Malaltia d'Alzheimer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula malaltia |
{{TÍTOL:La malaltia de l’Alzheimer}}
Name = Malaltia d'Alzheimer |
Image = Alzheimer dementia (3) presenile onset.jpg |
Caption = Imatge histopatològica de plaques senils al còrtex cerebral en un pacient amb Alzheimer. Impregnació argèntica. |
DiseasesDB = 490 |
ICD10 = {{ICD10|G|30||g|30}}, {{ICD10|F|00||f|00}} |
ICD9 = {{ICD9|331.0}}, {{ICD9|290.1}} |
ICDO = |
OMIM = 104300 |
MedlinePlus = 000760 |
eMedicineSubj = neuro |
eMedicineTopic = 13 |
MeshID = |}}
La '''malaltia d'Alzheimer''' o '''demència senil d'Alzheimer''' és una [[malaltia neurodegenerativa]] que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit [[cervell|cerebral]]. Les seves causes exactes ([[etiologia]]) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i [[genètica|genètics]] (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre [[Gen|gens]] que poden predisposar cap a l'Alzheimer).


{{DiseaseDisorder infobox
Els seus símptomes van ser descrits per primer cop pel [[neurologia|neuròleg]] [[Alemanya|alemany]] [[Alois Alzheimer]], de qui en va prendre el nom. Fins als [[dècada de 1960|anys 60]], se suposava que era una malaltia poc comuna. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El [[factor de risc]] més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
| Name = Malaltia de l’Alzheimer
| Image = COMPARISONSLICE HIGH.JPG
| Caption = Comparació d’un cervell sà d’edat avançada (esquerra) amb el d’un pacient d’Alzheimer(dreta). Podem observar notòries diferències.
| DiseasesDB = 490
| ICD10 = {{ICD10|G|30||g|30}}, {{ICD10|F|00||f|00}}
| ICD9 = {{ICD9|331.0}}, {{ICD9|290.1}}
| ICDO =
| OMIM = 104300
| MedlinePlus = 000760
| eMedicineSubj = neuro
| eMedicineTopic = 13
| MeshID = D000544
|}}


Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la [[colinesterasa]] i [[memantina]]) aconsegueixen beneficis clínics limitats.


Sabem que existeix un període, el [[deteriorament cognitiu lleu]] (en anglès, '''mild cognitive impairment'''), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer.
És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la [[societat]].


L’Alzheimer és la [[demència]] més comuna. És incurable, [[degenerativa]] i [[terminal]]. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatra i neuròleg alemany [[Alois Alzheimer]] durant l’any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,<ref>{{cite journal
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).
|author=Brookmeyer R, Gray S, Kawas C
|title=Projections of Alzheimer's disease in the United States and the public health impact of delaying disease onset
|journal=Am J Public Health
|volume=88
|issue=9
|pages=1337–42
|year=1998
|month=September
|pmid=9736873
|pmc=1509089
|doi=10.2105/AJPH.88.9.1337
}}</ref>, malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.<ref name="Worldwide35Mil">http://health.yahoo.com/news/ap/us_med_more_alzheimer_s.html</ref>. Segons sembla, la prevalença d’aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050.


== Característiques ==
El curs de malaltia es divideix en quatre etapes, amb un patró progressiu de [[deteriorament]] [[funcional]] i cognitiu .


Malgrat que la causa d’aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns.<ref name="alzheimers.org">
{{millorar traducció|traducció automàtica}}
{{cite web
=== Predemència ===
| title=What is Alzheimer’s disease?
Sovint els primers símptomes es malinterpreten en relacionar-los amb l'[[envelliment]] o l'[[estrès]].<ref name="pmid17222085">{{cite journal
| url=http://www.alzheimers.org.uk/site/scripts/documents_info.php?documentID=100
|author=Waldemar G, Dubois B, Emre M, ''et al''
| publisher=Alzheimers.org.uk
| year=2007
| month=August
| accessdate=2008-02-21
}}</ref>. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’[[estrès]] <ref name="pmid17222085">{{cite journal
|author=Waldemar G, Dubois B, Emre M, ''et al.''
|title=Recommendations for the diagnosis and management of Alzheimer's disease and other disorders associated with dementia: EFNS guideline
|title=Recommendations for the diagnosis and management of Alzheimer's disease and other disorders associated with dementia: EFNS guideline
|journal=Eur. J. Neurol.
|journal=Eur J Neurol
|volume=14
|volume=14
|issue=1
|issue=1
Línia 39: Línia 52:
|pmid=17222085
|pmid=17222085
|doi=10.1111/j.1468-1331.2006.01605.x
|doi=10.1111/j.1468-1331.2006.01605.x
}}</ref>. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la [[pèrdua de memòria]], així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n’és informat i es sospita de la presència d’Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb [[tests cognitius]], tot i que, si es pot, sovint també se li fa escàner cerebral.<ref name="alzres">
}}</ref> Una avaluació neuropsicològica detallada pot revelar dificultats cognitives lleus fins vuit anys abans que una persona compleixi els criteris clínics per a una [[diagnosi]] d'Alzheimer.<ref>Preclinical:
{{cite web
Diari de *{{Cite journal
| title=Alzheimer's diagnosis of AD
|author=Linn RT, PA de Llop, Bachman DL, ''et al''
| url=http://www.alzheimers-research.org.uk/info/diagnosis/
|title=The 'fase preclínica' de la malaltia d'Alzheimer comprovable|probable. Un probable estudi de 13 anys de la cohort Framingham
| publisher=Alzheimer's Research Trust
|journal=Arch. Neurol.
| accessdate=2008-02-29
|volume=52
}}</ref>.
|issue=5

|pages=485-90
A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat.<ref name="pmid17222085"/><ref name="pmid17823840">
|year=1995
{{cite journal
|month=May
|author=Tabert MH, Liu X, Doty RL, Serby M, Zamora D, Pelton GH, Marder K, Albers MW, Stern Y, Devanand DP
|pmid=7733843
|title=A 10-item smell identification scale related to risk for Alzheimer's disease
|journal=Ann. Neurol.
|volume=58
|issue=1
|pages=155–160
|year=2005
|pmid=15984022
|doi=10.1002/ana.20533
}}</ref>. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort<ref name="nihstages">
{{cite web
| title=Understanding stages and symptoms of Alzheimer's disease
| url=http://www.nia.nih.gov/Alzheimers/Publications/stages.htm
| publisher=National Institute on Aging
| date=2007-10-26
| accessdate=2008-02-21
}}</ref>. El pronòstic individual és difícil d’assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L’Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d’esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d’aproximadament set anys<ref name="pmid3776457">{{cite journal
|author=Mölsä PK, Marttila RJ, Rinne UK
|title=Survival and cause of death in Alzheimer's disease and multi-infarct dementia
|journal=Acta Neurol Scand
|volume=74
|issue=2
|pages=103–7
|year=1986
|month=August
|pmid=3776457
|accessdate=2008-08-04
|accessdate=2008-08-04
|doi=10.1111/j.1600-0404.1986.tb04634.x
}}
}}</ref>. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic<ref name="pmid7793228">{{cite journal
Diari de *{{Cite journal
|author=Saxton J, Lopez OL, Ratcliff G, ''et al''
|author=Mölsä PK, Marttila RJ, Rinne UK
|title=Long-term survival and predictors of mortality in Alzheimer's disease and multi-infarct dementia
Malaltia de |title=Preclinical Alzheimer: actuació|rendiment de prova neuropsychological 1.5 a 8 anys abans de començament
|journal=Neurology
|journal=ActaNeurol Scand
|volume=63
|volume=91
|issue=12
|pages=2341-7
|year=2004
|month=December
|pmid=15623697
}}
Diari de *{{Cite journal
|author=Twamley EW, Ropacki SA, Bondi MW
|title=Neuropsychological i canvis de neuroimaging a la malaltia d'Alzheimer preclínic
|journal=J Int Neuropsychol Soc
|volume=12
|issue=5
|pages=707-35
|year=2006
|month=September
|pmid=16961952
|pmc=1621044
|doi=10.1017/S1355617706060863
}}</ref> Aquests primers símptomes poden afectar les [[Activitats de la vida diària]] més complexes.<ref name="pmid16513677">{{Cite journal
|author=Perneczky R, Pohl C, Sorg C, Hartmann J, Komossa K, Alexopoulos P, Wagenpfeil S, Kurz Un
Activitats de |title=Complex de diàriament viure en l'empitjorament cognitiu suau: conceptual|nocional i la diagnosi emana
Envelliment de |journal=Age
|volume=35
|issue=3
|issue=3
|pages=240-245
|pages=159–64
|year=2006
|year=1995
|month=March
|pmid=16513677
|pmid=7793228
|doi=10.1093/ageing/afj054
}}</ref>.
}}</ref> El dèficit més evident és la pèrdua de memòria, que es posa de manifest com a dificultat per recordar fets apresos últimament i incapacitat d'adquirir nova informació.<ref name="pmid12603249">{{Cite journal

Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les [[plaques senils]] i [[cabdells neurofibrilars]] en el [[cervell]] <ref name="pmid15184601"/>. Els tractaments que s’utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Al 2008 es van dur a terme més de 500 [[assajos clínics]] per intentar identificar un possible tractament, però encara és aviat per determinar si alguna d’aquestes les intervencions i estratègies estudiades presenten resultats prometedors<ref>{{cite web
|url=http://www.clinicaltrials.gov/ct2/results?term=alzheimer
|title= Alzheimer's Disease Clinical Trials
|accessdate= 2008-08-18
|publisher= US National Institutes of Health
}}</ref>. Per prevenir la malaltia, s’acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però no hi ha cap evidència ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir Alzheimer. Per exemple, es creu que l’[[estimulació mental]], l’[[exercici]] i una [[dieta equilibrada]] ajudarien tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s’ha expressat la malaltia<ref name="prevention1">
{{cite web
| title=Can Alzheimer's disease be prevented
| url=http://www.nia.nih.gov/NR/rdonlyres/63B5A29C-F943-4DB7-91B4-0296772973F3/0/CanADbePrevented.pdf
| format=pdf
| publisher=National Institute on Aging
| accessdate=2008-02-29
| date =2006-08-29
}}</ref>.

Ja que l’Alzheimer es tracta d’una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol de [[cuidador]] és preferiblement adoptat per el cònjuge o un parent proper<ref name="metlife.com">{{cite web
| title= The MetLife study of Alzheimer’s disease: The caregiving experience
| month= August | year= 2006
| url=http://www.metlife.com/WPSAssets/14050063731156260663V1FAlzheimerCaregivingExperience.pdf
| publisher=MetLife Mature Market Institute
| format=PDF
| accessdate=2008-02-12
}}</ref>, ja que les característiques de la malaltia fan que recaigui una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avenç malaltia incrementa la pressió, i acaba implicant la vida del cuidador en l’àmbit social, psicològic, físic i econòmic<ref name="pmid17662119">{{cite journal
|author=Thompson CA, Spilsbury K, Hall J, Birks Y, Barnes C, Adamson J
|title=Systematic review of information and support interventions for caregivers of people with dementia
|journal=BMC Geriatr
|volume=7
|pages=18
|year=2007
|pmid=17662119
|pmc=1951962
|doi=10.1186/1471-2318-7-18
}}</ref><ref name="pmid10489656">{{cite journal
|author=Schneider J, Murray J, Banerjee S, Mann A
|title=EUROCARE: a cross-national study of co-resident spouse carers for people with Alzheimer's disease: I—Factors associated with carer burden
|journal=International Journal of Geriatric Psychiatry
|volume=14
|issue=8
|pages=651–661
|year=1999
|month=August
|pmid=10489656
|doi=10.1002/(SICI)1099-1166(199908)14:8<651::AID-GPS992>3.0.CO;2-B
|accessdate=2008-07-04
}}</ref><ref name="pmid10489657">{{cite journal
|author=Murray J, Schneider J, Banerjee S, Mann A
|title=EUROCARE: a cross-national study of co-resident spouse carers for people with Alzheimer's disease: II--A qualitative analysis of the experience of caregiving
|journal=International Journal of Geriatric Psychiatry
|volume=14
|issue=8
|pages=662–667
|year=1999
|month=August
|pmid=10489657
|doi=10.1002/(SICI)1099-1166(199908)14:8<662::AID-GPS993>3.0.CO;2-4
}}</ref>. En els [[països desenvolupats]], aquesta patologia és una de les més costoses per a la societat<ref name="pmid15685097">{{cite journal
|author=Bonin-Guillaume S, Zekry D, Giacobini E, Gold G, Michel JP
|title=Impact économique de la démence (English: The economical impact of dementia)
|language=French
|journal=Presse Med
|issn=0755-4982
|volume=34
|issue=1
|pages=35–41
|year=2005
|month=January
|pmid=15685097
}}</ref><ref name="pmid9543467">{{cite journal
|author=Meek PD, McKeithan K, Schumock GT
|title=Economic considerations in Alzheimer's disease
|journal=Pharmacotherapy
|volume=18
|issue=2 Pt 2
|pages=68–73; discussion 79–82
|year=1998
|pmid=9543467
}}</ref>].

= Característiques =

El transcurs de la malaltia es divideix en quatre etapes, amb models progressius d’impediments cognitius i funcionals

== Pre-demència ==
Els primers símptomes que es manifesten solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès<ref name="pmid17222085"/>. Un test neuropsicològic detallat pot revelar lleugeres dificultats cognitives fins a vuit anys abans que la persona compleixi els criteris clínics que defineixen el diagnòstic d’Alzheimer<ref name="pmid15324363">{{cite journal
|author=Bäckman L, Jones S, Berger AK, Laukka EJ, Small BJ
|title=Multiple cognitive deficits during the transition to Alzheimer's disease
|journal=J Intern Med
|volume=256
|issue=3
|pages=195–204
|year=2004
|month=Sep
|pmid=15324363
|doi=10.1111/j.1365-2796.2004.01386.x
}}</ref>. Aquests primers símptomes poden afectar les activitats quotidianes més complexes<ref>{{cite journal
|author= Nygård L
|title=Instrumental activities of daily living: a stepping-stone towards Alzheimer's disease diagnosis in subjects with mild cognitive impairment?
|journal=Acta Neurol Scand
|volume=Suppl
|issue=179
|pages=42–6
|year=2003
|month=
|pmid=12603250
|doi= 10.1034/j.1600-0404.107.s179.8.x
}}</ref>. El dèficit que més destaca és la pèrdua de memòria, que s’expressa com una dificultat per recordar fets apresos recentment i incapacitat de retenir nova informació<ref name="pmid15324363"/><ref name="pmid12603249">{{cite journal
|author=Arnáiz E, Almkvist O
|author=Arnáiz E, Almkvist O
Trets de |title=Neuropsychological d'empitjorament cognitiu suau i la malaltia d'Alzheimer preclínic
|title=Neuropsychological features of mild cognitive impairment and preclinical Alzheimer's disease
|journal=Acta Neurol. Scand., Suppl.
|journal=Acta Neurol. Scand., Suppl.
|volume=179
|volume=179
|pages=34-41
|pages=34–41
|year=2003
|year=2003
|pmid=12603249
|pmid=12603249
|doi=10.1034/j.1600-0404.107.s179.7.x
|doi=10.1034/j.1600-0404.107.s179.7.x
|accessdate=2008-06-12
|accessdate=2008-06-12
}}</ref>.
Diari de }}</ref><ref name="pmid15785034">{{Cite journal

|author=Kazui H, Matsuda Un, Hirono N, ' ' et al ''
En aquests primers estadis també resulten simptomàticament significatius els problemes subtils amb funcions executives o d’atenció, de planificar, de flexibilitat i de pensament abstracte o bé deteriorament de la [[memòria semàntica]] (recordar el significat de les paraules i poder relacionar conceptes) <ref name="pmid15324363"/>. També és probable d’observar [[apatia]], que acaba sent el símptoma [[neurpsiquiàtric]] més persistent al llarg del desenvolupament de la malaltia <ref>{{cite journal
Empitjorament de memòria de |title=Everyday de pacients amb l'empitjorament cognitiu suau
|author=Landes AM, Sperry SD, Strauss ME, Geldmacher DS
|journal=Dement Geriatr Cogn Disord
|title=Apathy in Alzheimer's disease
|volume=19
|journal=J Am Geriatr Soc
|issue=5-6
|volume=49
|pages=331-7
|issue=12
|year=2005
|pages=1700–7
|pmid=15785034
|year=2001
|doi=10.1159/000084559
|month=Dec
|url=http://content.karger.com/produktedb/produkte.asp?typ=fulltext&file=DEM20050195_6331
|pmid=11844006
|accessdate=2008-06-12
|doi=10.1046/j.1532-5415.2001.49282.x
Problemes Subtils de }}</ref> També poden ser símptomes de les etapes primerenques de la malaltia d'Alzheimer: problemes subtils amb les [[funcions executives]] de l'[[atenció]], la [[planificació]], la [[flexibilitat]], i el [[pensament abstracte]], o deteriorament de la [[memòria semàntica]] (memòria de significats, i relacions de conceptes), .<ref name="pmid15703322">
}}</ref>. Aquest estadi preclínic també s’ha anomenat [[deteriorament cognitiu suau]] <ref name="pmid12603249"/>, però es discuteix si aquest terme correspon a una fase de diagnòstic diferent o si s’identifica com el primer esgraó de la malaltia de l’Alzheimer<ref name="pmid17279076">
{{Cite journal
{{cite journal
|author=Rapp MA, Reischies FM
El |title=Attention i el control executiu pronostiquen malaltia Alzheimer en l'última vida: resulta des de l'Estudi d'Envelliment de Berlín (BASE)
Diari de |journal=American de Psychiatry Geriàtric
|volume=13
|issue=2
|pages=134-141
|year=2005
|pmid=15703322
|doi=10.1176/appi.ajgp.13.2.134
}}
</Ref><ref name="pmid12754679">
{{Cite journal
|author=Spaan PE, Raaijmakers JG, Jonker C
Malaltia de |title=Alzheimer's contra envelliment normal: una ressenya|revista de l'eficiència de mesures de memòria clíniques i experimentals
|journal=Journal de Neuropsicologia Experimental Clínica
|volume=25
|issue=2
|pages=216-233
|year=2003
|pmid=12754679
}}
</Ref>
En aquesta etapa es pot observar l'[[apatia]] i aquest és el símptoma [[neuropsiquiàtric]] més persistent durant el curs de la malaltia.<ref name="pmid15956265">{{Cite journal
|author=Craig D, Mirakhur Un, Hart DJ, McIlroy SP, Passmore AP
Estudi per seccions de creu de |title=A de símptomes neuropsychiatric en 435 pacients amb el Diari de |journal=American de malaltia d'Alzheimer de Geriatric Psychiatry
|volume=13
|issue=6
|pages=460-468
|year=2005
|pmid=15956265
|doi=10.1176/appi.ajgp.13.6.460
Diari de }}</ref><ref name="pmid16567037">{{Cite journal
|author=Robert PH, Berr C, Volteau M, Bertogliati C, Benoit M, Sarazin M, Legrain S, Dubois B
|title=Apathy en pacients amb empitjorament cognitiu suau i el risc de dementia que es desenvolupa de la malaltia d'Alzheimer: un estudi de seguiment d'un any
|journal=Clin Neurol Neurosurg
|volume=108
|issue=8
|pages=733-736
|year=2006
|pmid=16567037
|doi=10.1016/j.clineuro.2006.02.003
}}</ref><ref name="pmid17485646">
{{Cite journal
|author=Palmer K, Berger AK, Monastero R, Winblad B, Bäckman L, Fratiglioni L
|title=Predictors de progressió des de l'empitjorament cognitiu suau fins a malaltia Alzheimer
|journal=Neurology
|volume=68
|issue=19
|pages=1596-1602
|year=2007
|pmid=17485646
|doi=10.1212/01.wnl.0000260968.92345.3f
}}</ref> L'etapa preclínica de la malaltia també ha estat qualificada de deteriorament cognitiu lleu,<ref name="pmid17408315">
{{Cite journal
|author=Small BJ, Gagnon E, Robinson B
Identificació de |title=Early de dèficits cognitius: la malaltia d'Alzheimer preclínic i empitjorament cognitiu suau
|journal=Geriatrics
|volume=62
|issue=4
|pages=19-23
|year=2007
|month=April
|pmid=17408315
}}</ref> però encara es discuteix si aquest terme correspon a una entitat diagnòstica per si mateixa o només es refereix a un primer pas de la malaltia.<ref name="pmid17279076">
{{Cite journal
|author=Petersen RC
|author=Petersen RC
|title=The current status of mild cognitive impairment—what do we tell our patients?
Estatus|Posició actual de |title=The d'impairment-what cognitiu suau diem els nostres pacients?
|journal=Nat Clin Pract Neurol
|journal=Nat Clin Pract Neurol
|volume=3
|volume=3
|issue=2
|issue=2
|pages=60-1
|pages=60–1
|year=2007
|year=2007
|month=February
|month=February
|pmid=17279076
|pmid=17279076
|doi=10.1038/ncpneuro0402
|doi=10.1038/ncpneuro0402
}}</ref>
}}</ref>.


== Demència precoç ==
=== Primeres Etapes de la Demència ===
És freqüent que el diagnòstic definitiu es doni als malalts amb deteriorament de l’aprenentatge i la memòria. En pocs, però, les dificultats amb el llenguatge, les funcions executives, la [[percepció]] ([[agnòsia]]) o l’execució de moviments ([[apràxia]]) són més prominents que els problemes de memòria<ref name="pmid10653284">
El deteriorament creixent
de l'aprenentatge i de la memòria que experimenten les persones amb aquesta malaltia porta finalment a una
diagnosi definitiva. En una proporció petita dels malalts, les dificultats amb el
llenguatge, les funcions executives, la [[percepció]] ([[agnòsia]]), o la
execució de moviments ([[apraxia]]) són més notables que els problemes de
memòria .<ref name="pmid10653284"> {{Cite journal |author=Förstl
H, Kurz UN |title=Clinical trets dels Arxius de
|journal=European de malaltia d'Alzheimer de Psychiatry i
Clinical Neuroscience |volume=249 |issue=6 |pages=288-290
|year=1999 |pmid=10653284 }}</ref> La malaltia d'Alzheimer no afecta de la mateixa manera tota la
capacitat memorística. La memòria a llarg
termini o memòria episòdica, les coses apreses ([[memòria semàntica]]) i la [[memòria implícita]] (la "memòria
del cos" sobre com es fan les coses, com ara utilitzar una forquilla per menjar) es veuen afectades en menor grau que el records nous o els fets recents.<ref
name="pmid1300219"> {{Cite journal |author=Carlesimo GA, dèficits de
|title=Memory M Oscar-Berman en els pacients d'Alzheimer:
que una ressenya|revista completa |journal=Neuropsychol Accelera
|volume=3 |issue=2 |pages=119-69 |year=1992 |month=June |pmid=1300219
}}</ref><ref name="pmid8821346"> {{Cite journal |author=Jelicic M,
Bonebakker AE, actuació|rendiment de memòria de
|title=Implicit B Bonke de pacients amb la malaltia
d'Alzheimer: una ressenya|revista breu |journal=International
Psychogeriatrics |volume=7 |issue=3 |pages=385-392 |year=1995
|pmid=8821346 | doi = 10.1017/S 1041610295002134 }}</ref>
Els problemes de llenguatge es caracteritzen principalment
per una reducció de [[vocabulari]] i una disminució en la
[[fluïdesa]] verbal, que porten a un empobriment general del
llenguatge oral i escrit. En aquesta etapa, la persona amb
Alzheimer normalment és capaç de comunicar adequadament idees básiques.<ref name="pmid7967534">{{Cite journal |author=Frank EM
|title=Effect de la malaltia d'Alzheimer sobre la funció de
comunicació C de S de |journal=J Med Assoc |volume=90
diari de |year=1994 |month=September |pmid=7967534 }}</ref><ref
name="pmid12402233">{{Cite journal |pages=417-23 de |issue=9 |author=Becker
JT, dèficit de memòria semàntica de |title=[The Overman AA en la
malaltia d'Alzheimer] |language=Spanish; Castellà |journal=Rev diari
de |year=2002 |pmid=12402233 }}</ref><ref name="pmid7617154">{{Cite journal
|pages=777-83 de |issue=8 de |volume=35 de Neurol |author=Hodges
JR, memòria semàntica de |title=Is K de Patterson coherentment
deteriorada d'hora durant la malaltia d'Alzheimer?
Neuroanatomical i implicacions de diagnosi
|journal=Neuropsychologia |volume=33 |issue=4 |pages=441-59 |year=1995
|month=April |pmid=7617154 }}</ref> També poden aparèixer certes dificultats de coordinació i planejament del moviment (apraxia) en el moment de realitzar tasques motores subtils com escriure, dibuixar o
vestir-se, cosa que fa que els malats semblin maldestres.<ref name="pmid8124945">{{Cite journal
d'apraxia en la malaltia d'Alzheimer |journal=Cortex
|volume=29 |issue=4 |pages=715-25 |year=1993 |month=December
|pmid=8124945 }}</ref> A mesura que la malaltia progressa, la gent amb Alzheimer pot
continuar realitzant moltes tasques de manera aurònoma,
però pot necessitar ajuda o supervisió amb activitats<ref
name="pmid10653284"/> més exigents cognitivament.

=== Demència Moderada ===
El deteriorament progressiu impedeix finalment l'autonomia.<ref name="pmid10653284" /> Les dificultats de parla es fan evidents degut a la incapacitat de recordar el vocabulari, cosa que porta a substituir freqüentment les paraules adequades per altres d'incorrectes ([[parafàsia]]). Les habilitats de llegir i escriure també es perden progressivament.<ref name="pmid7967534"/><ref name="pmid15121235">
{{cite journal
{{cite journal
|author=Forbes KE, Shanks MF, Venneri A
|author=Förstl H, Kurz A
|title=The evolution of dysgraphia in Alzheimer's disease
|title=Clinical features of Alzheimer's disease
|journal=European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience
|journal=Brain Res. Bull.
|volume=63
|volume=249
|issue=1
|issue=6
|pages=19–24
|pages=288–290
|year=2004
|year=1999
|pmid=10653284
|month=March
|doi=10.1007/s004060050101
|pmid=15121235
}}</ref>. Tot i així, l’Alzheimer no afecta a totes les capacitats de la memòria per igual: els fets i els records recents es veuen afectats en major grau que els records antics de la pròpia vida ([[memòria episòdica]]), les dades apreses ([[memòria semàntica]]) i la [[memòria implícita]] (la memòria de com fer anar el cos per fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar) <ref name="pmid1300219">
|doi=10.1016/j.brainresbull.2003.11.005
}}</ref> A mesura que passa el temps, les seqüencies motores complexes es tornen menys coordinades, cosa que redueix la capacitat de realitzar la majoria de les activitats diaries normals.<ref name="pmid16209425">
{{cite journal
{{cite journal
|author=Carlesimo GA, Oscar-Berman M
|author=Galasko D, Schmitt F, Thomas R, Jin S, Bennett D
|title=Memory deficits in Alzheimer's patients: a comprehensive review
|title=Detailed assessment of activities of daily living in moderate to severe Alzheimer's disease
|journal=Neuropsychol Rev
|journal=Journal of the International Neuropsychology Society
|volume=11
|volume=3
|issue=4
|issue=2
|pages=446–453
|pages=119–69
|year=2005
|year=1992
|month=June
|pmid=16209425
|pmid=1300219
}}</ref> En aquesta fase, els problemes de memòria empitjoren, i la persona pot ser incapaç de reconèixer a parents propers.<ref name="pmid1737981">
|doi=10.1007/BF01108841
}}</ref><ref name="pmid8821346">
{{cite journal
{{cite journal
|author=Galasko D, Schmitt F, Thomas R, Jin S, Bennett D
|author=Jelicic M, Bonebakker AE, Bonke B
|title=Detailed assessment of activities of daily living in moderate to severe Alzheimer's disease
|title=Implicit memory performance of patients with Alzheimer's disease: a brief review
|journal=J Int Neuropsychol Soc
|journal=International Psychogeriatrics
|volume=11
|volume=7
|issue=4
|issue=3
|pages=446–53
|pages=385–392
|year=2005
|year=1995
|pmid=8821346
|month=July
| doi = 10.1017/S1041610295002134
|pmid=16209425
}}</ref>.
}}</ref> [[La memòria a llarg termini]], que prèviament estava intacta, es deteriora,<ref name="pmid15288331">{{cite journal

|author=Sartori G, Snitz BE, Sorcinelli L, Daum I
Els problemes amb el llenguatge, per altra banda, es caracteritzen principalment per una disminució tant del vocabulari i com de la fluïdesa de la parla, la qual cosa implica un empobriment en general del [[llenguatge]] oral i escrit<ref name="pmid10653284"/><ref name="pmid1856925">{{cite journal
|title=Remote memory in advanced Alzheimer's disease
|author=Taler V, Phillips NA
|journal=Arch Clin Neuropsychol
|title=Language performance in Alzheimer's disease and mild cognitive impairment: a comparative review
|volume=19
|journal= J Clin Exp Neuropsychol
|issue=6
|volume=30
|pages=779–89
|year=2004
|month=September
|pmid=15288331
|doi=10.1016/j.acn.2003.09.007
}}</ref> i prevaleixen els canvis de conducta. Les manifestacions neuropsiquiàtriques més comunes són caminar de manera errant (que pot dur a la desorientació i la pèrdua), la confusió al final del dia,<ref>{{cite journal
|author=Volicer L, Harper DG, Manning BC, Goldstein R, Satlin A
|title=Sundowning and circadian rhythms in Alzheimer's disease
|journal=Am J Psychiatry
|volume=158
|issue=5
|pages=704–11
|year=2001
|month=May
|pmid=11329390
|url=http://ajp.psychiatryonline.org/cgi/content/full/158/5/704
|accessdate=2008-08-27
}}</ref> la irritabilitat i la [[labilitat afectiva]], que poden produir plors, explosions d'agressivitat no premeditada o resistència a les persones que en tenen cura. Aproximadament el 30% dels pacients també desenvolupen mala identificació delirant i altres símptomes de [[deliri]].<ref>Neuropsychiatric symptoms:
* {{cite journal
|author=Scarmeas N, Brandt J, Blacker D, ''et al''
|title=Disruptive behavior as a predictor in Alzheimer disease
|journal=Arch. Neurol.
|volume=64
|issue=12
|pages=1755–61
|year=2007
|month=December
|pmid=18071039
|doi=10.1001/archneur.64.12.1755
}}
* {{cite journal
|author=Tatsch MF, Bottino CM, Azevedo D, ''et al''
|title=Neuropsychiatric symptoms in Alzheimer disease and cognitively impaired, nondemented elderly from a community-based sample in Brazil: prevalence and relationship with dementia severity
|journal=Am J Geriatr Psychiatry
|volume=14
|issue=5
|issue=5
|pages=438–45
|pages=501–56
|year=2006
|year=2008
|month=May
|month=Jul
|pmid=16670248
|pmid=1856925
|doi=10.1097/01.JGP.0000218218.47279.db
|doi=10.1080/13803390701550128
}}</ref>. En aquest punt, però, el pacient normalment és capaç de comunicar adequadament les seves idees bàsiques<ref name="pmid10653284"/><ref name="pmid1856925"/><ref name="pmid7967534">{{cite journal
}}
|author=Frank EM
* {{cite journal
|title=Effect of Alzheimer's disease on communication function
|author=Volicer L, Bass EA, Luther SL
|journal=J S C Med Assoc
|title=Agitation and resistiveness to care are two separate behavioral syndromes of dementia
|volume=90
|journal=J Am Med Dir Assoc
|volume=8
|issue=9
|pages=417–23
|issue=8
|year=1994
|pages=527–32
|month=September
|year=2007
|pmid=7967534
|month=October
}}</ref>. Tot i així, quan duu a terme tasques de [[motricitat fina]] com escriure, pintar o vestir-se, sol presentar alguna dificultat de coordinació o planificació de moviments ([[apraxia]]), però sovint són obviats<ref name="pmid10653284"/>. A mesura que la malaltia progressa, els pacients sovint poden continuar duent a terme de forma independent algunes tasques , però sol necessitar ajuda, assistència o supervisió en algunes de les activitats més cognitives<ref name="pmid10653284"/>.
|pmid=17931577

|doi=10.1016/j.jamda.2007.05.005
== Demència moderada ==
}}</ref><ref name="pmid15956265"/> També pot aparèixer [[incontinència urinària]].<ref name="pmid11442300">{{cite journal
El deteriorament progressiu acaba dificultant la independència, i els pacients deixen de ser capaços de dur a terme les activitats més bàsiques del dia a dia<ref name="pmid10653284" />. A més, les dificultats en la parla esdevenen evidents degut a una creixent incapacitat de recordar vocabulari, que condueix a freqüents substitucions de paraules incorrectes ([[parafàsia]]). De la mateixa manera, la capacitat d’escriure i llegir també es perden progressivament<ref name="pmid10653284" /><ref name="pmid7967534"/>, i les seqüències motores complexes esdevenen menys coordinades a mesura que la malaltia avança, incrementant el risc de caigudes<ref name="pmid10653284" />. Durant aquesta fase, els problemes de memòria empitjoren, i el pacient pot arribar a no recordar parents propers<ref name="pmid10653284" />. La [[memòria a llarg termini]], que prèviament ja havia estat inactiva, resulta totalment deteriorada<ref name="pmid10653284" />.
|author=Honig LS, Mayeux R

|title=Natural history of Alzheimer's disease
Paral•lelament, els canvis neurpsiquiàtrics i de conducta adquireixen major prevalença, manifestant-se a través del dubte, la irritabilitat i una afectivitat magra, la tendència a plorar, esclats d’agressivitat i violència sobtats o resistència a les cures<ref name="pmid10653284" />. Aproximadament el 30% dels pacients desenvolupen males identificacions imaginàries i altres [[símptomes il•lusoris]] <ref name="pmid10653284" />. A més, també perden la noció del procés de la seva malaltia i les seves limitacions ([[anosognòsia]]) <ref name="pmid10653284" />, desenvolupant problemes com la incontinència urinària<ref name="pmid10653284" />, els quals creen estrès a familiars i cuidadors i poden ser el motiu de traslladar el malalt de la cura de casa a serveis externs de cura a llarg termini ref name="pmid10653284" /><ref name="pmid7806732">{{cite journal
|journal=Aging (Milano)
|volume=13
|issue=3
|pages=171–82
|year=2001
|month=June
|pmid=11442300
}}</ref> Davant d'aquest símptomes, pot ser que sigui molt difícil tenir-ne cura a casa i es fa necessari portar els malalts a un centre on tinguin els serveis adeqüats al seu estat.<ref name="pmid10653284" /><ref name="pmid7806732">{{cite journal
|author=Gold DP, Reis MF, Markiewicz D, Andres D
|author=Gold DP, Reis MF, Markiewicz D, Andres D
|title=When home caregiving ends: a longitudinal study of outcomes for caregivers of relatives with dementia
|title=When home caregiving ends: a longitudinal study of outcomes for caregivers of relatives with dementia
Línia 349: Línia 317:
|month=January
|month=January
|pmid=7806732
|pmid=7806732
}}</ref>
}}</ref>.


=== Demència Avançada ===
== Demència avançada ==
Durant aquesta etapa en la malatlia de l’Alzheimer, el pacient ja és completament dependent dels seus cuidadors.<ref name="pmid10653284" />. El llenguatge ja ha quedat reduït a frases curtes i simples, o bé a paraules soltes, i és molt freqüent que la persona es perdi completament en intentar parlar<ref name="pmid10653284" /><ref name="pmid7967534"/>. Malgrat aquesta pèrdua de les habilitats lingüístiques, sovint els pacients entenen i responen a senyals emocionals<ref name="pmid10653284" />. Tot i que l’agressivitat pot persistir, l’apatia i l’exhauriment són resultats molt més comuns<ref name="pmid10653284" />. A la fi, els pacients no poden dur a terme ni les tasques més simples sense ajuda<ref name="pmid10653284" />. La massa muscular i la mobilitat resten totalment deteriorades fins al punt que els malalts jeuen prostrats al llit, i no poden ni alimentar-se per si mateixos<ref name="pmid10653284" />.En aquest punt s’evidencia que l’Alzheimer és una malaltia terminal, tot i que la causa de mort no sol ser la malaltia per si sola, sinó un factor extern com una infecció de les [[úlceres]] o una [[pneumònia]] <ref name="pmid10653284" />.
En aquesta darrera etapa, els malalts depenen completament dels seus cuidadors. El llenguatge es redueix a frases senzilles o fins i tot a paraules soltes, i finalment es produeix la pèrdua total de la parla.<ref name="pmid7967534"/> Malgrat la pèrdua de les habilitats verbals, els pacients sovint poden comprendre i retornar els senyals emocionals.<ref name="pmid14685735">{{cite journal
|author=Bär M, Kruse A, Re S
|title=[Situations of emotional significance in residents suffering from dementia]
|language=German
|journal=Z Gerontol Geriatr
|volume=36
|issue=6
|pages=454–62
|year=2003
|month=December
|pmid=14685735
|doi=10.1007/s00391-003-0191-0
}}</ref> Tot i que encara hi pot haver agressivitat, es donen més comunment l'apatia extrema i l'esgotament.<ref name="pmid10653284" /> A la llarga els pacients no podran realitzar sense assistència ni la tasca més senzilla. La massa muscular i la mobilitat es redueixen fins al punt que es veuen obligat a romandre al llit <ref name="pmid7775724">{{cite journal
|author=Souren LE, Franssen EH, Reisberg B
|title=Contractures and loss of function in patients with Alzheimer's disease
|journal=J Am Geriatr Soc
|volume=43
|issue=6
|pages=650–5
|year=1995
|month=June
|pmid=7775724
}}</ref> i perden la capacitat d'alimentar-se a si mateixos.<ref name="pmid12675103">{{cite journal
|author=Berkhout AM, Cools HJ, van Houwelingen HC
|title=The relationship between difficulties in feeding oneself and loss of weight in nursing-home patients with dementia
|journal=Age Ageing
|volume=27
|issue=5
|pages=637–41
|year=1998
|month=September
|pmid=12675103
}}</ref> Finalment arriba la mort, normalment causada directament per algun factor extern, com ara les úlceres de pressió o la [[pneumònia]].<ref name="pmid11490146">{{cite journal
|author=Wada H, Nakajoh K, Satoh-Nakagawa T, ''et al''
|title=Risk factors of aspiration pneumonia in Alzheimer's disease patients
|journal=Gerontology
|volume=47
|issue=5
|pages=271–6
|year=2001
|pmid=11490146
}}</ref><ref name="pmid10369823">{{cite journal
|author=Gambassi G, Landi F, Lapane KL, Sgadari A, Mor V, Bernabei R
|title=Predictors of mortality in patients with Alzheimer's disease living in nursing homes
|journal=J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr.
|volume=67
|issue=1
|pages=59–65
|year=1999
|month=July
|pmid=10369823
|pmc=1736445
}}</ref>


== Causes ==
= Causes =
[[Fitxer:TAU HIGH.JPG|thumb|right|Upright|Imatge microscòpica d'un embolic neurofibrilar, conformat per una proteïna tau hiperfosforilada]]


[[Fitxer:TAU HIGH.JPG|thumb|right|Upright|Imatge microscòpica d’un cabdell neurofibril•lar, constituït per proteïnes tau hiperfosforilades]]
Les causes de la malaltia d'Alzheimer no han estat descobertes del tot. Hi ha tres principals [[hipòtesi (lingüística)|hipótesis]] per explicar el fenomen: el dèficit d'acetilcolina, l'acumulació d'amiloide i/o tau i els trastorns metabòlics.


Actualment, coexisteixen principalment tres hipòtesis competitives per explicar la causa d’aquesta malaltia:
La més antiga d'elles, i en la qual es basa la majoria dels tractaments disponibles en l'actualitat, és la hipòtesi [[colinèrgic]]a, la qual suggereix que la malaltia d'Alzheimer es deu a una reducció en la síntesi del [[neurotransmissor]] [[acetilcolina]]. Aquesta hipòtesi no ha tingut un suport global sobretot perquè els medicaments que es fan servir per tractar la deficiència colinèrgica no han estat gaire efectius. També s'han proposat altres efectes colinèrgics, per exemple, l'inici d'una acumulació a gran escala d'amiloide que comporta la neuroinflamació generalitzada.<ref name="pmid15236795">{{cite journal

== Hipòtesi colinèrgica ==
És la més antiga i en la que es basen la majoria dels fàrmacs que podem trobar actualment<ref name="pmid10071091">{{cite journal |author=Francis PT, Palmer AM, Snape M, Wilcock GK |title=The cholinergic hypothesis of Alzheimer's disease: a review of progress |journal=J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr. |volume=66 |issue=2 |pages=137–47 |year=1999 |month=February |pmid=10071091 |pmc=1736202 |doi= |url=}}</ref>. Proposa que l’Alzheimer ve causat per un baix nivell de síntesi del [[neurotransmissor d’acetilcolina]]. Malgrat tot, no ha pogut mantenir un ampli suport, ja que els fàrmacs que procuraven tractar els nivells d’acetilcolina no van ser gaire efectius. També s’han proposat altres [[efectes colinèrgics]], com la iniciació de l’agregació a gran escala de [[amiloide]] <ref name="pmid15236795">{{cite journal
|author=Shen ZX
|author=Shen ZX
|title=Brain cholinesterases: II. The molecular and cellular basis of Alzheimer's disease
|title=Brain cholinesterases: II. The molecular and cellular basis of Alzheimer's disease
|journal=Med. Hypotheses
|journal=Med Hypotheses
|volume=63
|volume=63
|issue=2
|issue=2
|pages=308-21
|pages=308–21
|year=2004
|year=2004
|pmid=15236795
|pmid=15236795
|doi=10.1016/j.mehy.2004.02.031
|doi=10.1016/j.mehy.2004.02.031
}}</ref><ref name="pmid12934968">{{cite journal
}}</ref>, que produiria una inflamació neuronal generalitzada<ref name="pmid12934968">{{cite journal
|author=Wenk GL
|author=Wenk GL
|title=Neuropathologic changes in Alzheimer's disease
|title=Neuropathologic changes in Alzheimer's disease
|journal=J Clin Psychiatry
|journal=J Clin Psychiatry
|volume=64 Suppl 9
|volume=64 Suppl 9
|pages=7-10
|pages=7–10
|year=2003
|year=2003
|pmid=12934968
|pmid=12934968
}}</ref>
}}</ref>.

== Hipòtesis de l’amiloide ==


===Original===
Una altra hipòtesi sorgida en [[1991]],<ref name="pmid1763432">{{cite journal
Al 1991, va postular que els dipòsits d’[[amiloide beta (Aβ)]] són la causa fonamental de la malaltia<ref name="pmid1763432">{{cite journal
|author=Hardy J, Allsop D
|author=Hardy J, Allsop D
|title=Amyloid deposition as the central event in the aetiology of Alzheimer's disease
|title=Amyloid deposition as the central event in the aetiology of Alzheimer's disease
Línia 437: Línia 358:
|volume=12
|volume=12
|issue=10
|issue=10
|pages=383-88
|pages=383–88
|year=1991
|year=1991
|month=October
|month=October
|pmid=1763432
|pmid=1763432
|doi=10.1016/0165-6147(91)90609-V
}}</ref> proposa que la causa de la malaltia és l'acumulació anòmala de les [[proteïnes]] [[beta-amiloide]] i [[tau (proteïna)|tau]] al cervell dels pacients amb Alzheimer.<ref name="pmid11801334">{{cite journal
}}</ref><ref name="pmid11801334">{{cite journal
|author=Mudher A, Lovestone S
|author=Mudher A, Lovestone S
|title=Alzheimer's disease-do tauists and baptists finally shake hands?
|title=Alzheimer's disease-do tauists and baptists finally shake hands?
Línia 447: Línia 369:
|volume=25
|volume=25
|issue=1
|issue=1
|pages=22-26
|pages=22–26
|year=2002
|year=2002
|month=January
|month=January
|pmid=11801334
|pmid=11801334
|doi=10.1016/S0166-2236(00)02031-2
}}</ref> És una teoria interessant perquè el gen del precursor de beta amiloide està localitzat en el [[cromosoma 21 (humà)|cromosoma 21]], i les persones amb trisomia 21 (amb el [[síndrome de Down]]), que per tant tenen una còpia de més d'un gen, gairebé sempre mostren la malaltia d'Alzheimer als 40&nbsp;anys .<ref name="pmid16904243">{{cite journal
}}</ref>. Es basava en el fet que el gen de la [[proteïna precursora de l’amiloide beta]] (APP; amyloid precursor protein) es troba al [[cromosoma 21]], que coincideix amb el de la [[trisomia]] que provoca el [[síndrome de Down]], i gairebé la totalitat de les persones amb aquest síndrome (una [[còpia extra del gen]]) desenvolupen Alzheimer al voltant dels 40 anys<ref name="pmid16904243">{{cite journal
|author=Nistor M, Don M, Parekh M, ''et al''
|author=Nistor M, Don M, Parekh M, ''et al.''
|title=Alpha- and beta-secretase activity as a function of age and beta-amyloid in Down syndrome and normal brain
|title=Alpha- and beta-secretase activity as a function of age and beta-amyloid in Down syndrome and normal brain
|journal=Neurobiol. Aging
|journal=Neurobiol Aging
|volume=28
|volume=28
|issue=10
|issue=10
Línia 462: Línia 385:
|pmid=16904243
|pmid=16904243
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2006.06.023
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2006.06.023
|last12=Head
|first12=E
}}</ref><ref name="pmid15639317">{{cite journal
}}</ref><ref name="pmid15639317">{{cite journal
|author=Lott IT, Head E
|author=Lott IT, Head E
|title=Alzheimer disease and Down syndrome: factors in pathogenesis
|title=Alzheimer disease and Down syndrome: factors in pathogenesis
|journal=Neurobiol. Aging
|journal=Neurobiol Aging
|volume=26
|volume=26
|issue=3
|issue=3
Línia 473: Línia 398:
|pmid=15639317
|pmid=15639317
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.005
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.005
}}</ref>.
}}</ref> A més a més, l'[[Apolipoproteïna E]], que és el principal factor de risc en la malaltia d'Alzheimer, porta a un excés de concentració d'amiloide en el cervell abans que apareguin els símptomes de la malaltia. Així doncs, la deposició de beta-amiloide precedeix l'Alzheimer clínic.<ref name="pmid7566000">{{cite journal

|author=Polvikoski T, Sulkava R, Haltia M, ''et al''
A més, l’[[apolipoproteïna APO-E4]], el factor genètic de major risc per l’Alzheimer, condueix a produir amiloide en excés ja abans que els símptomes de la malaltia aflorin. Per tant, es pot dir que els dipòsits de Aβ precedeixen l’Alzheimer clínic<ref name="pmid7566000">{{cite journal
|author=Polvikoski T, Sulkava R, Haltia M, ''et al.''
|title=Apolipoprotein E, dementia, and cortical deposition of beta-amyloid protein
|title=Apolipoprotein E, dementia, and cortical deposition of beta-amyloid protein
|journal=N. Engl. J. Med.
|journal=N Engl J Med
|volume=333
|volume=333
|issue=19
|issue=19
Línia 483: Línia 410:
|month=November
|month=November
|pmid=7566000
|pmid=7566000
|doi=10.1056/NEJM199511093331902
}}</ref>
}}</ref>. Evidències més fermes d’aquest fet es troben en el descobriment que els ratolins [[transgènics]] que expressen una forma mutant del gen humà APP desenvolupen plaques d’amiloide fibril•lar i una patologia cerebral semblant a la de l’Alzheimer humà amb dèficits d’aprenentatge espacial<ref>Transgenic mice:
*{{cite journal
Altres evidències parteixen de les troballes en ratolins [[organisme modificat genèticament|genèticament modificats]], els quals només expressen un gen humà canviat, el de l'''APP'', el qual invariablement els causa el desenvolupament de plaques amiloides fibril·lars.<ref>Ratones trasgénicos:
|author=Games D, Adams D, Alessandrini R, ''et al.''
* {{cite journal
|author=Games D, Adams D, Alessandrini R, 'et al.'
|title=Alzheimer-type neuropathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein
|title=Alzheimer-type neuropathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein
|journal=Nature
|journal=Nature
|volume=373
|volume=373
|issue=6514
|issue=6514
|pages=523-27
|pages=523–27
|year=1995
|year=1995
|month=February
|month=February
Línia 498: Línia 424:
|doi=10.1038/373523a0
|doi=10.1038/373523a0
}}
}}
* {{cite journal
*{{cite journal
|author=Masliah E, Sisk A, Mallory M, Mucke L, Schenk D, Games D
|author=Masliah E, Sisk A, Mallory M, Mucke L, Schenk D, Games D
|title=Comparison of neurodegenerative pathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein and Alzheimer's disease
|title=Comparison of neurodegenerative pathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein and Alzheimer's disease
|journal=J. Neurosci.
|journal=J Neurosci
|volume=16
|volume=16
|issue=18
|issue=18
|pages=5795-811
|pages=5795–811
|year=1996
|year=1996
|month=September
|month=September
|pmid=8795633
|pmid=8795633
}}
}}
* {{cite journal
*{{cite journal
|author=Hsiao K, Chapman P, Nilsen S, 'et al.'
|author=Hsiao K, Chapman P, Nilsen S, ''et al.''
|title=Correlative memory deficits, Abeta elevation, and amyloid plaquis in transgenic mice
|title=Correlative memory deficits, Abeta elevation, and amyloid plaques in transgenic mice
|journal=Science (journal)
|journal=Science (journal)
|volume=274
|volume=274
|issue=5284
|issue=5284
|pages=99-102
|pages=99–102
|year=1996
|year=1996
|month=October
|month=October
|pmid=8810256
|pmid=8810256
|doi=10.1126/science.274.5284.99
}}</ref> Se va descobrir una [[vacuna]] experimental que causava l'eliminació d'aquestes plaques però no tenia efecte sobre la demència.<ref name="pmid18640458">{{cite journal
}}
|author=Holmes C, Boche D, Wilkinson D, 'et al.'
*{{cite journal
|author=Lalonde R, Dumont M, Staufenbiel M, Sturchler-Pierrat C, Strazielle C.
|title=Spatial learning, exploration, anxiety, and motor coordination in female APP23 transgenic mice with the Swedish mutation.
|journal=Brain Research (journal)
|volume=956
|pages=36–44,year=2002
|pmid=12426044
|doi=10.1016/S0006-8993(02)03476-5
|year=2002
|issue=1
}}</ref>.

Arrel d’aquestes proves, es va trobar una vacuna experimental per netejar les plaques d’amiloide en assajos amb pacients precoços, però no van tenir cap efecte significant a l’hora d’evitar la demència<ref name="pmid18640458">{{cite journal
|author=Holmes C, Boche D, Wilkinson D, ''et al.''
|title=Long-term effects of Abeta42 immunisation in Alzheimer's disease: follow-up of a randomised, placebo-controlled phase I trial
|title=Long-term effects of Abeta42 immunisation in Alzheimer's disease: follow-up of a randomised, placebo-controlled phase I trial
|journal=Lancet
|journal=Lancet
|volume=372
|volume=372
|issue=9634
|issue=9634
|pages=216-23
|pages=216–23
|year=2008
|year=2008
|month=July
|month=July
|pmid=18640458
|pmid=18640458
|doi=10.1016/S0140-6736 (08) 61075-2
|doi=10.1016/S0140-6736(08)61075-2
|last12=Nicoll
}}</ref>
|first12=JA
}}</ref>. Així, els científics van concloure que potser els Aβ no formaven plaques, sinó [[oligòmers]] (agregats de molts [[monòmers]]), com la forma patògena primària dels Aβ. Aquests oligòmers tòxics, també anomenats [[ADDL]]s (Amyloid-Derived Diffusible Ligands), s’adhereixen al receptor de la superfície de les neurones i canvien l’estructura de la sinapsi, i, per consegüent, irrompent la comunicació neuronal<ref name="pmid17251419">
*{{cite journal
|author=Lacor PN,''et al.''
|title=Aß Oligomer-Induced Aberrations in Synapse Composition, Shape, and Density Provide a Molecular Basis for Loss of Connectivity in Alzheimer's Disease
|journal=Journal of Neuroscience
|volume=27
|issue=4
|pages=796–807
|year=2007
|month=January
|pmid=17251419
|doi=10.1523/JNEUROSCI.3501-06.2007
}}</ref>. Un receptor dels oligòmers d’Aβ podria ser la [[proteïna Priònica (PRNP)]], la mateixa que ha estat relacionada amb la [[malaltia de les vaques boges]] i la pertinent patologia humana, anomenada [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]]. Aquesta proteïna permetria relacionar els mecanismes que sostenen els desordres neurodegeneratius en aquesta malaltia amb els que es troben en cas d’Alzheimer<ref name="pmid19242475">
*{{cite journal
|author=Lauren J, Gimbel D, ''et al.''
|title=Cellular prion protein mediates impairment of synaptic plasticity by amyloid-beta oligomers
|journal=Nature
|volume=457
|issue=7233
|pages=1128–32
|year=2009
|month=February
|pmid=19242475
|doi=10.1038/nature07761
}}</ref>.

===Actualització===
Durant el 2009 aquesta teoria ha estat actualitzada; i suggereix que hi podria haver una variant força pròxima de la [[proteïna beta-amiloide]] (i no necessariament la beta-amiloide (Aβ) en si) que fos la principal culpable de l’Alzheimer. A més, sosté que el mecanisme relacionat amb les amiloides que, en la fase de creixement ràpid del cervell (és a dir, en edats infantils), talla les connexions neuronals podria ser re-activat per processos relacionats amb l’edat i l’envelliment durant les últimes etapes de la vida, causant la fulminació de les neurones característica de l’Alzheimer<ref name="Nikolaev">{{cite journal
| first= Anatoly | last= Nikolaev
| coauthors= Todd McLaughlin, Dennis O'Leary, Marc Tessier-Lavigne
| date= 19 February 2009
| title= N-APP binds DR6 to cause axon pruning and neuron death via distinct caspases
| journal= Nature
| volume= 457
| issue= 7232
| pages= 981–989
| issn= 0028-0836
| pmid= 19225519
| pmc= 2677572
| doi= 10.1038/nature07767
| accessdate= May 2009 }}
</ref>.

Aquests supòsits es basen en els N-APP, uns fragments de l’[[extrem N-terminal]] de les APP, que es troben adjacents a la Aβ però poden escindir-se’n. Desencadenen l’autodestrucció de la neurona unint-se a uns receptors de la membrana neuronal anomenats [[receptors de la mort 6 (RD6; dead receptor 6)]] o bé [[TNFRSF21]] <ref name="Nikolaev" />. S’ha trobat que aquests receptors s’expressen abundantment en les regions del cervell més afectades per l’Alzheimer. Per tant, es creu que és possible que aquesta via N-APP/DR6 estigui activada en el cervell ancià causant-li la malaltia. Segons aquest model, per tant, la beta-amiloide (Aβ) presenta un rol complementari, basat en la disminució de la funció sinàptica.


== Hipòtesi tau ==
Els dipòsits de les plaques no tenen correlació amb la pèrdua neuronal.<ref name="pmid15039236">{{cite journal
Al 2004, però, un estudi va trobar que els dipòsits de plaques d’amiloide no es correlacionen del tot amb la pèrdua de neurones actives<ref name="pmid15039236">{{cite journal
|author=Schmitz C, Rutten BP, Pielen A, 'et al.'
|author=Schmitz C, Rutten BP, Pielen A, ''et al.''
|title=Hippocampal neuron loss exceeds amyloid plaqui lloeu in a transgenic mouse model of Alzheimer's disease
|title=Hippocampal neuron loss exceeds amyloid plaque load in a transgenic mouse model of Alzheimer's disease
|journal=Am. J. Pathol.
|journal=Am J Pathol
|volume=164
|volume=164
|issue=4
|issue=4
|pages=1495-1502
|pages=1495–1502
|year=2004
|year=2004
|month=April
|month=April
|pmid=15039236
|pmid=15039236
|pmc=1615337
|pmc=1615337
|last12=Steinbusch
}}</ref> Esta observació recolza la hipòtesi ''tau'', la qual defensa que és aquesta proteïna la que dóna inici a la cascada de trastorns de la malaltia de Alzheimer.<ref name="pmid11801334"/> Segons aquest model, les tau hiperfosforilades adopten formes anòmales distribuint-se en llargues fileres. Eventualment formen embolics neurofibril·lars dins dels cosos de les cèl·lules nervioses.<ref name="pmid1669718">{{cite journal
|first12=HW
|last13=Pradier
|first13=L
|last14=Bayer
|first14=TA
}}</ref>. Aquesta observació va fer pensar que era l’anormalitat d’una [[proteïna tau]] la que iniciava el desenvolupament de la malaltia<ref name="pmid11801334"/>. En aquest model, proteïnes tau hiperfosforilades comencen a aparellar-se amb altres cadenes tau, formant finalment un cabdell neurofibril•lar dins dels cossos de les cèl•lules nervioses<ref name="pmid1669718">{{cite journal
|author=Goedert M, Spillantini MG, Crowther RA
|author=Goedert M, Spillantini MG, Crowther RA
|title=Tau proteins and neurofibrillary degeneration
|title=Tau proteins and neurofibrillary degeneration
|journal=Brain Pathol.
|journal=Brain Pathol
|volume=1
|volume=1
|issue=4
|issue=4
|pages=279-86
|pages=279–86
|year=1991
|year=1991
|month=July
|month=July
|pmid=1669718
|pmid=1669718
|doi=10.1111/j.1750-3639.1991.tb00671.x
}}</ref> Quan això ocorre, els [[microtúbul]]s es desintegren col·lapsant el sistema de transport de la neurona. Això pot donar inici a les primeres disfuncions en la comunicació bioquímica entre una neurona i l'altra i comportar la mort d'aquestes cèl·lules. <ref name="pmid17127334">{{cite journal
}}</ref>. Quan això succeeix, els [[microtúbuls]] es desintegren col•lapsant el sistema de transport de la neurona<ref name="pmid15615638">{{cite journal
|author=Iqbal K, Alonso Adel C, Chen S, ''et al.''
|title=Tau pathology in Alzheimer disease and other tauopathies
|journal=Biochim Biophys Acta
|volume=1739
|issue=2-3
|pages=198–210
|year=2005
|month=January
|pmid=15615638
|doi=10.1016/j.bbadis.2004.09.008
|url=
|last12=Grundke-Iqbal
|first12=I
}}</ref>, la qual cosa podria causar, en primera instància, un mal funcionament en les comunicacions entre neurones i, a la llarga, la mort de les cèl•lules<ref name="pmid17127334">{{cite journal
|author=Chun W, Johnson GV
|author=Chun W, Johnson GV
|title=The faci remolins of tau phosphorylation and cleavage inneuronal cell death
|title=The role of tau phosphorylation and cleavage in neuronal cell death
|journal=Front. Biosci.
|journal=Front Biosci
|volume=12
|volume=12
|pages=733-56
|pages=733–56
|year=2007
|year=2007
|pmid=17127334
|pmid=17127334
|doi=10.2741/2097
}}</ref>
}}</ref>. D’altra banda, també s’ha proposat que el virus de l’herpes simple de tipus 1 podria ser el portador de les versions susceptibles del gen de l’APO-E<ref name="pmid18487848">
{{cite journal
|author=Itzhaki RF, Wozniak MA |title=Herpes simplex virus type 1 in Alzheimer's disease: the enemy within
|journal=J Alzheimers Dis
|volume=13
|issue=4
|pages=393–405
|year=2008
|month=May
|pmid=18487848
|doi=
|issn=1387-2877
|url=http://iospress.metapress.com/openurl.asp?genre=article&issn=1387-2877&volume=13&issue=4&spage=393
}}</ref>.


= Fisiopatologia =
Un nombre d'investigacions recents ha relacionat la demència,<ref>Stewart R, Liolitsa SR. [http://www3.interscience.wiley.com/journal/120193670/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0 Type 2 diabetis mellitus, cognitive impairment and dementia.] Diabet Med. 1999 Feb;16(2):93-112. PMID: 10229302.</ref> incloent la malaltia de Alzheimer,<ref>Diabetes i Alzheimer:
* Biessels GJ, Kappelle LJ; Utrecht Diabetic Encephalopathy Study Group. [Increased risk of Alzheimer's disease in Type II diabetis: insulin resistance of the brain or insulin-induced amyloid pathology?] (en anglès). Biochem Soc Trans. 2005 Nov;33(Pt 5): 1041-4. PMID: 16246041.
* Pasquier F, Boulogne A, Leys D, Fontaine P. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17110895?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DiscoveryPanel.Pubmed_Discovery_RA&linkpos=1&log$=relatedarticles&logdbfrom=pubmed Diabetes mellitus and dementia.] (en inglés). Diabetis Metab. 2006 Nov;32(5 Pt 1): 403-14. PMID: 17110895.
* Reed BR, Mungas DM, Kramer JH, Ellis W, Vinters HV, Zarow C, Jagust WJ, Chui HC. Profiles of neuropsychological impairment in autopsy-defined Alzheimer's disease and cerebrovascular disease. Brain. 2007 Mar;130(Pt 3): 731-9. Epub 2007 Jan 31. PMID: 17267522.
</ref> amb desordres [[metabolisme|metabòlics]],<ref>Jagua A, Avila A. Insulina i malaltia d'Alzheimer: una [[diabetis]] tipus 3? Rev Fac Med Univ Nac Colomb 2007; 55(1):6-70</ref> particularment amb la [[hiperglucèmia]] i la resistència a la [[insulina]]. L'expressió de [[receptor celular|receptors]] de la insulina ha estat demostrada a les neurones del sistema nerviós central, preferentment en les del [[Hipocamp (anatomia)|hipocamp]]. En aquestes neurones, quan la insulina s'uneix al seu receptor cel·lular, es promou l'activació de cascades de senyalització intracel·lular que condueixen al canvi de l'expressió dels gens relacionats amb els processos de plasticitat sinàptica i dels [[enzims]] relacionats amb el desallotjament|refús de la mateixa insulina i del beta-amiloide. Aquests enzims degradants d'insulina promouen la disminució de la toxicitat deguda a l'amiloide en models animals.


:::Article principal: [[:en:Biochemistry of Alzheimer's disease|Biochemistry of Alzheimer's disease]]
Alguns estudis han suggerit una hipòtesi sobre la relació d'aquesta malaltia amb l'alumini. L'esmentada hipòtesi suggereix que els estris d'alumini contaminen amb traces d'''ions alúmina'' als aliments. Aquests ions es focalitzen en els receptors produint degradació i formació de plaquetes amiloide, aquest fet està sent proposat en els centres d'investigació de la malaltia.<ref>Suay Llopis, Loreto; Ballester Díez, Ferran (2002) [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/170/17000602.pdf Revisió dels estudis sobre exposició a l'alumini i malaltia d'Alzheimer], en 'Revesteixi Espanyola de Salut Pública' novembre-desembre de 2002, Vol. 76, n.º 6. Ministeri de Sanitat i Consum, España</ref>
Malgrat la polèmica existent entorn del paper que té l'[[alumini]] com a factor de risc de la malaltia d'Alzheimer, en els últims anys els estudis científics han mostrat que aquest metall podria estar relacionat amb el desenvolupament de la malaltia. Els resultats mostren que l'alumini s'associa a diversos processos neurofisiológics que provoquen la característica degeneració de la malaltia d'Alzheimer.<ref name=aluminum>FERREIRA, Pricilla Costa, PIAI, Kamila de Almeida, TAKAYANAGUI, Angela Maria Magosso et al. Aluminum as a risk factor for Alzheimer's disease. Rev. Latino-Am. Enfermagem [online]. 2008, vol. 16, no. 1 [citat 2008-09-10], pp. 151-157. Disponible en la World Wide Web: [http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-11692008000100023&lng=en&nrm=iso]. ISSN 0104-1169. doi: 10.1590/S0104-11692008000100023</ref>


[[Fitxer:Alzheimer dementia (3) presenile onset.jpg|thumb|[[Histopatologia|Imatge histopathològica]] de plaques senils observades en el còrtex cerebral d’una persona amb Alzheimer. La mostra ha estat sotmesa a una impressió de plata.]]
== Patogènia ==


=== Neuropatologia ===
== Neuropatologia ==
L’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de [[neurones]] i les seves [[sinapsis]] en el [[còrtex cerebral]] i en algunes regions [[subcorticals]], causant greus [[atròfies]] com la degeneració del [[lòbul temporal]], el [[lòbul parietal]], i parts del [[còrtex frontal]] i del [[cíngula gyrus]] <ref name="pmid12934968"/>. Mitjançant estudis fets amb [[ressonàncies magnètiques]] i amb [[tomografies d’emissió de positrons]]; comparant els resultats de pacients de l’Alzheimer i persones adultes sanes, s’han observat reduccions de regions específiques del cervell característiques dels individus que presenten la malaltia, les quals incrementen progressivament a mesura que aquesta avança<ref>{{cite journal |author=Moan R|title=MRI software accurately IDs preclinical Alzheimer’s disease |journal=Diagnostic Imaging |date=July 20, 2009 |url=http://www.diagnosticimaging.com/news/display/article/113619/1428344}}</ref>.
[[Fitxer:Alzheimer dementia (3) presenile onset.jpg|thumb|Imatge [[Anatomia patològica|histopatològica]] de plaques senils vistes en el [[còrtex cerebral]] d'un pacient amb la malaltia d'Alzheimer d'inici presenil. Impregnació amb plata.]]

La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i [[sinapsi]] en el [[còrtex cerebral]] i a certes regions subcorticals. Aquesta pèrdua resulta en una [[atròfia]] de les regions afectades, incloent una degeneració en el [[lòbul temporal]] i [[lòbul parietal|parietal]] i parts de la [[lòbul frontal|còrtex frontal]] i la [[circumvolucions|circumvolució cingulada]].<ref name="pmid12934968">{{cite journal
|author=Wenk GL
|title=Neuropathologic changes in Alzheimer's disease
|journal=J Clin Psychiatry
|volume=64 Suppl 9
|pages=7-10
|year=2003
|pmid=12934968
}}</ref>


Tan les plaques amilodes com les troques neurofibril·lars es veuen clarament pel microscopi en cervells de persones afectades per la malaltia d'Alzheimer.<ref name="pmid15184601">{{cite journal
Per altra banda, tant les [[plaques d’amiloide]] com els [[cabdells neurofibril•lars]] dles cervells afectats per l’Alzheimer són clarament visibles al [[microscopi]] <ref name="pmid15184601">{{cite journal
|author=Tiraboschi P, Hansen LA, Thal LJ, Corey-Bloom J
|author=Tiraboschi P, Hansen LA, Thal LJ, Corey-Bloom J
|title=The importance of neuritic plaques and tangles to the development and evolution of AD
|title=The importance of neuritic plaques and tangles to the development and evolution of AD
Línia 597: Línia 603:
|month=June
|month=June
|pmid=15184601
|pmid=15184601
}}</ref> Les plaques són denses, principalment dipòsits insolubles de la proteïna beta-amiloide i material cel·lular al voltant de les neurones. Segueixen creixent i formant fibres enroscades i insolubles dintre de la cèl·lula nerviosa, que sovint s'anomenen embulls. Tot i que alguns individus d'edat avançada desenvolupen plaques i embulls com a conseqüència de l'envelliment, els cervells del pacients d'Alzheimer en tenen més en zones específiques del cervell com el lòbul temporal.<ref name="pmid8038565">{{cite journal
}}</ref>. Les plaques són denses, i estan formades majoritàriament per dipòsits insolubles de pèptids beta-amiloide i material cel•lular que ocupa el medi extracel-3lular i rodeja les neurones. Els cabdells, en canvi, són agregats de proteïnes tau associades a microtúbuls que es troben hiperfosforilades i s’acumulen al medi intracel•lular.

Encara que la molts individus desenvolupen algunes plaques d’amiloide i cabdells neurofibril•lars com a conseqüència de l’edat, els cervells amb Alzheimer presenten un nombre molt més crític i concentrat en regions específiques com els [[lòbuls temporals]] <ref name="pmid8038565">{{cite journal
|author=Bouras C, Hof PR, Giannakopoulos P, Michel JP, Morrison JH
|author=Bouras C, Hof PR, Giannakopoulos P, Michel JP, Morrison JH
|title=Regional distribution of neurofibrillary tangles and senile plaques in the cerebral cortex of elderly patients: a quantitative evaluation of a one-year autopsy population from a geriatric hospital
|title=Regional distribution of neurofibrillary tangles and senile plaques in the cerebral cortex of elderly patients: a quantitative evaluation of a one-year autopsy population from a geriatric hospital
Línia 606: Línia 614:
|year=1994
|year=1994
|pmid=8038565
|pmid=8038565
|doi=10.1093/cercor/4.2.138
}}</ref>
}}</ref>. No és estrany trobar, a més, [[cossos de Lewy]] als cervells de pacients malalts<ref name="pmid11816795">{{cite journal
|author=Kotzbauer PT, Trojanowsk JQ, Lee VM
|title=Lewy body pathology in Alzheimer's disease
|journal=J Mol Neurosci
|volume=17
|issue=2
|pages=225–32
|year=2001
|month=Oct
|pmid=11816795
|doi=10.1385/JMN:17:2:225
}}</ref>.

== Bioquímica ==

[[Fitxer:Amyloid-plaque formation-big.jpg|right|thumb|border|En aquesta seqüència es veu com els enzims acuen sobre la APP (proteïna precursora dels amiloides) i els talla en fragments de beta-amiloide, que són crucials per a la formació de les plaques senils.]]


L’Alzheimer ha estat identificat com una [[proteinopatia]]; és a dir, una malaltia causada pel mal plegament de proteïnes, causada per l’acumulació de beta-amiloide anormalment replegada i proteïnes tau al cervell<ref name="pmid14528050">{{cite journal
=== Bioquímica ===
[[Fitxer:Amyloid-plaque formation-big.jpg|300px|right|thumb|border|Enzimes actuen en la PPA (proteïna precursora de l'amiloide) i la tallen en fragments. El fragment beta-amiloide és crucial en la formació de plaques senils en l'Alzheimer.]]
La malaltia d'Alzheimer s'ha identificat com una malatia d'error en el plegament de les proteïnes (proteopatia), causada per l'acumulació en el cervell de proteïnes Beta-A i tau plegades de manera anormal.<ref name="pmid14528050">{{cite journal
|author=Hashimoto M, Rockenstein E, Crews L, Masliah E
|author=Hashimoto M, Rockenstein E, Crews L, Masliah E
|title=Role of protein aggregation in mitochondrial dysfunction and neurodegeneration in Alzheimer's and Parkinson's diseases
|title=Role of protein aggregation in mitochondrial dysfunction and neurodegeneration in Alzheimer's and Parkinson's diseases
Línia 620: Línia 642:
|pmid=14528050
|pmid=14528050
|doi=10.1385/NMM:4:1-2:21
|doi=10.1385/NMM:4:1-2:21
}}</ref>. Les plaques que es formen estan constituïdes per [[beta-amiloide (A-beta o Aβ)]], que són petits [[pèptids]], d’entre 39 i 43 [[aminoàcids]] de llargada, que s’han escindit d’una proteïna més gran anomenada [[APP (proteïna precursora de l’amiloide)]]. L’APP és una [[proteïna transmembranal]] que penetra a través de la membrana de les neurones, i resulta ser un element crític pel creixement, la supervivència i la reparació dels danys menors de la neurona<ref name="pmid16822978">{{cite journal
}}</ref> Les plaques estan fetes de petits [[pèptids]] d'una longitud de 39-43 aminoàcids, anomenats beta-amiloides (també escrits com Beta-A i βA).
|author=Priller C, Bauer T, Mitteregger G, Krebs B, Kretzschmar HA, Herms J
|title=Synapse formation and function is modulated by the amyloid precursor protein
|journal=J. Neurosci.
|volume=26
|issue=27
|pages=7212–21
|year=2006
|month=July
|pmid=16822978
|doi=10.1523/JNEUROSCI.1450-06.2006
}}</ref><ref name="pmid12927332">{{cite journal
|author=Turner PR, O'Connor K, Tate WP, Abraham WC
|title=Roles of amyloid precursor protein and its fragments in regulating neural activity, plasticity and memory
|journal=Prog. Neurobiol.
|volume=70
|issue=1
|pages=1–32
|year=2003
|month=May
|pmid=12927332
|doi=10.1016/S0301-0082(03)00089-3
}}</ref>. En la malaltia de l’Alzheimer, un procés desconegut provoca que uns [[enzims]] divideixin les APP en petits fragments a través d’un procés de [[proteòlisi]]<ref name="pmid15787600">{{cite journal
|author=Hooper NM
|title=Roles of proteolysis and lipid rafts in the processing of the amyloid precursor protein and prion protein
|journal=Biochem. Soc. Trans.
|volume=33
|issue=Pt 2
|pages=335–8
|year=2005
|month=April
|pmid=15787600
|doi=10.1042/BST0330335
}}</ref>. Un d’aquests fragments constitueix les fibril•les de beta-amiloide, que forma precipitats que es diposites i s’acumulen fora les neurones formant unes estructures denses anomenades [[plaques senils]] <ref name="pmid15184601"/><ref name="pmid15004691">{{cite journal
|author=Ohnishi S, Takano K
|title=Amyloid fibrils from the viewpoint of protein folding
|journal=Cell. Mol. Life Sci.
|volume=61
|issue=5
|pages=511–24
|year=2004
|month=March
|pmid=15004691
|doi=10.1007/s00018-003-3264-8
}}</ref>


[[Fitxer:TANGLES HIGH.jpg|right|thumb|En la malaltia de l’Alzheimer els canvis de conformació de les proteïnes tau comporten la desintegració dels microtúbuls de les neurones.]].
== Enllaços externs ==
* [http://www.memotiva.es/ Entrenament pel millorar la memòria operatiu]


No obstant, l’Alzheimer també es pot considerar una [[tauopatia]] degut a l’acumulació anormal de la [[proteïna tau]]. Cada neurona té un [[citoesquelet]], és a dir, una estructura de suport intern, i aquest està parcialment constituït per [[microtúbuls]], que actuen com a via, guiant els nutrients i les molècules des del [[cos neuronal]] a les terminacions dels [[axons]] i viceversa. Les proteïnes tau actives; és a dir, fosforilades, tenen la funció d’estabilitzar els microtúbuls, per la qual cosa s’anomenen [[proteïnes associades a microtúbuls]]. En un cervell malalt, aquestes proteïnes pateixen canvis químics, esdevenint hiperfosforilades, i comencen a unir-se tot tipus de filaments, creant cabdells neurofibril•lars i desintegrant per complet tot el sistema de transport de la cèl•lula<ref name="pmid17604998">{{cite journal
== Referències ==
|author=Hernández F, Avila J
{{Amaga Ref}}
|title=Tauopathies
|journal=Cell. Mol. Life Sci.
|volume=64
|issue=17
|pages=2219–33
|year=2007
|month=September
|pmid=17604998
|doi=10.1007/s00018-007-7220-x
}}</ref>.


== Mecanisme de la malaltia ==
{{commonscat|Alzheimer's disease}}
De fet, no se sap del cert com aquests canvis en la producció i l’agregació dels pèptids Aβ donen lloc a la patologia<ref name="pmid17622778">{{cite journal
|author=Van Broeck B, Van Broeckhoven C, Kumar-Singh S
|title=Current insights into molecular mechanisms of Alzheimer disease and their implications for therapeutic approaches
|journal=Neurodegener Dis
|volume=4
|issue=5
|pages=349–65
|year=2007
|pmid=17622778
|doi=10.1159/000105156
}}</ref>. La hipòtesi tradicional sobre els amiloides proposa que l’acumulació d’aquests és la principal causa del desencadenament de la degeneració de la neurona, ja que la indueixen a l’[[apòptosi]], o mort cel•lular programada<ref name="pmid2218531">{{cite journal
|author=Yankner BA, Duffy LK, Kirschner DA
|title=Neurotrophic and neurotoxic effects of amyloid beta protein: reversal by tachykinin neuropeptides
|journal=Science (journal)
|volume=250
|issue=4978
|pages=279–82
|year=1990
|month=October
|pmid=2218531
|doi=10.1126/science.2218531
}}</ref>. Es creu que aquestes [[fibril•les]] de pèptids són la forma tòxica de la proteïna responsable de dividir l’[[homeòstasi]] dels ions calci. A part, també se sap que les Aβ s’estructuren selectivament dins els [[mitocondris]] de les cèl•lules cerebrals afectades, inhibeixen la funció de certs enzims i la utilització de [[glucosa]] per la neurona<ref name="pmid17424907">{{cite journal
|author=Chen X, Yan SD
|title=Mitochondrial Abeta: a potential cause of metabolic dysfunction in Alzheimer's disease
|journal=IUBMB Life
|volume=58
|issue=12
|pages=686–94
|year=2006
|month=December
|pmid=17424907
|doi=10.1080/15216540601047767}}</ref>.


Alguns processos inflamatoris i de citocinesis també podrien tenir algun paper en la patologia, ja que, en general, la inflamació és un marcador de danys en els teixit i, en aquest cas, podria ser tant un efecte dels danys en les neurones com el marcador d’una resposta immunològica<ref name="pmid15681814">{{cite journal
{{1000 Ciències naturals}}
|author=Greig NH, Mattson MP, Perry T, ''et al.''
|title=New therapeutic strategies and drug candidates for neurodegenerative diseases: p53 and TNF-alpha inhibitors, and GLP-1 receptor agonists
|journal=Ann. N. Y. Acad. Sci.
|volume=1035
|pages=290–315
|year=2004
|month=December
|pmid=15681814
|doi=10.1196/annals.1332.018
}}</ref>.


Finalment, en la patologia de l’Alzheimer també s’han descrit alteracions en la distribució de diferents [[factors neurotròfics]] i en l’expressió dels seus receptors com el [[factor neurotròfic derivat del cervell(BDNF; brain derived neurotrophic factor)]] <ref>{{cite journal
[[Categoria:Malalties del sistema nerviós|Alzheimer]]
|author=Tapia-Arancibia L, Aliaga E, Silhol M, Arancibia S
|title=New insights into brain BDNF function in normal aging and Alzheimer disease
|journal=[[Brain Research Reviews]]
|volume=59
|issue=1
|pages=201–20
|year=2008
|month=Nov
|pmid=18708092
|doi=10.1016/j.brainresrev.2008.07.007
}}</ref><ref>{{cite journal
|author=Schindowski K, Belarbi K, Buée L
|title=Neurotrophic factors in Alzheimer's disease: role of axonal transport
|journal= [[Genes, Brain and Behavior]]
|volume=7
|issue=Suppl 1
|pages=43–56
|year=2008
|month=Feb
|pmid=18184369
|doi=10.1111/j.1601-183X.2007.00378.x
|doi_brokendate=2009-10-04
}}</ref>.


== Genètica ==
{{Enllaç AB|es}}
La gran majoria dels casos d’Alzheimer són esporàdics, és a dir, no han estat heretats genèticament, encara que alguns gens podrien actuar com a factors de risc. Per altra banda, al voltant del 0,1% dels casos són formes familiars de herència autosòmica dominant, però en aquests la malaltia es manifesta abans dels 65 anys<ref name="pmid16876668">{{cite journal
{{Enllaç AB|ru}}
|author=Blennow K, de Leon MJ, Zetterberg H
|title=Alzheimer's disease
|journal=Lancet
|volume=368
|issue=9533
|pages=387–403
|year=2006
|month=July
|pmid=16876668
|doi=10.1016/S0140-6736(06)69113-7
|url=
}}</ref>.


La majoria dels Alzheimers familiars de caire autosòmic dominant poden ser atribuïts al gen de l’[[APP]] o els gens de les [[presenilines (PS)]] 1 i 2<ref name="pmid18332245">{{cite journal
{{Enllaç AD|en}}
|author=Waring SC, Rosenberg RN
|title=Genome-wide association studies in Alzheimer disease
|journal=Arch Neurol
|volume=65
|issue=3
|pages=329–34
|year=2008
|month=March
|pmid=18332245
|doi=10.1001/archneur.65.3.329
}}</ref>. Les mutacions en aquests gens solen incrementar la producció de petites proteïnes anomenades Aβ42, que és el component principal de les plaques senils <ref name="pmid8938131">{{cite journal
|author=Selkoe DJ
|title=Translating cell biology into therapeutic advances in Alzheimer's disease
|journal=Nature
|volume=399
|issue=6738 Suppl
|pages=A23–31
|year=1999
|month=June
|pmid=10392577
|doi=10.1038/19866
}}</ref>, tot i que algunes només alteren la proporció entre la Aβ42 i altres formes de les Aβ (com, per exemple, la Aβ40) sense incrementar, per tant, els nivells de Aβ42<ref name="pmid8938131">{{cite journal
|author=Borchelt DR, Thinakaran G, Eckman CB, ''et al.''
|title=Familial Alzheimer's disease-linked presenilin 1 variants elevate Aβ1-42/1-40 ratio in vitro and in vivo.
|journal=Neuron
|volume=17
|issue=5
|pages=1005–13
|year=1996
|month=Nov
|pmid=8938131
|doi=10.1016/S0896-6273(00)80230-5
|last12=Wang
|first12=R
|last13=Seeger
|first13=M
|last14=Levey
|first14=AI
|last15=Gandy
|first15=SE
|last16=Copeland
|first16=NG
|last17=Jenkins
|first17=NA
|last18=Price
|first18=DL
|last19=Younkin
|first19=SG
|last20=Sisodia
|first20=SS
}}</ref><ref name="pmid17254019">{{cite journal
|author=Shioi J, Georgakopoulos A, Mehta P, ''et al.''
|title=FAD mutants unable to increase neurotoxic Aβ 42 suggest that mutation effects on neurodegeneration may be independent of effects on Abeta.
|journal=J Neurochem.
|volume=101
|issue=3
|pages=674–81
|year=2007
|month=May
|pmid=17254019
|doi=10.1111/j.1471-4159.2006.04391.x
}}</ref>. Això suggereix que les mutacions de la presenilina poden causar danys encara que facin disminuir la quantitat total de Aβ produït, i que aquestes proteïnes podrien tenir altres papers, com el d’alterar la funció de les APP o la dels seus fragments que no són Aβ.

Normalment, però, l’Alzheimer no presenta herència autosòmica recessiva, de manera que s’anomena Alzheimer esporàdic. No obstant, sí que és clar que les diferències genètiques són [[factors de risc]]. El factor de risc més conegut és l’herència de l’[[al•lel]] ε4 de l’APO-E <ref name="pmid8446617">{{cite journal
|author=Strittmatter WJ, Saunders AM, Schmechel D, ''et al.''
|title=Apolipoprotein E: high-avidity binding to beta-amyloid and increased frequency of type 4 allele in late-onset familial Alzheimer disease
|journal=Proc. Natl. Acad. Sci. USA
|volume=90
|issue=5
|pages=1977–81
|year=1993
|month=March
|pmid=8446617
|pmc=46003
|doi=10.1073/pnas.90.5.1977
}}</ref><ref name="pmid16567625">{{cite journal
|author=Mahley RW, Weisgraber KH, Huang Y
|title=Apolipoprotein E4: a causative factor and therapeutic target in neuropathology, including Alzheimer's disease
|journal=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A.
|volume=103
|issue=15
|pages=5644–51
|year=2006
|month=April
|pmid=16567625
|pmc=1414631
|doi=10.1073/pnas.0600549103
|url=
}}</ref>. Entre el 40 i el 80% dels afectats presenta, al menys, un al•lel APO-E4<ref name="pmid16567625"/>, el qual incrementa el risc de patir la malaltia en l’ordre de tres vegades per als individus heterozigots i de quinze vegades per als homozigots<ref name="pmid16876668"/>. Tot i així, se sap que hi ha força altres gens que també actuen com a factors de risc o bé presenten efectes protectors que influeixen en el desenvolupament de l’Alzheimer<ref name="pmid18332245" />. Per altra banda, s’han estudiat més de 400 gens per associar-los a les manifestacions tardanes de l’Alzheimer esporàdic<ref name="pmid18332245"/>, però la majoria han resultat ser nul•les<ref name="pmid16876668"/>.

= Diagnòstic =

[[Fitxer:PET Alzheimer.jpg|thumb|right||Upright|[[Positron emission tomography|PET scan]] of the brain of a person with AD showing a loss of function in the temporal lobe]]

En general, la malaltia de l’Alzheimer en diagnostica a partir de la història del pacient, la dels seus familiars més propers i col•laterals, i les observacions clíniques, però sempre basant-se en la presència de característiques [[neurològiques]] i [[neuropsicològiques]] consensuades i en l’absència de condicions alternatives<ref name="pmid17407994">{{cite journal
|author=Mendez MF
|title=The accurate diagnosis of early-onset dementia
|journal=International Journal of Psychiatry Medicine
|volume=36
|issue=4
|pages=401–412
|year=2006
|pmid=17407994
|doi=10.2190/Q6J4-R143-P630-KW41
}}</ref><ref name="pmid17018549">{{cite journal
|author=Klafki HW, Staufenbiel M, Kornhuber J, Wiltfang J
|title=Therapeutic approaches to Alzheimer's disease
|journal=Brain
|volume=129
|issue=Pt 11
|pages=2840–55
|year=2006
|month=November
|pmid=17018549
|doi=10.1093/brain/awl280
}}</ref>. Per descartar altres patologies cerebrals o subtipus de demència s’utilitzen tècniques d’imatge mèdica com [[tomografies computades (TC)]], [[ressonàncies magnètiques (MRI)]], [[tomografies computades per emissió de fotons (SPECT)]] o [[tomografies d’emissió de positrons (PET)]] <ref>
{{cite web
|url = http://www.nice.org.uk/nicemedia/pdf/CG042quickrefguide.pdf
|format = PDF
|title = Dementia: Quick reference guide
|publisher = (UK) [[National Institute for Health and Clinical Excellence]]
|location = London
|month = November
|year = 2006
|isbn = 1-84629-312-X
|accessdate = 2008-02-22
}}</ref>. Per analitzar l’estat de la demència, per altra banda, s’empren [[tests d’avaluació del funcionament intel•lectual]], que generalment també inclou l’anàlisi de l’estat de la memòria<ref name="pmid17222085"/>. A partir d’organitzacions de metges s’han creat criteris de diagnòstic per estandarditzar i facilitar el procés d’identificació de la malaltia. Pel que fa a la confirmació del diagnòstic, només es pot fer post mortem, mitjançant una [[autòpsia]] molt acurada una vegada podem examinar [[histològicament]] el material del cervell<ref name="pmid6610841">{{cite journal
|author=McKhann G, Drachman D, Folstein M, Katzman R, Price D, Stadlan EM
|title=Clinical diagnosis of Alzheimer's disease: report of the NINCDS-ADRDA Work Group under the auspices of Department of Health and Human Services Task Force on Alzheimer's Disease
|journal=Neurology
|volume=34
|issue=7
|pages=939–44
|year=1984
|month=July
|pmid=6610841
}}</ref>.

== Criteris de diagnòstic ==
El 1984 es va establir el [[criteri]] [[NINCDS-ADRDA]], un dels més utilitzats. Els responsables van ser el [[NINCDS]] (National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke) juntament amb l’ [[ADRDA]] (Alzheimer`s Disease and Related Disorders Association, avui en dia conegut com Alzheimer's Association) <ref name="pmid6610841" />. El 2007 va ser extensament revisat i actualitzat <ref name="pmid17616482">{{cite journal
|author=Dubois B, Feldman HH, Jacova C, ''et al.''
|title=Research criteria for the diagnosis of Alzheimer's disease: revising the NINCDS-ADRDA criteria
|journal=Lancet Neurol
|volume=6
|issue=8
|pages=734–46
|year=2007
|month=August
|pmid=17616482
|doi=10.1016/S1474-4422(07)70178-3
|last12=O'brien
|first12=J
|last13=Pasquier
|first13=F
|last14=Robert
|first14=P
|last15=Rossor
|first15=M
|last16=Salloway
|first16=S
|last17=Stern
|first17=Y
|last18=Visser
|first18=PJ
|last19=Scheltens
|first19=P
}}</ref>.

Aquest criteri requereix que, per a diagnòstics possibles o probables, es confirmi la presència de [[discapacitats cognitives]] i el sospitós síndrome de demència amb un [[test neuropsicològic]]. Per al diagnòstic definitiu, però, demana una conformació [[histopatològica]], la qual ha d’incloure una examinació del teixit cerebral al microscopi. L’aplicació d’aquest criteri ha determinat que és estadísticament fiable i vàlid pel que fa a la comparació amb la confirmació histopatològica <ref name="pmid7986174">{{cite journal
|author=Blacker D, Albert MS, Bassett SS, Go RC, Harrell LE, Folstein MF
|title=Reliability and validity of NINCDS-ADRDA criteria for Alzheimer's disease. The National Institute of Mental Health Genetics Initiative
|journal=Arch. Neurol.
|volume=51
|issue=12
|pages=1198–204
|year=1994
|month=December
|pmid=7986174
}}</ref>.

Per altra banda, s’han determinat vuit dominis cognitius com els que són més comunament danyats en la demència: [[memòria]], [[llenguatge]], [[capacitat perceptiva]], [[atenció]], habilitats constructives, [[orientació]], resolució de problemes i habilitats funcionals. Aquests dominis coincideixen amb els del [[Manual diagnòstic i estadístic de transtorns mentals (DSM-IV-TR; Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders)]], publicat per l’[[American Psychiatric Assossiation]] <ref>{{cite book
|last=American Psychiatric Association
|title=Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-IV-TR
|edition=4th Edition Text Revision
|publisher=American Psychiatric Association
|year=2000
|location=Washington DC
|isbn=0890420254
}}</ref><ref name="pmid8752526">{{cite journal
|author=Ito N
|title=[Clinical aspects of dementia]
|language=Japanese
|journal=Hokkaido Igaku Zasshi
|volume=71
|issue=3
|pages=315–20
|year=1996
|month=May
|pmid=8752526
}}</ref>.

== Eines de diagnòstic ==

[[Fitxer:InterlockingPentagons.svg|right|thumb|Neuropsychological screening tests can help in the diagnosis of AD. In them patients have to copy drawings similar to the one shown in the picture, remember words, read or sum.]]

Per tal avaluar la discapacitat cognitiva a l’hora de fixar el diagnòstic, hi ha un seguit de tests [[test neuropsicològic]] com el [[MMSE]] (mini-mental state examination), però es necessiten tests més integrals per obtenir resultats definitius, especialment en les primeres etapes de la malaltia<ref name="pmid1512391">{{cite journal
|author=Tombaugh TN, McIntyre NJ
|title=The mini-mental state examination: a comprehensive review
|journal=J Am Geriatr Soc
|volume=40
|issue=9
|pages=922–35
|year=1992
|month=September
|pmid=1512391
}}</ref><ref name="pmid9987708">{{cite journal
|author=Pasquier F
|title=Early diagnosis of dementia: neuropsychology
|journal=J. Neurol.
|volume=246
|issue=1
|pages=6–15
|year=1999
|month=January
|pmid=9987708
|doi=10.1007/s004150050299
}}</ref>. Per tant, és freqüent que el resultat de l’[[examen neurològic]] en casos d’Alzheimer precoç es pugui interpretar com a absència de la demència, excepte quan hi ha una discapacitat cognitiva important, que aleshores el resultat no hauria de diferir del patró estàndard per als pacients de la demència.

No obstant, altres exàmens neurològics són crucials pel [[diagnòstic diferencial]] <ref name="pmid17222085"/>, i les entrevistes amb els familiars també s’utilitzen per estimar la gravetat de la demència. La informació que poden proporcionar els cuidadors sobre les habilitats de la vida diària, i de l’empitjorament de les [[funcions mentals]] al llarg del temps<ref name="pmid16327345">{{cite journal
|author=Harvey PD, Moriarty PJ, Kleinman L, ''et al.''
|title=The validation of a caregiver assessment of dementia: the Dementia Severity Scale
|journal=Alzheimer Dis Assoc Disord
|volume=19
|issue=4
|pages=186–94
|year=2005
|pmid=16327345
|doi=10.1097/01.wad.0000189034.43203.60
}}</ref> és molt important, ja que el seu punt de vista esdevé essencial des del moment en què el pacient perd noció de les seves mancances<ref name="pmid15738860">{{cite journal
|author=Antoine C, Antoine P, Guermonprez P, Frigard B
|title=[Awareness of deficits and anosognosia in Alzheimer's disease.]
|language=French
|journal=Encephale
|volume=30
|issue=6
|pages=570–7
|year=2004
|pmid=15738860
|doi=10.1016/S0013-7006(04)95472-3
}}</ref>. Moltes vegades, fins i tot la família té dificultats en percebre els símptomes inicials de la demència, i pot donar informació poc acurada al psiquiatra<ref name="pmid16197855">{{cite journal
|author=Cruz VT, Pais J, Teixeira A, Nunes B
|title=[The initial symptoms of Alzheimer disease: caregiver perception]
|language=Portuguese
|journal=Acta Med Port
|volume=17
|issue=6
|pages=435–44
|year=2004
|pmid=16197855
}}</ref>.

Per això, es duen a terme tests suplementaris que informen sobre algunes característiques de la demència o que descarten altres possibles demències<ref name="pmid17222085"/>, com ara [[anàlisis de sang]], que poden identificar causes de demència alternatives a l’Alzheimer, les quals, en alguns casos, són reversibles<ref>{{cite journal
|author=Clarfield AM
|title=The decreasing prevalence of reversible dementias: an updated meta-analysis
|journal=Arch. Intern. Med.
|volume=163
|issue=18
|pages=2219–29
|year=2003
|month=October
|pmid=14557220
|doi=10.1001/archinte.163.18.2219
}}</ref>. També és freqüent que s’efectuïn [[tests psicològics]] per [[depressió]], ja que sovint es dóna simultàniament com a signe precoç de discapacitat cognitiva<ref>{{cite journal |author=Sun x, Steffens DC, Au R, ''et al.'' |title=Amyloid-Associated Depression: A Prodromal Depression of Alzheimer Disease? |journal=Arch Gen Psychiatry |volume=65 |issue=5 |pages=542–550|year=2008 |url=http://archpsyc.ama-assn.org/cgi/content/short/65/5/542 |doi=10.1001/archpsyc.65.5.542 |pmid=18458206 |last1=Sun |first1=X |last2=Steffens |first2=DC |last3=Au |first3=R |last4=Folstein |first4=M |last5=Summergrad |first5=P |last6=Yee |first6=J |last7=Rosenberg |first7=I |last8=Mwamburi |first8=DM |last9=Qiu |first9=WQ |doi_brokendate=2009-10-04}}</ref> i, en alguns casos, n’és la causa<ref name="pmid9153154">{{cite journal
|author=Geldmacher DS, Whitehouse PJ
|title=Differential diagnosis of Alzheimer's disease
|journal=Neurology
|volume=48
|issue=5 Suppl 6
|pages=S2–9
|year=1997
|month=May
|pmid=9153154
}}</ref><ref name="pmid17495754">{{cite journal
|author=Potter GG, Steffens DC
|title=Contribution of depression to cognitive impairment and dementia in older adults
|journal=Neurologist
|volume=13
|issue=3
|pages=105–17
|year=2007
|month=May
|pmid=17495754
|doi=10.1097/01.nrl.0000252947.15389.a9
}}</ref>. (Veure [[:en:Depression of Alzheimer disease|Depression of Alzheimer disease]]

En cas que es disposi de tècniques d’imatge com l’[[SPECT]] o [[PET]] coma eines per fer diagnòstics, s’utilitzen per confirmar les sospites d’Alzheimer juntament amb les avaluacions de l’[[estat mental]] <ref name="pmid16785801">{{cite journal
|author=Bonte FJ, Harris TS, Hynan LS, Bigio EH, White CL
|title=Tc-99m HMPAO SPECT in the differential diagnosis of the dementias with histopathologic confirmation
|journal=Clin Nucl Med
|volume=31
|issue=7
|pages=376–8
|year=2006
|month=July
|pmid=16785801
|doi=10.1097/01.rlu.0000222736.81365.63
}}</ref>. En una persona amb la demència, un SPECT resulta ser millor per diferenciar l’Alzheimer d’altres possibles causes, comparat amb els mètodes habituals que es basen en els tests mentals i l’anàlisi de l’[[historial mèdic]] <ref name="pmid15545324">{{cite journal
|author=Dougall NJ, Bruggink S, Ebmeier KP
|title=Systematic review of the diagnostic accuracy of 99mTc-HMPAO-SPECT in dementia
|journal=Am J Geriatr Psychiatry
|volume=12
|issue=6
|pages=554–70
|year=2004
|pmid=15545324
|doi=10.1176/appi.ajgp.12.6.554
}}</ref>. Però recentment s’han trobat noves tècniques de detecció que han fet plantejar la necessitat d’un nou criteri de diagnòstic.<ref name="pmid17222085"/><ref name="pmid17616482"/>, com la [[PiB PET]] en la que s’analitzen els beta-amiloide o les proteïnes tau presents en el [[fluid cerebroespinal]] <ref name="pmid17612711">{{cite journal
|author=Marksteiner J, Hinterhuber H, Humpel C
|title=Cerebrospinal fluid biomarkers for diagnosis of Alzheimer's disease: beta-amyloid(1-42), tau, phospho-tau-181 and total protein
|journal=Drugs Today
|volume=43
|issue=6
|pages=423–31
|year=2007
|month=June
|pmid=17612711
|doi=10.1358/dot.2007.43.6.1067341
}}</ref>. Aquesta tècnica ha estat desenvolupada per poder visualitzar els dipòsits de Aβ de forma directa i clara, [[in vivo]], utilitzant un [[marcador]] que s’hi adhereix selectivament<ref>PiB PET:
*{{cite journal
|author=Kemppainen NM, Aalto S, Karrasch M, ''et al.''
|title=Cognitive reserve hypothesis: Pittsburgh Compound B and fluorodeoxyglucose positron emission tomography in relation to education in mild Alzheimer's disease
|journal=Ann. Neurol.
|volume=63
|issue=1
|pages=112–8
|year=2008
|month=January
|pmid=18023012
|doi=10.1002/ana.21212
}}
*{{cite journal
|author=Ikonomovic MD, Klunk WE, Abrahamson EE, ''et al.''
|title=Post-mortem correlates of in vivo PiB-PET amyloid imaging in a typical case of Alzheimer's disease
|journal=Brain
|volume=131
|issue=Pt 6
|pages=1630–45
|year=2008
|month=June
|pmid=18339640
|pmc=2408940
|doi=10.1093/brain/awn016
|last12=Hope
|first12=CE
|last13=Isanski
|first13=BA
|last14=Hamilton
|first14=RL
|last15=Dekosky
|first15=ST
}}
*{{cite journal
|author=Jack CR, Lowe VJ, Senjem ML, ''et al.''
|title=11C PiB and structural MRI provide complementary information in imaging of Alzheimer's disease and amnestic mild cognitive impairment
|journal=Brain
|volume=131
|issue=Pt 3
|pages=665–80
|year=2008
|month=March
|pmid=18263627
|doi=10.1093/brain/awm336
}}</ref>. Estudis recents suggereixen que aquest PiB PET assoleix un 86% de precisió a l’hora de predir quines de les persones que presenten una lleugera discapacitat cognitiva desenvoluparan la malaltia de l’Alzheimer abans de dos anys; i un 92% a l’hora de descartar la probabilitat de patir-la<ref>{{cite journal |author=Abella HA |title=Report from SNM: PET imaging of brain chemistry bolsters characterization of dementias |journal=Diagnostic Imaging |date=June 16, 2009 |url=http://www.diagnosticimaging.com/imaging-trends-advances/cardiovascular-imaging/article/113619/1423022}}</ref>. Per altra banda, una ressonància magnètica volumètrica també és molt útil com a mètode diagnòstic, ja que pot detectar canvis en la mida de determinades regions del cervell que s’atrofien al llarg del progrés de l’Alzheimer, i, a més, resulta força més barata que altres mètodes d’imatge que s’utilitzen actualment per l’estudi<ref>{{cite journal |author=Brice J |title=Volumetric MRI produces early warning on Alzheimer's disease|journal=Diagnostic Imaging|date=April 1, 2009 |url=http://www.diagnosticimaging.com/display/article/113619/1408373}}</ref>.

= Prevenció =

[[Fitxer:Honoré Daumier 032.jpg|right|thumb|En estudis epidemològics s’ha trobat que activitats intel•lectuals com jugar a [[escacs]] o la interacció social freqüent estan relacionades amb la reducció del rics de patir Alzheimer, encara que no s’han trobat relacions causals evidents.]]

Ara per ara, no hi ha cap evidència definitiva que doni suport a una mesura concreta per prevenir l’Alzheimer<ref>Prevention recommendations not supported:
* {{cite journal |author=Kawas CH |title=Medications and diet: protective factors for AD? |journal=Alzheimer Dis Assoc Disord |volume=20 |issue=3 Suppl 2 |pages=S89–96 |year=2006 |pmid=16917203|doi=}}
* {{cite journal |author=Luchsinger JA, Mayeux R |title=Dietary factors and Alzheimer's disease |journal=Lancet Neurol |volume=3 |issue=10 |pages=579–87 |year=2004 |pmid=15380154 |doi=10.1016/S1474-4422(04)00878-6}}
* {{cite journal |author=Luchsinger JA, Noble JM, Scarmeas N |title=Diet and Alzheimer's disease |journal=Curr Neurol Neurosci Rep |volume=7 |issue=5 |pages=366–72 |year=2007 |pmid=17764625 |doi=10.1007/s11910-007-0057-8}}
</ref>. És freqüent que els estudis de mesures de prevenció o retard de la manifestació de la malaltia acaben amb resultats inconsistents. No obstant, hi ha estudis epidemiològics que han proposat l’existència de relacions entre certs factors variables, com la dieta, el risc cardiovascular, els productes farmacèutics o l’activitat individual, entre altres, i la probabilitat de la població a desenvolupar la malaltia. La possible ajuda d’aquests factors a evitar-la però, només es pot demostrar en estudis futurs que incloguin assajos clínics<ref>
{{cite journal
|author=Szekely CA, Breitner JC, Zandi PP
|title=Prevention of Alzheimer's disease
|journal=Int Rev Psychiatry
|volume=19
|issue=6
|pages=693–706
|year=2007
|pmid=18092245
|doi=10.1080/09540260701797944
}}</ref>.

S’ha trobat que, malgrat que els [[factors de risc cardiovascular]] estan relacionats amb un major risc de manifestar la demència<ref name="pmid18299540">{{cite journal
|author=Patterson C, Feightner JW, Garcia A, Hsiung GY, MacKnight C, Sadovnick AD
|title=Diagnosis and treatment of dementia: 1. Risk assessment and primary prevention of Alzheimer disease
|journal=CMAJ
|volume=178
|issue=5
|pages=548–56
|year=2008
|month=February
|pmid=18299540
|pmc=2244657
|doi=10.1503/cmaj.070796
}}</ref><ref name="pmid17483665">{{cite journal
|author=Rosendorff C, Beeri MS, Silverman JM
|title=Cardiovascular risk factors for Alzheimer's disease
|journal=Am J Geriatr Cardiol
|volume=16
|issue=3
|pages=143–9
|year=2007
|pmid=17483665
|doi=10.1111/j.1076-7460.2007.06696.x
}}</ref>, les [[estatines]], que són fàrmacs que disminueixen els nivells de colesterol, no són efectives per prevenir o millorar el curs de la malaltia<ref name="pmid17927279">{{cite journal
|author=Reiss AB, Wirkowski E
|title=Role of HMG-CoA reductase inhibitors in neurological disorders : progress to date
|journal=Drugs
|volume=67
|issue=15
|pages=2111–20
|year=2007
|pmid=17927279|doi=10.2165/00003495-200767150-00001
}}</ref><ref name="pmid17877925">{{cite journal
|author=Kuller LH
|title=Statins and dementia
|journal=Curr Atheroscler Rep
|volume=9
|issue=2
|pages=154–61
|year=2007
|month=August
|pmid=17877925
|doi=10.1007/s11883-007-0012-9
}}</ref>. Tot i així, sembla que els components de la [[dieta Mediterrània]], que inclou fruita i verdura, pa, blat i altres cereals, oli d’oliva, peix i vi negre, podrien reduir el risc, encara que no se sap si es parla de tots individualment, tots com a conjunt, o se n’haurien d’especificar alguns<ref name="pmid18088206">{{cite journal
|author=Solfrizzi V, Capurso C, D'Introno A, ''et al.''
|title=Lifestyle-related factors in predementia and dementia syndromes
|journal=Expert Rev Neurother
|volume=8
|issue=1
|pages=133–58
|year=2008
|month=January
|pmid=18088206
|doi=10.1586/14737175.8.1.133
|url=
}}</ref>. El que es creu que actua com a mecanisme d’acció és el seu efecte cardiovascular beneficiós<ref name="pmid18088206"/>, però hi ha una evidència limitada que un consum lleuger i moderat d’alcohol, particularment de vi negre, estigui relacionada amb un menor risc de patir Alzheimer<ref>{{cite journal
|author=Panza F, Capurso C, D'Introno A, Colacicco AM, Frisardi V, Lorusso M, Santamato A, Seripa D, Pilotto A, Scafato E, Vendemiale G, Capurso A, Solfrizzi V.
|title=Alcohol drinking, cognitive functions in older age, predementia, and dementia syndromes
|journal=J Alzheimers Dis
|volume=17
|issue=1
|pages=7–31
|date=May 2009
|pmid=19494429
|doi=10.3233/JAD-2009-1009
|last12=Capurso
|first12=A
|last13=Solfrizzi
|first13=V
}}</ref>.

De la mateixa manera, estudis sobre l’ús de [[vitamines]] tampoc han trobat evidències suficients de l’eficàcia de recomanar [[vitamina C]] <ref name="pmid16227450">{{cite journal
|author=Boothby LA, Doering PL
|title=Vitamin C and vitamin E for Alzheimer's disease
|journal=Ann Pharmacother
|volume=39
|issue=12
|pages=2073–80
|year=2005
|month=December
|pmid=16227450
|doi=10.1345/aph.1E495
|url=
}}</ref>, [[E]] <ref name="pmid16227450"/><ref>{{cite journal
|author=Isaac MG, Quinn R, Tabet N
|title=Vitamin E for Alzheimer's disease and mild cognitive impairment
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|volume=
|issue=3
|pages=CD002854
|year=2008
|pmid=18646084
|doi=10.1002/14651858.CD002854.pub2
|url=
}}</ref> o [[àcid fòlic]] amb o sense [[vitamina B12]] <ref>{{cite journal
|author=Malouf R, Grimley Evans J
|title=Folic acid with or without vitamin B12 for the prevention and treatment of healthy elderly and demented people
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|volume=
|issue=4
|pages=CD004514
|year=2008
|pmid=18843658
|doi=10.1002/14651858.CD004514.pub2
|url=
}}</ref> com a agents preventius o tractaments de l’Alzheimer. A més, la [[vitamina E]] està associada a importants riscs de salut<ref name="pmid16227450"/>.

Per contra, el consum a llarg termini d’[[Antiinflamatoris no esteroïdals (NSAID; non-steroidal anti-inflammatory drug)]]s s’associa amb una reducció de la probabilitat de patir-lo<ref name="pmid17612054">{{cite journal
|author=Szekely CA, Town T, Zandi PP
|title=NSAIDs for the chemoprevention of Alzheimer's disease
|journal=Subcell Biochem
|volume=42
|issue=
|pages=229–48
|year=2007
|month=
|pmid=17612054
|doi=10.1007/1-4020-5688-5_11
}}</ref>. Segons varis estudis post mortem amb humans, investigacions amb models animals o in vitro, els NSAIDs poden reduir la inflamació causada per les plaques d’amiloide<ref name="pmid17612054"/>. I, encara que els assajos que han investigat el seu ús com a tractament pal•liatiu no han aconseguit arribar a resultats positius, els que ho han fet com a agent preventiu encara no han acabat i, per tant, els resultats estan a l’expectativa<ref name="pmid17612054"/>. Com a exemples, s’ha observat que la [[curcumina]] present en el [[curri]] presenta certa efectivitat a l’hora de prevenir el [[dany cerebral]] en models de ratolí a causa de les seves propietats antiinflamatòries<ref>{{cite journal
|author=Ringman JM, Frautschy SA, Cole GM, Masterman DL, Cummings JL
|title=A potential role of the curry spice curcumin in Alzheimer's disease
|journal=Curr Alzheimer Res
|issn=1567-2050
|volume=2
|issue=2
|pages=131–6
|year=2005
|month=April
|pmid=15974909
|pmc=1702408
|doi=10.2174/1567205053585882
|url=
}}</ref><ref>{{cite journal
|author=Aggarwal BB, Harikumar KB
|title=Potential therapeutic effects of curcumin, the anti-inflammatory agent, against neurodegenerative, cardiovascular, pulmonary, metabolic, autoimmune and neoplastic diseases
|journal=Int J Biochem Cell Biol
|volume=41
|issue=1
|pages=40–59
|year=2009
|month=January
|pmid=18662800
|doi=10.1016/j.biocel.2008.06.010
|url=
}}</ref>. D’altra banda, s’ha vist la teràpia de substitució d’hormones que s’utilitzava antigament no prevé de cap manera la demència, i fins i tot en alguns casos hi està relacionada<ref name="pmid19370593">{{cite journal
|author=Farquhar C, Marjoribanks J, Lethaby A, Suckling JA, Lamberts Q
|title=Long term hormone therapy for perimenopausal and postmenopausal women
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|volume=
|issue=2
|pages=CD004143
|date=15 April 2009
|pmid=19370593
|doi=10.1002/14651858.CD004143.pub3
|url=
}}</ref><ref name="pmid19401958">{{cite journal
|author=Barrett-Connor E, Laughlin GA
|title=Endogenous and exogenous estrogen, cognitive function, and dementia in postmenopausal women: evidence from epidemiologic studies and clinical trials
|journal=Semin Reprod Med
|volume=27
|issue=3
|date=May 2009
|pages=275–82
|pmc=2701737
|doi=10.1055/s-0029-1216280
|pmid=19401958
|last1=Barrett-Connor
|first1=E
|last2=Laughlin
|first2=GA
}}</ref>. A més, un estudi de 21 anys de durada va trobar que les persones de mitjana edat que beuen entre 3 i 5 tasses de [[cafè]] al dia presenten un 65% de reducció en el risc de demència en la tercera edat<ref>{{cite journal
|author=Eskelinen MH, Ngandu T, Tuomilehto J, Soininen H, Kivipelto M
|title=Midlife coffee and tea drinking and the risk of late-life dementia: a population-based CAIDE study
|journal=J Alzheimers Dis
|volume=16
|issue=1
|pages=85–91
|year=2009
|month=January
|pmid=19158424
|doi=10.3233/JAD-2009-0920
|url=
|doi_brokendate=2009-10-04
}}</ref>.

També s’ha observat que les persones que duen a terme activitats intel•lectuals, com llegir o jugar a jocs de taula, fer puzles o mots encreuats, toquen instruments musicals o tenen una interacció social regular presenten un risc reduït per la demència<ref name="pmid16917199">{{cite pmid|16917199}}</ref>. Aquest fet és compatible amb la teoria de la [[reserva cognitiva]], que afirma que hi ha experiències vitals que provoquen millores en el funcionament neuronal, el qual, per la seva banda, crea una reserva cognitiva que retarda l’aparició de les manifestacions de la demència<ref name="pmid16917199"/>. Tot i així, malgrat que l’educació posposa l’aparició del síndrome de l’Alzheimer, no sembla estar relacionada amb una mort més precoç després del diagnòstic<ref name="pmid19026089">{{cite journal
|author=Paradise M, Cooper C, Livingston G
|title=Systematic review of the effect of education on survival in Alzheimer's disease
|journal=Int Psychogeriatr
|volume=21
|issue=1
|pages=25–32
|year=2009
|month=February
|pmid=19026089
|doi=10.1017/S1041610208008053
}}</ref>. De la mateixa manera, l’activitat física també està associada amb la reducció del risc de patir la malaltia<ref name="pmid19026089"/>.

Altres estudis també han mostrat que existeix un major risc depenent de [[factors ambientals]] com el consum d’alguns [[metalls]], particularment d’[[alumini]] <ref name="pmid17522444">{{cite journal
|author=Shcherbatykh I, Carpenter DO
|title=The role of metals in the etiology of Alzheimer's disease
|journal=J Alzheimers Dis
|volume=11
|issue=2
|pages=191–205
|year=2007
|month=May
|pmid=17522444
}}</ref><ref>{{cite journal
|author=Rondeau V, Commenges D, Jacqmin-Gadda H, Dartigues JF
|title=Relation between aluminum concentrations in drinking water and Alzheimer's disease: an 8-year follow-up study
|journal=Am J Epidemiol
|volume=152
|issue=1
|pages=59–66
|year=2000
|month=July
|pmid=10901330
|pmc=2215380
|doi=10.1093/aje/152.1.59
}}</ref>, o l’exposició a dissolvents<ref name="pmid7771442">{{cite journal
|author=Kukull WA, Larson EB, Bowen JD, ''et al.''
|title=Solvent exposure as a risk factor for Alzheimer's disease: a case-control study
|journal=Am J Epidemiol
|volume=141
|issue=11
|pages=1059–71; discussion 1072–9
|year=1995
|month=June
|pmid=7771442
}}</ref>. Cal dir, però, que la qualitat d’algun d’aquests estudis ha estat criticada<ref>{{cite journal
|author=Santibáñez M, Bolumar F, García AM
|title=Occupational risk factors in Alzheimer's disease: a review assessing the quality of published epidemiological studies
|journal=Occupational and Environmental Medicine
|volume=64
|issue=11
|pages=723–732
|year=2007
|pmid=17525096
|doi=10.1136/oem.2006.028209
}}</ref>, i que altres estudis han determinat que no existeix relació entre aquests factors ambientals i el desenvolupament de l’Alzheimer<ref>{{cite journal
|author=Seidler A, Geller P, Nienhaus A, ''et al.''
|title=Occupational exposure to low frequency magnetic fields and dementia: a case-control study
|journal=Occup Environ Med
|volume=64
|issue=2
|pages=108–14
|year=2007
|month=February
|pmid=17043077
|doi=10.1136/oem.2005.024190
}}</ref><ref name="pmid12222737">{{cite journal
|author=Rondeau V
|title=A review of epidemiologic studies on aluminum and silica in relation to Alzheimer's disease and associated disorders
|journal=Rev Environ Health
|volume=17
|issue=2
|pages=107–21
|year=2002
|pmid=12222737
}}</ref><ref name="pmid9115023">{{cite journal
|author=Martyn CN, Coggon DN, Inskip H, Lacey RF, Young WF
|title=Aluminum concentrations in drinking water and risk of Alzheimer's disease
|journal=Epidemiology
|volume=8
|issue=3
|pages=281–6
|year=1997
|month=May
|pmid=9115023
|doi=10.1097/00001648-199705000-00009
}}</ref><ref name="pmid9861186">{{cite journal
|author=Graves AB, Rosner D, Echeverria D, Mortimer JA, Larson EB
|title=Occupational exposures to solvents and aluminium and estimated risk of Alzheimer's disease
|journal=Occup Environ Med
|volume=55
|issue=9
|pages=627–33
|year=1998
|month=September
|pmid=9861186
|pmc=1757634
|doi=10.1136/oem.55.9.627
}}</ref>. Alguns experts també s’ha proposat que els [[camps electromagnètics]] també hi estan relacionats<ref name="pmid17193783">{{cite journal
|title=Magnetic field exposure and neurodegenerative diseases--recent epidemiological studies
|journal=Sozial- und Praventivmedizin
|volume=51
|issue=4
|pages=210–20
|year=2006
|month=
|pmid=17193783
|doi=10.1007/s00038-006-5096-4
|author1=Hug, K
|author2=Röösli, M
|author3=Rapp, R
}}</ref><ref name="pmid18242044">{{cite journal
|title=Biological effects from electromagnetic field exposure and public exposure standards
|journal=Biomedicine & pharmacotherapy
|volume=62
|issue=2
|pages=104–9
|year=2008
|month=Feb
|pmid=18242044
|doi=10.1016/j.biopha.2007.12.004
|author1=Hardell, L
|author2=Sage, C
}}</ref>, però altres professionals no hi estan d’acord<ref name="pmid15760285">{{cite journal
|title=EMF and health
|journal=Annual review of public health
|volume=26
|issue=
|pages=165–89
|year=2005
|month=
|doi=10.1146/annurev.publhealth.26.021304.144445
|pmid=15760285
|author1=Feychting, M
|author2=Ahlbom, A
|author3=Kheifets, L
}}</ref>. Estudiant camps de freqüències molt baixes, alguns metanàlisis van concloure que la gent exposada tenia més del doble de probabilitats de tenir la malaltia<ref name="pmid18245151">{{cite journal
|title=Occupational exposure to extremely low frequency electric and magnetic fields and Alzheimer disease: a meta-analysis
|journal=International journal of epidemiology
|volume=37
|issue=2
|pages=329–40
|year=2008
|month=Apr
|doi=10.1093/ije/dym295
|pmid=18245151
|url=http://ije.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18245151
|format=
|author1=García, Am
|author2=Sisternas, A
|author3=Hoyos, Sp
}}</ref>, mentre que els articles no estaven d’acord que els estudis apuntessin a una relació<ref name="pmid19278839">{{cite journal
|title=Long-term exposure to magnetic fields and the risks of Alzheimer's disease and breast cancer: Further biological research
|journal=Pathophysiology
|volume=ISP 16
|issue=2-3
|pages=149–56
|year=2009
|month=Aug
|pmid=19278839
|doi=10.1016/j.pathophys.2009.01.005
|author1=Davanipour, Z
|author2=Sobel, E
}}</ref>, o no hi apuntessin<ref name="pmid18805878">{{cite journal
|title=Future needs of occupational epidemiology of extremely low frequency electric and magnetic fields: review and recommendations
|journal=Occupational and environmental medicine
|volume=66
|issue=2
|pages=72–80
|year=2009
|month=Feb
|pmid=18805878
|doi=10.1136/oem.2007.037994
|author1=Kheifets, L
|author2=Bowman, Jd
|author3=Checkoway, H
|author4=Feychting, M
|author5=Harrington, Jm
|author6=Kavet, R
|author7=Marsh, G
|author8=Mezei, G
|author9=Renew, Dc
|author10=Van, Wijngaarden
}}</ref>. És a dir, els dubtes raïen en com interpretar els resultats estadísticament significatius del metanàlisi<ref name="">{{cite journal
|author=Röösli, M
|title=Commentary: Epidemiological research on extremely low frequency magnetic fields and Alzheimer's disease--biased or informative?
|journal=International journal of epidemiology
|volume=37
|issue=2
|pages=341–3
|year=2008
|month=Apr
|pmid=18276625
|doi=10.1093/ije/dyn024
|url=http://ije.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18276625
}}</ref>.

= Control =
La malaltia de l’Alzheimer no té cura. Tot i així, hi ha tractaments disponibles que ofereixen beneficis simptomàtics relativament petits però que romanen [[pal•liatius]] per naturalesa. Els tractaments actuals es poden classificar en farmacèutics, psicològics i cuidadors.

== Tractament farmacèutic ==

[[Fitxer:Donepezil 1EVE.png‎|right|thumb| Gràcies a la geometria tridimensional de la molècula del [[donepezil]], aquest és utilitzat com a inhobodor de l’acetilcolinesterasa en els tractaments pels símptomes de l’Alzheimer.]]

[[Fitxer:Memantine.svg|right|thumb||Upright|Estructura molecular de la [[memantina]], un medicament aprovat per combatre els símptomes avançats de l’Alzheimer]]

Actualment, hi ha quatre fàrmacs que han estat aprovats de forma general per agències reguladores com la [[:en:FDA|FDA Americana (Food and Drug Administration)]] i la [[:en:EMEA|EMEA (European Medicines Agency]] per tractar les manifestacions cognitives de la malaltia. Tres d’aquests medicaments són [[acetilcolinesterasa|inhibidors de l’acetilcolinesterasa]] i l’altre és [[memantina]], que és un receptor antagonista de l’[[àcid N-metil-D-aspàrtic|NMDA (àcid N-metil-D-aspàrtic)]]. No hi ha cap medicament que retardi o detingui el progrés de la demència.

És sabut que la reducció de l’activitat de les neurones colinèrgiques és una característica de la malaltia<ref name="pmid8534419">{{cite journal
|author=Geula C, Mesulam MM
|title=Cholinesterases and the pathology of Alzheimer disease
|journal=Alzheimer Dis Assoc Disord
|volume=9 Suppl 2
|pages=23–28
|year=1995
|pmid=8534419
}}</ref>. Els [[inhibidors de l’acetilcolinesterasa]] s’utilitzen per reduir el ritme al que es degrada l’[[acetilcolina(ACh)]]i, per tant, també fan incrementar la concentració d’ACh al cervell i combaten la pèrdua d’aquesta substància causada per la mort de les neurones colinèrgiques<ref name="pmid11105732">{{cite journal
|author=Stahl SM
|title=The new cholinesterase inhibitors for Alzheimer's disease, Part 2: illustrating their mechanisms of action
|journal=J Clin Psychiatry
|volume=61
|issue=11
|pages=813–814
|year=2000
|pmid=11105732
}}</ref>.

Com que la reducció de l’activitat de les neurones colinèrgiques és una de les característiques més conegudes de la malaltia[ ], per combatre-la s’utilitzen inhibidors de l’acetilcolinesterasa que redueixen el ritme de desintegració de l’[[acetilcolina]] (Ach); per així incrementar-ne la concentració i combatre’n la pèrdua, que implica la mort de les neurones colinèrgiques [ ]. Per aquest motiu, el 2008 es van aprovar un seguit de fàrmacs inhibidors de la colinesterasa per controlar els símptomes de l’Alzheimer, entre els quals el [[donepezil]] (de marca ‘’Aricept’’) <ref>{{cite web
|url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/medmaster/a697032.html
|title=Donepezil
|accessdate=2008-03-20
|date=2007-01-08
|publisher= US National Library of Medicine (Medline Plus)
}}</ref>, [[galantamina]] (‘’Razadyne’’) (''Razadyne''),<ref>{{cite web
|url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/medmaster/a699058.html
|title=Galantamine
|accessdate=2008-03-20
|date=2007-01-08
|publisher= US National Library of Medicine (Medline Plus)
}}</ref>, i [[rivastamina]] (de marques ‘’Exelon’’ <ref>{{cite web
|url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/medmaster/a602009.html
|title=Rivastigmine
|accessdate=2008-03-20
|date=2007-01-08
|publisher= US National Library of Medicine (Medline Plus)
}}</ref> i ‘’Exelon Patch’’ <ref>{{cite web
|url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/medmaster/a607078.html
|title=Rivastigmine Transdermal
|accessdate=2008-03-20
|date=2007-01-08
|publisher= US National Library of Medicine (Medline Plus)
}}</ref>). Hi ha evidències de l’eficàcia d’aquests medicaments en moderar lleugerament la malaltia <ref name="pmid16437532">{{cite journal
|author=Birks J
|title=Cholinesterase inhibitors for Alzheimer's disease
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=1
|pages=CD005593
|year=2006
|pmid=16437532
|doi=10.1002/14651858.CD005593
}}</ref>, i també algunes en la seva utilitat en fases avançades. Tot i així, com a tractament per a les últimes etapes només està aprovat el donepezil <ref name="pmid16437430">{{cite journal
|author=Birks J, Harvey RJ
|title=Donepezil for dementia due to Alzheimer's disease
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=1
|pages=CD001190
|year=2006
|pmid=16437430
|doi=10.1002/14651858.CD001190.pub2
}}</ref>. Per altra banda, no s’ha pogut demostrar que el fet de prendre aquestes drogues en casos de discapacitat cognitiva lleugera produeixi cap efecte per retardar les manifestacions progressives <ref name="pmid18044984">{{cite journal
|author=Raschetti R, Albanese E, Vanacore N, Maggini M
|title=Cholinesterase inhibitors in mild cognitive impairment: a systematic review of randomised trials
|journal=PLoS Med
|volume=4
|issue=11
|pages=e338
|year=2007
|pmid=18044984
|doi=10.1371/journal.pmed.0040338
}}</ref>. Els [[efectes secundaris]] més comuns són les nàusees i els vòmits, els quals estan relacionats a un excés de colinèrgics, i apareixen en aproximadament el 10 o el 20% dels pacients amb intensitats variables. Altres efectes menys comuns serien les rampes musculars, la disminució del ritme de cor ([[braquicàrdia]]), la gana i el pes, i un increment en la producció d’àcid gàstric <ref>Acetylcholinesterase inhibitors prescribing information:
*{{cite web
|url=http://www.aricept.com/images/AriceptComboFullPINovember02006.pdf
|form=pdf
|title=Aricept Prescribing information
|accessdate=2008-08-18
|format= PDF
|publisher= Eisai and Pfizer
}}
*{{cite web
|url=http://razadyneer.com/razadyneer/pages/pdf/razadyne_er.pdf
|title=Razadyne ER U.S. Full Prescribing Information
|accessdate=2008-02-19
|format=PDF
|publisher=Ortho-McNeil Neurologics
}}<!-- also at http://www.fda.gov/cder/foi/label/2004/021615lbl.pdf -->
*{{cite web
|url=http://www.pharma.us.novartis.com/product/pi/pdf/exelonpatch.pdf
|title=Exelon ER U.S. Prescribing Information
|accessdate=2008-02-19
|format=PDF
|publisher=Novartis Pharmaceuticals
}}<!-- also at http://web.archive.org/web/20070728014715/http://www.pharma.us.novartis.com/product/pi/pdf/exelonpatch.pdf -->
*{{cite web
|url=http://www.accessdata.fda.gov/drugsatfda_docs/label/2006/020823s016,021025s008lbl.pdf
|title=Exelon U.S. Prescribing Information
|date=June 20006
|accessdate=2009-07-30
|format= PDF
|publisher=Novartis Pharmaceuticals
}}<!-- also at http://web.archive.org/web/20070710074347/http://www.fda.gov/cder/foi/label/2006/020823s016,021025s008lbl.pdf -->
*{{cite web
|url=http://www.fda.gov/downloads/Drugs/GuidanceComplianceRegulatoryInformation/EnforcementActivitiesbyFDA/WarningLettersandNoticeofViolationLetterstoPharmaceuticalCompanies/ucm054180.pdf
|format=PDF|title=Exelon Warning Letter
|date=August 2007
|accessdate=2009-07-30
|publisher=FDA
}}</ref>.

El [[glutamat]] és un neurotransmissor excitant del sistema nerviós, malgrat que en quantitats excessives pot provocar la mort cel•lular a través d’un procés anomenat exitotoxicitat, que consisteix en la sobreestimulació dels receptors de glutamat. Aquest procés no només és característic de l’Alzheimer, sinó que també es dóna en altres malalties com el [[Parkinson]] i l’[[esclerosi múltipe]] <ref name="pmid16424917">{{cite journal
|author=Lipton SA
|title=Paradigm shift in neuroprotection by NMDA receptor blockade: memantine and beyond
|journal=Nat Rev Drug Discov
|volume=5
|issue=2
|pages=160–170
|year=2006
|pmid=16424917
|doi=10.1038/nrd1958
}}</ref>. Per això, existeixen fàrmacs de Memantina (de les marques ‘’Akantiol, Axura, Ebixa/Abixa, Memox i Namenda) <ref>{{cite web
|url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/medmaster/a604006.html
|title=Memantine
|accessdate=2008-03-22
|date=2004-01-04
|publisher= US National Library of Medicine (Medline)
}}</ref>, que és un receptor antagonista de l’[[àcid N-metil-D-aspàrtic|NMDA (àcid N-metil-D-aspàrtic)]] no competitiu, el qual també havia estat utilitzat com a agent anti-grip, i que actua en el sistema glutamatèrgic bloquejant els receptors del NMDA i inhibint-ne la sobreestimulació degut a l’excés de glutamat <ref name="pmid16424917" />. S’ha observat que la memantina és lleugerament eficaç per al tractament de l’Alzheimer des d’estadis força moderats fins als més severs. Tot i així, no es coneixen quins són els efectes concrets en els casos precoços <ref name="pmid15495043">{{cite journal
|author=Areosa Sastre A, McShane R, Sherriff F
|title=Memantine for dementia
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=4
|pages=CD003154
|year=2004
|pmid=15495043
|doi=10.1002/14651858.CD003154.pub2
}}</ref> i, a més, també s’han detectat alguns efectes adversos esporàdics i poc importants, com [[al•lucinacions]], confusió, [[mareig]], [[malts de cap]] i [[fatiga]] <ref>{{cite web
|url=http://www.frx.com/pi/namenda_pi.pdf
|title=Namenda Prescribing Information
|accessdate=2008-02-19
|format=PDF
|publisher=Forest Pharmaceuticals
}}<!-- also available at http://web.archive.org/web/*/http://www.frx.com/pi/namenda_pi.pdf --></ref>. Pel que sembla, la combinació de la memantina i el donepezil és la opció amb l’efectivitat “més [[estadísticament significativa]], però menys rentable clínicament” <ref name="pmid18316756">{{cite journal
|author=Raina P, Santaguida P, Ismaila A, ''et al.''
|title=Effectiveness of cholinesterase inhibitors and memantine for treating dementia: evidence review for a clinical practice guideline
|journal=Annals of Internal Medicine
|volume=148
|issue=5
|pages=379–397
|year=2008
|pmid=18316756
}}</ref>.

Per altra banda, els fàrmacs [[antipsicòtics]] són modestament útils a l’hora de reduir l’agressivitat i la [[psicosis]] en pacients amb problemes de comportament, però cal tenir en compte que estan associats a seriosos efectes adversos, com ara problemes [[cardiovasculars]], dificultat de moviments i declinació cognitiva, per la qual cosa no permet mantenir la rutina i la independència <ref>Antipsychotics use:
*{{cite journal
|author=Ballard C, Waite J
|title=The effectiveness of atypical antipsychotics for the treatment of aggression and psychosis in Alzheimer's disease
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=1
|pages=CD003476
|year=2006
|pmid=16437455
|doi=10.1002/14651858.CD003476.pub2}}
*{{cite journal
|author=Ballard C, Lana MM, Theodoulou M, ''et al.''
|title=A Randomised, Blinded, Placebo-Controlled Trial in Dementia Patients Continuing or Stopping Neuroleptics (The DART-AD Trial)
|journal=PLoS Med.
|volume=5
|issue=4
|pages=e76
|year=2008
|pmid=18384230
|doi=10.1371/journal.pmed.0050076
}}
*{{cite journal
|author=Sink KM, Holden KF, Yaffe K
|title=Pharmacological treatment of neuropsychiatric symptoms of dementia: a review of the evidence
|journal=JAMA
|volume=293
|issue=5
|pages=596–608
|year=2005
|pmid=15687315
|doi=10.1001/jama.293.5.596
|doi_brokendate=2009-10-04
}}</ref><ref name="pmid19138567">
{{cite journal
|author=Ballard C, Hanney ML, Theodoulou M, Douglas S, McShane R, Kossakowski K, Gill R, Juszczak E, Yu L-M, Jacoby R
|title=The dementia antipsychotic withdrawal trial (DART-AD): long-term follow-up of a randomised placebo-controlled trial
|journal=Lancet Neurology
|date=9 January 2009
|pmid=19138567
|doi=10.1016/S1474-4422(08)70295-3
|laysummary=http://www.physorg.com/news150695213.html
|volume=8
|pages=151
|issue=2
}}</ref>. Quan es parla a llarg termini, a més, s’ha observat que estan associats a un increment de la mortalitat <ref name="pmid19138567" />.

==Intervenció psicològica==

[[Fitxer:Snoezelruimte.JPG|righ|thumb||Upright|Una habitació dissenyada específicament per a teràpies d’integració sensorial (snoezlen); que és una intervenció psicològica orientada al sentiment i a sensació per gent amb demència.]]

La intervenció [[psicologia|psicològica]] s’utilitza com a complement del tractament farmacèutic, o es pot classificar segons si va destinada al comportament, al sentiment, a la cognició o a l’estimulació. És difícil trobar estudis sobre aquest tema específics per a l’Alzheimer; ja que la majoria es concentren en les demències en general<ref name="pracGuideAPA">{{cite web
| url=http://www.psychiatryonline.com/pracGuide/loadGuidelinePdf.aspx?file=AlzPG101007
| format=PDF
| title =Practice Guideline for the Treatment of Patients with Alzheimer's disease and Other Dementias
| publisher =[[American Psychiatric Association]]
| month=October | year=2007
| accessdate=2007-12-28
| doi=10.1176/appi.books.9780890423967.152139
}}</ref>.

=== Orientada al comportament ===
Les intervencions psicològiques referides al comportament pretenen identificar i reduir els antecedents i les conseqüències dels problemes d’actitud. Tot i que aquesta teràpia no sembla tenir una utilitat massa transcendent en la millora del funcionament general<ref name="pmid16323385">{{cite journal
|author=Bottino CM, Carvalho IA, Alvarez AM, ''et al.''
|title=Cognitive rehabilitation combined with drug treatment in Alzheimer's disease patients: a pilot study
|journal=Clin Rehabil
|volume=19
|issue=8
|pages=861–869
|year=2005
|pmid=16323385
|doi=10.1191/0269215505cr911oa
}}</ref>, pot ajudar a reduir alguns problemes específics de comportament, com ara la [[incontinència]] <ref name="pmid11342679">{{cite journal
|author=Doody RS, Stevens JC, Beck C, ''et al.''
|title=Practice parameter: management of dementia (an evidence-based review). Report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology
|journal=Neurology
|volume=56
|issue=9
|pages=1154–1166
|year=2001
|pmid=11342679
}}</ref>. Cal dir, però, que hi ha una manca en la qualitat de les dades que informen sobre la efectivitat d’aquestes tècniques quan es tracta d’altres problemes com el deambular<ref name="pmid17253573">{{cite journal
|author=Hermans DG, Htay UH, McShane R
|title=Non-pharmacological interventions for wandering of people with dementia in the domestic setting
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=1
|pages=CD005994
|year=2007
|pmid=17253573
|doi=10.1002/14651858.CD005994.pub2
}}</ref><ref name="pmid17096455">{{cite journal
|author=Robinson L, Hutchings D, Dickinson HO, ''et al.''
|title=Effectiveness and acceptability of non-pharmacological interventions to reduce wandering in dementia: a systematic review
|journal=Int J Geriatr Psychiatry
|volume=22
|issue=1
|pages=9–22
|year=2007
|pmid=17096455
|doi=10.1002/gps.1643
}}</ref>.

=== Orientada al sentiment ===
Sota aquesta teràpia s’inclouen varis mètodes, tot i que és difícil donar suport a la seva utilitat com a conjunt<ref name="pmid12917907">{{cite journal
|author=Neal M, Briggs M
|title=Validation therapy for dementia
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=3
|pages=CD001394
|year=2003
|pmid=12917907
|doi=10.1002/14651858.CD001394
}}</ref><ref name="pmid12519587">{{cite journal
|author=Chung JC, Lai CK, Chung PM, French HP
|title=Snoezelen for dementia
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=4
|pages=CD003152
|year=2002
|pmid=12519587
|doi=10.1002/14651858.CD003152
}}</ref>. En són exemples la[[teràpies de reminiscència]], [[teràpies de validació| de validació]], [[psicoteràpies de suport]], [[teràpies|d’integració sensorial]] (també anomenada [[:en:snoezelen|snoezelen]]) i de [[teràpia de presència estimulada|presència estimulada]].

*<u>Psicoteràpia de suport</u>: Malgrat que amb prou feines se li han dedicat estudis petits o informals algunes clíniques l’hi troben utilitat per ajudar als pacients mitjanament discapacitats a acostumar-se a la seva malaltia<ref name="pracGuideAPA"/>.

*<u>Teràpia de reminiscència (RT)</u>: Involucra la discussió de experiències passades, ja sigui individualment o en grup, sovint amb ajuda de fotografies, objectes de la casa, música i gravacions i altres objectes que poden fer al pacient pensar en el seu passat. Encara que hi ha molt pocs estudis dels efectes i la eficiència d’aquesta teràpia, es creu que beneficia la [[cognició]] i la disposició del malalt<ref name="pmid15846613">{{cite journal
|author=Woods B, Spector A, Jones C, Orrell M, Davies S
|title=Reminiscence therapy for dementia
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=2
|pages=CD001120
|year=2005
|pmid=15846613
|doi=10.1002/14651858.CD001120.pub2
}}</ref>.

*<u>Teràpia de la presència estimulada (STP)</u>: Es basa en teories accessòries i implica que el malalt escolti gravacions de veus de familiars propers. Hi ha una evidència parcial que indica que aquest mètode podria reduir els comportaments desafiadors<ref name="pmid19023729">{{cite journal
|author=Zetteler J
|title=Effectiveness of simulated presence therapy for individuals with dementia: a systematic review and meta-analysis
|journal=Aging Ment Health
|volume=12
|issue=6
|pages=779–85
|year=2008
|month=November
|pmid=19023729
|doi=10.1080/13607860802380631
}}</ref>.

*<u>Teràpia de validació</u>: Implica l’acceptació de la realitat de l’experiència d’algú altre.

*<u>Teràpia d’integració sensorial (snoezelen)</u>: Comprèn exercicis que tenen l’objectiu d’estimular els sentits i les capacitats sensorials.

=== Orientada a la cognició ===
A través de l’entrenament de les capacitats cognitives, aquesta tècnica pretén reduir els dèficits cognitius causats per la malaltia. La orientació en la seva realitat consisteix en presentar al pacient informació sobre temps, espai o persones per facilitar-li la comprensió del seu entorn i el món que l’envolta. Per altra banda, l’entrenament de la cognició també intenta de millorar les capacitats perdudes a través d’exercicis que estimulen les habilitats mentals. En conjunt, aquests dos tipus d’activitats han demostrat certa eficàcia en el seu objectiu, que és millorar les capacitats cognitives<ref name="pmid17636652">{{cite journal
|author=Spector A, Orrell M, Davies S, Woods B
|title=Withdrawn: Reality orientation for dementia
|journal=Cochrane Database Syst Rev
|issue=3
|pages=CD001119
|year=2000
|pmid=17636652
|doi=10.1002/14651858.CD001119.pub2
}}</ref><ref name="pmid12948999">{{cite journal
|author=Spector A, Thorgrimsen L, Woods B, ''et al.''
|title=Efficacy of an evidence-based cognitive stimulation therapy programme for people with dementia: randomised controlled trial
|journal=Br J Psychiatry
|volume=183
|pages=248–254
|year=2003
|pmid=12948999
|doi=10.1192/bjp.183.3.248
}}</ref>, però en alguns estudis aquesta efectivitat ha estat transitòria i dins i tot negativa, manifestant-se en actituds de frustració, per exemple<ref name="pracGuideAPA"/>.

=== Orientada a l’estimulació ===
En aquesta teràpia s’hi inclou [[art]], [[música]], [[animals de companyia]], exercicis i altres [[activitats recreatives]]. Pel que fa als efectes, ofereix un suport en la millora del comportament, la disposició i, a menor extensió, la funcionalitat. No obstant, el principal suport que ofereix aquesta teràpia, tant important com els efectes que causa, són els canvis en la rutina del pacient.


== Tractament cuidador ==

Més informació a: [[:en:Caregiving and dementia| Caregiving and dementia]]

Si es té en compte que l’Alzheimer no té cura i que fa tornar als malalts incapaços d’ocupar-se d’ells mateixos, cuidar-los és el tractament essencial i ha de ser dut curosament i de forma adequada a les diferents situacions del procés de la malaltia.

Durant els primers estadis, els canvis en l’ambient i l’estil de vida poden ajudar a incrementar la seguretat del pacient i a reduir la càrrega del familiar cuidador <ref name="pmid11220813">{{cite journal
|author = Gitlin LN, Corcoran M, Winter L, Boyce A, Hauck WW
|title = A randomized, controlled trial of a home environmental intervention: effect on efficacy and upset in caregivers and on daily function of persons with dementia
|journal = Gerontologist
|volume = 41
|issue = 1
|pages = 4–14
|date = 1 February 2001
|pmid = 11220813
|url = http://gerontologist.gerontologyjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=11220813
|accessdate=2008-07-15
}}</ref><ref name="pmid15860476">{{cite journal
|author=Gitlin LN, Hauck WW, Dennis MP, Winter L
|title=Maintenance of effects of the home environmental skill-building program for family caregivers and individuals with Alzheimer's disease and related disorders
|journal=J. Gerontol. A Biol. Sci. Med. Sci.
|volume=60
|issue=3
|pages=368–74
|year=2005
|month=March
|pmid=15860476
}}</ref>. De moment, els canvis poden ser tant simples com l’adhesió a rutines més simples, canviar els panys per uns de més segurs, etiquetar els objectes del dia a dia per impedir errors o per introduir nous objectes que li facilitin la rutina <ref name="pracGuideAPA"/><ref>
{{cite web
|url=http://web.archive.org/web/20060925112503/http://www.alz.org/Health/Treating/agitation.asp
|title= Treating behavioral and psychiatric symptoms
|year=2006
|accessdate=2006-09-25
|publisher = Alzheimer's Association
}}</ref><ref name="pmid15297089">
{{cite journal
| author = Dunne TE, Neargarder SA, Cipolloni PB, Cronin-Golomb A
| title = Visual contrast enhances food and liquid intake in advanced Alzheimer's disease
| journal = Clinical Nutrition
| volume = 23
| issue = 4
| pages = 533–538
| year = 2004
| pmid = 15297089
| doi = 10.1016/j.clnu.2003.09.015
}}</ref>. El malalt pot arribar a ser incapaç d’alimentar-se per si sol, per tant necessitarà que se li prepari el menjar en trossos petits o bé en puré <ref>{{cite book
|author=Dudek, Susan G.
|title=Nutrition essentials for nursing practice
|publisher=Lippincott Williams & Wilkins
|location=Hagerstown, Maryland
|year=2007
|pages=360
|isbn=0-7817-6651-6
|oclc=
|doi=
|url= http://books.google.com/books?id=01zo6yf0IUEC&pg=PA360&dq=alzheimer%27s+chew&lr=&client=firefox-a&sig=ACfU3U05ChdcpPonim4W-Z1HIJdPQ93l7Q
|accessdate=2008-08-19
}}</ref>, i quan apareixen dificultats per empassar, es necessiten tubs d’alimentació directa. En aquests casos, però, els cuidadors i familiars han de considerar severament l’eficàcia mèdica i la ètica de continuar alimentant atrificialment al malalt <ref name="pmid16415742">{{cite journal
|author=Dennehy C
|title=Analysis of patients' rights: dementia and PEG insertion
|journal=Br J Nurs
|volume=15
|issue=1
|pages=18–20
|year=2006
|pmid=16415742
}}</ref><ref name="pmid16556924">{{cite journal
|author=Chernoff R
|title=Tube feeding patients with dementia
|journal=Nutr Clin Pract
|volume=21
|issue=2
|pages=142–6
|year=2006
|month=April
|pmid=16556924
|doi=10.1177/0115426506021002142
}}</ref>. Rarament s’aconsellen limitadors físics en cap moment del progrés de la demència, malgrat que en algunes situacions és necessari i difícil prevenir el dany del malalt i de les persones que el cuiden <ref name="pracGuideAPA"/>.

A mesura que la malaltia avança poden presentar-se diversos problemes mèdics, com malalties orals o dentals, [[úlceres]], malnutrició, problemes d’higiene o de respiració, a la pell, [[infeccions]] a l’ull, etc. No obstant, majoritàriament es poden prevenir amb un tracte curós fins que apareixen, i només aleshores es necessita tractament professional <ref name="pmid10369823">{{cite journal
|author=Gambassi G, Landi F, Lapane KL, Sgadari A, Mor V, Bernabei R
|title=Predictors of mortality in patients with Alzheimer's disease living in nursing homes
|journal=J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr.
|volume=67
|issue=1
|pages=59–65
|year=1999
|month=July
|pmid=10369823
|pmc=1736445
|doi=10.1136/jnnp.67.1.59
}}</ref><ref>Medical issues:
*{{cite journal
|author=Head B
|title=Palliative care for persons with dementia
|journal=Home Healthc Nurse
|volume=21
|issue=1
|pages=53–60; quiz 61
|year=2003
|month=January
|pmid=12544465
|doi=10.1097/00004045-200301000-00012
}}
*{{cite journal
|author=Friedlander AH, Norman DC, Mahler ME, Norman KM, Yagiela JA
|title=Alzheimer's disease: psychopathology, medical management and dental implications
|journal=J Am Dent Assoc
|volume=137
|issue=9
|pages=1240–51
|year=2006
|month=September
|pmid=16946428
}}
*{{cite journal
|author=Belmin J
|title=Practical guidelines for the diagnosis and management of weight loss in Alzheimer's disease: a consensus from appropriateness ratings of a large expert panel
|journal=J Nutr Health Aging
|volume=11
|issue=1
|pages=33–7
|year=2007
|pmid=17315078
}}
*{{cite journal
|author=McCurry SM, Gibbons LE, Logsdon RG, Vitiello M, Teri L
|title=Training caregivers to change the sleep hygiene practices of patients with dementia: the NITE-AD project
|journal=J Am Geriatr Soc
|volume=51
|issue=10
|pages=1455–60
|year=2003
|month=October
|pmid=14511168
|doi=10.1046/j.1532-5415.2003.51466.x
}}
*{{cite journal
|author=Perls TT, Herget M
|title=Higher respiratory infection rates on an Alzheimer's special care unit and successful intervention
|journal=J Am Geriatr Soc
|volume=43
|issue=12
|pages=1341–4
|year=1995
|month=December
|pmid=7490383
}}</ref>. Durant l’últim tram de la malaltia, el tractament central té com a objectiu alleugerir el malestar fins que arriba la mort <ref name="pmid12854952">{{cite journal
|author=Shega JW, Levin A, Hougham GW, ''et al.''
|title=Palliative Excellence in Alzheimer Care Efforts (PEACE): a program description
|journal=J Palliat Med
|volume=6
|issue=2
|pages=315–20
|year=2003
|month=April
|pmid=12854952
|doi=10.1089/109662103764978641
}}</ref>.

Un petit estudi recent els EEUU va concloure que els pacients que tenien cuidadors amb una comprensió realista del pronòstic i de les complicacions clíniques de la demència avançada tenien menys probabilitats de rebre tractaments agressius quan s’acostaven al final de la vida <ref>{{cite journal
|author=Mitchell SL, Teno JM, Kiely DK, ''et al.''
|title=The clinical course of advanced dementia
|journal=N Engl J Med
|volume=361
|issue=16
|pages=1529–38
|year=2009
|month=Oct
|pmid=19828530}}</ref>.

=Pronòstic=

[[Imatge:Alzheimer and other dementias world map - DALY - WHO2002.svg|thumb|[[:en:Disability-adjusted life year|DALYs]] de l’Alzheimer i altres demències per 100,000&nbsp;habitants al 2002.<div class="references-small" style="-moz-column-count:3; column-count:3;">
{{legend|#b3b3b3|sense dades}}
{{legend|#ffff65|≤&nbsp;50}}
{{legend|#fff200|50-70}}
{{legend|#ffdc00|70-90}}
{{legend|#ffc600|90-110}}
{{legend|#ffb000|110-130}}
{{legend|#ff9a00|130-150}}
{{legend|#ff8400|150-170}}
{{legend|#ff6e00|170-190}}
{{legend|#ff5800|190-210}}
{{legend|#ff4200|210-230}}
{{legend|#ff2c00|230-250}}
{{legend|#cb0000|≥&nbsp;250}}
</div>]]

Les primeres fases de la demència són difícils de diagnosticar; en general el diagnòstic definitiu no es fa fins que les discapacitats cognitives comprometen les activitats de la vida diària, encara que l’afectat encara pugui viure independentment. A partir d’aquí, la demència progressa des d’aquests lleugers problemes cognitius com la pèrdua de memòria, passant per problemes tant congitius com no-cognitius, fins que arriba a eliminar tota possibilitat de vida independent <ref name="pmid10653284" />.

L’[[esperança de vida]] dels pacients és reduïda <ref name="pmid3776457"/><ref name="pmid8757016">{{cite journal
|author=Bowen JD, Malter AD, Sheppard L, ''et al.''
|title=Predictors of mortality in patients diagnosed with probable Alzheimer's disease
|journal=Neurology
|volume=47
|issue=2
|pages=433–9
|year=1996
|month=August
|pmid=8757016
}}</ref><ref name="pmid12580712">{{cite journal
|author=Dodge HH, Shen C, Pandav R, DeKosky ST, Ganguli M
|title=Functional transitions and active life expectancy associated with Alzheimer disease
|journal=Arch. Neurol.
|volume=60
|issue=2
|pages=253–9
|year=2003
|month=February
|pmid=12580712
|doi=10.1001/archneur.60.2.253
}}</ref>;d’uns 16 anys aproximadament per als que segueixen un diagnòstic pautat i correcte <ref name="pmid3776457"/>. Menys del 3% dels malalts viuen més de 14 anys <ref name="pmid7793228"/>. Les característiques de la malaltia que estan significativament associades amb una supervivència reduïda solen ser l’augment sever de les discapacitats cognitives, la disminució dels nivells funcionals, l’historial de caigudes i debilitat òssea, alteracions en l’examen neurològic, etc. Però hi ha altres malalties com [[problemes cardiovasculars]], [[diabetis]] o abús de l’[[alcohol]] al llarg de la vida que també es veuen relacionades amb l’escurçament de les probabilitats de supervivència <ref name="pmid8757016"/><ref name="pmid15068977">{{cite journal
|author=Larson EB, Shadlen MF, Wang L, ''et al.''
|title=Survival after initial diagnosis of Alzheimer disease
|journal=Ann. Intern. Med.
|volume=140
|issue=7
|pages=501–9
|year=2004
|month=April
|pmid=15068977
}}</ref><ref name="pmid7792352">{{cite journal
|author=Jagger C, Clarke M, Stone A
|title=Predictors of survival with Alzheimer's disease: a community-based study
|journal=Psychol Med
|volume=25
|issue=1
|pages=171–7
|year=1995
|month=January
|pmid=7792352
|doi=10.1017/S0033291700028191
}}</ref>. Mentre que es pot establir, de forma general, que com se més jove es manifesta la malaltia més anys es poden sobreviure, aquesta esperança es veu dràsticament reduïda quan es compara amb la població sana <ref name="pmid12580712"/>. A més, els homes tenen un pronòstic menys favorable de sobreviure que les dones <ref name="pmid7793228"/><ref name="pmid15883266">{{cite journal
|author=Ganguli M, Dodge HH, Shen C, Pandav RS, DeKosky ST
|title=Alzheimer disease and mortality: a 15-year epidemiological study
|journal=Arch. Neurol.
|volume=62
|issue=5
|pages=779–84
|year=2005
|month=May
|pmid=15883266
|doi=10.1001/archneur.62.5.779
}}</ref>.

La demència és la causa subjacent de mort en el 70% dels casos <ref name="pmid3776457"/>. Per altra banda, la [[pneumònia]] i la [[deshidratació]] són les causes immediates més freqüents, mentre que el càncer és una causa de mort menys freqüent que en la població en general <ref name="pmid3776457"/><ref name="pmid15883266"/>.

= Epidemiologia =

{| align="left" border="2"| class="wikitable" style="text-align:center"
|+Incidència<br /> majors de 65<ref name="pmid17727890"/>
|-
! edat !! Nous casos<br /> per mil<br /> persones a l’any
|-
!65–69
|&nbsp;3
|-
!70–74
|&nbsp;6
|-
!75–79
|&nbsp;9
|-
!80–84
|23
|-
!85–89
|40
|-
!90–&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<!-- The nonbreaking spaces to the left of this comment make the numbers line up properly. -->
|69
|}


En els estudis epidemiològics s’utilitzen, bàsicament, dues mesures: la incidència i la prevalença.

=== Incidència ===
S’entén com el número de casos nous d’una malaltia en un període de temps determinat per número de persones en risc de patir-la en el mateix període (és freqüent trobar-la amb unitats de nombre de casos nous per mil persones i any).

Si s’examinen els estudis que han mesurat la incidència per a l’Alzheimer es troben taxes d’entre 10 i 15 per mil persones i any per a les demències en general, i taxes d’entre 5 i 8 per l’Alzheimer<ref name="pmid17727890">{{cite journal
|author=Bermejo-Pareja F, Benito-León J, Vega S, Medrano MJ, Román GC
|title=Incidence and subtypes of dementia in three elderly populations of central Spain
|journal=J. Neurol. Sci.
|volume=264
|issue=1–2
|pages=63–72
|year=2008
|month=January
|pmid=17727890
|doi=10.1016/j.jns.2007.07.021
}}</ref><ref name="pmid12028245">{{cite journal
|author=Di Carlo A, Baldereschi M, Amaducci L, ''et al.''
|title=Incidence of dementia, Alzheimer's disease, and vascular dementia in Italy. The ILSA Study
|journal=J Am Geriatr Soc
|volume=50
|issue=1
|pages=41–8
|year=2002
|month=January
|pmid=12028245
|doi=10.1046/j.1532-5415.2002.50006.x
|last12=Ilsa Working
|first12=Group
}}</ref>. D’aquestes dades es pot deduir que, cada any, la meitat de nous casos de demència són Alzheimer. Tot i així, aquesta xifra no és igual per a tota la població, sinó que hi ha certes variables que defineixen factors de risc per als quals hi ha més probabilitat, i per tant més incidència, de patir la malaltia. Un factor de risc primari seria l’edat; cada cinc anys després dels 65, el risc de manifestar la demència pràcticament es dobla, creixent des del 3 fins al 69 per mil persones en un any<ref name="pmid17727890"/><ref name="pmid12028245"/>. Un altre factor de risc, d’altra banda, és l’edat; les dones tenen un risc més alt de desenvolupar l’Alzheimer particularment quan superen els 85<ref name="pmid12028245"/><ref>{{cite journal
|author=Andersen K, Launer LJ, Dewey ME, ''et al.''
|title=Gender differences in the incidence of AD and vascular dementia: The EURODEM Studies. EURODEM Incidence Research Group
|journal=Neurology
|volume=53
|issue=9
|pages=1992–7
|year=1999
|month=December
|pmid=10599770
|last12=Martinez-Lage
|first12=JM
|last13=Stijnen
|first13=T
|last14=Hofman
|first14=A
}}</ref>.

=== Prevalença ===
És el número total de casos d’una malaltia que es donen en una població en un moment determinat. A diferència de la incidència, s’utilitza de forma preferent en estudis de malalties cròniques, ja que no es centra en els casos nous sinó en els acumulats.

La prevalença de l’Alzheimer en les poblacions depèn de diferents factors com la inferència i la supervivència. Per tant, com que la incidència incrementa amb l’edat, és particularment important el fet d’indicat la mitjana d’edat de la població estudiada. En els Estats Units, durant l’any 2000, la prevalença per l’Alzheimer va ser estimada al voltant del 1,6% per la franja d’edat dels 65 als 74 anys, i es va observar que incrementava fins al 19% en el grup de 75 a 84 i fins al 42% per als majors de 84 anys<ref>2000 U.S. estimates:
*{{cite journal
|author=Hebert LE, Scherr PA, Bienias JL, Bennett DA, Evans DA
|title=Alzheimer disease in the US population: prevalence estimates using the 2000 census
|journal=Arch. Neurol.
|volume=60
|issue=8
|pages=1119–22
|year=2003
|month=August
|pmid=12925369
|doi=10.1001/archneur.60.8.1119
}}
*{{cite web
|title=Profiles of general demographic characteristics, 2000 census of population and housing, United States
|year=2001
|publisher=U.S. Census Bureau
|url=http://www.census.gov/prod/cen2000/dp1/2kh00.pdf
|format=PDF
|accessdate=2008-08-27
}}</ref>. En canvi, aquestes xifres resulten ser molt més baixes en regions menys desenvolupades<ref name="pmid16360788"/>. La [[OMS]] va estimar que al 2005 tan sols un 0,397% de la població al món tenia demència, i que la prevalença incrementaria fins al 0,441% al 2015, i fins al 0,556% al 2030<ref name="isbn9789241563369">{{cite book
| last = World Health Organization
| title = Neurological Disorders: Public Health Challenges
| publisher = World Health Organization
| year = 2006
| location = Switzerland
| pages = 204–207
| url = http://www.who.int/mental_health/neurology/neurodiso/en/index.html
| isbn = 978-92-4-156336-9 }}</ref>. Altres estudis han arribat a conclusions similars<ref name="pmid16360788">{{cite journal
|author=Ferri CP, Prince M, Brayne C, ''et al.''
|title=Global prevalence of dementia: a Delphi consensus study
|journal=Lancet
|volume=366
|issue=9503
|pages=2112–7
|year=2005
|month=December
|pmid=16360788
|doi=10.1016/S0140-6736(05)67889-0
|url=http://www.sbgg.org.br/profissional/artigos/pdf/demencia_mundo.pdf
|accessdate=2008-06-13
|format=PDF
|last12=Mathers
|first12=C
|last13=Menezes
|first13=PR
|last14=Rimmer
|first14=E
|last15=Scazufca
|first15=M
|last16=Alzheimer's Disease
|first16=International}}</ref>; així mateix, un altre estudi va calcular que al 2006, el 0,40% de la població mundial tenia Alzheimer (dins del rang 0,17-0,89%; nombre absolut 26,6milions, en el rang d’entre 11,4 i 59,4 milions), i que al 2050 la prevalença s’hauria triplicat i el nombre absolut, quadruplicat<ref name="pmid16360788">{{cite journal
|author=Ferri CP, Prince M, Brayne C, ''et al.''
|title=Global prevalence of dementia: a Delphi consensus study
|journal=Lancet
|volume=366
|issue=9503
|pages=2112–7
|year=2005
|month=December
|pmid=16360788
|doi=10.1016/S0140-6736(05)67889-0
|url=http://www.sbgg.org.br/profissional/artigos/pdf/demencia_mundo.pdf
|accessdate=2008-06-13
|format=PDF
|last12=Mathers
|first12=C
|last13=Menezes
|first13=PR
|last14=Rimmer
|first14=E
|last15=Scazufca
|first15=M
|last16=Alzheimer's Disease
|first16=International}}</ref>.

==Referències==
{{Reflist|2}}

==Veure també==
{{Spoken Wikipedia|Alzheimer's Disease.ogg|2008-09-12}}
*{{cite book
| title=Alzheimer's Disease: Unraveling the Mystery
| url=http://www.nia.nih.gov/Alzheimers/Publications/UnravelingTheMystery
| publisher=US Department of Health and Human Services, National Institute on Aging, NIH
| year=2008
}}
*{{cite book
|url=http://www.nia.nih.gov/Alzheimers/Publications/ADPrevented/
|title=Can Alzheimer's Disease Be Prevented?
|publisher=US Department of Health and Human Services, National Institute on Aging, NIH
|year=2009
}}
*{{cite book
| title=Caring for a Person with Alzheimer's Disease: Your Easy-to-Use Guide from the National Institute on Aging
| url=http://www.nia.nih.gov/Alzheimers/Publications/CaringAD/
| publisher=US Department of Health and Human Services, National Institute on Aging, NIH
| year=2009
}}
*{{cite journal
|author=Cummings JL, Frank JC, Cherry D, Kohatsu ND, Kemp B, Hewett L, Mittman B
|title=Guidelines for managing Alzheimer's disease: Part I. Assessment
|journal=American Family Physician
|volume=65
|issue=11
|pages=2263–2272
|year=2002
|pmid=12074525
|url=http://www.aafp.org/afp/20020601/2263.html
}}
*{{cite journal
|author= Cummings JL, Frank JC, Cherry D, Kohatsu ND, Kemp B, Hewett L, Mittman B
|title=Guidelines for managing Alzheimer's disease: Part II. Treatment
|journal=American Family Physician
|volume=65
|issue=12
|pages=2525–2534
|year=2002
|pmid=12086242
|url=http://www.aafp.org/afp/20020615/2525.html
}}
*{{cite web
| title=Alzheimer’s Behavior Management: Learn to manage common behavior problems
| url=http://www.helpguide.org/elder/alzheimers_behavior_problems.htm
| author=Russell D, Barston S, White M
| publisher=helpguide.org
| date=2007-12-19
| accessdate=2008-02-29
}}

==Enllaços Externs==
* [http://www.nia.nih.gov/Alzheimers/ResearchInformation/ResearchCenters/ Alzheimer's Disease Centers (ADCs)]
* [http://www.nia.nih.gov/alzheimers Alzheimer's Disease Education and Referral (ADEAR) Center]
* [http://www.alz.org/index.asp Alzheimer's Association]
* [http://memory.ucsf.edu/ UCSF Memory and Aging Center]


[[af:Alzheimer se siekte]]
[[af:Alzheimer se siekte]]
[[an:Malautía d'Alzheimer]]
[[ar:داء ألزيمر]]
[[ar:داء ألزيمر]]
[[an:Malautía d'Alzheimer]]
[[ast:Alzheimer]]
[[ast:Alzheimer]]
[[bat-smg:Alzhaimere lėga]]
[[bg:Болест на Алцхаймер]]
[[bs:Alzheimerova bolest]]
[[bs:Alzheimerova bolest]]
[[bg:Болест на Алцхаймер]]
[[ca:Malaltia d'Alzheimer]]
[[cs:Alzheimerova choroba]]
[[cs:Alzheimerova choroba]]
[[cy:Clefyd Alzheimer]]
[[cy:Clefyd Alzheimer]]
Línia 651: Línia 2.379:
[[de:Alzheimer-Krankheit]]
[[de:Alzheimer-Krankheit]]
[[el:Αλτσχάιμερ]]
[[el:Αλτσχάιμερ]]
[[es:Enfermedad de Alzheimer]]
[[en:Alzheimer's disease]]
[[eo:Alchajmero]]
[[eo:Alchajmero]]
[[es:Enfermedad de Alzheimer]]
[[eu:Alzheimer]]
[[eu:Alzheimer]]
[[fa:آلزایمر]]
[[fa:آلزایمر]]
[[fi:Alzheimerin tauti]]
[[fr:Maladie d'Alzheimer]]
[[fr:Maladie d'Alzheimer]]
[[ga:Galar Alzheimer]]
[[ga:Galar Alzheimer]]
[[gl:Alzhéimer]]
[[gl:Alzhéimer]]
[[ko:알츠하이머병]]
[[he:אלצהיימר]]
[[hy:Ալցհայմերի հիվանդություն]]
[[hi:अलजाइमर रोग]]
[[hi:अलजाइमर रोग]]
[[hr:Alzheimerova bolest]]
[[hr:Alzheimerova bolest]]
[[hu:Alzheimer-kór]]
[[hy:Ալցհայմերի հիվանդություն]]
[[id:Alzheimer]]
[[id:Alzheimer]]
[[is:Alsheimer]]
[[is:Alsheimer]]
[[it:Morbo di Alzheimer]]
[[it:Morbo di Alzheimer]]
[[he:אלצהיימר]]
[[ja:アルツハイマー型認知症]]
[[ko:알츠하이머병]]
[[la:Morbus Alzheimer]]
[[la:Morbus Alzheimer]]
[[lv:Alcheimera slimība]]
[[lb:Alzheimer]]
[[lb:Alzheimer]]
[[lt:Alzhaimerio liga]]
[[lt:Alzhaimerio liga]]
[[hu:Alzheimer-kór]]
[[lv:Alcheimera slimība]]
[[mk:Алцхајмерова болест]]
[[mk:Алцхајмерова болест]]
[[ml:അല്‍ഷൈമേഴ്സ് രോഗം]]
[[ml:അല്ഷൈമേഴ്സ് രോഗം]]
[[ms:Alzheimer]]
[[ms:Alzheimer]]
[[nl:Ziekte van Alzheimer]]
[[nl:Ziekte van Alzheimer]]
[[ja:アルツハイマー型認知症]]
[[no:Alzheimers sykdom]]
[[no:Alzheimers sykdom]]
[[pl:Choroba Alzheimera]]
[[pl:Choroba Alzheimera]]
Línia 683: Línia 2.409:
[[ro:Boala Alzheimer]]
[[ro:Boala Alzheimer]]
[[ru:Болезнь Альцгеймера]]
[[ru:Болезнь Альцгеймера]]
[[sh:Alzheimerova bolest]]
[[si:ඇල්zසයිම' රෝගය]]
[[si:ඇල්zසයිම' රෝගය]]
[[simple:Alzheimer's disease]]
[[simple:Alzheimer's disease]]
Línia 689: Línia 2.414:
[[sl:Alzheimerjeva bolezen]]
[[sl:Alzheimerjeva bolezen]]
[[sr:Алцхајмерова болест]]
[[sr:Алцхајмерова болест]]
[[sh:Alzheimerova bolest]]
[[su:Panyakit Alzheimer]]
[[su:Panyakit Alzheimer]]
[[fi:Alzheimerin tauti]]
[[sv:Alzheimers sjukdom]]
[[sv:Alzheimers sjukdom]]
[[ta:ஆல்சைமர் நோய்]]
[[ta:ஆல்சைமர் நோய்]]
Línia 696: Línia 2.423:
[[uk:Хвороба Альцгеймера]]
[[uk:Хвороба Альцгеймера]]
[[yi:אלצהיימערס קרענק]]
[[yi:אלצהיימערס קרענק]]
[[bat-smg:Alzhaimere lėga]]
[[zh:阿兹海默病]]
[[zh:阿兹海默病]]

Revisió del 13:14, 11 des 2009


Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de l’Alzheimer
Comparació d’un cervell sà d’edat avançada (esquerra) amb el d’un pacient d’Alzheimer(dreta). Podem observar notòries diferències. modifica
Tipustaupatia, malalties associades a l'envelliment i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlois Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomespèrdua de memòria que interromp la vida quotidiana, confusió temporoespacial, dificultat per a plantejar o resoldre problemes, dificultat per realitzar tasques habituals a casa, en la feina o en el temps lliure, dificultat per interpretar imatges i avaluar distàncies, deteriorament del judici, abandonament de les activitats laborals o socials, problemes en l'expressió oral o escrita, canvis d'humor i personalitat, pèrdua de coses i de la capacitat de tornar enrere i demència Modifica el valor a Wikidata
Exàmenstècniques de diagnòstic neurològic, anamnesi, imatge per ressonància magnètica i examen psicològic Modifica el valor a Wikidata
Tractamentmemantina, donepezil, rivastigmina, galantamina i fisostigmina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaApolipoproteïna E, NKAIN2, BMPER, SLC8A1-AS1, MS4A3 (en) Tradueix, CR1 (en) Tradueix, CD2AP (en) Tradueix, ABCA7 (en) Tradueix, INPP5D (en) Tradueix, ZCWPW1 (en) Tradueix, CELF1 (en) Tradueix, FERMT2 (en) Tradueix, CASS4 (en) Tradueix, PTK2B (en) Tradueix, SORL1 (en) Tradueix, SQSTM1, NDUFAF6 (en) Tradueix, AP2A2 (en) Tradueix, IGH (en) Tradueix, SPPL2A (en) Tradueix, TRIP4 (en) Tradueix, CD33 (en) Tradueix, GLIS3 (en) Tradueix, PRRC2C (en) Tradueix, FMN2 (en) Tradueix, CTNNA2 (en) Tradueix, LIMS2 (en) Tradueix, MOBP (en) Tradueix, STK32B (en) Tradueix, AFF1 (en) Tradueix, ANKRD55 (en) Tradueix, CAMK4 (en) Tradueix, DMXL1 (en) Tradueix, MEGF10 (en) Tradueix, SAP30L (en) Tradueix, PLEKHG1 (en) Tradueix, citocrom c, ELMO1 (en) Tradueix, HECW1 (en) Tradueix, EXOC4 (en) Tradueix, CSMD1, ST18 (en) Tradueix, NCS1 (en) Tradueix, PLPP4 (en) Tradueix, ARHGAP20 (en) Tradueix, SLC4A8 (en) Tradueix, CRADD (en) Tradueix, ANO4 (en) Tradueix, GPC6 (en) Tradueix, MYO16 (en) Tradueix, CLMN (en) Tradueix, GABRG3 (en) Tradueix, VAT1L (en) Tradueix, CACNA1G (en) Tradueix, BCAS3, PPIAP59 (en) Tradueix, TGM6 (en) Tradueix, PARVB (en) Tradueix, APOC1 (en) Tradueix, NECTIN2 (en) Tradueix, TOMM40, TREM2 (en) Tradueix, MPZL1 (en) Tradueix, ATXN7L1 (en) Tradueix, LUZP2 (en) Tradueix, CDON (en) Tradueix, PCNX1 (en) Tradueix, PICALM (en) Tradueix, PPP1R3B (en) Tradueix, SLC4A1AP (en) Tradueix, POLN (en) Tradueix, CNTNAP2 (en) Tradueix, STK24 (en) Tradueix, VSNL1 (en) Tradueix, BIN1 (en) Tradueix, MPP7 (en) Tradueix, ZNF320 (en) Tradueix, STK11 (en) Tradueix, DIP2C, DCHS2, clusterina, CCDC134 (en) Tradueix, MTHFD1L (en) Tradueix, reelina, PCDH11X (en) Tradueix, GAB2 (en) Tradueix, proteïna precursora amiloide i PLD3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perdesconegut Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118A20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G30, F00
CIM-9331.0, 290.1
CIAPP70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0003254 Modifica el valor a Wikidata
OMIM104300
DiseasesDB490
MedlinePlus000760
eMedicineneuro/13
Patient UKalzheimers-disease Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000544 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0002395 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10652 Modifica el valor a Wikidata


L’Alzheimer és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatra i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l’any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,[1], malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.[2]. Segons sembla, la prevalença d’aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050.


Malgrat que la causa d’aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns.[3]. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès [4]. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n’és informat i es sospita de la presència d’Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb tests cognitius, tot i que, si es pot, sovint també se li fa escàner cerebral.[5].

A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat.[4][6]. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort[7]. El pronòstic individual és difícil d’assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L’Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d’esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d’aproximadament set anys[8]. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic[9].

Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell [10]. Els tractaments que s’utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Al 2008 es van dur a terme més de 500 assajos clínics per intentar identificar un possible tractament, però encara és aviat per determinar si alguna d’aquestes les intervencions i estratègies estudiades presenten resultats prometedors[11]. Per prevenir la malaltia, s’acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però no hi ha cap evidència ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir Alzheimer. Per exemple, es creu que l’estimulació mental, l’exercici i una dieta equilibrada ajudarien tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s’ha expressat la malaltia[12].

Ja que l’Alzheimer es tracta d’una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol de cuidador és preferiblement adoptat per el cònjuge o un parent proper[13], ja que les característiques de la malaltia fan que recaigui una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avenç malaltia incrementa la pressió, i acaba implicant la vida del cuidador en l’àmbit social, psicològic, físic i econòmic[14][15][16]. En els països desenvolupats, aquesta patologia és una de les més costoses per a la societat[17][18]].

Característiques

El transcurs de la malaltia es divideix en quatre etapes, amb models progressius d’impediments cognitius i funcionals

Pre-demència

Els primers símptomes que es manifesten solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès[4]. Un test neuropsicològic detallat pot revelar lleugeres dificultats cognitives fins a vuit anys abans que la persona compleixi els criteris clínics que defineixen el diagnòstic d’Alzheimer[19]. Aquests primers símptomes poden afectar les activitats quotidianes més complexes[20]. El dèficit que més destaca és la pèrdua de memòria, que s’expressa com una dificultat per recordar fets apresos recentment i incapacitat de retenir nova informació[19][21].

En aquests primers estadis també resulten simptomàticament significatius els problemes subtils amb funcions executives o d’atenció, de planificar, de flexibilitat i de pensament abstracte o bé deteriorament de la memòria semàntica (recordar el significat de les paraules i poder relacionar conceptes) [19]. També és probable d’observar apatia, que acaba sent el símptoma neurpsiquiàtric més persistent al llarg del desenvolupament de la malaltia [22]. Aquest estadi preclínic també s’ha anomenat deteriorament cognitiu suau [21], però es discuteix si aquest terme correspon a una fase de diagnòstic diferent o si s’identifica com el primer esgraó de la malaltia de l’Alzheimer[23].

Demència precoç

És freqüent que el diagnòstic definitiu es doni als malalts amb deteriorament de l’aprenentatge i la memòria. En pocs, però, les dificultats amb el llenguatge, les funcions executives, la percepció (agnòsia) o l’execució de moviments (apràxia) són més prominents que els problemes de memòria[24]. Tot i així, l’Alzheimer no afecta a totes les capacitats de la memòria per igual: els fets i els records recents es veuen afectats en major grau que els records antics de la pròpia vida (memòria episòdica), les dades apreses (memòria semàntica) i la memòria implícita (la memòria de com fer anar el cos per fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar) [25][26].

Els problemes amb el llenguatge, per altra banda, es caracteritzen principalment per una disminució tant del vocabulari i com de la fluïdesa de la parla, la qual cosa implica un empobriment en general del llenguatge oral i escrit[24][27]. En aquest punt, però, el pacient normalment és capaç de comunicar adequadament les seves idees bàsiques[24][27][28]. Tot i així, quan duu a terme tasques de motricitat fina com escriure, pintar o vestir-se, sol presentar alguna dificultat de coordinació o planificació de moviments (apraxia), però sovint són obviats[24]. A mesura que la malaltia progressa, els pacients sovint poden continuar duent a terme de forma independent algunes tasques , però sol necessitar ajuda, assistència o supervisió en algunes de les activitats més cognitives[24].

Demència moderada

El deteriorament progressiu acaba dificultant la independència, i els pacients deixen de ser capaços de dur a terme les activitats més bàsiques del dia a dia[24]. A més, les dificultats en la parla esdevenen evidents degut a una creixent incapacitat de recordar vocabulari, que condueix a freqüents substitucions de paraules incorrectes (parafàsia). De la mateixa manera, la capacitat d’escriure i llegir també es perden progressivament[24][28], i les seqüències motores complexes esdevenen menys coordinades a mesura que la malaltia avança, incrementant el risc de caigudes[24]. Durant aquesta fase, els problemes de memòria empitjoren, i el pacient pot arribar a no recordar parents propers[24]. La memòria a llarg termini, que prèviament ja havia estat inactiva, resulta totalment deteriorada[24].

Paral•lelament, els canvis neurpsiquiàtrics i de conducta adquireixen major prevalença, manifestant-se a través del dubte, la irritabilitat i una afectivitat magra, la tendència a plorar, esclats d’agressivitat i violència sobtats o resistència a les cures[24]. Aproximadament el 30% dels pacients desenvolupen males identificacions imaginàries i altres símptomes il•lusoris [24]. A més, també perden la noció del procés de la seva malaltia i les seves limitacions (anosognòsia) [24], desenvolupant problemes com la incontinència urinària[24], els quals creen estrès a familiars i cuidadors i poden ser el motiu de traslladar el malalt de la cura de casa a serveis externs de cura a llarg termini ref name="pmid10653284" />[29].

Demència avançada

Durant aquesta etapa en la malatlia de l’Alzheimer, el pacient ja és completament dependent dels seus cuidadors.[24]. El llenguatge ja ha quedat reduït a frases curtes i simples, o bé a paraules soltes, i és molt freqüent que la persona es perdi completament en intentar parlar[24][28]. Malgrat aquesta pèrdua de les habilitats lingüístiques, sovint els pacients entenen i responen a senyals emocionals[24]. Tot i que l’agressivitat pot persistir, l’apatia i l’exhauriment són resultats molt més comuns[24]. A la fi, els pacients no poden dur a terme ni les tasques més simples sense ajuda[24]. La massa muscular i la mobilitat resten totalment deteriorades fins al punt que els malalts jeuen prostrats al llit, i no poden ni alimentar-se per si mateixos[24].En aquest punt s’evidencia que l’Alzheimer és una malaltia terminal, tot i que la causa de mort no sol ser la malaltia per si sola, sinó un factor extern com una infecció de les úlceres o una pneumònia [24].

Causes

Fitxer:TAU HIGH.JPG
Imatge microscòpica d’un cabdell neurofibril•lar, constituït per proteïnes tau hiperfosforilades

Actualment, coexisteixen principalment tres hipòtesis competitives per explicar la causa d’aquesta malaltia:

Hipòtesi colinèrgica

És la més antiga i en la que es basen la majoria dels fàrmacs que podem trobar actualment[30]. Proposa que l’Alzheimer ve causat per un baix nivell de síntesi del neurotransmissor d’acetilcolina. Malgrat tot, no ha pogut mantenir un ampli suport, ja que els fàrmacs que procuraven tractar els nivells d’acetilcolina no van ser gaire efectius. També s’han proposat altres efectes colinèrgics, com la iniciació de l’agregació a gran escala de amiloide [31], que produiria una inflamació neuronal generalitzada[32].

Hipòtesis de l’amiloide

Original

Al 1991, va postular que els dipòsits d’amiloide beta (Aβ) són la causa fonamental de la malaltia[33][34]. Es basava en el fet que el gen de la proteïna precursora de l’amiloide beta (APP; amyloid precursor protein) es troba al cromosoma 21, que coincideix amb el de la trisomia que provoca el síndrome de Down, i gairebé la totalitat de les persones amb aquest síndrome (una còpia extra del gen) desenvolupen Alzheimer al voltant dels 40 anys[35][36].

A més, l’apolipoproteïna APO-E4, el factor genètic de major risc per l’Alzheimer, condueix a produir amiloide en excés ja abans que els símptomes de la malaltia aflorin. Per tant, es pot dir que els dipòsits de Aβ precedeixen l’Alzheimer clínic[37]. Evidències més fermes d’aquest fet es troben en el descobriment que els ratolins transgènics que expressen una forma mutant del gen humà APP desenvolupen plaques d’amiloide fibril•lar i una patologia cerebral semblant a la de l’Alzheimer humà amb dèficits d’aprenentatge espacial[38].

Arrel d’aquestes proves, es va trobar una vacuna experimental per netejar les plaques d’amiloide en assajos amb pacients precoços, però no van tenir cap efecte significant a l’hora d’evitar la demència[39]. Així, els científics van concloure que potser els Aβ no formaven plaques, sinó oligòmers (agregats de molts monòmers), com la forma patògena primària dels Aβ. Aquests oligòmers tòxics, també anomenats ADDLs (Amyloid-Derived Diffusible Ligands), s’adhereixen al receptor de la superfície de les neurones i canvien l’estructura de la sinapsi, i, per consegüent, irrompent la comunicació neuronal[40]. Un receptor dels oligòmers d’Aβ podria ser la proteïna Priònica (PRNP), la mateixa que ha estat relacionada amb la malaltia de les vaques boges i la pertinent patologia humana, anomenada malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Aquesta proteïna permetria relacionar els mecanismes que sostenen els desordres neurodegeneratius en aquesta malaltia amb els que es troben en cas d’Alzheimer[41].

Actualització

Durant el 2009 aquesta teoria ha estat actualitzada; i suggereix que hi podria haver una variant força pròxima de la proteïna beta-amiloide (i no necessariament la beta-amiloide (Aβ) en si) que fos la principal culpable de l’Alzheimer. A més, sosté que el mecanisme relacionat amb les amiloides que, en la fase de creixement ràpid del cervell (és a dir, en edats infantils), talla les connexions neuronals podria ser re-activat per processos relacionats amb l’edat i l’envelliment durant les últimes etapes de la vida, causant la fulminació de les neurones característica de l’Alzheimer[42].

Aquests supòsits es basen en els N-APP, uns fragments de l’extrem N-terminal de les APP, que es troben adjacents a la Aβ però poden escindir-se’n. Desencadenen l’autodestrucció de la neurona unint-se a uns receptors de la membrana neuronal anomenats receptors de la mort 6 (RD6; dead receptor 6) o bé TNFRSF21 [42]. S’ha trobat que aquests receptors s’expressen abundantment en les regions del cervell més afectades per l’Alzheimer. Per tant, es creu que és possible que aquesta via N-APP/DR6 estigui activada en el cervell ancià causant-li la malaltia. Segons aquest model, per tant, la beta-amiloide (Aβ) presenta un rol complementari, basat en la disminució de la funció sinàptica.

Hipòtesi tau

Al 2004, però, un estudi va trobar que els dipòsits de plaques d’amiloide no es correlacionen del tot amb la pèrdua de neurones actives[43]. Aquesta observació va fer pensar que era l’anormalitat d’una proteïna tau la que iniciava el desenvolupament de la malaltia[34]. En aquest model, proteïnes tau hiperfosforilades comencen a aparellar-se amb altres cadenes tau, formant finalment un cabdell neurofibril•lar dins dels cossos de les cèl•lules nervioses[44]. Quan això succeeix, els microtúbuls es desintegren col•lapsant el sistema de transport de la neurona[45], la qual cosa podria causar, en primera instància, un mal funcionament en les comunicacions entre neurones i, a la llarga, la mort de les cèl•lules[46]. D’altra banda, també s’ha proposat que el virus de l’herpes simple de tipus 1 podria ser el portador de les versions susceptibles del gen de l’APO-E[47].

Fisiopatologia

Article principal: Biochemistry of Alzheimer's disease
Imatge histopathològica de plaques senils observades en el còrtex cerebral d’una persona amb Alzheimer. La mostra ha estat sotmesa a una impressió de plata.

Neuropatologia

L’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i les seves sinapsis en el còrtex cerebral i en algunes regions subcorticals, causant greus atròfies com la degeneració del lòbul temporal, el lòbul parietal, i parts del còrtex frontal i del cíngula gyrus [32]. Mitjançant estudis fets amb ressonàncies magnètiques i amb tomografies d’emissió de positrons; comparant els resultats de pacients de l’Alzheimer i persones adultes sanes, s’han observat reduccions de regions específiques del cervell característiques dels individus que presenten la malaltia, les quals incrementen progressivament a mesura que aquesta avança[48].

Per altra banda, tant les plaques d’amiloide com els cabdells neurofibril•lars dles cervells afectats per l’Alzheimer són clarament visibles al microscopi [10]. Les plaques són denses, i estan formades majoritàriament per dipòsits insolubles de pèptids beta-amiloide i material cel•lular que ocupa el medi extracel-3lular i rodeja les neurones. Els cabdells, en canvi, són agregats de proteïnes tau associades a microtúbuls que es troben hiperfosforilades i s’acumulen al medi intracel•lular.

Encara que la molts individus desenvolupen algunes plaques d’amiloide i cabdells neurofibril•lars com a conseqüència de l’edat, els cervells amb Alzheimer presenten un nombre molt més crític i concentrat en regions específiques com els lòbuls temporals [49]. No és estrany trobar, a més, cossos de Lewy als cervells de pacients malalts[50].

Bioquímica

En aquesta seqüència es veu com els enzims acuen sobre la APP (proteïna precursora dels amiloides) i els talla en fragments de beta-amiloide, que són crucials per a la formació de les plaques senils.

L’Alzheimer ha estat identificat com una proteinopatia; és a dir, una malaltia causada pel mal plegament de proteïnes, causada per l’acumulació de beta-amiloide anormalment replegada i proteïnes tau al cervell[51]. Les plaques que es formen estan constituïdes per beta-amiloide (A-beta o Aβ), que són petits pèptids, d’entre 39 i 43 aminoàcids de llargada, que s’han escindit d’una proteïna més gran anomenada APP (proteïna precursora de l’amiloide). L’APP és una proteïna transmembranal que penetra a través de la membrana de les neurones, i resulta ser un element crític pel creixement, la supervivència i la reparació dels danys menors de la neurona[52][53]. En la malaltia de l’Alzheimer, un procés desconegut provoca que uns enzims divideixin les APP en petits fragments a través d’un procés de proteòlisi[54]. Un d’aquests fragments constitueix les fibril•les de beta-amiloide, que forma precipitats que es diposites i s’acumulen fora les neurones formant unes estructures denses anomenades plaques senils [10][55]

En la malaltia de l’Alzheimer els canvis de conformació de les proteïnes tau comporten la desintegració dels microtúbuls de les neurones.

.

No obstant, l’Alzheimer també es pot considerar una tauopatia degut a l’acumulació anormal de la proteïna tau. Cada neurona té un citoesquelet, és a dir, una estructura de suport intern, i aquest està parcialment constituït per microtúbuls, que actuen com a via, guiant els nutrients i les molècules des del cos neuronal a les terminacions dels axons i viceversa. Les proteïnes tau actives; és a dir, fosforilades, tenen la funció d’estabilitzar els microtúbuls, per la qual cosa s’anomenen proteïnes associades a microtúbuls. En un cervell malalt, aquestes proteïnes pateixen canvis químics, esdevenint hiperfosforilades, i comencen a unir-se tot tipus de filaments, creant cabdells neurofibril•lars i desintegrant per complet tot el sistema de transport de la cèl•lula[56].

Mecanisme de la malaltia

De fet, no se sap del cert com aquests canvis en la producció i l’agregació dels pèptids Aβ donen lloc a la patologia[57]. La hipòtesi tradicional sobre els amiloides proposa que l’acumulació d’aquests és la principal causa del desencadenament de la degeneració de la neurona, ja que la indueixen a l’apòptosi, o mort cel•lular programada[58]. Es creu que aquestes fibril•les de pèptids són la forma tòxica de la proteïna responsable de dividir l’homeòstasi dels ions calci. A part, també se sap que les Aβ s’estructuren selectivament dins els mitocondris de les cèl•lules cerebrals afectades, inhibeixen la funció de certs enzims i la utilització de glucosa per la neurona[59].

Alguns processos inflamatoris i de citocinesis també podrien tenir algun paper en la patologia, ja que, en general, la inflamació és un marcador de danys en els teixit i, en aquest cas, podria ser tant un efecte dels danys en les neurones com el marcador d’una resposta immunològica[60].

Finalment, en la patologia de l’Alzheimer també s’han descrit alteracions en la distribució de diferents factors neurotròfics i en l’expressió dels seus receptors com el factor neurotròfic derivat del cervell(BDNF; brain derived neurotrophic factor) [61][62].

Genètica

La gran majoria dels casos d’Alzheimer són esporàdics, és a dir, no han estat heretats genèticament, encara que alguns gens podrien actuar com a factors de risc. Per altra banda, al voltant del 0,1% dels casos són formes familiars de herència autosòmica dominant, però en aquests la malaltia es manifesta abans dels 65 anys[63].

La majoria dels Alzheimers familiars de caire autosòmic dominant poden ser atribuïts al gen de l’APP o els gens de les presenilines (PS) 1 i 2[64]. Les mutacions en aquests gens solen incrementar la producció de petites proteïnes anomenades Aβ42, que és el component principal de les plaques senils [65], tot i que algunes només alteren la proporció entre la Aβ42 i altres formes de les Aβ (com, per exemple, la Aβ40) sense incrementar, per tant, els nivells de Aβ42[65][66]. Això suggereix que les mutacions de la presenilina poden causar danys encara que facin disminuir la quantitat total de Aβ produït, i que aquestes proteïnes podrien tenir altres papers, com el d’alterar la funció de les APP o la dels seus fragments que no són Aβ.

Normalment, però, l’Alzheimer no presenta herència autosòmica recessiva, de manera que s’anomena Alzheimer esporàdic. No obstant, sí que és clar que les diferències genètiques són factors de risc. El factor de risc més conegut és l’herència de l’al•lel ε4 de l’APO-E [67][68]. Entre el 40 i el 80% dels afectats presenta, al menys, un al•lel APO-E4[68], el qual incrementa el risc de patir la malaltia en l’ordre de tres vegades per als individus heterozigots i de quinze vegades per als homozigots[63]. Tot i així, se sap que hi ha força altres gens que també actuen com a factors de risc o bé presenten efectes protectors que influeixen en el desenvolupament de l’Alzheimer[64]. Per altra banda, s’han estudiat més de 400 gens per associar-los a les manifestacions tardanes de l’Alzheimer esporàdic[64], però la majoria han resultat ser nul•les[63].

Diagnòstic

PET scan of the brain of a person with AD showing a loss of function in the temporal lobe

En general, la malaltia de l’Alzheimer en diagnostica a partir de la història del pacient, la dels seus familiars més propers i col•laterals, i les observacions clíniques, però sempre basant-se en la presència de característiques neurològiques i neuropsicològiques consensuades i en l’absència de condicions alternatives[69][70]. Per descartar altres patologies cerebrals o subtipus de demència s’utilitzen tècniques d’imatge mèdica com tomografies computades (TC), ressonàncies magnètiques (MRI), tomografies computades per emissió de fotons (SPECT) o tomografies d’emissió de positrons (PET) [71]. Per analitzar l’estat de la demència, per altra banda, s’empren tests d’avaluació del funcionament intel•lectual, que generalment també inclou l’anàlisi de l’estat de la memòria[4]. A partir d’organitzacions de metges s’han creat criteris de diagnòstic per estandarditzar i facilitar el procés d’identificació de la malaltia. Pel que fa a la confirmació del diagnòstic, només es pot fer post mortem, mitjançant una autòpsia molt acurada una vegada podem examinar histològicament el material del cervell[72].

Criteris de diagnòstic

El 1984 es va establir el criteri NINCDS-ADRDA, un dels més utilitzats. Els responsables van ser el NINCDS (National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke) juntament amb l’ ADRDA (Alzheimer`s Disease and Related Disorders Association, avui en dia conegut com Alzheimer's Association) [72]. El 2007 va ser extensament revisat i actualitzat [73].

Aquest criteri requereix que, per a diagnòstics possibles o probables, es confirmi la presència de discapacitats cognitives i el sospitós síndrome de demència amb un test neuropsicològic. Per al diagnòstic definitiu, però, demana una conformació histopatològica, la qual ha d’incloure una examinació del teixit cerebral al microscopi. L’aplicació d’aquest criteri ha determinat que és estadísticament fiable i vàlid pel que fa a la comparació amb la confirmació histopatològica [74].

Per altra banda, s’han determinat vuit dominis cognitius com els que són més comunament danyats en la demència: memòria, llenguatge, capacitat perceptiva, atenció, habilitats constructives, orientació, resolució de problemes i habilitats funcionals. Aquests dominis coincideixen amb els del Manual diagnòstic i estadístic de transtorns mentals (DSM-IV-TR; Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), publicat per l’American Psychiatric Assossiation [75][76].

Eines de diagnòstic

Neuropsychological screening tests can help in the diagnosis of AD. In them patients have to copy drawings similar to the one shown in the picture, remember words, read or sum.

Per tal avaluar la discapacitat cognitiva a l’hora de fixar el diagnòstic, hi ha un seguit de tests test neuropsicològic com el MMSE (mini-mental state examination), però es necessiten tests més integrals per obtenir resultats definitius, especialment en les primeres etapes de la malaltia[77][78]. Per tant, és freqüent que el resultat de l’examen neurològic en casos d’Alzheimer precoç es pugui interpretar com a absència de la demència, excepte quan hi ha una discapacitat cognitiva important, que aleshores el resultat no hauria de diferir del patró estàndard per als pacients de la demència.

No obstant, altres exàmens neurològics són crucials pel diagnòstic diferencial [4], i les entrevistes amb els familiars també s’utilitzen per estimar la gravetat de la demència. La informació que poden proporcionar els cuidadors sobre les habilitats de la vida diària, i de l’empitjorament de les funcions mentals al llarg del temps[79] és molt important, ja que el seu punt de vista esdevé essencial des del moment en què el pacient perd noció de les seves mancances[80]. Moltes vegades, fins i tot la família té dificultats en percebre els símptomes inicials de la demència, i pot donar informació poc acurada al psiquiatra[81].

Per això, es duen a terme tests suplementaris que informen sobre algunes característiques de la demència o que descarten altres possibles demències[4], com ara anàlisis de sang, que poden identificar causes de demència alternatives a l’Alzheimer, les quals, en alguns casos, són reversibles[82]. També és freqüent que s’efectuïn tests psicològics per depressió, ja que sovint es dóna simultàniament com a signe precoç de discapacitat cognitiva[83] i, en alguns casos, n’és la causa[84][85]. (Veure Depression of Alzheimer disease

En cas que es disposi de tècniques d’imatge com l’SPECT o PET coma eines per fer diagnòstics, s’utilitzen per confirmar les sospites d’Alzheimer juntament amb les avaluacions de l’estat mental [86]. En una persona amb la demència, un SPECT resulta ser millor per diferenciar l’Alzheimer d’altres possibles causes, comparat amb els mètodes habituals que es basen en els tests mentals i l’anàlisi de l’historial mèdic [87]. Però recentment s’han trobat noves tècniques de detecció que han fet plantejar la necessitat d’un nou criteri de diagnòstic.[4][73], com la PiB PET en la que s’analitzen els beta-amiloide o les proteïnes tau presents en el fluid cerebroespinal [88]. Aquesta tècnica ha estat desenvolupada per poder visualitzar els dipòsits de Aβ de forma directa i clara, in vivo, utilitzant un marcador que s’hi adhereix selectivament[89]. Estudis recents suggereixen que aquest PiB PET assoleix un 86% de precisió a l’hora de predir quines de les persones que presenten una lleugera discapacitat cognitiva desenvoluparan la malaltia de l’Alzheimer abans de dos anys; i un 92% a l’hora de descartar la probabilitat de patir-la[90]. Per altra banda, una ressonància magnètica volumètrica també és molt útil com a mètode diagnòstic, ja que pot detectar canvis en la mida de determinades regions del cervell que s’atrofien al llarg del progrés de l’Alzheimer, i, a més, resulta força més barata que altres mètodes d’imatge que s’utilitzen actualment per l’estudi[91].

Prevenció

En estudis epidemològics s’ha trobat que activitats intel•lectuals com jugar a escacs o la interacció social freqüent estan relacionades amb la reducció del rics de patir Alzheimer, encara que no s’han trobat relacions causals evidents.

Ara per ara, no hi ha cap evidència definitiva que doni suport a una mesura concreta per prevenir l’Alzheimer[92]. És freqüent que els estudis de mesures de prevenció o retard de la manifestació de la malaltia acaben amb resultats inconsistents. No obstant, hi ha estudis epidemiològics que han proposat l’existència de relacions entre certs factors variables, com la dieta, el risc cardiovascular, els productes farmacèutics o l’activitat individual, entre altres, i la probabilitat de la població a desenvolupar la malaltia. La possible ajuda d’aquests factors a evitar-la però, només es pot demostrar en estudis futurs que incloguin assajos clínics[93].

S’ha trobat que, malgrat que els factors de risc cardiovascular estan relacionats amb un major risc de manifestar la demència[94][95], les estatines, que són fàrmacs que disminueixen els nivells de colesterol, no són efectives per prevenir o millorar el curs de la malaltia[96][97]. Tot i així, sembla que els components de la dieta Mediterrània, que inclou fruita i verdura, pa, blat i altres cereals, oli d’oliva, peix i vi negre, podrien reduir el risc, encara que no se sap si es parla de tots individualment, tots com a conjunt, o se n’haurien d’especificar alguns[98]. El que es creu que actua com a mecanisme d’acció és el seu efecte cardiovascular beneficiós[98], però hi ha una evidència limitada que un consum lleuger i moderat d’alcohol, particularment de vi negre, estigui relacionada amb un menor risc de patir Alzheimer[99].

De la mateixa manera, estudis sobre l’ús de vitamines tampoc han trobat evidències suficients de l’eficàcia de recomanar vitamina C [100], E [100][101] o àcid fòlic amb o sense vitamina B12 [102] com a agents preventius o tractaments de l’Alzheimer. A més, la vitamina E està associada a importants riscs de salut[100].

Per contra, el consum a llarg termini d’Antiinflamatoris no esteroïdals (NSAID; non-steroidal anti-inflammatory drug)s s’associa amb una reducció de la probabilitat de patir-lo[103]. Segons varis estudis post mortem amb humans, investigacions amb models animals o in vitro, els NSAIDs poden reduir la inflamació causada per les plaques d’amiloide[103]. I, encara que els assajos que han investigat el seu ús com a tractament pal•liatiu no han aconseguit arribar a resultats positius, els que ho han fet com a agent preventiu encara no han acabat i, per tant, els resultats estan a l’expectativa[103]. Com a exemples, s’ha observat que la curcumina present en el curri presenta certa efectivitat a l’hora de prevenir el dany cerebral en models de ratolí a causa de les seves propietats antiinflamatòries[104][105]. D’altra banda, s’ha vist la teràpia de substitució d’hormones que s’utilitzava antigament no prevé de cap manera la demència, i fins i tot en alguns casos hi està relacionada[106][107]. A més, un estudi de 21 anys de durada va trobar que les persones de mitjana edat que beuen entre 3 i 5 tasses de cafè al dia presenten un 65% de reducció en el risc de demència en la tercera edat[108].

També s’ha observat que les persones que duen a terme activitats intel•lectuals, com llegir o jugar a jocs de taula, fer puzles o mots encreuats, toquen instruments musicals o tenen una interacció social regular presenten un risc reduït per la demència[109]. Aquest fet és compatible amb la teoria de la reserva cognitiva, que afirma que hi ha experiències vitals que provoquen millores en el funcionament neuronal, el qual, per la seva banda, crea una reserva cognitiva que retarda l’aparició de les manifestacions de la demència[109]. Tot i així, malgrat que l’educació posposa l’aparició del síndrome de l’Alzheimer, no sembla estar relacionada amb una mort més precoç després del diagnòstic[110]. De la mateixa manera, l’activitat física també està associada amb la reducció del risc de patir la malaltia[110].

Altres estudis també han mostrat que existeix un major risc depenent de factors ambientals com el consum d’alguns metalls, particularment d’alumini [111][112], o l’exposició a dissolvents[113]. Cal dir, però, que la qualitat d’algun d’aquests estudis ha estat criticada[114], i que altres estudis han determinat que no existeix relació entre aquests factors ambientals i el desenvolupament de l’Alzheimer[115][116][117][118]. Alguns experts també s’ha proposat que els camps electromagnètics també hi estan relacionats[119][120], però altres professionals no hi estan d’acord[121]. Estudiant camps de freqüències molt baixes, alguns metanàlisis van concloure que la gent exposada tenia més del doble de probabilitats de tenir la malaltia[122], mentre que els articles no estaven d’acord que els estudis apuntessin a una relació[123], o no hi apuntessin[124]. És a dir, els dubtes raïen en com interpretar els resultats estadísticament significatius del metanàlisi[125].

Control

La malaltia de l’Alzheimer no té cura. Tot i així, hi ha tractaments disponibles que ofereixen beneficis simptomàtics relativament petits però que romanen pal•liatius per naturalesa. Els tractaments actuals es poden classificar en farmacèutics, psicològics i cuidadors.

Tractament farmacèutic

Gràcies a la geometria tridimensional de la molècula del donepezil, aquest és utilitzat com a inhobodor de l’acetilcolinesterasa en els tractaments pels símptomes de l’Alzheimer.
Estructura molecular de la memantina, un medicament aprovat per combatre els símptomes avançats de l’Alzheimer

Actualment, hi ha quatre fàrmacs que han estat aprovats de forma general per agències reguladores com la FDA Americana (Food and Drug Administration) i la EMEA (European Medicines Agency per tractar les manifestacions cognitives de la malaltia. Tres d’aquests medicaments són inhibidors de l’acetilcolinesterasa i l’altre és memantina, que és un receptor antagonista de l’NMDA (àcid N-metil-D-aspàrtic). No hi ha cap medicament que retardi o detingui el progrés de la demència.

És sabut que la reducció de l’activitat de les neurones colinèrgiques és una característica de la malaltia[126]. Els inhibidors de l’acetilcolinesterasa s’utilitzen per reduir el ritme al que es degrada l’acetilcolina(ACh)i, per tant, també fan incrementar la concentració d’ACh al cervell i combaten la pèrdua d’aquesta substància causada per la mort de les neurones colinèrgiques[127].

Com que la reducció de l’activitat de les neurones colinèrgiques és una de les característiques més conegudes de la malaltia[ ], per combatre-la s’utilitzen inhibidors de l’acetilcolinesterasa que redueixen el ritme de desintegració de l’acetilcolina (Ach); per així incrementar-ne la concentració i combatre’n la pèrdua, que implica la mort de les neurones colinèrgiques [ ]. Per aquest motiu, el 2008 es van aprovar un seguit de fàrmacs inhibidors de la colinesterasa per controlar els símptomes de l’Alzheimer, entre els quals el donepezil (de marca ‘’Aricept’’) [128], galantamina (‘’Razadyne’’) (Razadyne),[129], i rivastamina (de marques ‘’Exelon’’ [130] i ‘’Exelon Patch’’ [131]). Hi ha evidències de l’eficàcia d’aquests medicaments en moderar lleugerament la malaltia [132], i també algunes en la seva utilitat en fases avançades. Tot i així, com a tractament per a les últimes etapes només està aprovat el donepezil [133]. Per altra banda, no s’ha pogut demostrar que el fet de prendre aquestes drogues en casos de discapacitat cognitiva lleugera produeixi cap efecte per retardar les manifestacions progressives [134]. Els efectes secundaris més comuns són les nàusees i els vòmits, els quals estan relacionats a un excés de colinèrgics, i apareixen en aproximadament el 10 o el 20% dels pacients amb intensitats variables. Altres efectes menys comuns serien les rampes musculars, la disminució del ritme de cor (braquicàrdia), la gana i el pes, i un increment en la producció d’àcid gàstric [135].

El glutamat és un neurotransmissor excitant del sistema nerviós, malgrat que en quantitats excessives pot provocar la mort cel•lular a través d’un procés anomenat exitotoxicitat, que consisteix en la sobreestimulació dels receptors de glutamat. Aquest procés no només és característic de l’Alzheimer, sinó que també es dóna en altres malalties com el Parkinson i l’esclerosi múltipe [136]. Per això, existeixen fàrmacs de Memantina (de les marques ‘’Akantiol, Axura, Ebixa/Abixa, Memox i Namenda) [137], que és un receptor antagonista de l’NMDA (àcid N-metil-D-aspàrtic) no competitiu, el qual també havia estat utilitzat com a agent anti-grip, i que actua en el sistema glutamatèrgic bloquejant els receptors del NMDA i inhibint-ne la sobreestimulació degut a l’excés de glutamat [136]. S’ha observat que la memantina és lleugerament eficaç per al tractament de l’Alzheimer des d’estadis força moderats fins als més severs. Tot i així, no es coneixen quins són els efectes concrets en els casos precoços [138] i, a més, també s’han detectat alguns efectes adversos esporàdics i poc importants, com al•lucinacions, confusió, mareig, malts de cap i fatiga [139]. Pel que sembla, la combinació de la memantina i el donepezil és la opció amb l’efectivitat “més estadísticament significativa, però menys rentable clínicament” [140].

Per altra banda, els fàrmacs antipsicòtics són modestament útils a l’hora de reduir l’agressivitat i la psicosis en pacients amb problemes de comportament, però cal tenir en compte que estan associats a seriosos efectes adversos, com ara problemes cardiovasculars, dificultat de moviments i declinació cognitiva, per la qual cosa no permet mantenir la rutina i la independència [141][142]. Quan es parla a llarg termini, a més, s’ha observat que estan associats a un increment de la mortalitat [142].

Intervenció psicològica

Una habitació dissenyada específicament per a teràpies d’integració sensorial (snoezlen); que és una intervenció psicològica orientada al sentiment i a sensació per gent amb demència.

La intervenció psicològica s’utilitza com a complement del tractament farmacèutic, o es pot classificar segons si va destinada al comportament, al sentiment, a la cognició o a l’estimulació. És difícil trobar estudis sobre aquest tema específics per a l’Alzheimer; ja que la majoria es concentren en les demències en general[143].

Orientada al comportament

Les intervencions psicològiques referides al comportament pretenen identificar i reduir els antecedents i les conseqüències dels problemes d’actitud. Tot i que aquesta teràpia no sembla tenir una utilitat massa transcendent en la millora del funcionament general[144], pot ajudar a reduir alguns problemes específics de comportament, com ara la incontinència [145]. Cal dir, però, que hi ha una manca en la qualitat de les dades que informen sobre la efectivitat d’aquestes tècniques quan es tracta d’altres problemes com el deambular[146][147].

Orientada al sentiment

Sota aquesta teràpia s’inclouen varis mètodes, tot i que és difícil donar suport a la seva utilitat com a conjunt[148][149]. En són exemples lateràpies de reminiscència, de validació, psicoteràpies de suport, d’integració sensorial (també anomenada snoezelen) i de presència estimulada.

  • Psicoteràpia de suport: Malgrat que amb prou feines se li han dedicat estudis petits o informals algunes clíniques l’hi troben utilitat per ajudar als pacients mitjanament discapacitats a acostumar-se a la seva malaltia[143].
  • Teràpia de reminiscència (RT): Involucra la discussió de experiències passades, ja sigui individualment o en grup, sovint amb ajuda de fotografies, objectes de la casa, música i gravacions i altres objectes que poden fer al pacient pensar en el seu passat. Encara que hi ha molt pocs estudis dels efectes i la eficiència d’aquesta teràpia, es creu que beneficia la cognició i la disposició del malalt[150].
  • Teràpia de la presència estimulada (STP): Es basa en teories accessòries i implica que el malalt escolti gravacions de veus de familiars propers. Hi ha una evidència parcial que indica que aquest mètode podria reduir els comportaments desafiadors[151].
  • Teràpia de validació: Implica l’acceptació de la realitat de l’experiència d’algú altre.
  • Teràpia d’integració sensorial (snoezelen): Comprèn exercicis que tenen l’objectiu d’estimular els sentits i les capacitats sensorials.

Orientada a la cognició

A través de l’entrenament de les capacitats cognitives, aquesta tècnica pretén reduir els dèficits cognitius causats per la malaltia. La orientació en la seva realitat consisteix en presentar al pacient informació sobre temps, espai o persones per facilitar-li la comprensió del seu entorn i el món que l’envolta. Per altra banda, l’entrenament de la cognició també intenta de millorar les capacitats perdudes a través d’exercicis que estimulen les habilitats mentals. En conjunt, aquests dos tipus d’activitats han demostrat certa eficàcia en el seu objectiu, que és millorar les capacitats cognitives[152][153], però en alguns estudis aquesta efectivitat ha estat transitòria i dins i tot negativa, manifestant-se en actituds de frustració, per exemple[143].

Orientada a l’estimulació

En aquesta teràpia s’hi inclou art, música, animals de companyia, exercicis i altres activitats recreatives. Pel que fa als efectes, ofereix un suport en la millora del comportament, la disposició i, a menor extensió, la funcionalitat. No obstant, el principal suport que ofereix aquesta teràpia, tant important com els efectes que causa, són els canvis en la rutina del pacient.


Tractament cuidador

Més informació a: Caregiving and dementia

Si es té en compte que l’Alzheimer no té cura i que fa tornar als malalts incapaços d’ocupar-se d’ells mateixos, cuidar-los és el tractament essencial i ha de ser dut curosament i de forma adequada a les diferents situacions del procés de la malaltia.

Durant els primers estadis, els canvis en l’ambient i l’estil de vida poden ajudar a incrementar la seguretat del pacient i a reduir la càrrega del familiar cuidador [154][155]. De moment, els canvis poden ser tant simples com l’adhesió a rutines més simples, canviar els panys per uns de més segurs, etiquetar els objectes del dia a dia per impedir errors o per introduir nous objectes que li facilitin la rutina [143][156][157]. El malalt pot arribar a ser incapaç d’alimentar-se per si sol, per tant necessitarà que se li prepari el menjar en trossos petits o bé en puré [158], i quan apareixen dificultats per empassar, es necessiten tubs d’alimentació directa. En aquests casos, però, els cuidadors i familiars han de considerar severament l’eficàcia mèdica i la ètica de continuar alimentant atrificialment al malalt [159][160]. Rarament s’aconsellen limitadors físics en cap moment del progrés de la demència, malgrat que en algunes situacions és necessari i difícil prevenir el dany del malalt i de les persones que el cuiden [143].

A mesura que la malaltia avança poden presentar-se diversos problemes mèdics, com malalties orals o dentals, úlceres, malnutrició, problemes d’higiene o de respiració, a la pell, infeccions a l’ull, etc. No obstant, majoritàriament es poden prevenir amb un tracte curós fins que apareixen, i només aleshores es necessita tractament professional [161][162]. Durant l’últim tram de la malaltia, el tractament central té com a objectiu alleugerir el malestar fins que arriba la mort [163].

Un petit estudi recent els EEUU va concloure que els pacients que tenien cuidadors amb una comprensió realista del pronòstic i de les complicacions clíniques de la demència avançada tenien menys probabilitats de rebre tractaments agressius quan s’acostaven al final de la vida [164].

Pronòstic

DALYs de l’Alzheimer i altres demències per 100,000 habitants al 2002.
  sense dades
  ≤ 50
  50-70
  70-90
  90-110
  110-130
  130-150
  150-170
  170-190
  190-210
  210-230
  230-250
  ≥ 250

Les primeres fases de la demència són difícils de diagnosticar; en general el diagnòstic definitiu no es fa fins que les discapacitats cognitives comprometen les activitats de la vida diària, encara que l’afectat encara pugui viure independentment. A partir d’aquí, la demència progressa des d’aquests lleugers problemes cognitius com la pèrdua de memòria, passant per problemes tant congitius com no-cognitius, fins que arriba a eliminar tota possibilitat de vida independent [24].

L’esperança de vida dels pacients és reduïda [8][165][166];d’uns 16 anys aproximadament per als que segueixen un diagnòstic pautat i correcte [8]. Menys del 3% dels malalts viuen més de 14 anys [9]. Les característiques de la malaltia que estan significativament associades amb una supervivència reduïda solen ser l’augment sever de les discapacitats cognitives, la disminució dels nivells funcionals, l’historial de caigudes i debilitat òssea, alteracions en l’examen neurològic, etc. Però hi ha altres malalties com problemes cardiovasculars, diabetis o abús de l’alcohol al llarg de la vida que també es veuen relacionades amb l’escurçament de les probabilitats de supervivència [165][167][168]. Mentre que es pot establir, de forma general, que com se més jove es manifesta la malaltia més anys es poden sobreviure, aquesta esperança es veu dràsticament reduïda quan es compara amb la població sana [166]. A més, els homes tenen un pronòstic menys favorable de sobreviure que les dones [9][169].

La demència és la causa subjacent de mort en el 70% dels casos [8]. Per altra banda, la pneumònia i la deshidratació són les causes immediates més freqüents, mentre que el càncer és una causa de mort menys freqüent que en la població en general [8][169].

Epidemiologia

Incidència
majors de 65[170]
edat Nous casos
per mil
persones a l’any
65–69  3
70–74  6
75–79  9
80–84 23
85–89 40
90–     69


En els estudis epidemiològics s’utilitzen, bàsicament, dues mesures: la incidència i la prevalença.

Incidència

S’entén com el número de casos nous d’una malaltia en un període de temps determinat per número de persones en risc de patir-la en el mateix període (és freqüent trobar-la amb unitats de nombre de casos nous per mil persones i any).

Si s’examinen els estudis que han mesurat la incidència per a l’Alzheimer es troben taxes d’entre 10 i 15 per mil persones i any per a les demències en general, i taxes d’entre 5 i 8 per l’Alzheimer[170][171]. D’aquestes dades es pot deduir que, cada any, la meitat de nous casos de demència són Alzheimer. Tot i així, aquesta xifra no és igual per a tota la població, sinó que hi ha certes variables que defineixen factors de risc per als quals hi ha més probabilitat, i per tant més incidència, de patir la malaltia. Un factor de risc primari seria l’edat; cada cinc anys després dels 65, el risc de manifestar la demència pràcticament es dobla, creixent des del 3 fins al 69 per mil persones en un any[170][171]. Un altre factor de risc, d’altra banda, és l’edat; les dones tenen un risc més alt de desenvolupar l’Alzheimer particularment quan superen els 85[171][172].

Prevalença

És el número total de casos d’una malaltia que es donen en una població en un moment determinat. A diferència de la incidència, s’utilitza de forma preferent en estudis de malalties cròniques, ja que no es centra en els casos nous sinó en els acumulats.

La prevalença de l’Alzheimer en les poblacions depèn de diferents factors com la inferència i la supervivència. Per tant, com que la incidència incrementa amb l’edat, és particularment important el fet d’indicat la mitjana d’edat de la població estudiada. En els Estats Units, durant l’any 2000, la prevalença per l’Alzheimer va ser estimada al voltant del 1,6% per la franja d’edat dels 65 als 74 anys, i es va observar que incrementava fins al 19% en el grup de 75 a 84 i fins al 42% per als majors de 84 anys[173]. En canvi, aquestes xifres resulten ser molt més baixes en regions menys desenvolupades[174]. La OMS va estimar que al 2005 tan sols un 0,397% de la població al món tenia demència, i que la prevalença incrementaria fins al 0,441% al 2015, i fins al 0,556% al 2030[175]. Altres estudis han arribat a conclusions similars[174]; així mateix, un altre estudi va calcular que al 2006, el 0,40% de la població mundial tenia Alzheimer (dins del rang 0,17-0,89%; nombre absolut 26,6milions, en el rang d’entre 11,4 i 59,4 milions), i que al 2050 la prevalença s’hauria triplicat i el nombre absolut, quadruplicat[174].

Referències

  1. Brookmeyer R, Gray S, Kawas C «Projections of Alzheimer's disease in the United States and the public health impact of delaying disease onset». Am J Public Health, vol. 88, 9, September 1998, pàg. 1337–42. DOI: 10.2105/AJPH.88.9.1337. PMC: 1509089. PMID: 9736873.
  2. http://health.yahoo.com/news/ap/us_med_more_alzheimer_s.html
  3. «What is Alzheimer’s disease?». Alzheimers.org.uk, August 2007. [Consulta: 21 febrer 2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Waldemar G, Dubois B, Emre M, et al. «Recommendations for the diagnosis and management of Alzheimer's disease and other disorders associated with dementia: EFNS guideline». Eur J Neurol, vol. 14, 1, January 2007, pàg. e1–26. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2006.01605.x. PMID: 17222085.
  5. «Alzheimer's diagnosis of AD». Alzheimer's Research Trust. [Consulta: 29 febrer 2008].
  6. Tabert MH, Liu X, Doty RL, Serby M, Zamora D, Pelton GH, Marder K, Albers MW, Stern Y, Devanand DP «A 10-item smell identification scale related to risk for Alzheimer's disease». Ann. Neurol., vol. 58, 1, 2005, pàg. 155–160. DOI: 10.1002/ana.20533. PMID: 15984022.
  7. «Understanding stages and symptoms of Alzheimer's disease». National Institute on Aging, 26-10-2007. [Consulta: 21 febrer 2008].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Mölsä PK, Marttila RJ, Rinne UK «Survival and cause of death in Alzheimer's disease and multi-infarct dementia». Acta Neurol Scand, vol. 74, 2, August 1986, pàg. 103–7. DOI: 10.1111/j.1600-0404.1986.tb04634.x. PMID: 3776457 [Consulta: 4 agost 2008].
  9. 9,0 9,1 9,2 Mölsä PK, Marttila RJ, Rinne UK «Long-term survival and predictors of mortality in Alzheimer's disease and multi-infarct dementia». ActaNeurol Scand, vol. 91, 3, March 1995, pàg. 159–64. PMID: 7793228.
  10. 10,0 10,1 10,2 Tiraboschi P, Hansen LA, Thal LJ, Corey-Bloom J «The importance of neuritic plaques and tangles to the development and evolution of AD». Neurology, vol. 62, 11, June 2004, pàg. 1984–9. PMID: 15184601.
  11. «Alzheimer's Disease Clinical Trials». US National Institutes of Health. [Consulta: 18 agost 2008].
  12. «Can Alzheimer's disease be prevented» (pdf). National Institute on Aging, 29-08-2006. [Consulta: 29 febrer 2008].
  13. «The MetLife study of Alzheimer’s disease: The caregiving experience» (PDF). MetLife Mature Market Institute, August 2006. [Consulta: 12 febrer 2008].
  14. Thompson CA, Spilsbury K, Hall J, Birks Y, Barnes C, Adamson J «Systematic review of information and support interventions for caregivers of people with dementia». BMC Geriatr, vol. 7, 2007, pàg. 18. DOI: 10.1186/1471-2318-7-18. PMC: 1951962. PMID: 17662119.
  15. Schneider J, Murray J, Banerjee S, Mann A «EUROCARE: a cross-national study of co-resident spouse carers for people with Alzheimer's disease: I—Factors associated with carer burden». International Journal of Geriatric Psychiatry, vol. 14, 8, August 1999, pàg. 651–661. DOI: 10.1002/(SICI)1099-1166(199908)14:8<651::AID-GPS992>3.0.CO;2-B. PMID: 10489656 [Consulta: 4 juliol 2008].
  16. Murray J, Schneider J, Banerjee S, Mann A «EUROCARE: a cross-national study of co-resident spouse carers for people with Alzheimer's disease: II--A qualitative analysis of the experience of caregiving». International Journal of Geriatric Psychiatry, vol. 14, 8, August 1999, pàg. 662–667. DOI: 10.1002/(SICI)1099-1166(199908)14:8<662::AID-GPS993>3.0.CO;2-4. PMID: 10489657.
  17. Bonin-Guillaume S, Zekry D, Giacobini E, Gold G, Michel JP «Impact économique de la démence (English: The economical impact of dementia)» (en french). Presse Med, vol. 34, 1, January 2005, pàg. 35–41. ISSN: 0755-4982. PMID: 15685097.
  18. Meek PD, McKeithan K, Schumock GT «Economic considerations in Alzheimer's disease». Pharmacotherapy, vol. 18, 2 Pt 2, 1998, pàg. 68–73; discussion 79–82. PMID: 9543467.
  19. 19,0 19,1 19,2 Bäckman L, Jones S, Berger AK, Laukka EJ, Small BJ «Multiple cognitive deficits during the transition to Alzheimer's disease». J Intern Med, vol. 256, 3, Sep 2004, pàg. 195–204. DOI: 10.1111/j.1365-2796.2004.01386.x. PMID: 15324363.
  20. Nygård L «Instrumental activities of daily living: a stepping-stone towards Alzheimer's disease diagnosis in subjects with mild cognitive impairment?». Acta Neurol Scand, vol. Suppl, 179, 2003, pàg. 42–6. DOI: 10.1034/j.1600-0404.107.s179.8.x. PMID: 12603250.
  21. 21,0 21,1 Arnáiz E, Almkvist O «Neuropsychological features of mild cognitive impairment and preclinical Alzheimer's disease». Acta Neurol. Scand., Suppl., vol. 179, 2003, pàg. 34–41. DOI: 10.1034/j.1600-0404.107.s179.7.x. PMID: 12603249 [Consulta: 12 juny 2008].
  22. Landes AM, Sperry SD, Strauss ME, Geldmacher DS «Apathy in Alzheimer's disease». J Am Geriatr Soc, vol. 49, 12, Dec 2001, pàg. 1700–7. DOI: 10.1046/j.1532-5415.2001.49282.x. PMID: 11844006.
  23. Petersen RC «The current status of mild cognitive impairment—what do we tell our patients?». Nat Clin Pract Neurol, vol. 3, 2, February 2007, pàg. 60–1. DOI: 10.1038/ncpneuro0402. PMID: 17279076.
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 24,18 24,19 24,20 24,21 Förstl H, Kurz A «Clinical features of Alzheimer's disease». European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, vol. 249, 6, 1999, pàg. 288–290. DOI: 10.1007/s004060050101. PMID: 10653284.
  25. Carlesimo GA, Oscar-Berman M «Memory deficits in Alzheimer's patients: a comprehensive review». Neuropsychol Rev, vol. 3, 2, June 1992, pàg. 119–69. DOI: 10.1007/BF01108841. PMID: 1300219.
  26. Jelicic M, Bonebakker AE, Bonke B «Implicit memory performance of patients with Alzheimer's disease: a brief review». International Psychogeriatrics, vol. 7, 3, 1995, pàg. 385–392. DOI: 10.1017/S1041610295002134. PMID: 8821346.
  27. 27,0 27,1 Taler V, Phillips NA «Language performance in Alzheimer's disease and mild cognitive impairment: a comparative review». J Clin Exp Neuropsychol, vol. 30, 5, Jul 2008, pàg. 501–56. DOI: 10.1080/13803390701550128. PMID: 1856925.
  28. 28,0 28,1 28,2 Frank EM «Effect of Alzheimer's disease on communication function». J S C Med Assoc, vol. 90, 9, September 1994, pàg. 417–23. PMID: 7967534.
  29. Gold DP, Reis MF, Markiewicz D, Andres D «When home caregiving ends: a longitudinal study of outcomes for caregivers of relatives with dementia». J Am Geriatr Soc, vol. 43, 1, January 1995, pàg. 10–6. PMID: 7806732.
  30. Francis PT, Palmer AM, Snape M, Wilcock GK «The cholinergic hypothesis of Alzheimer's disease: a review of progress». J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr., vol. 66, 2, February 1999, pàg. 137–47. PMC: 1736202. PMID: 10071091.
  31. Shen ZX «Brain cholinesterases: II. The molecular and cellular basis of Alzheimer's disease». Med Hypotheses, vol. 63, 2, 2004, pàg. 308–21. DOI: 10.1016/j.mehy.2004.02.031. PMID: 15236795.
  32. 32,0 32,1 Wenk GL «Neuropathologic changes in Alzheimer's disease». J Clin Psychiatry, vol. 64 Suppl 9, 2003, pàg. 7–10. PMID: 12934968.
  33. Hardy J, Allsop D «Amyloid deposition as the central event in the aetiology of Alzheimer's disease». Trends Pharmacol. Sci., vol. 12, 10, October 1991, pàg. 383–88. DOI: 10.1016/0165-6147(91)90609-V. PMID: 1763432.
  34. 34,0 34,1 Mudher A, Lovestone S «Alzheimer's disease-do tauists and baptists finally shake hands?». Trends Neurosci., vol. 25, 1, January 2002, pàg. 22–26. DOI: 10.1016/S0166-2236(00)02031-2. PMID: 11801334.
  35. Nistor M, Don M, Parekh M, et al. «Alpha- and beta-secretase activity as a function of age and beta-amyloid in Down syndrome and normal brain». Neurobiol Aging, vol. 28, 10, October 2007, pàg. 1493–1506. DOI: 10.1016/j.neurobiolaging.2006.06.023. PMID: 16904243.
  36. Lott IT, Head E «Alzheimer disease and Down syndrome: factors in pathogenesis». Neurobiol Aging, vol. 26, 3, March 2005, pàg. 383–89. DOI: 10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.005. PMID: 15639317.
  37. Polvikoski T, Sulkava R, Haltia M, et al. «Apolipoprotein E, dementia, and cortical deposition of beta-amyloid protein». N Engl J Med, vol. 333, 19, November 1995, pàg. 1242–47. DOI: 10.1056/NEJM199511093331902. PMID: 7566000.
  38. Transgenic mice:
    • Games D, Adams D, Alessandrini R, et al. «Alzheimer-type neuropathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein». Nature, vol. 373, 6514, February 1995, pàg. 523–27. DOI: 10.1038/373523a0. PMID: 7845465.
    • Masliah E, Sisk A, Mallory M, Mucke L, Schenk D, Games D «Comparison of neurodegenerative pathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein and Alzheimer's disease». J Neurosci, vol. 16, 18, September 1996, pàg. 5795–811. PMID: 8795633.
    • Hsiao K, Chapman P, Nilsen S, et al. «Correlative memory deficits, Abeta elevation, and amyloid plaques in transgenic mice». Science (journal), vol. 274, 5284, October 1996, pàg. 99–102. DOI: 10.1126/science.274.5284.99. PMID: 8810256.
    • Lalonde R, Dumont M, Staufenbiel M, Sturchler-Pierrat C, Strazielle C. «Spatial learning, exploration, anxiety, and motor coordination in female APP23 transgenic mice with the Swedish mutation.». Brain Research (journal), vol. 956, 1, 2002, pàg. 36–44,year=2002. DOI: 10.1016/S0006-8993(02)03476-5. PMID: 12426044.
  39. Holmes C, Boche D, Wilkinson D, et al. «Long-term effects of Abeta42 immunisation in Alzheimer's disease: follow-up of a randomised, placebo-controlled phase I trial». Lancet, vol. 372, 9634, July 2008, pàg. 216–23. DOI: 10.1016/S0140-6736(08)61075-2. PMID: 18640458.
    • Lacor PN,et al. «Aß Oligomer-Induced Aberrations in Synapse Composition, Shape, and Density Provide a Molecular Basis for Loss of Connectivity in Alzheimer's Disease». Journal of Neuroscience, vol. 27, 4, January 2007, pàg. 796–807. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.3501-06.2007. PMID: 17251419.
    • Lauren J, Gimbel D, et al. «Cellular prion protein mediates impairment of synaptic plasticity by amyloid-beta oligomers». Nature, vol. 457, 7233, February 2009, pàg. 1128–32. DOI: 10.1038/nature07761. PMID: 19242475.
  40. 42,0 42,1 Nikolaev, Anatoly; Todd McLaughlin, Dennis O'Leary, Marc Tessier-Lavigne «N-APP binds DR6 to cause axon pruning and neuron death via distinct caspases». Nature, vol. 457, 7232, 19-02-2009, pàg. 981–989. DOI: 10.1038/nature07767. ISSN: 0028-0836. PMC: 2677572. PMID: 19225519 [Consulta: May 2009].
  41. Schmitz C, Rutten BP, Pielen A, et al. «Hippocampal neuron loss exceeds amyloid plaque load in a transgenic mouse model of Alzheimer's disease». Am J Pathol, vol. 164, 4, April 2004, pàg. 1495–1502. PMC: 1615337. PMID: 15039236.
  42. Goedert M, Spillantini MG, Crowther RA «Tau proteins and neurofibrillary degeneration». Brain Pathol, vol. 1, 4, July 1991, pàg. 279–86. DOI: 10.1111/j.1750-3639.1991.tb00671.x. PMID: 1669718.
  43. Iqbal K, Alonso Adel C, Chen S, et al. «Tau pathology in Alzheimer disease and other tauopathies». Biochim Biophys Acta, vol. 1739, 2-3, January 2005, pàg. 198–210. DOI: 10.1016/j.bbadis.2004.09.008. PMID: 15615638.
  44. Chun W, Johnson GV «The role of tau phosphorylation and cleavage in neuronal cell death». Front Biosci, vol. 12, 2007, pàg. 733–56. DOI: 10.2741/2097. PMID: 17127334.
  45. Itzhaki RF, Wozniak MA «Herpes simplex virus type 1 in Alzheimer's disease: the enemy within». J Alzheimers Dis, vol. 13, 4, May 2008, pàg. 393–405. ISSN: 1387-2877. PMID: 18487848.
  46. Moan R «MRI software accurately IDs preclinical Alzheimer’s disease». Diagnostic Imaging, July 20, 2009.
  47. Bouras C, Hof PR, Giannakopoulos P, Michel JP, Morrison JH «Regional distribution of neurofibrillary tangles and senile plaques in the cerebral cortex of elderly patients: a quantitative evaluation of a one-year autopsy population from a geriatric hospital». Cereb. Cortex, vol. 4, 2, 1994, pàg. 138–50. DOI: 10.1093/cercor/4.2.138. PMID: 8038565.
  48. Kotzbauer PT, Trojanowsk JQ, Lee VM «Lewy body pathology in Alzheimer's disease». J Mol Neurosci, vol. 17, 2, Oct 2001, pàg. 225–32. DOI: 10.1385/JMN:17:2:225. PMID: 11816795.
  49. Hashimoto M, Rockenstein E, Crews L, Masliah E «Role of protein aggregation in mitochondrial dysfunction and neurodegeneration in Alzheimer's and Parkinson's diseases». Neuromolecular Med., vol. 4, 1–2, 2003, pàg. 21–36. DOI: 10.1385/NMM:4:1-2:21. PMID: 14528050.
  50. Priller C, Bauer T, Mitteregger G, Krebs B, Kretzschmar HA, Herms J «Synapse formation and function is modulated by the amyloid precursor protein». J. Neurosci., vol. 26, 27, July 2006, pàg. 7212–21. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.1450-06.2006. PMID: 16822978.
  51. Turner PR, O'Connor K, Tate WP, Abraham WC «Roles of amyloid precursor protein and its fragments in regulating neural activity, plasticity and memory». Prog. Neurobiol., vol. 70, 1, May 2003, pàg. 1–32. DOI: 10.1016/S0301-0082(03)00089-3. PMID: 12927332.
  52. Hooper NM «Roles of proteolysis and lipid rafts in the processing of the amyloid precursor protein and prion protein». Biochem. Soc. Trans., vol. 33, Pt 2, April 2005, pàg. 335–8. DOI: 10.1042/BST0330335. PMID: 15787600.
  53. Ohnishi S, Takano K «Amyloid fibrils from the viewpoint of protein folding». Cell. Mol. Life Sci., vol. 61, 5, March 2004, pàg. 511–24. DOI: 10.1007/s00018-003-3264-8. PMID: 15004691.
  54. Hernández F, Avila J «Tauopathies». Cell. Mol. Life Sci., vol. 64, 17, September 2007, pàg. 2219–33. DOI: 10.1007/s00018-007-7220-x. PMID: 17604998.
  55. Van Broeck B, Van Broeckhoven C, Kumar-Singh S «Current insights into molecular mechanisms of Alzheimer disease and their implications for therapeutic approaches». Neurodegener Dis, vol. 4, 5, 2007, pàg. 349–65. DOI: 10.1159/000105156. PMID: 17622778.
  56. Yankner BA, Duffy LK, Kirschner DA «Neurotrophic and neurotoxic effects of amyloid beta protein: reversal by tachykinin neuropeptides». Science (journal), vol. 250, 4978, October 1990, pàg. 279–82. DOI: 10.1126/science.2218531. PMID: 2218531.
  57. Chen X, Yan SD «Mitochondrial Abeta: a potential cause of metabolic dysfunction in Alzheimer's disease». IUBMB Life, vol. 58, 12, December 2006, pàg. 686–94. DOI: 10.1080/15216540601047767. PMID: 17424907.
  58. Greig NH, Mattson MP, Perry T, et al. «New therapeutic strategies and drug candidates for neurodegenerative diseases: p53 and TNF-alpha inhibitors, and GLP-1 receptor agonists». Ann. N. Y. Acad. Sci., vol. 1035, December 2004, pàg. 290–315. DOI: 10.1196/annals.1332.018. PMID: 15681814.
  59. Tapia-Arancibia L, Aliaga E, Silhol M, Arancibia S «New insights into brain BDNF function in normal aging and Alzheimer disease». Brain Research Reviews, vol. 59, 1, Nov 2008, pàg. 201–20. DOI: 10.1016/j.brainresrev.2008.07.007. PMID: 18708092.
  60. Schindowski K, Belarbi K, Buée L «Neurotrophic factors in Alzheimer's disease: role of axonal transport». Genes, Brain and Behavior, vol. 7, Suppl 1, Feb 2008, pàg. 43–56. DOI: 10.1111/j.1601-183X.2007.00378.x. PMID: 18184369.
  61. 63,0 63,1 63,2 Blennow K, de Leon MJ, Zetterberg H «Alzheimer's disease». Lancet, vol. 368, 9533, July 2006, pàg. 387–403. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)69113-7. PMID: 16876668.
  62. 64,0 64,1 64,2 Waring SC, Rosenberg RN «Genome-wide association studies in Alzheimer disease». Arch Neurol, vol. 65, 3, March 2008, pàg. 329–34. DOI: 10.1001/archneur.65.3.329. PMID: 18332245.
  63. 65,0 65,1 Selkoe DJ «Translating cell biology into therapeutic advances in Alzheimer's disease». Nature, vol. 399, 6738 Suppl, June 1999, pàg. A23–31. DOI: 10.1038/19866. PMID: 10392577. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «pmid8938131» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  64. Shioi J, Georgakopoulos A, Mehta P, et al. «FAD mutants unable to increase neurotoxic Aβ 42 suggest that mutation effects on neurodegeneration may be independent of effects on Abeta.». J Neurochem., vol. 101, 3, May 2007, pàg. 674–81. DOI: 10.1111/j.1471-4159.2006.04391.x. PMID: 17254019.
  65. Strittmatter WJ, Saunders AM, Schmechel D, et al. «Apolipoprotein E: high-avidity binding to beta-amyloid and increased frequency of type 4 allele in late-onset familial Alzheimer disease». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 90, 5, March 1993, pàg. 1977–81. DOI: 10.1073/pnas.90.5.1977. PMC: 46003. PMID: 8446617.
  66. 68,0 68,1 Mahley RW, Weisgraber KH, Huang Y «Apolipoprotein E4: a causative factor and therapeutic target in neuropathology, including Alzheimer's disease». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 103, 15, April 2006, pàg. 5644–51. DOI: 10.1073/pnas.0600549103. PMC: 1414631. PMID: 16567625.
  67. Mendez MF «The accurate diagnosis of early-onset dementia». International Journal of Psychiatry Medicine, vol. 36, 4, 2006, pàg. 401–412. DOI: 10.2190/Q6J4-R143-P630-KW41. PMID: 17407994.
  68. Klafki HW, Staufenbiel M, Kornhuber J, Wiltfang J «Therapeutic approaches to Alzheimer's disease». Brain, vol. 129, Pt 11, November 2006, pàg. 2840–55. DOI: 10.1093/brain/awl280. PMID: 17018549.
  69. «Dementia: Quick reference guide» (PDF). London: (UK) National Institute for Health and Clinical Excellence, November 2006. [Consulta: 22 febrer 2008].
  70. 72,0 72,1 McKhann G, Drachman D, Folstein M, Katzman R, Price D, Stadlan EM «Clinical diagnosis of Alzheimer's disease: report of the NINCDS-ADRDA Work Group under the auspices of Department of Health and Human Services Task Force on Alzheimer's Disease». Neurology, vol. 34, 7, July 1984, pàg. 939–44. PMID: 6610841.
  71. 73,0 73,1 Dubois B, Feldman HH, Jacova C, et al. «Research criteria for the diagnosis of Alzheimer's disease: revising the NINCDS-ADRDA criteria». Lancet Neurol, vol. 6, 8, August 2007, pàg. 734–46. DOI: 10.1016/S1474-4422(07)70178-3. PMID: 17616482.
  72. Blacker D, Albert MS, Bassett SS, Go RC, Harrell LE, Folstein MF «Reliability and validity of NINCDS-ADRDA criteria for Alzheimer's disease. The National Institute of Mental Health Genetics Initiative». Arch. Neurol., vol. 51, 12, December 1994, pàg. 1198–204. PMID: 7986174.
  73. American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-IV-TR. 4th Edition Text Revision. Washington DC: American Psychiatric Association, 2000. ISBN 0890420254. 
  74. Ito N «[Clinical aspects of dementia]» (en japanese). Hokkaido Igaku Zasshi, vol. 71, 3, May 1996, pàg. 315–20. PMID: 8752526.
  75. Tombaugh TN, McIntyre NJ «The mini-mental state examination: a comprehensive review». J Am Geriatr Soc, vol. 40, 9, September 1992, pàg. 922–35. PMID: 1512391.
  76. Pasquier F «Early diagnosis of dementia: neuropsychology». J. Neurol., vol. 246, 1, January 1999, pàg. 6–15. DOI: 10.1007/s004150050299. PMID: 9987708.
  77. Harvey PD, Moriarty PJ, Kleinman L, et al. «The validation of a caregiver assessment of dementia: the Dementia Severity Scale». Alzheimer Dis Assoc Disord, vol. 19, 4, 2005, pàg. 186–94. DOI: 10.1097/01.wad.0000189034.43203.60. PMID: 16327345.
  78. Antoine C, Antoine P, Guermonprez P, Frigard B «[Awareness of deficits and anosognosia in Alzheimer's disease.]» (en french). Encephale, vol. 30, 6, 2004, pàg. 570–7. DOI: 10.1016/S0013-7006(04)95472-3. PMID: 15738860.
  79. Cruz VT, Pais J, Teixeira A, Nunes B «[The initial symptoms of Alzheimer disease: caregiver perception]» (en portuguese). Acta Med Port, vol. 17, 6, 2004, pàg. 435–44. PMID: 16197855.
  80. Clarfield AM «The decreasing prevalence of reversible dementias: an updated meta-analysis». Arch. Intern. Med., vol. 163, 18, October 2003, pàg. 2219–29. DOI: 10.1001/archinte.163.18.2219. PMID: 14557220.
  81. Sun, X; Steffens, DC; Au, R; Folstein, M; Summergrad, P; Yee, J; Rosenberg, I; Mwamburi, DM; Qiu, WQ «Amyloid-Associated Depression: A Prodromal Depression of Alzheimer Disease?». Arch Gen Psychiatry, vol. 65, 5, 2008, pàg. 542–550. DOI: 10.1001/archpsyc.65.5.542. PMID: 18458206.
  82. Geldmacher DS, Whitehouse PJ «Differential diagnosis of Alzheimer's disease». Neurology, vol. 48, 5 Suppl 6, May 1997, pàg. S2–9. PMID: 9153154.
  83. Potter GG, Steffens DC «Contribution of depression to cognitive impairment and dementia in older adults». Neurologist, vol. 13, 3, May 2007, pàg. 105–17. DOI: 10.1097/01.nrl.0000252947.15389.a9. PMID: 17495754.
  84. Bonte FJ, Harris TS, Hynan LS, Bigio EH, White CL «Tc-99m HMPAO SPECT in the differential diagnosis of the dementias with histopathologic confirmation». Clin Nucl Med, vol. 31, 7, July 2006, pàg. 376–8. DOI: 10.1097/01.rlu.0000222736.81365.63. PMID: 16785801.
  85. Dougall NJ, Bruggink S, Ebmeier KP «Systematic review of the diagnostic accuracy of 99mTc-HMPAO-SPECT in dementia». Am J Geriatr Psychiatry, vol. 12, 6, 2004, pàg. 554–70. DOI: 10.1176/appi.ajgp.12.6.554. PMID: 15545324.
  86. Marksteiner J, Hinterhuber H, Humpel C «Cerebrospinal fluid biomarkers for diagnosis of Alzheimer's disease: beta-amyloid(1-42), tau, phospho-tau-181 and total protein». Drugs Today, vol. 43, 6, June 2007, pàg. 423–31. DOI: 10.1358/dot.2007.43.6.1067341. PMID: 17612711.
  87. PiB PET:
    • Kemppainen NM, Aalto S, Karrasch M, et al. «Cognitive reserve hypothesis: Pittsburgh Compound B and fluorodeoxyglucose positron emission tomography in relation to education in mild Alzheimer's disease». Ann. Neurol., vol. 63, 1, January 2008, pàg. 112–8. DOI: 10.1002/ana.21212. PMID: 18023012.
    • Ikonomovic MD, Klunk WE, Abrahamson EE, et al. «Post-mortem correlates of in vivo PiB-PET amyloid imaging in a typical case of Alzheimer's disease». Brain, vol. 131, Pt 6, June 2008, pàg. 1630–45. DOI: 10.1093/brain/awn016. PMC: 2408940. PMID: 18339640.
    • Jack CR, Lowe VJ, Senjem ML, et al. «11C PiB and structural MRI provide complementary information in imaging of Alzheimer's disease and amnestic mild cognitive impairment». Brain, vol. 131, Pt 3, March 2008, pàg. 665–80. DOI: 10.1093/brain/awm336. PMID: 18263627.
  88. Abella HA «Report from SNM: PET imaging of brain chemistry bolsters characterization of dementias». Diagnostic Imaging, June 16, 2009.
  89. Brice J «Volumetric MRI produces early warning on Alzheimer's disease». Diagnostic Imaging, April 1, 2009.
  90. Prevention recommendations not supported:
    • Kawas CH «Medications and diet: protective factors for AD?». Alzheimer Dis Assoc Disord, vol. 20, 3 Suppl 2, 2006, pàg. S89–96. PMID: 16917203.
    • Luchsinger JA, Mayeux R «Dietary factors and Alzheimer's disease». Lancet Neurol, vol. 3, 10, 2004, pàg. 579–87. DOI: 10.1016/S1474-4422(04)00878-6. PMID: 15380154.
    • Luchsinger JA, Noble JM, Scarmeas N «Diet and Alzheimer's disease». Curr Neurol Neurosci Rep, vol. 7, 5, 2007, pàg. 366–72. DOI: 10.1007/s11910-007-0057-8. PMID: 17764625.
  91. Szekely CA, Breitner JC, Zandi PP «Prevention of Alzheimer's disease». Int Rev Psychiatry, vol. 19, 6, 2007, pàg. 693–706. DOI: 10.1080/09540260701797944. PMID: 18092245.
  92. Patterson C, Feightner JW, Garcia A, Hsiung GY, MacKnight C, Sadovnick AD «Diagnosis and treatment of dementia: 1. Risk assessment and primary prevention of Alzheimer disease». CMAJ, vol. 178, 5, February 2008, pàg. 548–56. DOI: 10.1503/cmaj.070796. PMC: 2244657. PMID: 18299540.
  93. Rosendorff C, Beeri MS, Silverman JM «Cardiovascular risk factors for Alzheimer's disease». Am J Geriatr Cardiol, vol. 16, 3, 2007, pàg. 143–9. DOI: 10.1111/j.1076-7460.2007.06696.x. PMID: 17483665.
  94. Reiss AB, Wirkowski E «Role of HMG-CoA reductase inhibitors in neurological disorders : progress to date». Drugs, vol. 67, 15, 2007, pàg. 2111–20. DOI: 10.2165/00003495-200767150-00001. PMID: 17927279.
  95. Kuller LH «Statins and dementia». Curr Atheroscler Rep, vol. 9, 2, August 2007, pàg. 154–61. DOI: 10.1007/s11883-007-0012-9. PMID: 17877925.
  96. 98,0 98,1 Solfrizzi V, Capurso C, D'Introno A, et al. «Lifestyle-related factors in predementia and dementia syndromes». Expert Rev Neurother, vol. 8, 1, January 2008, pàg. 133–58. DOI: 10.1586/14737175.8.1.133. PMID: 18088206.
  97. Panza F, Capurso C, D'Introno A, Colacicco AM, Frisardi V, Lorusso M, Santamato A, Seripa D, Pilotto A, Scafato E, Vendemiale G, Capurso A, Solfrizzi V. «Alcohol drinking, cognitive functions in older age, predementia, and dementia syndromes». J Alzheimers Dis, vol. 17, 1, May 2009, pàg. 7–31. DOI: 10.3233/JAD-2009-1009. PMID: 19494429.
  98. 100,0 100,1 100,2 Boothby LA, Doering PL «Vitamin C and vitamin E for Alzheimer's disease». Ann Pharmacother, vol. 39, 12, December 2005, pàg. 2073–80. DOI: 10.1345/aph.1E495. PMID: 16227450.
  99. Isaac MG, Quinn R, Tabet N «Vitamin E for Alzheimer's disease and mild cognitive impairment». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2008, pàg. CD002854. DOI: 10.1002/14651858.CD002854.pub2. PMID: 18646084.
  100. Malouf R, Grimley Evans J «Folic acid with or without vitamin B12 for the prevention and treatment of healthy elderly and demented people». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2008, pàg. CD004514. DOI: 10.1002/14651858.CD004514.pub2. PMID: 18843658.
  101. 103,0 103,1 103,2 Szekely CA, Town T, Zandi PP «NSAIDs for the chemoprevention of Alzheimer's disease». Subcell Biochem, vol. 42, 2007, pàg. 229–48. DOI: 10.1007/1-4020-5688-5_11. PMID: 17612054.
  102. Ringman JM, Frautschy SA, Cole GM, Masterman DL, Cummings JL «A potential role of the curry spice curcumin in Alzheimer's disease». Curr Alzheimer Res, vol. 2, 2, April 2005, pàg. 131–6. DOI: 10.2174/1567205053585882. ISSN: 1567-2050. PMC: 1702408. PMID: 15974909.
  103. Aggarwal BB, Harikumar KB «Potential therapeutic effects of curcumin, the anti-inflammatory agent, against neurodegenerative, cardiovascular, pulmonary, metabolic, autoimmune and neoplastic diseases». Int J Biochem Cell Biol, vol. 41, 1, January 2009, pàg. 40–59. DOI: 10.1016/j.biocel.2008.06.010. PMID: 18662800.
  104. Farquhar C, Marjoribanks J, Lethaby A, Suckling JA, Lamberts Q «Long term hormone therapy for perimenopausal and postmenopausal women». Cochrane Database Syst Rev, 2, 15-04-2009, pàg. CD004143. DOI: 10.1002/14651858.CD004143.pub3. PMID: 19370593.
  105. Barrett-Connor, E; Laughlin, GA «Endogenous and exogenous estrogen, cognitive function, and dementia in postmenopausal women: evidence from epidemiologic studies and clinical trials». Semin Reprod Med, vol. 27, 3, May 2009, pàg. 275–82. DOI: 10.1055/s-0029-1216280. PMC: 2701737. PMID: 19401958.
  106. Eskelinen MH, Ngandu T, Tuomilehto J, Soininen H, Kivipelto M «Midlife coffee and tea drinking and the risk of late-life dementia: a population-based CAIDE study». J Alzheimers Dis, vol. 16, 1, January 2009, pàg. 85–91. DOI: 10.3233/JAD-2009-0920. PMID: 19158424.
  107. 109,0 109,1 PMID 16917199 (PMID: 16917199)
    La citació es completarà automàticament d'aquí a uns minuts. Passeu al davant o expandiu-la manualment
  108. 110,0 110,1 Paradise M, Cooper C, Livingston G «Systematic review of the effect of education on survival in Alzheimer's disease». Int Psychogeriatr, vol. 21, 1, February 2009, pàg. 25–32. DOI: 10.1017/S1041610208008053. PMID: 19026089.
  109. Shcherbatykh I, Carpenter DO «The role of metals in the etiology of Alzheimer's disease». J Alzheimers Dis, vol. 11, 2, May 2007, pàg. 191–205. PMID: 17522444.
  110. Rondeau V, Commenges D, Jacqmin-Gadda H, Dartigues JF «Relation between aluminum concentrations in drinking water and Alzheimer's disease: an 8-year follow-up study». Am J Epidemiol, vol. 152, 1, July 2000, pàg. 59–66. DOI: 10.1093/aje/152.1.59. PMC: 2215380. PMID: 10901330.
  111. Kukull WA, Larson EB, Bowen JD, et al. «Solvent exposure as a risk factor for Alzheimer's disease: a case-control study». Am J Epidemiol, vol. 141, 11, June 1995, pàg. 1059–71; discussion 1072–9. PMID: 7771442.
  112. Santibáñez M, Bolumar F, García AM «Occupational risk factors in Alzheimer's disease: a review assessing the quality of published epidemiological studies». Occupational and Environmental Medicine, vol. 64, 11, 2007, pàg. 723–732. DOI: 10.1136/oem.2006.028209. PMID: 17525096.
  113. Seidler A, Geller P, Nienhaus A, et al. «Occupational exposure to low frequency magnetic fields and dementia: a case-control study». Occup Environ Med, vol. 64, 2, February 2007, pàg. 108–14. DOI: 10.1136/oem.2005.024190. PMID: 17043077.
  114. Rondeau V «A review of epidemiologic studies on aluminum and silica in relation to Alzheimer's disease and associated disorders». Rev Environ Health, vol. 17, 2, 2002, pàg. 107–21. PMID: 12222737.
  115. Martyn CN, Coggon DN, Inskip H, Lacey RF, Young WF «Aluminum concentrations in drinking water and risk of Alzheimer's disease». Epidemiology, vol. 8, 3, May 1997, pàg. 281–6. DOI: 10.1097/00001648-199705000-00009. PMID: 9115023.
  116. Graves AB, Rosner D, Echeverria D, Mortimer JA, Larson EB «Occupational exposures to solvents and aluminium and estimated risk of Alzheimer's disease». Occup Environ Med, vol. 55, 9, September 1998, pàg. 627–33. DOI: 10.1136/oem.55.9.627. PMC: 1757634. PMID: 9861186.
  117. «Magnetic field exposure and neurodegenerative diseases--recent epidemiological studies». Sozial- und Praventivmedizin, vol. 51, 4, 2006, pàg. 210–20. DOI: 10.1007/s00038-006-5096-4. PMID: 17193783.
  118. «Biological effects from electromagnetic field exposure and public exposure standards». Biomedicine & pharmacotherapy, vol. 62, 2, Feb 2008, pàg. 104–9. DOI: 10.1016/j.biopha.2007.12.004. PMID: 18242044.
  119. «EMF and health». Annual review of public health, vol. 26, 2005, pàg. 165–89. DOI: 10.1146/annurev.publhealth.26.021304.144445. PMID: 15760285.
  120. «Occupational exposure to extremely low frequency electric and magnetic fields and Alzheimer disease: a meta-analysis». International journal of epidemiology, vol. 37, 2, Apr 2008, pàg. 329–40. DOI: 10.1093/ije/dym295. PMID: 18245151.
  121. «Long-term exposure to magnetic fields and the risks of Alzheimer's disease and breast cancer: Further biological research». Pathophysiology, vol. ISP 16, 2-3, Aug 2009, pàg. 149–56. DOI: 10.1016/j.pathophys.2009.01.005. PMID: 19278839.
  122. «Future needs of occupational epidemiology of extremely low frequency electric and magnetic fields: review and recommendations». Occupational and environmental medicine, vol. 66, 2, Feb 2009, pàg. 72–80. DOI: 10.1136/oem.2007.037994. PMID: 18805878.
  123. Röösli, M «Commentary: Epidemiological research on extremely low frequency magnetic fields and Alzheimer's disease--biased or informative?». International journal of epidemiology, vol. 37, 2, Apr 2008, pàg. 341–3. DOI: 10.1093/ije/dyn024. PMID: 18276625.
  124. Geula C, Mesulam MM «Cholinesterases and the pathology of Alzheimer disease». Alzheimer Dis Assoc Disord, vol. 9 Suppl 2, 1995, pàg. 23–28. PMID: 8534419.
  125. Stahl SM «The new cholinesterase inhibitors for Alzheimer's disease, Part 2: illustrating their mechanisms of action». J Clin Psychiatry, vol. 61, 11, 2000, pàg. 813–814. PMID: 11105732.
  126. «Donepezil». US National Library of Medicine (Medline Plus), 08-01-2007. [Consulta: 20 març 2008].
  127. «Galantamine». US National Library of Medicine (Medline Plus), 08-01-2007. [Consulta: 20 març 2008].
  128. «Rivastigmine». US National Library of Medicine (Medline Plus), 08-01-2007. [Consulta: 20 març 2008].
  129. «Rivastigmine Transdermal». US National Library of Medicine (Medline Plus), 08-01-2007. [Consulta: 20 març 2008].
  130. Birks J «Cholinesterase inhibitors for Alzheimer's disease». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2006, pàg. CD005593. DOI: 10.1002/14651858.CD005593. PMID: 16437532.
  131. Birks J, Harvey RJ «Donepezil for dementia due to Alzheimer's disease». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2006, pàg. CD001190. DOI: 10.1002/14651858.CD001190.pub2. PMID: 16437430.
  132. Raschetti R, Albanese E, Vanacore N, Maggini M «Cholinesterase inhibitors in mild cognitive impairment: a systematic review of randomised trials». PLoS Med, vol. 4, 11, 2007, pàg. e338. DOI: 10.1371/journal.pmed.0040338. PMID: 18044984.
  133. Acetylcholinesterase inhibitors prescribing information:
  134. 136,0 136,1 Lipton SA «Paradigm shift in neuroprotection by NMDA receptor blockade: memantine and beyond». Nat Rev Drug Discov, vol. 5, 2, 2006, pàg. 160–170. DOI: 10.1038/nrd1958. PMID: 16424917.
  135. «Memantine». US National Library of Medicine (Medline), 04-01-2004. [Consulta: 22 març 2008].
  136. Areosa Sastre A, McShane R, Sherriff F «Memantine for dementia». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2004, pàg. CD003154. DOI: 10.1002/14651858.CD003154.pub2. PMID: 15495043.
  137. «Namenda Prescribing Information» (PDF). Forest Pharmaceuticals. [Consulta: 19 febrer 2008].
  138. Raina P, Santaguida P, Ismaila A, et al. «Effectiveness of cholinesterase inhibitors and memantine for treating dementia: evidence review for a clinical practice guideline». Annals of Internal Medicine, vol. 148, 5, 2008, pàg. 379–397. PMID: 18316756.
  139. Antipsychotics use:
    • Ballard C, Waite J «The effectiveness of atypical antipsychotics for the treatment of aggression and psychosis in Alzheimer's disease». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2006, pàg. CD003476. DOI: 10.1002/14651858.CD003476.pub2. PMID: 16437455.
    • Ballard C, Lana MM, Theodoulou M, et al. «A Randomised, Blinded, Placebo-Controlled Trial in Dementia Patients Continuing or Stopping Neuroleptics (The DART-AD Trial)». PLoS Med., vol. 5, 4, 2008, pàg. e76. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050076. PMID: 18384230.
    • Sink KM, Holden KF, Yaffe K «Pharmacological treatment of neuropsychiatric symptoms of dementia: a review of the evidence». JAMA, vol. 293, 5, 2005, pàg. 596–608. DOI: 10.1001/jama.293.5.596. PMID: 15687315.
  140. 142,0 142,1 Ballard C, Hanney ML, Theodoulou M, Douglas S, McShane R, Kossakowski K, Gill R, Juszczak E, Yu L-M, Jacoby R «The dementia antipsychotic withdrawal trial (DART-AD): long-term follow-up of a randomised placebo-controlled trial». Lancet Neurology, vol. 8, 2, 09-01-2009, pàg. 151. DOI: 10.1016/S1474-4422(08)70295-3. PMID: 19138567.
  141. 143,0 143,1 143,2 143,3 143,4 «Practice Guideline for the Treatment of Patients with Alzheimer's disease and Other Dementias» (PDF). American Psychiatric Association, October 2007. DOI: 10.1176/appi.books.9780890423967.152139. [Consulta: 28 desembre 2007].
  142. Bottino CM, Carvalho IA, Alvarez AM, et al. «Cognitive rehabilitation combined with drug treatment in Alzheimer's disease patients: a pilot study». Clin Rehabil, vol. 19, 8, 2005, pàg. 861–869. DOI: 10.1191/0269215505cr911oa. PMID: 16323385.
  143. Doody RS, Stevens JC, Beck C, et al. «Practice parameter: management of dementia (an evidence-based review). Report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology». Neurology, vol. 56, 9, 2001, pàg. 1154–1166. PMID: 11342679.
  144. Hermans DG, Htay UH, McShane R «Non-pharmacological interventions for wandering of people with dementia in the domestic setting». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2007, pàg. CD005994. DOI: 10.1002/14651858.CD005994.pub2. PMID: 17253573.
  145. Robinson L, Hutchings D, Dickinson HO, et al. «Effectiveness and acceptability of non-pharmacological interventions to reduce wandering in dementia: a systematic review». Int J Geriatr Psychiatry, vol. 22, 1, 2007, pàg. 9–22. DOI: 10.1002/gps.1643. PMID: 17096455.
  146. Neal M, Briggs M «Validation therapy for dementia». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2003, pàg. CD001394. DOI: 10.1002/14651858.CD001394. PMID: 12917907.
  147. Chung JC, Lai CK, Chung PM, French HP «Snoezelen for dementia». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2002, pàg. CD003152. DOI: 10.1002/14651858.CD003152. PMID: 12519587.
  148. Woods B, Spector A, Jones C, Orrell M, Davies S «Reminiscence therapy for dementia». Cochrane Database Syst Rev, 2, 2005, pàg. CD001120. DOI: 10.1002/14651858.CD001120.pub2. PMID: 15846613.
  149. Zetteler J «Effectiveness of simulated presence therapy for individuals with dementia: a systematic review and meta-analysis». Aging Ment Health, vol. 12, 6, November 2008, pàg. 779–85. DOI: 10.1080/13607860802380631. PMID: 19023729.
  150. Spector A, Orrell M, Davies S, Woods B «Withdrawn: Reality orientation for dementia». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2000, pàg. CD001119. DOI: 10.1002/14651858.CD001119.pub2. PMID: 17636652.
  151. Spector A, Thorgrimsen L, Woods B, et al. «Efficacy of an evidence-based cognitive stimulation therapy programme for people with dementia: randomised controlled trial». Br J Psychiatry, vol. 183, 2003, pàg. 248–254. DOI: 10.1192/bjp.183.3.248. PMID: 12948999.
  152. Gitlin LN, Corcoran M, Winter L, Boyce A, Hauck WW «A randomized, controlled trial of a home environmental intervention: effect on efficacy and upset in caregivers and on daily function of persons with dementia». Gerontologist, vol. 41, 1, 01-02-2001, pàg. 4–14. PMID: 11220813 [Consulta: 15 juliol 2008].
  153. Gitlin LN, Hauck WW, Dennis MP, Winter L «Maintenance of effects of the home environmental skill-building program for family caregivers and individuals with Alzheimer's disease and related disorders». J. Gerontol. A Biol. Sci. Med. Sci., vol. 60, 3, March 2005, pàg. 368–74. PMID: 15860476.
  154. «Treating behavioral and psychiatric symptoms». Alzheimer's Association, 2006. [Consulta: 25 setembre 2006].
  155. Dunne TE, Neargarder SA, Cipolloni PB, Cronin-Golomb A «Visual contrast enhances food and liquid intake in advanced Alzheimer's disease». Clinical Nutrition, vol. 23, 4, 2004, pàg. 533–538. DOI: 10.1016/j.clnu.2003.09.015. PMID: 15297089.
  156. Dudek, Susan G.. Nutrition essentials for nursing practice. Hagerstown, Maryland: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 360. ISBN 0-7817-6651-6 [Consulta: 19 agost 2008]. 
  157. Dennehy C «Analysis of patients' rights: dementia and PEG insertion». Br J Nurs, vol. 15, 1, 2006, pàg. 18–20. PMID: 16415742.
  158. Chernoff R «Tube feeding patients with dementia». Nutr Clin Pract, vol. 21, 2, April 2006, pàg. 142–6. DOI: 10.1177/0115426506021002142. PMID: 16556924.
  159. Gambassi G, Landi F, Lapane KL, Sgadari A, Mor V, Bernabei R «Predictors of mortality in patients with Alzheimer's disease living in nursing homes». J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr., vol. 67, 1, July 1999, pàg. 59–65. DOI: 10.1136/jnnp.67.1.59. PMC: 1736445. PMID: 10369823.
  160. Medical issues:
    • Head B «Palliative care for persons with dementia». Home Healthc Nurse, vol. 21, 1, January 2003, pàg. 53–60; quiz 61. DOI: 10.1097/00004045-200301000-00012. PMID: 12544465.
    • Friedlander AH, Norman DC, Mahler ME, Norman KM, Yagiela JA «Alzheimer's disease: psychopathology, medical management and dental implications». J Am Dent Assoc, vol. 137, 9, September 2006, pàg. 1240–51. PMID: 16946428.
    • Belmin J «Practical guidelines for the diagnosis and management of weight loss in Alzheimer's disease: a consensus from appropriateness ratings of a large expert panel». J Nutr Health Aging, vol. 11, 1, 2007, pàg. 33–7. PMID: 17315078.
    • McCurry SM, Gibbons LE, Logsdon RG, Vitiello M, Teri L «Training caregivers to change the sleep hygiene practices of patients with dementia: the NITE-AD project». J Am Geriatr Soc, vol. 51, 10, October 2003, pàg. 1455–60. DOI: 10.1046/j.1532-5415.2003.51466.x. PMID: 14511168.
    • Perls TT, Herget M «Higher respiratory infection rates on an Alzheimer's special care unit and successful intervention». J Am Geriatr Soc, vol. 43, 12, December 1995, pàg. 1341–4. PMID: 7490383.
  161. Shega JW, Levin A, Hougham GW, et al. «Palliative Excellence in Alzheimer Care Efforts (PEACE): a program description». J Palliat Med, vol. 6, 2, April 2003, pàg. 315–20. DOI: 10.1089/109662103764978641. PMID: 12854952.
  162. Mitchell SL, Teno JM, Kiely DK, et al. «The clinical course of advanced dementia». N Engl J Med, vol. 361, 16, Oct 2009, pàg. 1529–38. PMID: 19828530.
  163. 165,0 165,1 Bowen JD, Malter AD, Sheppard L, et al. «Predictors of mortality in patients diagnosed with probable Alzheimer's disease». Neurology, vol. 47, 2, August 1996, pàg. 433–9. PMID: 8757016.
  164. 166,0 166,1 Dodge HH, Shen C, Pandav R, DeKosky ST, Ganguli M «Functional transitions and active life expectancy associated with Alzheimer disease». Arch. Neurol., vol. 60, 2, February 2003, pàg. 253–9. DOI: 10.1001/archneur.60.2.253. PMID: 12580712.
  165. Larson EB, Shadlen MF, Wang L, et al. «Survival after initial diagnosis of Alzheimer disease». Ann. Intern. Med., vol. 140, 7, April 2004, pàg. 501–9. PMID: 15068977.
  166. Jagger C, Clarke M, Stone A «Predictors of survival with Alzheimer's disease: a community-based study». Psychol Med, vol. 25, 1, January 1995, pàg. 171–7. DOI: 10.1017/S0033291700028191. PMID: 7792352.
  167. 169,0 169,1 Ganguli M, Dodge HH, Shen C, Pandav RS, DeKosky ST «Alzheimer disease and mortality: a 15-year epidemiological study». Arch. Neurol., vol. 62, 5, May 2005, pàg. 779–84. DOI: 10.1001/archneur.62.5.779. PMID: 15883266.
  168. 170,0 170,1 170,2 Bermejo-Pareja F, Benito-León J, Vega S, Medrano MJ, Román GC «Incidence and subtypes of dementia in three elderly populations of central Spain». J. Neurol. Sci., vol. 264, 1–2, January 2008, pàg. 63–72. DOI: 10.1016/j.jns.2007.07.021. PMID: 17727890.
  169. 171,0 171,1 171,2 Di Carlo A, Baldereschi M, Amaducci L, et al. «Incidence of dementia, Alzheimer's disease, and vascular dementia in Italy. The ILSA Study». J Am Geriatr Soc, vol. 50, 1, January 2002, pàg. 41–8. DOI: 10.1046/j.1532-5415.2002.50006.x. PMID: 12028245.
  170. Andersen K, Launer LJ, Dewey ME, et al. «Gender differences in the incidence of AD and vascular dementia: The EURODEM Studies. EURODEM Incidence Research Group». Neurology, vol. 53, 9, December 1999, pàg. 1992–7. PMID: 10599770.
  171. 2000 U.S. estimates:
  172. 174,0 174,1 174,2 Ferri CP, Prince M, Brayne C, et al. «Global prevalence of dementia: a Delphi consensus study» (PDF). Lancet, vol. 366, 9503, December 2005, pàg. 2112–7. DOI: 10.1016/S0140-6736(05)67889-0. PMID: 16360788 [Consulta: 13 juny 2008].
  173. World Health Organization. Neurological Disorders: Public Health Challenges. Switzerland: World Health Organization, 2006, p. 204–207. ISBN 978-92-4-156336-9. 

Veure també

Plantilla:Spoken Wikipedia

Enllaços Externs

ca:Malaltia d'Alzheimer