Ais de Provença
Aix-en-Provence (fr) | |||||
Sobrenom | Florence provençale | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Provença - Alps - Costa Blava | ||||
Departament | Boques del Roine | ||||
Districte | Districte d'Ais de Provença | ||||
Cantó | Cantó d'Ais de Provença Nord-Est | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 147.478 (2021) (792,55 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Marsella i Ais de Provença unitat urbana de Marsella i d'Ais de Provença | ||||
Superfície | 186,08 km² | ||||
Banyat per | Lar (oc) | ||||
Altitud | 173 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Maryse Joissains-Masini (2014–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 13100 o 13090 | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Baalbek Bamako prefectura de Kumamoto Tübingen (1960–) Perusa (1970–) Bath (1970–) Granada (1978–) Coïmbra (1982–) Cartago (1993–) Ascaló (1994–) Coral Gables (1996–) Oujda (1997–) Filadèlfia (1998–) Baton Rouge (1999–) Pécs (2011–) | ||||
Lloc web | aixenprovence.fr | ||||
Ais de Provença (Ais de Provença [ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat d'Occitània. Administrativament és una comuna francesa situada al departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Els seus habitants s'anomenen sextians en occità i Aixois en francès.
Demografia
|
Història
Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle VI).
Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.
Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el segle XIX fou un dels centres del Felibritge.
Administració
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1945-1967 | Henri Mouret | SFIO, després independent |
1967-1978 | Félix Ciccolini | SFIO, després PS |
1978-1983 | Alain Joissains | UDF |
1983-1989 | Jean-Pierre de Peretti | UDF |
1989-2001 | Jean-François Picheral | PS |
2001- | Maryse Joissains-Masini | UMP |
Curiositats
El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle V, amb cúpula renaixentista, el claustre, del segle XII, i el campanar, dels segles XIV-XV; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del segle XVI; a l'interior es conserven el tríptic del Buisson Ardent de N. Froment (segle XV) i una col·lecció de 26 tapissos flamencs (1511). La urbanització moderna de la ciutat començà al segle XVII; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'església de Santa Magdalena, on es conserva la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del segle XV, el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles XVII-XVIII. El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor.
Llocs d'interès
- Museu Granet.
- Pavillon Noir, Centre Coreogràfic Nacional del Ballet Preljocaj.
- Catedral de Saint-Sauveur.
- Barri Mazarin, del segle XVII.
- Circuit "Seguint les empremtes de Cézanne" i els indrets relacionats amb Paul Cézanne.
- Termes Sextius.
- Pavelló de Vendôme i el seu jardí francès.
- Fundació Vasarely.
- Ruïnes de l'Oppidum d'Entremont.
Des del 1948 s'hi celebra el Festival international d'art lyrique d'Aix-en-Provence
Agermanaments
- Granada (Andalusia)
- Bath
- Filadèlfia
- Baton Rouge
- Coral Gables
- Tübingen
- Coimbra
- Perusa
- Ascaló
- Oujda
- Cartago
Referències
Enllaços externs