Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar as-Sufí, més conegut senzillament com Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre de 903 - 25 de maig de 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa. A Occident se'l va anomenar Azophi i és amb aquest nom amb el que se l'ha reconegut assignant el seu nom a un cràter de la Lluna.
Treball i obres [modifica]
Va viure a la cort de l'emir Adud-ad-Dawla a Isfahan, Pèrsia, i treballà traduint i estenent amb comentaris obres de contingut astronòmic procedents dels grecs, en especial l'Almagest de Claudi Ptolomeu. Féu força en corregir dades d'alguns estels ja descrits per Ptolomeu i sobre tot en revisà la brillantor i la magnitud. Fou el primer en descriure la Gran galàxia d'Andròmeda, que va qualificar de petit núvol[1] Ha estat un dels primers en esmentar i descriure els Núvols de Magallanes que només són visibles des de latituds molt al sud, concretament As-Sufí les va poder observar des del Iemen, ja que des de la ciutat on va viure la major part de la seva vida, Isfahani, no es poden veure mai; els europeus no van tenir notícia d'aquests objectes fins el viatge Magalhães al segle XVI.
És considerat com un dels millors traductors en idioma àrab de les obres astronòmiques procedents del món hel·lenístic i sobretot d'aquelles que procedeixen d'Alexandria; fou el primer que intentà relacionar el nom dels estels i constel·lacions en grec amb la denominació en àrab, tasca molt important ja que molts estels no tenien traductors i de vegades es confonien.
Fou un dels primers també en observar que el pla de l'eclíptica està inclinat respecte a l'equador celeste i realitzà càlculs per esbrinar la durada de l'any tròpic. Observà, va descriure i catalogà les característiques dels estels, identificant-ne llurs posicions, llur magnitud aparent, llur brillantor, color i fou associant-hi els estels a les seves corresponents constel·lacions. Per cada constel·lació proporcionà dos dibuixos, un amb el punt de vista des de fora de l'esfera celeste i un altre amb el punt de vista des de dins de l'esfera (tal i com es pot veure des de la Terra). As-Sufí va escriure sobre la mesura i ús de l'astrolabi, trobant nombrosos nous usos per aquest instrument.
As-Sufí publicà el seu Llibre dels estels fixos el 964, descrivint-hi molt del seu treball d'observació astronòmica en ambdós formats textuals i amb abundants pintures.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abd-ar-Rahman as-Sufí |
- ↑ Kepple, George Robert; Glen W. Sanner. The Night Sky Observer's Guide, Volume 1. Willmann-Bell, Inc., 1998, p. 18. ISBN 0-943396-58-1.
