Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi
Imatge
La catedral de Sora
Localització
Map
 41° 43′ 00″ N, 13° 37′ 00″ E / 41.716667°N,13.616667°E / 41.716667; 13.616667
Itàlia Itàlia
Laci
Parròquies144
Població humana
Població234.135 (2017) Modifica el valor a Wikidata (164,19 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.426 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, oest
bisbat de Teano-Calvi, sud-est
bisbat de Sessa Aurunca, sud-est
arquebisbat de Gaeta, sud
bisbat d'Isernia-Venafro, est
bisbat d'Avezzano, nord
bisbat de Sulmona-Valva, nord-est
bisbat d'Anagni-Alatri, oest
abadia territorial de Montecassino Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii (Sora)
segle v (Aquino)
23 de juny de 1725 (Pontecorvo)
30 de setembre de 1986 (unitat plena)
PatrociniRestituta de Sora
Tomàs d'Aquino
Joan Baptista
CatedralSanta Maria Assunta , Santi Costanzo e Tommaso d'Aquino
San Bartolomeo (cocatedral)
Organització política
• BisbeGerardo Antonazzo
Lloc webdiocesisora.it


La cocatedral de Sant Costanç i Tomàs d'Aquino a Aquino.
La cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo.
El santuari de Santa Maria della Libera a Aquino.

El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo;[1] llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. El 2013 tenia 154.200 batejats d'un total 157.100 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gerardo Antonazzo.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la part meridional de la província de Frosinone (mitja i baixa vall del Liri i vall de Comino), la vall Roveto a la província de L'Aquila i la part nord de la Campània. En total ocupa 51 municipis de la província de Frosinone, 7 a la de l'Aquila i 2 a la de Caserta.

La seu episcopal és la ciutat de Sora, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Aquino hi ha la cocatedral de Santi Costanzo e Tommaso d'Aquino, mentre que a Pontecorvo es troba la cocatedral de San Bartolomeo.

El territori està dividit en 144 parròquies agrupades en 8 zones pastorals:

  1. Aquino;
  2. Cassino;
  3. Pontecorvo;
  4. Sora;
  5. Isola del Liri;
  6. Atina;
  7. Balsorano;
  8. Cervaro.

A la diòcesi, a més, es troben els següents santuaris:

Història[modifica]

La propagació del cristianisme en aquesta zona tradicionalment es remunta als temps apostòlics. Sens dubte, el culte dels màrtirs va arribar des dels primers segles. Hi ha notícies bastant incert de bisbes soranis dels segles IV al vii. Tot i que la diòcesi de Sora havia de tenir altres bisbes, fins i tot abans del segle iv, car sembla que la comunitat cristiana ja es va formar a mitjans del segle ii, és sant Amasio, sant d'origen grec, que apareix per primera vegada en un document històric. Aquest primer bisbe, molt discutit per la crítica històrica,[4] el que tindria amb la paraula, els miracles i el zel va reafirmar la fe dels soranis en la lluita contra l'arrianisme.

La diòcesi d'Aquino va ser erigida al segle v. El primer bisbe conegut és Constantino, present en un sínode romà del 465.

La primera notícia documentada històricament sobre la diòcesi de Sora apareix en les cartes del Papa Gelasi I al bisbe Giovanni entre 493 i 495.

Des del segle vii i fins al X, Sora va ser saquejada i destruïda en diverses ocasions. És el terrible període per a la ciutat del domini lombard, descrit molt bé per Gregori el Gran. Coincideix amb una llarga escletxa a la cronologia: del bisbe Leo I en 979, hi va haver una sèrie de bisbes residencials més establerts.

A la fi del segle xii Sora es va annexar la suprimida diòcesi d'Atina, l'antiga catedral es va convertir en església prebostal nullius dioecesis, un estatus que va mantenir durant diversos segles.

El 9 d'octubre de 1155 va ser consagrada solemnement la catedral de Sora, feta pel Papa Adrià IV. La Catedral d'Aquino, que data del segle xii, es va ensorrar a principis del segle xviii i va ser reconstruïda pel bisbe Giuseppe De Carolis; aquest edifici va ser danyat irreparablement durant el bombardeig de 1944; la nova catedral va ser consagrada el 19 d'octubre de 1959.

El bisbe Guido va ser un dels personatges més importants en la història de Sora. Es va atrevir a enfrontar-se a la ira de l'emperador Frederic II, que van assetjar i van destruir la ciutat en 1229: bisbe i soldat, no va dubtar a unir-se al seu poble a minar l'arrogància de l'emperador suabi. També va morir fugitiu com la majoria de les persones de Sora.

El seminari de Sora va ser instituït pel bisbe Giovannelli en el primer terç del segle XVII; el mateix bisbe va ser el responsable de la celebració d'un sínode diocesà, i la visita pastoral a la diòcesi.

A partir de Flaminio Filonardi († 1608) els bisbes d'Aquino posaren la seva residència a Pontecorvo causa de la insalubritat de l'aire aquinatense i de la falta d'un palau episcopal, és a dir, afectada per construir la seva nova seu, que també va ser seu de la seminari.

El 23 de juny de 1725 sota la butlla In excelsa del Papa Benet XIII es va erigir la diòcesi de Pontecorvo que, contextualment es va unir aeque principaliter a la diòcesi d'Aquino. Fins a la primera meitat del segle xix va pertànyer al capítol de la catedral d'Aquino el nomenament del vicari capitular de Pontecorvo, durant la vacant de la seu, un privilegi que el Papa Gregori XVI va concedir posteriorment al capítol de Pontecorvo. La catedral de Pontecorvo, d'origen antic, va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial; la nova, construïda després de la guerra, va ser elevada a la categoria de basílica menor pel Papa Pius XII en 1958.

El 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII la diòcesi de Sora també es va unir aeque principaliter a les d'Aquino i Pontecorvo.

El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seu es van fusionar amb la fórmula d'unió plena i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el nom de "Diòcesi de Sora-Aquino-Pontecorvo".

El 23 d'octubre de 2014, de conformitat amb el decret Ad Cassinum Montem de la Congregació per als Bisbes, s'incorporaren les parròquies que pertanyien a l'abadia territorial de Montecassino, assuminit al mateix temps el seu nom actual.[5]

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Sora[modifica]

  • Sant'Amasio ? † (337 - 355)
  • Giovanni † (inicis de 493/494 - finals de 496)
  • Emiliano o Sebastiano[6] † (inicis de 501 - finals de 502)
  • Valeriano † (citat el 680)
  • Leone I † (citat el 978)
  • Leone II † (citat el 1049)
  • Palombo † (inicis de 1059 - finals de 1071)
  • Giovanni Ostiense † (finals de 22 d'abril de 1073 - 1086)
  • Roffredo † (inicis de 1090 - finals de 1110)
  • Goffredo o Gaufredo ? † (inicis de 1116 - finals de 1156)
  • Landolfo, O.S.B. † (? - 1162 mort)
  • Bernardo † (1174 - 1186)[7]
  • Pietro † (citat el 1205)
  • Pandulfo † (citat el 1211)
  • Anonimo (Gionata ?) † (vers 1221 - ?)
  • Guido † (inicis de 1229 - 1238 expulsat)
  • Pietro Gaetani † (1252 - 28 de maig de 1252 nomenat bisbe de Todi)
  • Luca † (20 de desembre de 1253 - ?)
  • Pietro Gerra † (20 d'abril de 1267 - 2 d'agost de 1278 nomenat bisbe de Rieti)
  • Andrea Perro † (9 de juny de 1279 - 27 de juliol de 1286 nomenat bisbe de Rieti)
    • Pietro Gerra † (1286 - 1295 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Nicola † (1295 - 9 d'agost de 1296 nomenat bisbe de Teano)
  • Andrea Masarone † (9 d'agost de 1296 - finals de 1321 mort)
  • Giacomo † (24 de novembre de 1323 - 1355 mort)
  • Angelo Ricasoli † (4 de setembre de 1355 - 6 de març de 1357 nomenat bisbe d'Aversa)
  • Andrea † (19 de març de 1358 - 1364 mort)
  • Martino † (23 de desembre de 1364 - 29 de gener de 1378 nomenat bisbe de Tricarico)
  • Pietro Corsario † (29 de gener de 1378 - 1397 mort)[8]
    • Raimondo Venato † (15 de gener de 1379 - ?) (antibisbe)
  • Cola Francesco † (11 d'abril de 1397 - 1399 mort)
  • Giacomo d'Antiochia, O.F.M. † (1 d'octubre de 1399 - 27 de febrer de 1404 nomenat bisbe d'Assís)
  • Antonio da Porciano † (27 de febrer de 1404 - 1406)
  • Giacomo d'Antiochia, O.F.M. † (29 d'octubre de 1406 - 1420 mort) (per segona vegada)
  • Giovanni da Montenegro † (30 d'octubre de 1420 - 1432 ? mort)
  • Antonio Novelli † (5 d'octubre de 1433 - 1463 ?)
  • Angelo Lupi † (10 d'octubre de 1463 - 4 de setembre de 1471 nomenat bisbe de Tívoli)
  • Giacomo † (4 de setembre de 1471 - ?)
  • Pietro Lupi † (16 de setembre de 1479 - 1503 renuncià)
  • Matteo Mancini † (7 de juny de 1503 - 1505 mort)
  • Giacomo de Massimi † (8 d'agost de 1505 - 12 de desembre de 1511 nomenat bisbe de Cittaducale)
  • Bernardo Ruggieri † (12 de desembre de 1511 - 1530 renuncià)
  • Adriano Mascheroni † (21 d'octubre de 1530 - 1531 mort)
  • Bartolomeo Ferratini † (8 de novembre de 1531 - 14 de gener de 1534 nomenat bisbe de Chiusi)
  • Eliseo Teodino † (8 de juny de 1534 - 1561 renuncià)
    • Alessandro Farnese iuniore † (1561 - 1561 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Tommaso Gigli † (24 d'octubre de 1561 - 12 de novembre de 1576 nomenat bisbe de Piacenza)
    • Alessandro Farnese el jove † (1577 - 1577 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Giovanbattista Maremonti † (14 d'agost de 1577 - 1578 mort)
  • Orazio Ciceroni † (17 de març de 1578 - 31 de juliol de 1591 nomenat bisbe de Ferentino)
  • Marco Antonio Salomone † (31 de juliol de 1591 - 1608 renuncià)
  • Giulio Calvi † (11 de febrer de 1608 - 1608 mort)
  • Michele Consoli, C.R. † (12 de gener de 1609 - 21 de juliol de 1609 mort)
  • Girolamo Giovannelli † (31 d'agost de 1609 - de juliol de 1632 mort)
  • Paolo Benzoni, C.R.L. † (20 de setembre de 1632 - 1637 mort)
  • Felice Tamburrelli † (1 de març de 1638 - 1656 mort)
  • Agostino De Bellis, C.R. † (15 de gener de 1657 - d'octubre de 1659 mort)
  • Maurizio Piccardi † (12 de gener de 1660 - 10 de març de 1675 mort)
  • Marco Antonio Pisanelli † (30 de setembre de 1675 - 13 de juliol de 1680 mort)
  • Tommaso Guzoni, C.O. † (13 de gener de 1681 - 5 de desembre de 1702 renuncià)
  • Matteo Gagliani † (15 de gener de 1703 - de setembre de 1717 mort)
  • Gabriele De Marchis † (10 de gener de 1718 - d'octubre de 1734 mort)
  • Scipione Sersale † (27 de juny de 1735 - 3 de febrer de 1744 nomenat bisbe de Lecce)
  • Nicolò Cioffi † (13 d'abril de 1744 - 19 de febrer de 1748 nomenat arquebisbe d'Amalfi)
  • Antonio Correale † (15 de juliol de 1748 - d'agost de 1764 mort)
  • Tommaso Taglialatela † (4 de febrer de 1765 - 29 de desembre de 1767 mort)
  • Giuseppe Maria Sisto y Britto, C.R. † (14 de març de 1768 - vers 1796 mort)
  • Agostino Colaianni † (18 de desembre de 1797 - 1814 mort)
    • Sede vacante (1814-1818)

Bisbes de Aquino[modifica]

  • Costantino † (inicis de 465 - finals de 487)
  • Asterio † (inicis de 501 - finals de 502)
  • San Costanzo † (inicis de 528/529 - finals de 544)[9]
  • Andrea † (572 - 585)
  • Giovino † (? - 593 mort)
    • Sede vacante
  • Lorenzo † (segle x) ?
  • Adelgesio † (citat el 985)
  • Angelo † (vers 1049 - 1059 deposat)
  • Martino, O.S.B. † (1060 - 1072)
  • Leone † (1073 - 1076)
  • Lando, O.S.B. † (citat el 1076)
  • Ingilberto (o Gilberto) † (1101 - 1108)
  • Mansone † (1109 - 1116)
  • Azo † (1118 - 1136)
  • Guarino † (1136 - 1148)
  • Rainaldo, O.S.B. † (1157 - 1192)
  • Goffredo, O.S.B. † (citat el 1192)
  • Gregorio, O.S.B.Vall. † (1194 - 1225)
  • Lando † (1237 - 1239)
  • Pietro da Sant'Elia † (26 de febrer de 1251 - 21 de setembre de 1271 mort)
  • Giovanni I, O.S.B. † (vers 1281 - 1294 mort)
  • Bernardo, O.S.B. † (1294 - 12 de desembre de 1295 nomenat bisbe de Fano)
  • Guglielmo de Martinis † (28 de març de 1295 - 1297 ? mort)
  • Lamberto, O.F.M. † (25 de maig de 1297 - 1309 mort)
  • Tommaso † (20 de juny de 1309 - 1313 mort)
  • Leonardo "Ammavamengo" † (8 d'octubre de 1313 - 1340 mort)
  • Giacomo Falconieri † (16 de juliol de 1342 - 10 de novembre de 1348 nomenat bisbe de Bitonto)
  • Tommaso da Boiano, O.F.M. † (30 de març de 1349 - 1354)[10]
  • Guglielmo † (15 d'octubre de 1354 - 1360 ? mort)
  • Antonio di Pontecorvo † (5 de març de 1360 - 1375 ? mort)
  • Giovanni II di Pontecorvo † (13 d'abril de 1375 - vers 1380 deposat)[11]
  • Antonio Arcioni † (1380 - 6 de febrer de 1387 nomenat bisbe d'Ascoli Piceno)
    • Lorenzo, O.F.M. † (28 de maig de 1387 - 1388 mort) (antibisbe)
    • Giovanni III † (2 de desembre de 1388 - ?) (antibisbe)
  • Giacomo d'Antiochia † (13 de febrer de 1387 - 1 d'octubre de 1399 nomenat bisbe de Sora)
  • Giovanni III[12] † (30 d'agost de 1399 - 1420) (per segona vegada)
  • Giacomo "de Briciis" da Cave † (13 de novembre de 1420 - 7 de juliol de 1424 nomenat bisbe de Spoleto)
  • Francesco de Tedallinis, O.F.M. † (7 de juliol de 1424 - 1430 mort)
  • Luca Alberini † (13 d'octubre de 1430 - 1 d'agost de 1452 mort)
  • Antonio † (4 d'agost de 1452 - 1475 mort)
  • Roberto Caracciolo, O.F.M. † (25 d'octubre de 1475 - 8 de març de 1484 nomenat bisbe de Lecce)
  • Salvatore † (1484 - 1485)
  • Roberto Caracciolo, O.F.M. † (18 de juliol de 1485 - 1495 mort) (per segona vegada)
  • Battista del Bufalo † (13 de novembre de 1495 - finals de 17 de juny de 1513 mort)
  • Giacomo Gherardi † (17 de desembre de 1513 - de setembre de 1516 mort)
  • Mario Maffei † (5 de novembre de 1516 - 9 de setembre de 1524 nomenat bisbe de Cavaillon)
  • Antonio De Corrago † (7 d'abril de 1525 - 1528 mort)
  • Innico D'Avalos, O.S.B.Oliv. † (4 de setembre de 1528 - 1543 mort)
  • Galeazzo Florimonte † (4 de maig de 1543 - 22 d'octubre de 1552 nomenat bisbe de Sessa Aurunca)
  • Adriano Fuscone † (22 d'octubre de 1552 - 1579 mort)
  • Giovanni Luigi Guarini † (30 de març de 1579 - de novembre de 1579 mort)
  • Flaminio Filonardi † (13 de novembre de 1579 - 12 de setembre de 1608 mort)
  • Filippo Filonardi † (24 de novembre de 1608 - 18 de maig de 1615 renuncià)
  • Alessandro Filonardi † (18 de maig de 1615 - 21 de gener de 1645 mort)
  • Angelo Maldachini, O.P. † (15 de maig de 1645 - 19 de novembre de 1646 nomenat bisbe de San Severino Marche)
  • Francesco Antonio Depace † (3 de desembre de 1646 - 1655 mort)
  • Marcello Filonardi † (11 d'octubre de 1655 - de maig de 1689 mort)
  • Giuseppe Ferrari † (17 d'abril de 1690 - 11 de maig de 1699 mort)
  • Giuseppe De Carolis † (5 de setembre de 1699 - 25 de juny de 1725 nomenat bisbe d'Aquino e Pontecorvo)

Bisbes d'Aquino e Pontecorvo[modifica]

  • Giuseppe De Carolis † (25 de juny de 1725 - 5 de gener de 1742 mort)[13]
  • Francesco Antonio Spadea † (22 de gener de 1742 - 14 d'abril de 1751 renuncià)
  • Giacinto Sardi † (5 de juliol de 1751 - 25 de setembre de 1786 mort)
    • Sede vacante (1786-1792)
  • Antonio Siciliani † (27 de febrer de 1792 - 16 de febrer de 1795 mort)
  • Giuseppe Maria De Mellis † (29 de gener de 1798 - vers 1814 mort)
    • Sede vacante (1814-1818)

Bisbes de Sora, Aquino e Pontecorvo[modifica]

Bisbes de Sora-Aquino-Pontecorvo[modifica]

Bisbes de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo[modifica]

Bisbes oriunds de la diòcesi[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 154.200 batejats sobre una població de 157.100 persones, equivalent 98,2% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 ? 191.000 ? 159 159 ? 51 239 88
1959 167.686 167.721 100,0 174 130 44 963 53 280 98
1970 150.184 150.520 99,8 169 121 48 888 65 268 103
1980 155.900 157.150 99,2 159 119 40 980 57 248 106
1990 156.547 156.717 99,9 145 102 43 1.079 48 232 91
1999 151.996 153.550 99,0 124 91 33 1.225 6 36 199 91
2000 152.351 153.772 99,1 124 91 33 1.228 6 36 192 91
2001 151.636 153.019 99,1 122 92 30 1.242 9 34 195 91
2002 152.146 153.520 99,1 117 88 29 1.300 9 31 181 91
2003 151.779 153.379 99,0 112 85 27 1.355 9 29 175 91
2004 151.100 152.893 98,8 107 77 30 1.412 17 34 155 91
2010 151.932 154.855 98,1 109 91 18 1.393 17 19 175 91
2013 154.200 157.100 98,2 94 76 18 1.640 16 19 159 91

Referències[modifica]

  1. ↑ «Bollettino della Sala Stampa della Santa Sede».
  2. ↑ Informació sobre el santuari«Chiesa della Madonna della Libera». Municipi d'Aquino. Arxivat de l'original el 2015-05-27. [Consulta: 9 juny 2013].
  3. ↑ «Sito web del Santuario di Canneto». [Consulta: 9 juny 2013].
  4. ↑ Per Lanzoni és probable que Amasio fos bisbe de Teano a Campània.
  5. ↑ Butlletí de la Santa Seu (italià)
  6. ↑ Al sínode romà del 501, dos bisbes van signar com a episcopus Suranae o Soranae; al sínode del 502 només hi comparegué Sebastiano; és possible que un d'ells fos bisbe de Sora, però no és possible saber quin.
  7. ↑ Segons Cappelletti, un bisbe Gionata di Sora participà en el Concili Lateranenc del 1179.
  8. ↑ Segons Eubel, vers el 1378 o 1379 va ser traslladat a la seu titular de Tiberíades, però no és citat a les llistes episcopals que el mateix autor cita al seu primer volum de la Hierarchia Catholica.
  9. ↑ Mort durant el pontificat del Papa Joan III (561-574).
  10. ↑ Cregut mort, fou nomenat el 1354 Guglielmo; en realitat Tommaso da Boiano havia deixat la seva seu per unir-se a la secta herètica dels espirituals; solucionat l'error, la Santa Seu el nominà administrador apostòlic (24 de maig de 1357), i després bisbe aquinatès després de la deposició de Tomàs (16 de febrer de 1358).
  11. ↑ Havent-se unit al partit avinyonès, fou deposat pel papa Urbà VI; el 23 de maig de 1384 fou nomenat arquebisbe de Càpua.
  12. ↑ Nomenat per l'antipapa Climent VII el 1388, de seguit s'uní a l'obediència romana, i fou novament nomenat a la seu aquinatesa.
  13. ↑ El 13 de juliol de 1725 va ser nomenat arquebisbe titular de Tiana mantenint contextualment les seus unides d'Aquino i Pontecorvo.

Fonts[modifica]

Per la seu de Sora[modifica]

Per la seu d'Aquino i de Pontecorvo[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo&oldid=33255605»