Dolcí: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Ampliat. Afegides referències |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
== Dolcí i els Germans Apostòlics == |
== Dolcí i els Germans Apostòlics == |
||
No es coneix amb exactitud el lloc de naixement de Dolcí, el veritable nom del qual era pel que sembla Davide Tornielli, però es creu que va néixer a la província italiana de [[Novara]], pertanyent al [[Piemont]]. Segons la inquisició de [[Bernat Gui]], era fill il·legítim d'un capellà, que va fugir a Vercelli després de ser condemnat per lladre, per unir-se a la secta de Segarelli, aquest "captaire boig i sodomita", on es dedicaven als robatoris i al sexe lliure. No obstant això, la majoria de les fonts coincideixen a assenyalar-lo com a fill d'una rica família, predicador competent i carismàtic, amb bon coneixement de la Bíblia, i que va cursar, des de jove, estudis eclesiàstics. |
No es coneix amb exactitud el lloc de naixement de Dolcí, el veritable nom del qual era pel que sembla Davide Tornielli, però es creu que va néixer a la província italiana de [[Novara]], pertanyent al [[Piemont]]. Segons la inquisició de [[Bernat Gui]], era fill il·legítim d'un capellà,<ref>{{ref-llibre|autor=[[Bernardo Gui]]|títol=Practica inquisitionis heretice pravitatis|capítol=III: de secta pseudo-Apostolorum, 1|citació=Quidam nomine Dulcinus Novariensis, spurius filius sacerdotis|llengua=italià}}</ref> que va fugir a Vercelli després de ser condemnat per lladre, per unir-se a la secta de Segarelli, aquest "captaire boig i sodomita", on es dedicaven als robatoris i al sexe lliure. No obstant això, la majoria de les fonts coincideixen a assenyalar-lo com a fill d'una rica família, predicador competent i carismàtic, amb bon coneixement de la Bíblia, i que va cursar, des de jove, estudis eclesiàstics. |
||
A la mort de Segarelli, Dolcí va esdevenir líder dels Germans Apostòlics, i en 1303 va emigrar amb els seus seguidors a les muntanyes del [[Trentino]], prop del [[Llac de Garda]], on va conèixer a Margherita di Trento, filla de la comtessa Oderica di Arco, que a partir de llavors va ser la seva companya. |
A la mort de Segarelli, Dolcí va esdevenir líder dels Germans Apostòlics, i en 1303 va emigrar amb els seus seguidors a les muntanyes del [[Trentino]], prop del [[Llac de Garda]], on va conèixer a Margherita di Trento, filla de la comtessa Oderica di Arco, que a partir de llavors va ser la seva companya a la que els cronistes posteriors van qualificar com a "bellíssima".<ref>{{ref-llibre | llengua = en | url = https://www.google.it/books/edition/The_Preacher_s_Demons/rNmByfYnjYoC?hl=it&gbpv=1&dq=Margherita+Boninsegna+%22dolcino%22+bellissima&pg=PA86&printsec=frontcover | p = 86 | títol = The Preacher's Demons Bernardino of Siena and the Social Underworld of Early Renaissance Italy | nom = Franco | cognom = Mormando | editor = University of Chicago Press | any = 1999 | isbn = 9780226538549 | consulta = 13 agost 2023}}</ref> |
||
En 1304, els dulcinitas van travessar les muntanyes lombardas fins a [[Valsesia]], on el seu nombre es va incrementar amb serfs que fugien dels dominis dels bisbes de Novara i [[Vercelli]]. |
En 1304, els dulcinitas van travessar les muntanyes lombardas fins a [[Valsesia]], on el seu nombre es va incrementar amb serfs que fugien dels dominis dels bisbes de Novara i [[Vercelli]]. |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
La secta fundada per Dolcí va comptar en el seu apogeu amb un nombre màxim d'entre cinc mil i deu mil adherits. El Papa Climent V va despatxar des d'Avinyó una croada contra els dolcinians, i va concedir als qui hi participessin una indulgència plenària. Les tropes van ser dirigides pel bisbe de Vercelli, Raniero. |
La secta fundada per Dolcí va comptar en el seu apogeu amb un nombre màxim d'entre cinc mil i deu mil adherits. El Papa Climent V va despatxar des d'Avinyó una croada contra els dolcinians, i va concedir als qui hi participessin una indulgència plenària. Les tropes van ser dirigides pel bisbe de Vercelli, Raniero. |
||
Els dolcinians es van procurar aliment per mitjà de pillatges comesos als camps de Valsesia, mentre es refugiaven en una improvisada fortificació a la muntanya Rubello, prop de [[Biella]], suportant la fam i les nevades. Quan van ser derrotats, durant la Setmana Santa de l'any 1307, la majoria dels Germans Apostòlics van ser passats per les armes immediatament, però el mateix Dolcí, la seva companya Margherita i el seu lloctinent Longino di Bèrgam van ser capturats per al seu posterior judici per la Inquisició. Els dos últims van ser condemnats i cremats en la foguera en Biella el juny de 1307, i Dolcí va ser obligat a presenciar els seus suplicis, oportunitat en què va mostrar una enteresa notable, segons les memòries de l'època. El juliol del mateix any Dolcí va ser torturat i cremat viu en Vercelli, sorprenent a públic i [[botxí|botxins]] per la seva temprança davant els turments. |
Els dolcinians es van procurar aliment per mitjà de pillatges comesos als camps de Valsesia, mentre es refugiaven en una improvisada fortificació a la muntanya Rubello, prop de [[Biella]], suportant la fam i les nevades. Quan van ser derrotats, durant la Setmana Santa de l'any 1307, la majoria dels Germans Apostòlics van ser passats per les armes immediatament, però el mateix Dolcí, la seva companya Margherita i el seu lloctinent Longino di Bèrgam van ser capturats per al seu posterior judici per la Inquisició. Els dos últims van ser condemnats i cremats en la foguera en Biella el juny de 1307, i Dolcí va ser obligat a presenciar els seus suplicis, oportunitat en què va mostrar una enteresa notable, segons les memòries de l'època. El juliol del mateix any Dolcí va ser torturat i cremat viu en Vercelli, sorprenent a públic i [[botxí|botxins]] per la seva temprança davant els turments, excepte quan li van arrencar el penis, quan Dolcino va deixar escapar un llarg sospir.<ref>{{ref-llibre | llengua=italià |url =https://www.google.it/books/edition/Sulle_spalle_dei_giganti/EdY5DwAAQBAJ?hl=it&gbpv=1&dq=dolcino+torture+tenaglie+lamenti&pg=PT150&printsec=frontcover | enllaçautor = Umberto Eco| nom = Umberto | cognom = Eco | títol = Sulle spalle dei giganti | any = 2017 | editor = La nave di Teseo | isbn = 9788893443173 | consulta = 13 agost 2023}}</ref> |
||
== Les idees de Dolcí == |
== Les idees de Dolcí == |
||
| Línia 54: | Línia 54: | ||
[[Umberto Eco]] esmenta a Dolcí sovint en la seva novel·la ''[[El Nom de la Rosa]]''. El diàleg entre el narrador, Adso, i el vell Ubertino, explica la història de Dolcí, però deixant-ne gran part a la imaginació del lector. |
[[Umberto Eco]] esmenta a Dolcí sovint en la seva novel·la ''[[El Nom de la Rosa]]''. El diàleg entre el narrador, Adso, i el vell Ubertino, explica la història de Dolcí, però deixant-ne gran part a la imaginació del lector. |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 12:56, 13 ago 2023
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Fra Dolcí, segons la litografia de Michele Doyen (1809-1881)  | |
| Nom original | (it) Fra Dolcino |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1250 (Gregorià) Prato Sesia (Itàlia) |
| Mort | 1r juny 1307 (Gregorià) (56/57 anys) Vercelli (Itàlia) |
| Causa de mort | Pena de mort (mort a la foguera) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica i Germans Apostòlics |
| Es coneix per | Heretge |
| Activitat | |
| Ocupació | predicador |
| Moviment | Mil·lenarisme |
| Orde religiós | Franciscans |
| Altres | |
| Parella | Margherita di Trento |
| Condemnat per | heretgia |
Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcí o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites. Va predicar la proximitat de la fi dels temps i el descens de l'Esperit sobre els apostòlics. El Papa Climent V va decretar contra ell i els seus seguidors una croada, durant la qual va ser capturat, torturat i cremat viu.
Dolcí i els Germans Apostòlics
No es coneix amb exactitud el lloc de naixement de Dolcí, el veritable nom del qual era pel que sembla Davide Tornielli, però es creu que va néixer a la província italiana de Novara, pertanyent al Piemont. Segons la inquisició de Bernat Gui, era fill il·legítim d'un capellà,[1] que va fugir a Vercelli després de ser condemnat per lladre, per unir-se a la secta de Segarelli, aquest "captaire boig i sodomita", on es dedicaven als robatoris i al sexe lliure. No obstant això, la majoria de les fonts coincideixen a assenyalar-lo com a fill d'una rica família, predicador competent i carismàtic, amb bon coneixement de la Bíblia, i que va cursar, des de jove, estudis eclesiàstics.
A la mort de Segarelli, Dolcí va esdevenir líder dels Germans Apostòlics, i en 1303 va emigrar amb els seus seguidors a les muntanyes del Trentino, prop del Llac de Garda, on va conèixer a Margherita di Trento, filla de la comtessa Oderica di Arco, que a partir de llavors va ser la seva companya a la que els cronistes posteriors van qualificar com a "bellíssima".[2]
En 1304, els dulcinitas van travessar les muntanyes lombardas fins a Valsesia, on el seu nombre es va incrementar amb serfs que fugien dels dominis dels bisbes de Novara i Vercelli.
La secta fundada per Dolcí va comptar en el seu apogeu amb un nombre màxim d'entre cinc mil i deu mil adherits. El Papa Climent V va despatxar des d'Avinyó una croada contra els dolcinians, i va concedir als qui hi participessin una indulgència plenària. Les tropes van ser dirigides pel bisbe de Vercelli, Raniero.
Els dolcinians es van procurar aliment per mitjà de pillatges comesos als camps de Valsesia, mentre es refugiaven en una improvisada fortificació a la muntanya Rubello, prop de Biella, suportant la fam i les nevades. Quan van ser derrotats, durant la Setmana Santa de l'any 1307, la majoria dels Germans Apostòlics van ser passats per les armes immediatament, però el mateix Dolcí, la seva companya Margherita i el seu lloctinent Longino di Bèrgam van ser capturats per al seu posterior judici per la Inquisició. Els dos últims van ser condemnats i cremats en la foguera en Biella el juny de 1307, i Dolcí va ser obligat a presenciar els seus suplicis, oportunitat en què va mostrar una enteresa notable, segons les memòries de l'època. El juliol del mateix any Dolcí va ser torturat i cremat viu en Vercelli, sorprenent a públic i botxins per la seva temprança davant els turments, excepte quan li van arrencar el penis, quan Dolcino va deixar escapar un llarg sospir.[3]
Les idees de Dolcí
És difícil distingir les seves veritables idees de les acusacions que se li van dirigir amb motiu de la croada ordenada per la Santa Seu, llavors radicada a Avinyó. Va anunciar una imminent fi dels temps, en el qual l'ordre i la pau serien restablits. Va criticar a l'Església per l'acumulació de riqueses i va predicar l'austeritat. Les bases de les seves idees eren:
- L'oposició a la jerarquia eclesiàstica i la tornada de l'església als seus ideals originals de pobresa i humilitat.
- L'oposició al sistema feudal.
- L'alliberament dels homes de qualsevol restricció.
- L'organització d'una societat igualitària, d'ajuda i respecte mutus, basada en la propietat comunitària i en la igualtat de sexes.
Per aquestes idees, va ser considerat un dels reformadors de l'església, i un dels fundadors dels ideals de la revolució francesa, i fins i tot de l'anarquisme i del socialisme.
Segons Dolcí, la història de la humanitat constava de quatre períodes:
- El de l'Antic Testament, caracteritzat per la multiplicació del gènere humà.
- El de Jesucrist i els Apòstols, caracteritzat per la castedat i pobresa.
- L'iniciat per l'emperador Constantí i el Papa Silvestre I, caracteritzat per una decadència de l'Església a causa de l'acumulació de riqueses i ambicions.
- El dels apostòlics, caracteritzat per la manera de viure auster, en pobresa i castedat, que es perllongaria fins a la fi dels temps.
Dolcí va deixar escrites les seves idees en una sèrie de cartes enviades als Apostòlics entre el 1300 i el 1307, de les quals almenys tres van ser compilades per Bernardo Gui en el seu De secta illorum qui dicunt esse d'ordine Apostolorum.
Dolcí en la literatura
Dante Alighieri nomena a Dolcí en La Divina Comèdia (Infern XXVIII, 55-60), posant en boca de Mahoma les següents paraules, en les quals li recomana proveir-se de queviures i abric per evitar la seva propera derrota per part del bisbe de Vercelli, al que crida "el novarés":
Or di a fra Dolcino dunque che s'armi,
Tu che forse vedrai il sole in breve,
S'ello non vuol qui tosto seguitarmi,
Si di vivanda, che stretta di neve
Non rechi la vittoria al Noarese,
Che altrimenti acquistar non saria leve.
És a dir: "Doncs digues-li a Fra Dolcí que s'avitualle / tu que tal vegada aviat veuràs el sol / si no desitja unir-se'm aquí, cremat / que es procuri queviures, doncs les nevades / donaran pas la victòria del novarés / que d'una altra manera no li seria fàcil conquistar".
Friedrich Nietzsche va exaltar la figura de Dolcí com a prototip del superhome, imaginant-lo "dolç i despietat, per sobre de tota miserable moral, l'individu capaç de col·locar-se més enllà del bé i del mal".
Marcel Schwob li dedicà un capítol (Frate Dolcino, heretge) a les seves Vides imaginàries (1896).
Umberto Eco esmenta a Dolcí sovint en la seva novel·la El Nom de la Rosa. El diàleg entre el narrador, Adso, i el vell Ubertino, explica la història de Dolcí, però deixant-ne gran part a la imaginació del lector.
Referències
- ↑ Bernardo Gui. «III: de secta pseudo-Apostolorum, 1». A: Practica inquisitionis heretice pravitatis (en italià). «Quidam nomine Dulcinus Novariensis, spurius filius sacerdotis»
- ↑ Mormando, Franco. University of Chicago Press. The Preacher's Demons Bernardino of Siena and the Social Underworld of Early Renaissance Italy (en anglès), 1999. ISBN 9780226538549 [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ Eco, Umberto. La nave di Teseo. Sulle spalle dei giganti (en italià), 2017. ISBN 9788893443173 [Consulta: 13 agost 2023].