són, ja que les seves plantes alimentàries solen sobreviure a l'assalt.[6] Quan els animals mengen llavors (Granivorisme) o ous), estan consumint organismes vius sencers, que per definició els converteix en depredadors.[7][8][9]

Els carronyers, organismes que només mengen organismes trobats ja morts, no són depredadors, però molts depredadors com el xacal i la hiena també mengen animals morts quan se'ls presenta l'oportunitat.[10][11][6] Entre els invertebrats, les vespes socials són alhora caçadores i carronyaires d'altres insectes.[12]

Interval taxonòmic

Articles principals: Planta carnívora, Fong nematòfag, i Granivorisme
Planta carnívora: dròsera engolint un insecte
Granivorisme: ratolí

Tot i que els exemples de depredadors entre mamífers i ocells són ben coneguts,[13] els depredadors es poden trobar en una àmplia gamma de tàxons, inclosos els artròpodes. Són comuns entre els insectes, incloses les màntides, libèl·lules, neuròpters i mecòpters. En algunes espècies com els siàlids, només les larves són depredadores (els adults no mengen). Les aranyes són depredadores, així com altres invertebrats terrestres com els escorpins; centpeus; alguns àcars, caragols i llimacs; nematodes; i planàries.[14] En entorns marins, la majoria de cnidaris (p. ex., meduses, hidroides), ctenòfors, equinodermss (p. ex., estrelles de mar, eriçons de mar, clipeasteroides i cogombres de mar) i els cucs plans són depredadors.[15] Entre els crustacis, llamàntols, crancs, gambes i cirrípedes són depredadors,[16] i, al seu torn, els crustacis són presa de gairebé tots els cefalòpodes (inclosos els pops, calamars i sèpides).[17]

Paramecium, un depredador ciliat, que s'alimenta de bacteris.

La depredació de llavors es limita a mamífers, ocells i insectes, però es troba a gairebé tots els ecosistemes terrestres.[9][7] La depredació d'ous inclou tant depredadors especialitzats en ous com alguns colúbrids serps com generalistes com guineus i teixons que agafen ous de manera oportunista quan en troben.[18][19][20]

Algunes plantes són carnívores i consumeixen insectes.[13] Els mètodes de la depredació per part de les plantes varia molt, però sovint implica una trampa alimentària, estimulació mecànica i impulsos elèctrics per atrapar i consumir la seva presa.[21] Alguns fongs carnívors capturen nematodes utilitzant trampes actives en forma d'anells de constricció o trampes passives amb estructures adhesives.[22]

Moltes espècies de protozous (eucariotes) i bacteris (procariotes) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.[23][13][24] Entre El zooplàncton d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al fitoplàncton i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de nanoflagel·lats, dinoflagelats, ciliats, rotífers, una gamma diversa de larves animals de meroplàncton i dos grups de crustacis: copèpodes i cladòcers.[25]

Història evolutiva

La depredació data d'abans de l'augment dels carnívors comunament reconeguts per centenars de milions (potser milers de milions) d'anys. La depredació ha evolucionat repetidament en diferents grups d'organismes.[6][26] L'augment de les cèl·lules eucariotes al voltant dels 2,7 Ga, l'augment d'organismes pluricel·lulars a uns 2 Ga i l'augment dels depredadors mòbils (al voltant de 600 milions d'anys - 2 Ga, probablement al voltant d'1 Ga) s'han atribuït al comportament depredador primerenc, i moltes restes molt primerenques mostren evidències de forats o altres marques atribuïdes a petites espècies depredadores.[6] Probablement va desencadenar grans transicions evolutives, inclosa l'arribada de les cèl·lules, eucariotes, reproducció sexual, pluricel·lularitat, mida augmentada, mobilitat (inclòs vol d'insectes)[27] i petxines i exoesquelets blindats.[6]

Els primers depredadors van ser organismes microbians que engolien o s'alimentaven dels altres. Atès que el registre fòssil és escàs, aquests primers depredadors podrien datar entre 1 i més de 2,7 Ga (fa mil milions d'anys).[6] La depredació es va fer visiblement important poc abans del període Càmbric —al voltant de 550 milions d'anys—com ho demostra el desenvolupament gairebé simultani de la calcificació en animals i algues,[28] i caus per evitar la depredació. No obstant això, els depredadors s'alimentaven de microorganismes almenys des de fa 1000 milions d'any,[6][29][30] amb evidències de depredació selectiva (en lloc d'atzar) des d'una època similar.[31]

El registre fòssil demostra una llarga història d'interaccions entre els depredadors i les seves preses des del període càmbric en endavant, mostrant, per exemple, que alguns depredadors perforaven les closques de mol·luscs bivalves i gastròpodes, mentre que altres es menjaven aquests organismes trencant-li la closca.[32]

Entre els depredadors del Cambrià hi havia invertebrats com els anomalocarídids amb apèndixs adequats per agafar preses, grans ulls compostos i mandíbules fetes d'un material dur com el de l'exoesquelet d'un insecte.[33] Alguns dels primers peixos en tenir mandíbules van ser els placoderms blindats i principalment depredadors dels períodes Silurià al Devonià, un dels quals, el Dunkleosteus de 6 m, és considerat el primer vertebrat "superpredador" del món, depredador d'altres depredadors.[34][35]

Els insectes van developar l'habilitat de volar al Carbonífer primerenc o al Devonià tardà, permetent-los, entre altres coses, escapar dels depredadors.[27]

Entre els depredadors més grans que han viscut mai es trobaven els dinosaures teròpodes com ara Tiranosaure del període Cretaci. S'alimentaven de dinosaures herbívors com ara hadrosaures, ceratops i anquilosaures.[36]

Referències

  1. ↑ Arnó i Pujol, Judit; et alli. Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic. Lleida: Universitat de Lleida, 1997. ISBN 9788469317518. 
  2. ↑ Gurr, Geoff M.; Wratten, Stephen D.; Snyder, William E. Biodiversity and Insect Pests: Key Issues for Sustainable Management. John Wiley & Sons, 2012, p. 105. ISBN 978-1-118-23185-2. 
  3. ↑ «Trophic strategies, animal diversity and body size». Trends Ecol. Evol., 17, 11, 2002, pàg. 507–513. DOI: 10.1016/s0169-5347(02)02615-0.
  4. ↑ Poulin, Robert; Randhawa, Haseeb S. «Evolution of parasitism along convergent lines: from ecology to genomics». Parasitology, 142, Suppl 1, febrer 2015, pàg. S6–S15. DOI: 10.1017/S0031182013001674. PMC: 4413784. PMID: 24229807.
  5. ↑ Poulin, Robert. The Many Roads to Parasitism: A Tale of Convergence. 74. Academic Press, 2011, p. 27–28. DOI 10.1016/B978-0-12-385897-9.00001-X. ISBN 978-0-12-385897-9. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Bengtson, S.. The fossil record of predation. The Paleontological Society Papers 8. The Paleontological Society, 2002, p. 289–317. «Origins and early evolution of predation» 
  7. ↑ 7,0 7,1 Janzen, D. H. «Seed Predation by Animals». Annual Review of Ecology and Systematics, 2, 1971, pàg. 465–492. DOI: 10.1146/annurev.es.02.110171.002341.
  8. ↑ Nilsson, Sven G.; Björkman, Christer; Forslund, Pär; Höglund, Jacob «Egg predation in forest bird communities on islands and mainland». Oecologia, 66, 4, 1985, pàg. 511–515. Bibcode: 1985Oecol..66..511N. DOI: 10.1007/BF00379342. PMID: 28310791.
  9. ↑ 9,0 9,1 Hulme, P. E.; Benkman, C. W. C. M. Herrera and O. Pellmyr. Granivory. Blackwell, 2002, p. 132–154. ISBN 978-0-632-05267-7. 
  10. ↑ Kane, Adam; Healy, Kevin; Guillerme, Thomas; Ruxton, Graeme D.; Jackson, Andrew L. «A recipe for scavenging in vertebrates – the natural history of a behaviour». Ecography, 40, 2, 2017, pàg. 324–334. DOI: 10.1111/ecog.02817.
  11. ↑ Kruuk, Hans. The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour. University of California Press, 1972, p. 107–108. ISBN 978-0226455082. 
  12. ↑ Schmidt, Justin O. «Wasps». A: Wasps - ScienceDirect. Second, 2009, p. 1049–1052. DOI 10.1016/B978-0-12-374144-8.00275-7. ISBN 9780123741448. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Stevens, Alison N. P. «Predation, Herbivory, and Parasitism». Nature Education Knowledge, 3, 10, 2010, pàg. 36.
  14. ↑ «Predators, parasites and parasitoids» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2018].
  15. ↑ «Invertebrates, overview». A: Encyclopedia of tidepools and rocky shores. University of California Press, 2007. ISBN 9780520251182. 
  16. ↑ Phelan, Jay. What Is life? : a guide to biology. Student. W.H. Freeman & Co, 2009, p. 432. ISBN 9781429223188. 
  17. ↑ Villanueva, Roger; Perricone, Valentina; Fiorito, Graziano «Cephalopods as Predators: A Short Journey among Behavioral Flexibilities, Adaptions, and Feeding Habits». Frontiers in Physiology, 8, 17-08-2017, pàg. 598. DOI: 10.3389/fphys.2017.00598. PMC: 5563153. PMID: 28861006.
  18. ↑ Hanssen, Sveinn Are; Erikstad, Kjell Einar «The long-term consequences of egg predation». Behavioral Ecology, 24, 2, 2012, pàg. 564–569. DOI: 10.1093/beheco/ars198.
  19. ↑ Pike, David A.; Clark, Rulon W.; Manica, Andrea; Tseng, Hui-Yun; Hsu, Jung-Ya; Huang, Wen-San «Surf and turf: predation by egg-eating snakes has led to the evolution of parental care in a terrestrial lizard». Scientific Reports, 6, 1, 26-02-2016, pàg. 22207. Bibcode: 2016NatSR...622207P. DOI: 10.1038/srep22207. PMC: 4768160. PMID: 26915464.
  20. ↑ Ainsworth, Gill; Calladine, John; Martay, Blaise; Park, Kirsty; Redpath, Steve; Wernham, Chris; Wilson, Mark; Young, Juliette. Understanding Predation: A review bringing together natural science and local knowledge of recent wild bird population changes and their drivers in Scotland. Scotland's Moorland Forum, 2017, p. 233–234. DOI 10.13140/RG.2.1.1014.6960. 
  21. ↑ Hedrich, Rainer; Fukushima, Kenji «On the Origin of Carnivory: Molecular Physiology and Evolution of Plants on an Animal Diet». Annual Review of Plant Biology, 72, 1, 20-05-2021. DOI: 10.1146/annurev-arplant-080620-010429. ISSN: 1543-5008. PMID: 33434053.
  22. ↑ Pramer, D. «Nematode-trapping fungi». Science, 144, 3617, 1964, pàg. 382–388. Bibcode: 1964Sci...144..382P. DOI: 10.1126/science.144.3617.382. JSTOR: 1713426. PMID: 14169325.
  23. ↑ Velicer, Gregory J.; Mendes-Soares, Helena «Bacterial predators». Cell, 19, 2, 2007, pàg. R55–R56. DOI: 10.1016/j.cub.2008.10.043. PMID: 19174136.
  24. ↑ Jurkevitch, Edouard; Davidov, Yaacov. «Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes». A: Predatory Prokaryotes. Springer, 2006, p. 11–56. DOI 10.1007/7171_052. ISBN 978-3-540-38577-6. 
  25. ↑ Hansen, Per Juel; Bjørnsen, Peter Koefoed; Hansen, Benni Winding «Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range». Limnology and Oceanography, 42, 4, 1997, pàg. 687–704. Bibcode: 1997LimOc..42..687H. DOI: 10.4319/lo.1997.42.4.0687. resumeix les troballes de molts autors.
  26. ↑ Abrams, P. A. «The evolution of predator-prey interactions: theory and evidence». Annual Review of Ecology and Systematics, vol. 31, 2000, pàg. 79–105. DOI: 10.1146/annurev.ecolsys.31.1.79.
  27. ↑ 27,0 27,1 Grimaldi, David; Engel, Michael S. Evolution of the Insects. Cambridge University Press, 2005, p. 155–160. ISBN 978-0-521-82149-0. 
  28. ↑ «Probable Calcified Metaphytes in the Latest Proterozoic Nama Group, Namibia: Origin, Diagenesis, and Implications». Journal of Paleontology, vol. 65, 1, 1991, pàg. 1–18. DOI: 10.1017/S002233600002014X. JSTOR: 1305691. PMID: 11538648.
  29. ↑ Awramik, S. M. «Precambrian columnar stromatolite diversity: Reflection of metazoan appearance». Science, vol. 174, 4011, 19-11-1971, pàg. 825–827. Bibcode: 1971Sci...174..825A. DOI: 10.1126/science.174.4011.825. PMID: 17759393.
  30. ↑ Stanley, Steven M. «Predation defeats competition on the seafloor». Paleobiology, vol. 34, 1, 2008, pàg. 1–21. DOI: 10.1666/07026.1.
  31. ↑ Loron, Corentin C.; Rainbird, Robert H.; Turner, Elizabeth C.; Wilder Greenman, J.; Javaux, Emmanuelle J. «Implications of selective predation on the macroevolution of eukaryotes: Evidence from Arctic Canada». Emerging Topics in Life Sciences, vol. 2, 2, 2018, pàg. 247–255. DOI: 10.1042/ETLS20170153. PMID: 32412621.
  32. ↑ Kelley, Patricia. Predator—Prey Interactions in the Fossil Record. Springer, 2003, p. 113–139, 141–176 and passim. ISBN 978-1-4615-0161-9. OCLC 840283264. 
  33. ↑ Daley, Allison C. «Anomalocaridids». Current Biology, vol. 23, 19, 2013, pàg. R860–R861. DOI: 10.1016/j.cub.2013.07.008. PMID: 24112975.
  34. ↑ Anderson, P. S. L. «A biomechanical model of feeding kinematics for Dunkleosteus terrelli (Arthrodira, Placodermi)». Paleobiology, vol. 35, 2, 2009, pàg. 251–269. DOI: 10.1666/08011.1.
  35. ↑ Carr, Robert K. «Paleoecology of Dunkleosteus terrelli (Placodermi: Arthrodira)». Kirtlandia, vol. 57, 2010.
  36. ↑ Switeck, Brian «When Tyrannosaurus Chomped Sauropods». Journal of Vertebrate Paleontology, vol. 25, 2, 13-04-2012, pàg. 469–472. DOI: 10.1671/0272-4634(2005)025[0469:TRFTUC]2.0.CO;2.
  37. ↑ Dunn, F. S.; Kenchington, C. G.; Parry, L. A.; Clark, J. W.; Kendall, R. S.; Wilby, P. R. «A crown-group cnidarian from the Ediacaran of Charnwood Forest, UK». Nature Ecology & Evolution, vol. 6, 8, 25-07-2022, pàg. 1095–1104. DOI: 10.1038/s41559-022-01807-x. PMC: 9349040. PMID: 35879540.

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Depredació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depredació&oldid=31638615»