Arpella pàl·lida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arpella pàl·lida
Exemplars de diferent sexe i maduresa.
Exemplars de diferent sexe i maduresa.
Northern Harrier.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Circus
Espècie: C. cyaneus
Nom binomial
Circus cyaneus
(Linnaeus, 1766)
Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar).
Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar).
Sinònims

Circus hudsonius

Exemplar adult femella.
Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units).

L'arpella pàl·lida o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és un ocell de la família dels accipítrids i molt semblant a l'esparver cendrós.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Dimorfisme sexual molt accentuat.
  • Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
  • El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
  • La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[2] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[3] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[4]

Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.[5]

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.[6] Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Arpella pàl·lida. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 25 de juny del 2008 (en anglès).
  2. Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press.
  3. Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483.
  4. Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.
  5. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  6. del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, ISBN 84-87334-15-6.
  7. Estudi de la població de l'arpella pàl·lida al Principat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]