Bastonets: diferència entre les revisions
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
La paraula mandarina per als bastonets és ''kuàizi'' (筷子) o ''kuài'er'' (筷兒), que significa «els objectes de bambú per menjar ràpidament». No obstant això, originalment en xinès clàssic i en alguns dialectes com el [[minnan]], s'usa la paraula 箸 ([[Pinyin]] ''ù'',/ Minnan ''di8''), possiblement només és un caràcter fonètic que indica merament que l'objecte està fet de bambú. 箸 (''zhu''), que es pronuncia igual que 住 o 駐 (literalment, «parar»), és [[tabú]] en els vaixells perquè implicaria detenir el viatge. Per això, els xinesos van començar a anomenar bastonets ''kuai''), que té la mateixa arrel i es pronuncia igual que 快, «ràpid», que és la velocitat a la qual es voldria viatjar en un vaixell.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Costa| nom = Roger | article = Quin és l'origen del costum oriental de menjar amb bastonets? | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 80| data = juny 2009 | pàgines = p. 5 |issn = 1695-2014}}</ref> |
La paraula mandarina per als bastonets és ''kuàizi'' (筷子) o ''kuài'er'' (筷兒), que significa «els objectes de bambú per menjar ràpidament». No obstant això, originalment en xinès clàssic i en alguns dialectes com el [[minnan]], s'usa la paraula 箸 ([[Pinyin]] ''ù'',/ Minnan ''di8''), possiblement només és un caràcter fonètic que indica merament que l'objecte està fet de bambú. 箸 (''zhu''), que es pronuncia igual que 住 o 駐 (literalment, «parar»), és [[tabú]] en els vaixells perquè implicaria detenir el viatge. Per això, els xinesos van començar a anomenar bastonets ''kuai''), que té la mateixa arrel i es pronuncia igual que 快, «ràpid», que és la velocitat a la qual es voldria viatjar en un vaixell.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Costa| nom = Roger | article = Quin és l'origen del costum oriental de menjar amb bastonets? | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 80| data = juny 2009 | pàgines = p. 5 |issn = 1695-2014}}</ref> |
||
== Història == |
|||
Els bastonets existeixen i s'utilitzen almenys des de la [[dinastia Shang]] (1766–1122 aC). No obstant això, l'historiador [[Dinastia Han|de la dinastia Han]] [[Sima Qian]] va escriure que és probable que els bastonets també es fessin servir a la [[dinastia Xia]] anterior i fins i tot a la [[Cultura d'Erlitou|cultura Erlitou]] anterior, encara que trobar proves arqueològiques d'aquesta època és increïblement difícil.<ref>H.T. Huang (Huang Xingzong). ''Fermentations and Food Science.'' Part 5 of ''Biology and Biological Technology'', Volume 6 of Joseph Needham, ed., ''Science and Civilisation in China'', (Cambridge: Cambridge University Press, 2000 {{ISBN|0-521-65270-7}}), p. [https://books.google.com/books?id=FgtFxedkgbcC&q=chopsticks 104]</ref> |
|||
Les primeres proves de bastonets descoberts fins ara consisteixen en sis bastonets, fets de bronze, de 26 centímetres de llarg i entre 1,1 i 1,3 centímetres d'ample, trobats a les excavacions de les [[Yin Xu|Ruïnes de Yin]] prop [[Anyang|d'Anyang]] ([[Henan]]). Estan datats aproximadament l'any 1200 aC, durant la dinastia Shang. Se suposa que s'havien utilitzat per cuinar.<ref>卢茂村 (Lu, Maocun). "筷子古今谈 (An Introduction to Chopsticks)", ''农业考古 (Agricultural Archaeology)'', 2004, No. 1:209–216. {{ISSN|1006-2335}}.</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://italian.cri.cn/441/2008/06/19/43@104984.htm|títol=Le due leggende sulle bacchette cinesi|editor=Italian.cri.cn|data=2008-06-19|consulta=2009-07-14}}</ref> <ref>{{in lang|zh}} {{Lang|zh|嚴志斌 洪梅编著}} 『{{Lang|zh|殷墟青銅器︰青銅時代的中國文明}}』 上海大学出版社, 2008-08, p. 48 "{{Lang|zh|第二章 殷墟青銅器的類別與器型 殷墟青銅食器 十、銅箸 这三双箸长26、粗细在1.1-1.3厘米之间，出土于西北岗1005号大墓。[[:Chen Mengjia|陈梦家]]认为这种箸原案有长形木柄，应该是烹调用具。}}" {{ISBN|7811180979}} [[Online Computer Library Center|OCLC]] [https://www.worldcat.org/oclc/309392963 309392963].</ref> La referència textual més antiga coneguda sobre l'ús de bastonets prové del ''[[Han Feizi (llibre)|Han Feizi]]'', un text filosòfic escrit per [[Han Fei]] (c. 280–233 aC) al segle III aC.<ref name="needham volume 6 part 5 104 footnote">Needham (2000), p. 104, footnote 161.</ref> |
|||
L'àmplia difusió dels bastonets a la cultura xinesa s'atribueix de vegades a la [[Confucianisme|filosofia confuciana]] que posa èmfasi en l'harmonia familiar com a base de l'ordre civil.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Scott|nom=Mary|capítol=Chinese Food|editor=George J. Leonard|títol=The Asian Pacific American Heritage: A Companion to Literature and Arts|any=2012|editorial=Routledge|isbn=9781135580179}}</ref> El mateix [[Confuci]] deia suposadament que els ganivets són per als guerrers, però els bastonets són per als erudits,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fam|nom=Kim-Shyan|cognom2=Yang|nom2=Zhilin|cognom3=Hyman|nom3=Mike|publicació=Journal of Business Ethics|any=2009|volum=88, Supplement 3|pàgines=393–397|doi=10.1007/s10551-009-0307-6|jstor=27749715|url=https://www.jstor.org/stable/27749715}}</ref> i el seu successor [[Menci]] està relacionat amb l'aforisme "l'home honrat i recte s'allunya tant de l'escorxador com de la cuina... I no permet ganivets a la seva taula".<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kaufman|nom=Cathy K.|publicació=P-e-r-f-o-r-m-a-n-c-e|volum=3|data=Spring–Fall 2016|url=http://www.p-e-r-f-o-r-m-a-n-c-e.org/?p=2483}}</ref> La referència de Confuci als bastonets al seu ''[[Llibre dels Ritus|Llibre dels ritus]]'' suggereix que aquests articles eren àmpliament coneguts durant el [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|període dels Estats Combatents]] (c. 475–221 aC).<ref>Needham (2000), p. 104.</ref> |
|||
=== Com a estris de cuina === |
|||
[[Fitxer:Song_Dynasty_silver_chopsticks,_cup,_and_spoon.JPG|miniatura|Bastonets, cullera i bol de plata de la [[dinastia Song]]]] |
|||
Els primers bastonets es feien servir per cuinar, remoure el foc, servir o agafar trossos de menjar, i no com a estris de menjar. Una de les raons va ser que abans de la [[dinastia Han]], [[Mill|el mill]] era predominant a la Xina del Nord, Corea i parts del Japó. Mentre que els bastonets s'utilitzaven per cuinar, en aquella època es menjaven farinetes de mill amb culleres. {{R|wang-2015-chopsticks|p=29-35}} <sup class="reference nowrap"><span title="Page: 29-35">: 29-35 </span></sup>L'ús dels bastonets a la cuina continua fins als nostres dies. |
|||
Els Ryōribashi (料理箸?) són bastonets de cuina japonesos utilitzats a la cuina japonesa. Es fan servir en la preparació de menjar japonès, i no estan dissenyats per menjar. Aquests bastonets permeten manipular aliments calents amb una sola mà i s'utilitzen com els bastonets normals. Tenen una longitud de 30 centímetres o més i es poden enganxar amb una corda a la part superior. Normalment estan fets de bambú. Per fregir, però, es prefereixen els bastonets metàl·lics amb nanses de bambú, ja que les puntes dels bastonets de bambú normals es descoloreixen i es fan greixos després d'utilitzar-los repetidament en oli calent. Les nanses de bambú protegeixen de la calor. |
|||
De la mateixa manera, els cuiners vietnamites utilitzen {{Lang|vi|Đũa cả}} ( {{Lang|vi|𥮊奇}}</link>) o "grans bastonets" a la cuina, i per servir l'arròs de l'olla.<ref>{{Ref-web|url=http://batkhuat.net/van-doidua.htm|títol=Đôi đũa|editor=Batkhuat.net|data=2011-06-19|consulta=2019-02-06}}</ref> |
|||
=== Com a estris de menjar === |
|||
[[Fitxer:Kuniyoshi_Utagawa,_Women_22.jpg|miniatura|Pintura d'una dona japonesa amb bastonets, d' [[Utagawa Kuniyoshi]]]] |
|||
Els bastonets van començar a utilitzar-se com a estris de menjar durant la [[dinastia Han]], a mesura que augmentava el consum d'arròs. Durant aquest període, [[Cullera|les culleres]] es van continuar fent servir juntament amb els bastonets com a estris de menjar als àpats. No va ser fins a la [[dinastia Ming]] que els bastonets van entrar en ús exclusiu tant per servir com per menjar. Aleshores van adquirir el nom de ''kuaizi'' i la forma actual.<ref>Endymion Wilkinson, ''Chinese History: A Manual'' (Cambridge, MA: Harvard University Press, Rev. and enl., 2000), 647 citing Yun Liu, Renxiang Wang, Qin Mu, 木芹. 刘云. 王仁湘 刘云 ''Zhongguo Zhu Wen Hua Da Guan'' 中国箸文化大观 (Beijing: Kexue chubanshe, 1996).</ref> {{R|wang-2015-chopsticks}} <sup class="reference nowrap"><span title="Page: 6-8">: 6-8 </span></sup> |
|||
=== Propagació arreu del món === |
|||
L'ús dels bastonets com a estris de cuina i de menjar es va estendre per l'est i el sud-est asiàtic al llarg del temps. Estudiosos com Isshiki Hachiro i Lynn White han observat com el món estava dividit en tres costums gastronòmics o esferes culturals alimentàries. Hi ha els que mengen amb els dits, els que fan servir forquilles i ganivets, i després hi ha l'"àmbit cultural dels bastonets", format per la Xina, Japó, Corea i Vietnam.{{R|wang-2015-chopsticks|p=1-3, 67-92}} <sup class="reference nowrap"><span title="Page: 1-3, 67-92">: 1-3, 67-92 </span></sup> |
|||
A mesura que [[Emigració xinesa|els xinesos van emigrar]], van estendre l'ús dels bastonets com a estris de menjar als països del sud i el sud-est asiàtic com Brunei, Cambodja, Laos, Nepal, Malàisia, Myanmar, Singapur i Tailàndia. A Singapur i Malàisia, els xinesos ètnics consumeixen tradicionalment tots els aliments amb bastonets, mentre que [[indis|els indis]] ètnics i [[Malais|els malais]] (especialment a Singapur) utilitzen els bastonets principalment per consumir plats de fideus. En general, l'ús de bastonets, una cullera o una forquilla és intercanviable en aquestes regions.<ref>{{Ref-web|url=https://www.frommers.com/destinations/singapore/etiquette|títol=Etiquette in Singapore | Frommer's|obra=www.frommers.com}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=qv-4ScjTO-AC|títol=Ethnic Chinese as Southeast Asians|nom=Leo|cognom=Suryadinata|data=1 January 1997|editorial=Institute of Southeast Asian Studies|isbn=9789813055506}}</ref> A Laos, Myanmar, Tailàndia i Nepal, els bastonets s'utilitzen generalment només per consumir fideus.{{R|wang-2015-chopsticks}} <sup class="reference nowrap"><span title="Page: 1–8">: 1–8 </span></sup> |
|||
De la mateixa manera, els bastonets s'han fet més acceptats en relació amb el menjar asiàtic a tot el món, a [[Hawaii]], la costa oest d'Amèrica del Nord,<ref>{{Ref-web|url=https://today.yougov.com/topics/lifestyle/articles-reports/2014/10/08/forget-the-chopsticks|títol=Forget the chopsticks, give us forks | YouGov|obra=today.yougov.com}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.hawaii-aloha.com/blog/2012/06/07/learning-the-art-of-chopsticks/|títol=Learning the Art of Chopsticks - Hawaii Aloha Travel|data=7 June 2012}}</ref> i ciutats amb comunitats asiàtiques d'ultramar arreu del món. |
|||
La referència europea més antiga als bastonets es troba al portuguès ''[[Tomé Pires|Suma Oriental]]'' de Tomé Pires, que va escriure el 1515 a Malacca: "Ells [els xinesos] mengen amb dos pals i el bol de terrissa o de porcellana a la mà esquerra a prop de la boca, amb el dos pals per xuclar. Aquesta és la manera xinesa de fer-ho".<ref>''[https://books.google.com/books?id=h82D-Y0E3TwC&q=china&pg=PA116 The Suma oriental of Tome Pires]'' p.116</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:14, 26 oct 2023
Els bastonets o bastonets xinesos, (xinès simplificat: 筷子, pinyin: kuàizi) són un parell de petits pals punxeguts de similar longitud, utensilis tradicionals usats per a menjar en Extrem Orient (Xina, Japó, Corea i Vietnam), així com a Tailàndia, on estan limitats només a les sopes i els fideus des que el rei Rama V introduís en segle xix els utensilis occidentals. Els bastonets es fabriquen normalment en bambú.[1] Es creu que en el palau imperial xinès s'usaven bastonets de plata per a detectar verí en els menjars reals.
La paraula mandarina per als bastonets és kuàizi (筷子) o kuài'er (筷兒), que significa «els objectes de bambú per menjar ràpidament». No obstant això, originalment en xinès clàssic i en alguns dialectes com el minnan, s'usa la paraula 箸 (Pinyin ù,/ Minnan di8), possiblement només és un caràcter fonètic que indica merament que l'objecte està fet de bambú. 箸 (zhu), que es pronuncia igual que 住 o 駐 (literalment, «parar»), és tabú en els vaixells perquè implicaria detenir el viatge. Per això, els xinesos van començar a anomenar bastonets kuai), que té la mateixa arrel i es pronuncia igual que 快, «ràpid», que és la velocitat a la qual es voldria viatjar en un vaixell.[2]
Història
Els bastonets existeixen i s'utilitzen almenys des de la dinastia Shang (1766–1122 aC). No obstant això, l'historiador de la dinastia Han Sima Qian va escriure que és probable que els bastonets també es fessin servir a la dinastia Xia anterior i fins i tot a la cultura Erlitou anterior, encara que trobar proves arqueològiques d'aquesta època és increïblement difícil.[3]
Les primeres proves de bastonets descoberts fins ara consisteixen en sis bastonets, fets de bronze, de 26 centímetres de llarg i entre 1,1 i 1,3 centímetres d'ample, trobats a les excavacions de les Ruïnes de Yin prop d'Anyang (Henan). Estan datats aproximadament l'any 1200 aC, durant la dinastia Shang. Se suposa que s'havien utilitzat per cuinar.[4] [5] [6] La referència textual més antiga coneguda sobre l'ús de bastonets prové del Han Feizi, un text filosòfic escrit per Han Fei (c. 280–233 aC) al segle III aC.[7]
L'àmplia difusió dels bastonets a la cultura xinesa s'atribueix de vegades a la filosofia confuciana que posa èmfasi en l'harmonia familiar com a base de l'ordre civil.[8] El mateix Confuci deia suposadament que els ganivets són per als guerrers, però els bastonets són per als erudits,[9] i el seu successor Menci està relacionat amb l'aforisme "l'home honrat i recte s'allunya tant de l'escorxador com de la cuina... I no permet ganivets a la seva taula".[10] La referència de Confuci als bastonets al seu Llibre dels ritus suggereix que aquests articles eren àmpliament coneguts durant el període dels Estats Combatents (c. 475–221 aC).[11]
Com a estris de cuina
Els primers bastonets es feien servir per cuinar, remoure el foc, servir o agafar trossos de menjar, i no com a estris de menjar. Una de les raons va ser que abans de la dinastia Han, el mill era predominant a la Xina del Nord, Corea i parts del Japó. Mentre que els bastonets s'utilitzaven per cuinar, en aquella època es menjaven farinetes de mill amb culleres. [12]:29-35 : 29-35 L'ús dels bastonets a la cuina continua fins als nostres dies.
Els Ryōribashi (料理箸?) són bastonets de cuina japonesos utilitzats a la cuina japonesa. Es fan servir en la preparació de menjar japonès, i no estan dissenyats per menjar. Aquests bastonets permeten manipular aliments calents amb una sola mà i s'utilitzen com els bastonets normals. Tenen una longitud de 30 centímetres o més i es poden enganxar amb una corda a la part superior. Normalment estan fets de bambú. Per fregir, però, es prefereixen els bastonets metàl·lics amb nanses de bambú, ja que les puntes dels bastonets de bambú normals es descoloreixen i es fan greixos després d'utilitzar-los repetidament en oli calent. Les nanses de bambú protegeixen de la calor.
De la mateixa manera, els cuiners vietnamites utilitzen Đũa cả ( 𥮊奇</link>) o "grans bastonets" a la cuina, i per servir l'arròs de l'olla.[13]
Com a estris de menjar
Els bastonets van començar a utilitzar-se com a estris de menjar durant la dinastia Han, a mesura que augmentava el consum d'arròs. Durant aquest període, les culleres es van continuar fent servir juntament amb els bastonets com a estris de menjar als àpats. No va ser fins a la dinastia Ming que els bastonets van entrar en ús exclusiu tant per servir com per menjar. Aleshores van adquirir el nom de kuaizi i la forma actual.[14] [12] : 6-8
Propagació arreu del món
L'ús dels bastonets com a estris de cuina i de menjar es va estendre per l'est i el sud-est asiàtic al llarg del temps. Estudiosos com Isshiki Hachiro i Lynn White han observat com el món estava dividit en tres costums gastronòmics o esferes culturals alimentàries. Hi ha els que mengen amb els dits, els que fan servir forquilles i ganivets, i després hi ha l'"àmbit cultural dels bastonets", format per la Xina, Japó, Corea i Vietnam.[12]:1-3, 67-92 : 1-3, 67-92
A mesura que els xinesos van emigrar, van estendre l'ús dels bastonets com a estris de menjar als països del sud i el sud-est asiàtic com Brunei, Cambodja, Laos, Nepal, Malàisia, Myanmar, Singapur i Tailàndia. A Singapur i Malàisia, els xinesos ètnics consumeixen tradicionalment tots els aliments amb bastonets, mentre que els indis ètnics i els malais (especialment a Singapur) utilitzen els bastonets principalment per consumir plats de fideus. En general, l'ús de bastonets, una cullera o una forquilla és intercanviable en aquestes regions.[15] [16] A Laos, Myanmar, Tailàndia i Nepal, els bastonets s'utilitzen generalment només per consumir fideus.[12] : 1–8
De la mateixa manera, els bastonets s'han fet més acceptats en relació amb el menjar asiàtic a tot el món, a Hawaii, la costa oest d'Amèrica del Nord,[17] [18] i ciutats amb comunitats asiàtiques d'ultramar arreu del món.
La referència europea més antiga als bastonets es troba al portuguès Suma Oriental de Tomé Pires, que va escriure el 1515 a Malacca: "Ells [els xinesos] mengen amb dos pals i el bol de terrissa o de porcellana a la mà esquerra a prop de la boca, amb el dos pals per xuclar. Aquesta és la manera xinesa de fer-ho".[19]
Referències
- ↑ «Chopsticks | Definition, Uses, & Modern Production | Britannica» (en anglès), 07-06-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ Costa, Roger «Quin és l'origen del costum oriental de menjar amb bastonets?». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ H.T. Huang (Huang Xingzong). Fermentations and Food Science. Part 5 of Biology and Biological Technology, Volume 6 of Joseph Needham, ed., Science and Civilisation in China, (Cambridge: Cambridge University Press, 2000 ISBN 0-521-65270-7), p. 104
- ↑ 卢茂村 (Lu, Maocun). "筷子古今谈 (An Introduction to Chopsticks)", 农业考古 (Agricultural Archaeology), 2004, No. 1:209–216. ISSN 1006-2335.
- ↑ «Le due leggende sulle bacchette cinesi». Italian.cri.cn, 19-06-2008. [Consulta: 14 juliol 2009].
- ↑ Plantilla:In lang 嚴志斌 洪梅编著 『殷墟青銅器︰青銅時代的中國文明』 上海大学出版社, 2008-08, p. 48 "第二章 殷墟青銅器的類別與器型 殷墟青銅食器 十、銅箸 这三双箸长26、粗细在1.1-1.3厘米之间，出土于西北岗1005号大墓。陈梦家认为这种箸原案有长形木柄，应该是烹调用具。" ISBN 7811180979 OCLC 309392963.
- ↑ Needham (2000), p. 104, footnote 161.
- ↑ Scott, Mary. «Chinese Food». A: George J. Leonard. The Asian Pacific American Heritage: A Companion to Literature and Arts. Routledge, 2012. ISBN 9781135580179.
- ↑ Fam, Kim-Shyan; Yang, Zhilin; Hyman, Mike Journal of Business Ethics, 88, Supplement 3, 2009, pàg. 393–397. DOI: 10.1007/s10551-009-0307-6. JSTOR: 27749715.
- ↑ Kaufman, Cathy K. P-e-r-f-o-r-m-a-n-c-e, 3, Spring–Fall 2016.
- ↑ Needham (2000), p. 104.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadeswang-2015-chopsticks - ↑ «Đôi đũa». Batkhuat.net, 19-06-2011. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ Endymion Wilkinson, Chinese History: A Manual (Cambridge, MA: Harvard University Press, Rev. and enl., 2000), 647 citing Yun Liu, Renxiang Wang, Qin Mu, 木芹. 刘云. 王仁湘 刘云 Zhongguo Zhu Wen Hua Da Guan 中国箸文化大观 (Beijing: Kexue chubanshe, 1996).
- ↑ «Etiquette in Singapore | Frommer's». www.frommers.com.
- ↑ Suryadinata, Leo. Ethnic Chinese as Southeast Asians. Institute of Southeast Asian Studies, 1 January 1997. ISBN 9789813055506.
- ↑ «Forget the chopsticks, give us forks | YouGov». today.yougov.com.
- ↑ «Learning the Art of Chopsticks - Hawaii Aloha Travel», 07-06-2012.
- ↑ The Suma oriental of Tome Pires p.116
