Bisbat d'Ocier
| Dioecesis Octeriensis o Othierensis | |||||
| |||||
| Epònim | bisbat de Bisarcio  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Sardenya | |||||
| Parròquies | 30 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 48.825 (2019) (21,34 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.288 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle xii; restablerta el 9 de març de 1803 | ||||
| Patrocini | Antíoc de Sulcis | ||||
| Catedral | Immacolata Concezione | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Sergio Pintor | ||||
| Lloc web | diocesiozieri.it | ||||
El bisbat d'Ocier[1] (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Territori[modifica]
La diòcesi comprèn els següents municipis:
- a la província de Sàsser: Anela, Ardara, Benetutti, Bono, Bottidda, Bultei, Burgos, Esporlatu, Illorai, Ittireddu, Nughedu San Nicolò, Nule, Ocier, Pattada, Tula, Alà dei Sardi, Berchidda, Buddusò, Monti, Oschiri, Padru;
- a la província de Nuoro: Osidda.
La seu episcopal és la citat d'Ocier, on es troba la catedral de la Immacolata Concezione.
El territori està dividit en 30 parròquies, reagrupades en 3 vicariats (Ocier, Goceano, Monte Acuto) i sis zones pastorals.
Història[modifica]
L'actual diòcesi d'Ocier té els orígens a la diòcesi medieval de Bisarchio, que va ser unida a Castro.
Se sap molt poc dels orígens del cristianisme i la diòcesi en Bisarchio o Bisarcio. Es va establir potser al voltant dels segles xi i xii, obtenint una part del territori de la diòcesi de Castro. El primer document que acredita l'existència data (s'estima) de finals del segle xi i va ser un dels escrits per renovar els arxius de la catedral després d'un incendi.
Els primers bisbes coneguts són Nicodemo i Gavino, que van viure abans de 1082. Seguint Costantino Madrone (citat el 1102), va ser succeït pel bisbe Pietro, citat el 1116. La residència episcopal canvià un parell de vegades: primer a Giracle i després a Ardara.
El territori, menys extens que el de Castro, incloïa les actuals Ardara, Nughedu San Nicolò, Ocier i Tula i els llogarets, ara extints, de Butule, Urvei, Biduvè, Pianu, Lesanis, Pira i Mestighe. Va servir com a catedral l'església de Sant'Antioco. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser.
Al voltant del segle XV la crisi que colpejà una mica tota Sardenya porta una decadència també a Bisarcio, de manera que la seu de bisbe va ser traslladada per un període d'Ardara, i finalment, a la veïna Ocier. Després de la mort del bisbe Giovanni, l'8 de desembre de 1503, la diòcesi va ser suprimida amb la butlla Aequum reputamus del Papa Juli II i incorporada a la de l'Alguer, on el bisbe d'Ottana havia traslladat la seva seu.
La diòcesi va ser restablerta pel Papa Pius VII el 9 de març de 1803 amb la butlla Divina disponente, guanyant territori (corresponent al de les antigues diòcesis de Bisarcio i Castro) per la diòcesi de l'Alguer i l'arxidiòcesi de Sàsser. Tot i que tenia el nom de Bisarcio, en memòria de l'antic centre, la seu episcopal era a Ocier.
El 12 de febrer de 1915, «suppressa antiqua Bisarchiensi denominatione»,[2] la diòcesi assumí el seu nom actual.
Cronologia episcopal[modifica]
Bisbes de Bisarcio[modifica]
- Nicodemo † (inicis de 1082)
- Gavino † (inicis de 1082)
- Costantino Madrone † (citat el 1102)
- Pietro † (citat el 1116)
- Mariano Thelle † (inicis de 1139 - finals de 1152)
- Giovanni Thelle † (citat el 1170)
- Anonimo † (citat el 1215)
- Giovanni † (citat el 1237)
- Anonimo † (citat el 1253)
- Gonario o Gennaro † (citat el 1262)
- Gentile † (citat el 1287)
- Bernardo Carbui † (citat el 1303)
- Anonimo † (citat el 1329-1336)
- Comita † (citat el 1341)
- Marocco Capra † (1342 - ?)
- Gianuario o Gennario † (citat el 1348)
- Giovanni, O.F.M. † (17 de juny de 1349 - 1350 mort)
- Francesco, O.F.M. † (26 de novembre de 1350 - ? mort)
- Corrado † (3 de juny de 1366 - 3 de setembre de 1371 nomenat bisbe de Malta)
- Donato, O.E.S.A. † (3 de setembre de 1371 - ?)
- Antonio † (inicis de 1386)
- Antioco † (16 de maig de 1386 - ?)
- Jacopo, O.F.M. † (13 de setembre de 1396 - ?)
- Simone Cristofori, O.P. † (7 d'octubre de 1412 - ? mort)
- Antonio Pinna † (26 de maig de 1421 - 1436 mort)
- Antonio Cano † (18 de juliol de 1436 - 23 d'octubre de 1448 nomenat arquebisbe de Sàsser)
- Sissino † (23 d'octubre de 1448 - 1466 mort)
- Lodovico de Santa Croce, O.F.M. † (7 de juliol de 1466 - 1485 mort)
- Michele Lopez de la Sorra, O.F.M. † (16 de maig de 1485 - 29 de març de 1486 nomenat bisbe de les Illes Canàries)
- Garcia Quixada, O.F.M. † (15 de maig de 1486 - 21 de maig de 1490 nomenat bisbe de Guadix)
- Galcerando, O.F.M. † (21 de maig de 1490 - ? mort)
- Giovanni, O.F.M. † (7 de febrer de 1500 - 1503 mort)
- Sede soppressa (1503-1803)
- Giovanni Antioco Azzei † (24 de setembre de 1804 - 29 de març de 1819 nomenat arquebisbe d'Oristany)
- Domenico Pes, Sch.P. † (29 de març de 1819 - 8 de desembre de 1831 mort)
- Serafino Carchero, O.F.M.Cap. † (20 de gener det 1834 - 31 de març de 1847 mort)
- Sede vacante (1847-1871)
- Serafino Corrias † (24 de novembre de 1871 - 31 de maig de 1896 mort)
- Filippo Bacciu † (30 de novembre de 1896 - 14 de març de 1914 mort)
Bisbes d'Ocier[modifica]
- Carmine Cesarano, C.SS.R. † (18 d'abril de 1915 - 30 de setembre de 1918 nomenat arquebisbe de Conza)
- Francesco Maria Franco † (10 de març de 1919 - 18 de setembre de 1933 nomenat bisbe de Crema)
- Igino Maria Serci Vaquer † (2 de febrer de 1934 - 30 de maig de 1938 mort)
- Francesco Cogoni † (3 de març de 1939 - 25 d'abril de 1975 jubilat)
- Giovanni Pisanu † (4 de març de 1978 - 27 de març de 1997 jubilat)
- Sebastiano Sanguinetti (27 de març de 1997 - 22 d'abril de 2006 nomenat bisbe de Tempio-Ampurias)
- Sergio Pintor (29 de setembre de 2006 - 10 de desembre de 2012 jubilat)
- Sebastiano Sanguinetti, des del 10 de desembre de 2012 (administrador apostòlic)
Estadístiques[modifica]
A finals del 2010, la diòcesi tenia 53.500 batejats sobre una població de 54.500 persones, equivalent al 98,1% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 62.037 | 62.037 | 100,0 | 85 | 85 | 729 | 51 | 27 | |||
| 1970 | 62.996 | 62.996 | 100,0 | 75 | 70 | 5 | 839 | 5 | 74 | 29 | |
| 1980 | 56.000 | 56.353 | 99,4 | 62 | 57 | 5 | 903 | 5 | 62 | 29 | |
| 1990 | 57.500 | 58.000 | 99,1 | 62 | 56 | 6 | 927 | 6 | 59 | 30 | |
| 1999 | 55.900 | 56.120 | 99,6 | 59 | 54 | 5 | 947 | 5 | 44 | 30 | |
| 2000 | 56.280 | 56.500 | 99,6 | 58 | 53 | 5 | 970 | 5 | 44 | 30 | |
| 2001 | 56.715 | 56.750 | 99,9 | 59 | 54 | 5 | 961 | 5 | 46 | 30 | |
| 2002 | 56.500 | 56.600 | 99,8 | 59 | 54 | 5 | 957 | 5 | 47 | 30 | |
| 2003 | 56.474 | 57.616 | 98,0 | 58 | 53 | 5 | 973 | 5 | 45 | 30 | |
| 2004 | 57.000 | 58.000 | 98,3 | 58 | 54 | 4 | 982 | 4 | 42 | 30 | |
| 2010 | 53.500 | 54.500 | 98,1 | 59 | 55 | 4 | 906 | 4 | 50 | 30 | |
Notes[modifica]
- ↑ CANU, Antoni. Antoni Canu, Itinerari poètic. Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes. 2009 ISBN 978-84-613-3060-7
- ↑ AAS 7 (1915), pp. 121-122.
Fonts[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Ocier |
- Anuari pontifici del 2011 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dozie.html Diocese of Ozieri](anglès)
- Sito ufficiale Arxivat 2013-05-15 a Wayback Machine. della diocesi
- Plantilla:Catholic encyclopedia
- Enciclopedia della Sardegna, Sassari 2007, vol. 1 Arxivat 2014-02-11 a Wayback Machine., pp. 586–587; vol. 7 Arxivat 2014-01-02 a Wayback Machine., pp. 62–63 (italià)
- Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XIII, Venècia 1857, pp. 173–207 (italià)
- Pietro Martini, Storia ecclesiastica di Sardegna, vol. III, Cagliari 1841, p. 353-355 (italià)
- Antonio Felice Mattei, Sardinia sacra seu De episcopis sardis historia, Roma 1761, pp. 213–218 (llatí)
- Polemone Luigi Bima, Serie cronologia degli arcivescovi e vescovi del Regno di Sardegna, Asti 1845, pp. 71–74 (italià)
- Giovanni Battista De Melas, "Filippo Bacciu - Vescovo di Ozieri" (italià)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 833–834 (llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 263–264; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 159 (llatí)
- Butlla Aequum reputamus, a Michele Antonio Gazano, La storia della Sardegna, Cagliari 1777, vol. II, pp. 155–160 (llatí)
- Butlla Divina disponente, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 463–480 (llatí)
- Francesco Amadu, La Diocesi medioevale di Bisarcio, Sassari, 2003, edizione aggiornata a cura di Giuseppe Meloni. ISBN 88-7138-296-X (italià)
Vegeu també[modifica]
- bisbat de Bisarcio, seu titular
- bisbat de Castro di Sardegna
- Catedral d'Ocier
- Catedral de Sant'Antioco di Bisarcio
