Atlantoraja cyclophora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Atlantoraja cyclophora

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Rajiformes
Família: Rajidae
Gènere: Atlantoraja
(Menni, 1872)[1]
Espècie: A. cyclophora
Nom binomial
Atlantoraja cyclophora
(Regan, 1903)[2][3]

Atlantoraja cyclophora és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar[7] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima tropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu fins als 150 m de fondària.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic occidental: des de Cabo Frio (el Brasil)[9] fins a l'Argentina.[5][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Menni R. C., 1972. Raja ("Atlantoraja") subgen. nov. y lista critica de los "Rajidae" Argentinos (Chondrichthyes, Rajiformes). Rev. Mus. La Plata Secc. Zool. v. 11 (núm. 103). 165-173.
  2. BioLib (anglès)
  3. Regan, C. T., 1903. On a collection of fishes made by Dr. Goeldi at Rio Janeiro. Proc. Zool. Soc. Lond. 1903, v. 2 (pt 1): 59-68, Pls. 7-8.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  7. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  8. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  9. Mould, B., 1994. A world list of rays. The scientific nomenclature and distribution of the recent Batoidea (Batoidea, Elasmobranchii, Chondrichthyes). Universitat de Nottingham, Gran Bretanya. 82 p.
  10. Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.
  11. Begossi, A., 1992. Food taboos at Buzios Island (Brazil): their significance and relation to folk medicine. J. Ethnobiol. 12(1): 117-139.
  12. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  13. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  14. Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
  15. Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
  16. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
  17. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  18. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  19. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  20. Cousseau, M.B. i Perrotta, R.G., 2000. Peces Marinos del Argentina. Mar del Plata: Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero: 163 pp.
  21. Massa, A.M., Lucifora, L.O. i Hozbor, H.M., 2000. Condrictios de la Región Costera Bonaerense y Uruguaya. A: R. Sánchez & S. Bezzi (eds). El Mar Argentino y sus recursos pesqueros. Vol. 4. Biología y evaluación del estado de explotación. Publicaciones especiales INIDEP.
  22. Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.
  23. Oddone, M.C., 2003. Biologia reprodutiva de Atlantoraja cyclophora (Regan, 1903) no sul do Brasil. Fundação Universidade Federal do Rio Grande, MSc. Thesis. Rio Grande.
  24. Paesch, L. i Meneses, P.D., 1999. La pesquería de elasmobranquios en la Zona Común de Pesca Argentino-Uruguaya. A: G. Arena & M. Rey (eds) Estudios realizados sobre los elasmobranquios dentro del Río de la Plata y la Zona Común de Pesca Argentino-Uruguaya en el marco del “Plan de Investigación Pesquera”. INAPE-PNUD 92/003. pp: 38–73.
  25. Tamini, L.L., Chiaramonte, G.E., Perez, J.E. i Cappozzo, H.L., 2006. Batoids in a coastal trawl fishery of Argentina. Fisheries Science 77: 326–332.
  26. Vooren C.M., 1997. Demersal elasmobranchs. A: U. Seeliger, C. Odebrecht i J.P. Castello (eds). Subtropical Convergence Environments: The Coast and Sea in the Southwestern Atlantic. pp: 141-145. Berlín, Springer Verlag.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. John Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]