Hans Christian Ørsted: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 185.187.181.51. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
biografia |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Hans Christian Ørsted''' ([[Rudkøbing]], [[14 d'agost]] del [[1777]] – [[9 de març]] del [[1851]] a [[Copenhaguen]]),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Asimov|nom=Isaac|títol=Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias|edició=Nueva edición revisada|llengua=castellà|data=1973|editorial=Ediciones de la Revista de Occidente|lloc=Madrid|pàgines=224|isbn=8429270043|capítol=Oersted, Hans Christian}}</ref> va ser un [[físic]] i [[químic]] [[danès]] influenciat pel pensament d'[[Immanuel Kant]]. |
'''Hans Christian Ørsted''' ([[Rudkøbing]], [[14 d'agost]] del [[1777]] – [[9 de març]] del [[1851]] a [[Copenhaguen]]),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Asimov|nom=Isaac|títol=Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias|edició=Nueva edición revisada|llengua=castellà|data=1973|editorial=Ediciones de la Revista de Occidente|lloc=Madrid|pàgines=224|isbn=8429270043|capítol=Oersted, Hans Christian}}</ref> va ser un [[físic]] i [[químic]] [[danès]] influenciat pel pensament d'[[Immanuel Kant]]. |
||
Fou un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El [[1813]] va predir l'existència dels fenòmens electromagnètics, però no els va demostrar fins al [[1819]], juntament amb [[André-Marie Ampère]], quan va descobrir la desviació d'una agulla [[imant]]ada en ser col·locada en direcció perpendicular a un [[conductor elèctric]] pel qual circula un [[corrent elèctric]], demostrant l'existència d'un [[camp magnètic]] al voltant de tot conductor travessat per un corrent elèctric, i iniciant així l'estudi de l'electromagnetisme. Aquest descobriment fou crucial en el desenvolupament de l'[[electricitat]], ja que va evidenciar la relació entre l'electricitat i el [[magnetisme]]. L'[[Oersted (unitat)|oersted]] és la unitat de mesura de la intensitat del camp magnètic en l'antic [[sistema CGS]]. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]] per [[electròlisi]] el [[1825]]. El [[1844]], va publicar el seu ''Manual de física'' ''mecànica''. |
Fou un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]].<ref>{{Ref-web|títol=Oersted Definition & Meaning|url=https://www.dictionary.com/browse/oersted|consulta=2023-07-20|llengua=en}}</ref> El [[1813]] va predir l'existència dels fenòmens electromagnètics, però no els va demostrar fins al [[1819]], juntament amb [[André-Marie Ampère]], quan va descobrir la desviació d'una agulla [[imant]]ada en ser col·locada en direcció perpendicular a un [[conductor elèctric]] pel qual circula un [[corrent elèctric]], demostrant l'existència d'un [[camp magnètic]] al voltant de tot conductor travessat per un corrent elèctric, i iniciant així l'estudi de l'electromagnetisme. Aquest descobriment fou crucial en el desenvolupament de l'[[electricitat]], ja que va evidenciar la relació entre l'electricitat i el [[magnetisme]]. L'[[Oersted (unitat)|oersted]] és la unitat de mesura de la intensitat del camp magnètic en l'antic [[sistema CGS]]. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]] per [[electròlisi]] el [[1825]]. El [[1844]], va publicar el seu ''Manual de física'' ''mecànica''. |
||
Líder de l’[[Edat d'or danesa|Edat d'Or danesa]], Ørsted era un amic íntim de [[Hans Christian Andersen]] i germà del polític i jurista Anders Sandøe Ørsted, que va exercir com [[Primer Ministre de Dinamarca|a primer ministre de Dinamarca]] de 1853 a 1854. |
|||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
[[Fitxer:Ørsted - ger, 1854 - 682714 F.tif|miniatura|'''Hans Christian Ørsted''', ''Der Geist in der Natur'', 1854]] |
[[Fitxer:Ørsted - ger, 1854 - 682714 F.tif|miniatura|'''Hans Christian Ørsted''', ''Der Geist in der Natur'', 1854]] |
||
Va néixer el [[14 d'agost]] de [[1777]] a Rudkøbing, a l'[[illa]] [[Dinamarca|danesa]] de [[Langeland]]. Des de molt jove, es va interessar per la química i per la història natural, a més de la [[literatura]]. El seu pare era farmacèutic; sota aquesta influència va iniciar els estudis de farmàcia el [[1797]], als 20 anys. Tres anys després es va llicenciar en [[medicina]]. |
Va néixer el [[14 d'agost]] de [[1777]] a Rudkøbing, a l'[[illa]] [[Dinamarca|danesa]] de [[Langeland]]. Des de molt jove, es va interessar per la química i per la història natural, a més de la [[literatura]]. El seu pare era farmacèutic;<ref name="dsd">{{Ref-web|cognom=Jacobsen|nom=A. S.|títol=H.C. Ørsted|url=https://denstoredanske.lex.dk/H.C._%C3%98rsted|obra=Den Store Danske|editor=Gyldendal|llengua=da|data=14 abril 2021|consulta=12 abril 2023}}</ref> sota aquesta influència va iniciar els estudis de farmàcia el [[1797]], als 20 anys. Tres anys després es va llicenciar en [[medicina]]. El 1796, Ørsted havia estat guardonat amb honors pels seus treballs tant en [[estètica]] com en [[física]]. Va obtenir el seu doctorat el 1799 per una dissertació basada en les obres de [[Immanuel Kant|Kant]] titulada L'Arquitectònica de Metafísica Natural. |
||
El 1800, [[Alessandro Volta]] va informar de la seva invenció de la [[pila voltaica]], que va inspirar Ørsted per investigar la naturalesa de l'electricitat i per dur a terme els seus primers experiments elèctrics. El 1801, Ørsted va rebre una beca de viatge i una [[beca]] pública que li va permetre passar tres anys viatjant per Europa. Va recórrer la seu de la ciència per tot el continent, incloent Berlín i París.<ref>{{Ref-web|títol=Inspiration fra Europa – planer i København|trans-títol=Inspiration from Europe – Plans in Copenhagen|url=https://nbi.ku.dk/hhh/hco/oersted/uddannelsen/|editor=Niels Bohr Institutet, Københavns Universitet|consulta=12 abril 2023|llengua=da}}</ref> |
|||
A Alemanya, Ørsted va conèixer [[Johann Wilhelm Ritter]], un físic que creia que hi havia una connexió entre l'electricitat i el [[magnetisme]]. Aquesta idea tenia sentit a Ørsted, ja que ell subscrivia el pensament de Kantian sobre la [[Filosofia natural|unitat de la natura]].<ref name="dsd">{{Ref-web|cognom=Jacobsen|nom=A. S.|títol=H.C. Ørsted|url=https://denstoredanske.lex.dk/H.C._%C3%98rsted|obra=Den Store Danske|editor=Gyldendal|llengua=da|data=14 abril 2021|consulta=12 abril 2023}}</ref><ref>{{Ref-llibre|editor=Brain|editor-nom=R. M.|editor4-cognom=Cohen|títol=Hans Christian Ørsted and the Romantic Legacy in Science: Ideas, Disciplines, Practices|data=2007|col·lecció=Boston Studies in the Philosophy and History of Science|volum=241|editorial=Springer|lloc=Dordrecht|isbn=978-1-40202-979-0|doi=10.1007/978-1-4020-2987-5|oclc=181067920}}</ref> Es va convertir en professor a la [[Universitat de Copenhaguen]] el 1806 i va continuar la investigació sobre corrents elèctrics i acústica. Sota la seva direcció, la universitat va desenvolupar un programa de física i química integral i va establir nous laboratoris. cita requerida |
|||
Ørsted va donar la benvinguda a [[William Christopher Zeise]] a la seva casa familiar la tardor de 1806. Va concedir a Zeise un lloc com a ajudant de conferències i va prendre el jove químic sota la seva tutela. El 1812, Ørsted va tornar a visitar Alemanya i França després de publicar {{Lang|da|Videnskaben om Naturens Almindelige Love}} i {{Lang|da|Første Indledning til den Almindelige Naturlære}} (1811). |
|||
Això no obstant, la seva passió per la química, i especialment per les forces electromagnètiques, unida a un interès creixent per la filosofia de la natura, van desencadenar totes les seves reflexions i expliquen, en gran manera, les raons per les quals es va interessar pels treballs de [[Johann Wilhelm Ritter]] sobre el [[galvanisme]]. |
Això no obstant, la seva passió per la química, i especialment per les forces electromagnètiques, unida a un interès creixent per la filosofia de la natura, van desencadenar totes les seves reflexions i expliquen, en gran manera, les raons per les quals es va interessar pels treballs de [[Johann Wilhelm Ritter]] sobre el [[galvanisme]]. |
||
A la tornada d'una estada per estudis a [[París]], on va conèixer, entre altres científics, [[Georges Cuvier]] i [[Jean-Baptiste Biot]], va treballar en estreta col·laboració amb J. W. Ritter i es convertí, a la mort d'aquest, en el seu hereu espiritual. |
A la tornada d'una estada per estudis a [[París]], on va conèixer, entre altres científics, [[Georges Cuvier]] i [[Jean-Baptiste Biot]], va treballar en estreta col·laboració amb J. W. Ritter i es convertí, a la mort d'aquest, en el seu hereu espiritual. |
||
Ørsted va ser el primer pensador modern a descriure explícitament i anomenar l'experiment mental. Va utilitzar el terme llatí-alemany {{Lang|de|Gedankenexperiment}} cap a 1812 i el terme alemany {{Lang|de|Gedankenversuch}} el 1820.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Witt-Hansen|nom=J.|publicació=Danish Yearbook of Philosophy|data=1976|volum=13|exemplar=1|pàgines=48–65|doi=10.1163/24689300-01301004|issn=0070-2749}}</ref> |
|||
| ⚫ | El 1820, va descobrir la relació entre l'electricitat i el magnetisme en un experiment que avui en dia es presenta com a molt senzill, i que portà a terme davant dels seus alumnes. Tanmateix, el descobriment havia estat fet 18 anys abans per [[Gian Domenico Romagnosi]]; un informe al respecte havia estat publicat per Romagnosi el [[1802]] en un diari [[Itàlia|italià]], però la comunitat científica el va passar per alt. |
||
El 1819 Ørsted va ser el primer a extreure la piperina i posteriorment anomenar-la. El va extreure de ''[[Pebre|Piper nigrum]]'', la planta de la qual prové tant el pebre blanc com el negre.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ørsted|nom=Hans Christian|enllaçautor=Hans Christian Ørsted|url=https://books.google.com/books?id=k-M4AAAAMAAJ&pg=PA80|llengua=de|publicació=Schweiggers Journal für Chemie und Physik|volum=29|exemplar=1|pàgines=80–82|data=1820}}</ref> El 1825 realitzà una important contribució a la química, en ser el primer a aïllar i produir alumini. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | El 1820, va descobrir la relació entre l'electricitat i el magnetisme en un experiment que avui en dia es presenta com a molt senzill, i que portà a terme davant dels seus alumnes. Tanmateix, el descobriment havia estat fet 18 anys abans per [[Gian Domenico Romagnosi]]; un informe al respecte havia estat publicat per Romagnosi el [[1802]] en un diari [[Itàlia|italià]], però la comunitat científica el va passar per alt. |
||
| ⚫ | Ørsted no va treure cap explicació satisfactòria del fenomen, ni tampoc va provar d'explicar el fenomen [[Matemàtiques|matemàticament]]. Això no obstant, va publicar el resultat dels seus experiments en un article en llatí anomenat ''Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam''.<ref>[http://www.ampere.cnrs.fr/ice/ice_book_detail.php?lang=fr&type=img&bdd=ampere&table=ampere_text&bookId=63&typeofbookId=2&num=0 Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam], ''Ampère et l'histoire de l'électricité'', lloc web dedicat a Ampère pel ''Centre national de la recherche scientifique'' de França. |
||
</ref> Els seus escrits van ser traduïts ràpidament i van tenir gran difusió en tota la comunitat científica. Els resultats en van ser criticats amb gran duresa. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Ampère va conèixer els experiments d'Ørsted el [[setembre]] de 1820, això li va servir per desenvolupar, una mica més tard, la teoria que seria el punt de partida de l'electromagnetisme. Quan més s'acceptaven les teories d'Ampère per part d'altres savis, més es reconeixia l'autenticitat i intuïció d'Ørsted, tant en la comunitat científica com entre els conciutadans. Després d'aquest descobriment, el savi danès va continuar augmentant el seu prestigi i la seva fama fins al moment de la seva mort. |
||
| ⚫ | Ørsted no va treure cap explicació satisfactòria del fenomen, ni tampoc va provar d'explicar el fenomen [[Matemàtiques|matemàticament]]. Això no obstant, va publicar el resultat dels seus experiments en un article en llatí anomenat ''Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam''.<ref>[http://www.ampere.cnrs.fr/ice/ice_book_detail.php?lang=fr&type=img&bdd=ampere&table=ampere_text&bookId=63&typeofbookId=2&num=0 Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam], ''Ampère et l'histoire de l'électricité'', lloc web dedicat a Ampère pel ''Centre national de la recherche scientifique'' de França.</ref> Els seus escrits van ser traduïts ràpidament i van tenir gran difusió en tota la comunitat científica. Els resultats en van ser criticats amb gran duresa. |
||
La [[Royal Society]] li atorgà la [[medalla Copley]] el 1820. |
|||
| ⚫ | Ampère va conèixer els experiments d'Ørsted el [[setembre]] de 1820, això li va servir per desenvolupar, una mica més tard, la teoria que seria el punt de partida de l'electromagnetisme. Quan més s'acceptaven les teories d'Ampère per part d'altres savis, més es reconeixia l'autenticitat i intuïció d'Ørsted, tant en la comunitat científica com entre els conciutadans. Després d'aquest descobriment, el savi danès va continuar augmentant el seu prestigi i la seva fama fins al moment de la seva mort. La [[Royal Society]] li atorgà la [[medalla Copley]] el 1820. |
||
Com a químic, cal destacar que el 1819 va descobrir la piperina i el 1825 realitzà una important contribució a la química, en ser el primer a aïllar i produir alumini. |
|||
Ørsted va dissenyar un nou tipus de [[Mesura de la pressió|piezòmetre]] per mesurar la compressibilitat dels líquids el 1822.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aitken|nom=F.|títol=From Tait's Work on the Compressibility of Seawater to Equations-of-State for Liquids|col·lecció=From Deep Sea to Laboratory|volum=3|data=2019|editorial=ISTE|lloc=London|isbn=978-1-78630-376-9|doi=10.1002/9781119663362}}</ref> |
|||
Va morir a Copenhaguen el [[9 de març]] de 1851. Al seu enterrament van assistir unes 200.000 persones, i la població danesa va sentir molt la seva pèrdua, ja que gràcies als seus descobriments i als seus dots d'orador, havia contribuït a transmetre una imatge activa i positiva de Dinamarca. |
Va morir a Copenhaguen el [[9 de març]] de 1851. Al seu enterrament van assistir unes 200.000 persones, i la població danesa va sentir molt la seva pèrdua, ja que gràcies als seus descobriments i als seus dots d'orador, havia contribuït a transmetre una imatge activa i positiva de Dinamarca. |
||
La unitat d'inducció de camp magnètic de l'antic sistema d'unitats CGS, l'oersted, es va anomenar així en honor seu per les seves contribucions en el camp de l'electromagnetisme. |
La unitat d'inducció de camp magnètic de l'antic sistema d'unitats CGS, l'oersted, es va anomenar així en honor seu per les seves contribucions en el camp de l'electromagnetisme. |
||
== Electromagnetisme == |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Bibliografia == |
|||
* Dibner, Bern, ''Oersted and the discovery of electromagnetism'', New York, Blaisdell (1962). |
* Dibner, Bern, ''Oersted and the discovery of electromagnetism'', New York, Blaisdell (1962). |
||
Revisió del 15:52, 20 jul 2023
Hans Christian Ørsted (Rudkøbing, 14 d'agost del 1777 – 9 de març del 1851 a Copenhaguen),[1] va ser un físic i químic danès influenciat pel pensament d'Immanuel Kant. Fou un gran estudiós de l'electromagnetisme.[2] El 1813 va predir l'existència dels fenòmens electromagnètics, però no els va demostrar fins al 1819, juntament amb André-Marie Ampère, quan va descobrir la desviació d'una agulla imantada en ser col·locada en direcció perpendicular a un conductor elèctric pel qual circula un corrent elèctric, demostrant l'existència d'un camp magnètic al voltant de tot conductor travessat per un corrent elèctric, i iniciant així l'estudi de l'electromagnetisme. Aquest descobriment fou crucial en el desenvolupament de l'electricitat, ja que va evidenciar la relació entre l'electricitat i el magnetisme. L'oersted és la unitat de mesura de la intensitat del camp magnètic en l'antic sistema CGS. Es creu que també fou el primer a aïllar l'alumini per electròlisi el 1825. El 1844, va publicar el seu Manual de física mecànica.
Líder de l’Edat d'Or danesa, Ørsted era un amic íntim de Hans Christian Andersen i germà del polític i jurista Anders Sandøe Ørsted, que va exercir com a primer ministre de Dinamarca de 1853 a 1854.
Biografia
Va néixer el 14 d'agost de 1777 a Rudkøbing, a l'illa danesa de Langeland. Des de molt jove, es va interessar per la química i per la història natural, a més de la literatura. El seu pare era farmacèutic;[3] sota aquesta influència va iniciar els estudis de farmàcia el 1797, als 20 anys. Tres anys després es va llicenciar en medicina. El 1796, Ørsted havia estat guardonat amb honors pels seus treballs tant en estètica com en física. Va obtenir el seu doctorat el 1799 per una dissertació basada en les obres de Kant titulada L'Arquitectònica de Metafísica Natural.
El 1800, Alessandro Volta va informar de la seva invenció de la pila voltaica, que va inspirar Ørsted per investigar la naturalesa de l'electricitat i per dur a terme els seus primers experiments elèctrics. El 1801, Ørsted va rebre una beca de viatge i una beca pública que li va permetre passar tres anys viatjant per Europa. Va recórrer la seu de la ciència per tot el continent, incloent Berlín i París.[4]
A Alemanya, Ørsted va conèixer Johann Wilhelm Ritter, un físic que creia que hi havia una connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Aquesta idea tenia sentit a Ørsted, ja que ell subscrivia el pensament de Kantian sobre la unitat de la natura.[3][5] Es va convertir en professor a la Universitat de Copenhaguen el 1806 i va continuar la investigació sobre corrents elèctrics i acústica. Sota la seva direcció, la universitat va desenvolupar un programa de física i química integral i va establir nous laboratoris. cita requerida
Ørsted va donar la benvinguda a William Christopher Zeise a la seva casa familiar la tardor de 1806. Va concedir a Zeise un lloc com a ajudant de conferències i va prendre el jove químic sota la seva tutela. El 1812, Ørsted va tornar a visitar Alemanya i França després de publicar Videnskaben om Naturens Almindelige Love i Første Indledning til den Almindelige Naturlære (1811).
Això no obstant, la seva passió per la química, i especialment per les forces electromagnètiques, unida a un interès creixent per la filosofia de la natura, van desencadenar totes les seves reflexions i expliquen, en gran manera, les raons per les quals es va interessar pels treballs de Johann Wilhelm Ritter sobre el galvanisme.
A la tornada d'una estada per estudis a París, on va conèixer, entre altres científics, Georges Cuvier i Jean-Baptiste Biot, va treballar en estreta col·laboració amb J. W. Ritter i es convertí, a la mort d'aquest, en el seu hereu espiritual.
Ørsted va ser el primer pensador modern a descriure explícitament i anomenar l'experiment mental. Va utilitzar el terme llatí-alemany Gedankenexperiment cap a 1812 i el terme alemany Gedankenversuch el 1820.[6]
El 1819 Ørsted va ser el primer a extreure la piperina i posteriorment anomenar-la. El va extreure de Piper nigrum, la planta de la qual prové tant el pebre blanc com el negre.[7] El 1825 realitzà una important contribució a la química, en ser el primer a aïllar i produir alumini.
El 1820, va descobrir la relació entre l'electricitat i el magnetisme en un experiment que avui en dia es presenta com a molt senzill, i que portà a terme davant dels seus alumnes. Tanmateix, el descobriment havia estat fet 18 anys abans per Gian Domenico Romagnosi; un informe al respecte havia estat publicat per Romagnosi el 1802 en un diari italià, però la comunitat científica el va passar per alt.
Va demostrar empíricament que un fil conductor de corrent pot moure l'agulla imantada d'una brúixola (experiment d'Ørsted). Pot haver-hi interacció entre les forces elèctriques per una banda i les forces magnètiques per l'altra, fet que en aquella època va resultar revolucionari.
Ørsted no va treure cap explicació satisfactòria del fenomen, ni tampoc va provar d'explicar el fenomen matemàticament. Això no obstant, va publicar el resultat dels seus experiments en un article en llatí anomenat Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam.[8] Els seus escrits van ser traduïts ràpidament i van tenir gran difusió en tota la comunitat científica. Els resultats en van ser criticats amb gran duresa.
Ampère va conèixer els experiments d'Ørsted el setembre de 1820, això li va servir per desenvolupar, una mica més tard, la teoria que seria el punt de partida de l'electromagnetisme. Quan més s'acceptaven les teories d'Ampère per part d'altres savis, més es reconeixia l'autenticitat i intuïció d'Ørsted, tant en la comunitat científica com entre els conciutadans. Després d'aquest descobriment, el savi danès va continuar augmentant el seu prestigi i la seva fama fins al moment de la seva mort. La Royal Society li atorgà la medalla Copley el 1820.
Ørsted va dissenyar un nou tipus de piezòmetre per mesurar la compressibilitat dels líquids el 1822.[9]
Va morir a Copenhaguen el 9 de març de 1851. Al seu enterrament van assistir unes 200.000 persones, i la població danesa va sentir molt la seva pèrdua, ja que gràcies als seus descobriments i als seus dots d'orador, havia contribuït a transmetre una imatge activa i positiva de Dinamarca.
La unitat d'inducció de camp magnètic de l'antic sistema d'unitats CGS, l'oersted, es va anomenar així en honor seu per les seves contribucions en el camp de l'electromagnetisme.
Electromagnetisme
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Oersted, Hans Christian». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 224. ISBN 8429270043.
- ↑ «Oersted Definition & Meaning» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Jacobsen, A. S. «H.C. Ørsted» (en danès). Den Store Danske. Gyldendal, 14-04-2021. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ «Inspiration fra Europa – planer i København» (en danès). Niels Bohr Institutet, Københavns Universitet. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ Brain. Hans Christian Ørsted and the Romantic Legacy in Science: Ideas, Disciplines, Practices. 241. Dordrecht: Springer, 2007 (Boston Studies in the Philosophy and History of Science). DOI 10.1007/978-1-4020-2987-5. ISBN 978-1-40202-979-0. OCLC 181067920.
- ↑ Witt-Hansen, J. Danish Yearbook of Philosophy, 13, 1, 1976, pàg. 48–65. DOI: 10.1163/24689300-01301004. ISSN: 0070-2749.
- ↑ Ørsted, Hans Christian (en alemany) Schweiggers Journal für Chemie und Physik, 29, 1, 1820, pàg. 80–82.
- ↑ Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam, Ampère et l'histoire de l'électricité, lloc web dedicat a Ampère pel Centre national de la recherche scientifique de França.
- ↑ Aitken, F. From Tait's Work on the Compressibility of Seawater to Equations-of-State for Liquids. 3. London: ISTE, 2019 (From Deep Sea to Laboratory). DOI 10.1002/9781119663362. ISBN 978-1-78630-376-9.
Bibliografia
- Dibner, Bern, Oersted and the discovery of electromagnetism, New York, Blaisdell (1962).
