Carnaval de Solsona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Draca del Carnaval

El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès. Comença ja uns dies abans del Dijous Gras i acaba, com tot Carnaval tradicional, el Dimecres de Cendra. És un dels més coneguts i emblemàtics de tots els Països Catalans, i reconegut amb el títol de Festa d'interès turístic nacional, concedit l'any 1978.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Es té constància documental i oral de la celebració de la festa del Carnaval de Solsona si més no des de mitjans anys 30 del segle XX. Tanmateix l'ocupació franquista de Catalunya a finals de 1938 i principis de 1939 va comportar que s'apliqués també a Catalunya l'ordre de prohibició de tots els carnavals que el govern franquista va dictar l'any 1936 a Burgos. Tot i que en algunes poblacions es van continuar celebrant festes populars i concorregudes sota el nom de carnaval, a totes elles els falta les parts essencials de la festa en si.

Recuperació[modifica | modifica el codi]

El Carnaval de Solsona tal com el coneixem avui reneix l'any 1971. Un grup de jovent de la ciutat sota el nom de Joventut Solsonina es va organitzar per a recuperar i promocionar actes i festes populars i de caràcter cultural. El 1971 decideixen, amb el suport de la població local, fer arribar de nou després de 35 anys a "Sa Majestat, el Rei Carnestoltes", llegir un sermó crític i crònic, i cremar finalment el ninot del rei el Dimecres de Cendra.

La festa fou un èxit, i l'inici (de nou) d'una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com:

« L'alegre subversió d'un poble amb seu episcopal. »

Finals dels 70 i anys 80[modifica | modifica el codi]

L'any 1978 aquesta festa fou declarada Festa d'interès turístic nacional.

Dels 90 fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

El Carnaval de Solsona continua ben viu i arrelat a les terres solsonines; és una de les principals festes de la població i de tota la comarca del Solsonès, i atrau cada any milers de visitants d'arreu de les terres catalanes.

Principals actes[modifica | modifica el codi]

El Carnaval solsoní està conformat per més de 50 actes repartits en 10 o 11 dies: actes de carrer, concerts i balls, actes per a la canalla, etc.

Dijous gras, música sorda i ball mut[modifica | modifica el codi]

Com en molts Carnavals del país, el de Solsona també comença la setmana principal de Carnaval amb el Dijous Gras o Dijous Llarder, que en aquesta població es caracteritza principalment per un sopar "gras" (a base de mongetes, derivats del porc, etc) popular a la plaça Major, seguit d'un ball a la mateixa plaça.

Prèviament al sopar, però, es comença amb un recorregut pel nucli antic de Solsona, anomenat la Música Sorda, on els músics de l'orquestra i la gent del voltant es caracteritzen per desafinar constantment. Un cop arribats a la plaça Major es procedeix a realitzar el Ball Mut,[1] on es van ballant els trossos musicats i aquells en què l'orquestra es manté en silenci.

Baixada de boits[modifica | modifica el codi]

La baixada de boits consisteix en fer baixar els boits, que són vehicles construïts per les comparses amb la característica de tenir coixinets en lloc de rodes, al llarg del carrer Castell, atravessar la plaça Major i acabar baixant el carrer Sant Miquel fins a parar al costat de la catedral.

Al llarg del recorregut, els boits es van trobant amb diversos obstacles com poden ser salts amb plataformes, algun balancí o bé un túnel, així com alguns elements penjats, com globus (amb farina o aigua a dins).

Les persones que realitzen la baixada se'ls anomena Pilots suïcides, i cada any se'ls dóna una peça de roba amb un dibuix i l'any, que l'acostumen a cosir a la bata de la comparsa.

Mercat de Carnaval[modifica | modifica el codi]

Arribada de S.M. Carnestoltes[modifica | modifica el codi]

Bramada i Mata-ruc d'Honor[modifica | modifica el codi]

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de mata-rucs al Carnaval de Solsona

Dos els esdeveniments més esperats al llarg del Carnaval el conformen la Bramada i el Nomenament del Mata-ruc d'Honor.

En referència al primer, cada any es dedica la bramada a una persona, grup de persones, esdeveniment, etc. que pel motiu que s'escaigui han dut a terme algun fet polèmic, moltes vegades en contra de la cultura catalana (alguns exemples recents són les que es van dedicar a la COPE, a José María Aznar, etc.) Al llarg dels anys, sols tres persones han realitzat la "bramada" a la plaça: el Pep dels Oriols fins l'any 2000, el Mario Vilaginès del 2000 al 2012, conegut com a Mario de Cambrils, qui morí el dia 10 de febrer de 2014,[2] i des de l'any 2013, Marc Arnau i Borràs.[2][3]

El segon esdeveniment, consisteix en anomenar Mata-ruc d'Honor del Carnaval de Solsona a una persona o grup de persones que al llarg de l'any anterior o bé en els anys anteriors, han destacat dins el món català. A part de fer-los entrega d'un trofeu commemoratiu, se'ls guarneix amb una bata típica del carnaval solsoní i se'ls posa unes orelles de ruc, rèplica del que una estona després es penja a la Torre de les Hores.

Aquesta tradició arrencà l'any 1987, i des d'aleshores s'ha seguit realitzant de forma ininterrompuda. Alguns dels guardonats són:

La Penjada del Ruc[modifica | modifica el codi]

Rucs del Carnaval de Solsona.

Als solsonins i solsonines, els anomenen mata-rucs, ja que segons explica la llegenda:

« ...en un dels campanars de la ciutat hi creixien unes herbes, i els solsonins les volien netejar, i es va enviar un ruc a menjar-se-les. Però, es clar, al ser l'escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat... del coll, com no. Mentre la pobra bèstia agonitzava, no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre els presents. »

Els solsonins, fent ús del sentit de l'humor, van començar a realitzar la "Penjada del Ruc", lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l'última micció de la pobra bèstia de la llegenda. I des d'aleshores, aquest acte, que es duu a terme el dissabte de Carnaval a la nit, s'ha convertit en l'emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius, i a la vegada fa que el Carnaval de Solsona sigui un dels més destacats de Catalunya.[8]

A Solsona, bona gent[modifica | modifica el codi]

El dissabte de Carnaval a la nit, el Ruc es penja sempre al so de la cançó A Solsona, bona gent, que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores.

« A Solsona bona gent,
a Solsona, bona gent,
si no haguessin mort el ruc,
si no haguessin mort el ruc.
 
Fa molts anys a dalt del campanar,
aquí a Solsona, aquí a Solsona
fa molts anys a dalt del campanar
aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar!!!
 
Adéu-siau, ens en anem
i no sabem quan tornarem.
Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats
»

Polèmica[modifica | modifica el codi]

L'any 1986, i arran d'unes imatges emeses en alguns informatius, diverses persones varen prendre per un veritable ruc la pobra bèstia que els solsonins penjaven del campanar, i van denunciar "tan macabra festa" als apartats de cartes als lectors de diferents rotatius (20 de febrer a La Vanguardia;[9]13 i 18 de març a El Periódico;[10][11] març de 1986 al Diari de Terrassa),[12] pretenent salvar l'ase de tan esgarrifós final, i la polèmica que van originar va ser tal que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda.

Ball de l'escaldat[modifica | modifica el codi]

El diumenge de carnaval comença amb la tradicional Tronada, una o diverses traques enceses dins el nucli antic del poble, i seguidament es preparen les Sopes i s'amenitza l'esmorzar amb l'anomenat Ball de l'escaldat, un dels actes que conjuntament amb la Penjada del Ruc fan destacar el Carnaval de Solsona dins els carnavals catalans.[8]

Sermó[modifica | modifica el codi]

És un dels actes principals del Caranval de Solsona; consisteix en la lectura d'un sermó crític i irònic, on es repassa l'actualitat mundial i catalana, però principalment la comarcal i solsonina. Majoritàriament escrit en vers, es llegeix el diumenge de carnaval a la plaça Major davant d'un públic atent per escoltar la crítica i mofa de tot allò que ha passat en el darrer any.

Aquest és un dels actes amb més tradició; ja es duia a terme abans de la guerra civil,[13] i un dels fragments del Sermó de l'any 1935 és el següent:

« Salut, poble de Solsona!
que'l gran rei ja ha arribat
per portar-vos la gran nova
que el Carnaval ja'n entrat.

No per dur-vos grans caudals
sols tres dies de gran trasbals.

Hem vingut amb camions
carros, cotxes i avions,
submarins, barcos de vela
es dir, amb trasts de tota mena.
»

Actualment cada diumenge el matí la gent es reuneix a la plaça Major per escoltar aquest sermó, anònim, que té un caràcter crític i anònim, i que realitza principalment els principals esdeveniments que s'han donat a Solsona i la comarca.

Contradanses[modifica | modifica el codi]

Les contradanses és un dels actes que té lloc el diumenge de carnaval a la tarda, i consisteixen en dos balls, les contradanses sèries i les boges, que parelles de balladors vestits d'època uns, i amb diferents disfresses els altres, van dansant a diferents carrers i places, a la vegada que es tiren confits o caramels.

Aquest acte és un dels més antics del carnaval solsoní, i aquestes danses volen representar una mofa dels balls de saló francesos del segle XVIII. Actualment només es ballen durant el diumenge a la tarda amb els dos formats, però durant les primeres dècades del segle XX tenien lloc diverses vegades durant la festa, i únicament les danses sèries.[14]

Carnaval infantil[modifica | modifica el codi]

Un dels dies més concorreguts de tot el carnaval de Solsona és el que es coneix com a Carnaval infantil, que consisteix en una reproducció concentrada en un dia de tots els actes del Carnaval del poble, dedicada al públic més petit. Normalment es duu a terme el dilluns, i segueix un ordre similar al carnaval adult:

  • Ball de l'empastifat
  • Arribada de S.M. Carnestoltes i de la Miss Forastera de Fora infantil
  • Sermó
  • Ballets de gegantons
  • Penjada del ruc infantil
  • Concurs de disfresses
  • Correfoc infantil: introduït recentment.
  • Despenjada del ruc infantil

En anteriors edicions també s'havia dut a terme una baixada de boits infantil, tot i que des de fa uns anys ja no es realitza.

Figues, coca i vi blanc[modifica | modifica el codi]

Aquest és un dels actes més antics del Carnaval, ja que es té constància que ja es duia a terme en els Carnavals anteriors a la Guerra Civil.

Consisteix en un recorregut pel poble, metre es van repartint figues, coca i vi blanc, i en les diferents parades a les places del nucli antic, es balla i canta al so de la cançó que porta el mateix nom,[15] tot cantant la següent cançó:

« El darrer dia del carnestoltes,
fadrins i noies pels carrers van,
I la gent crida perquè els convidin
a aiguardent, figues, coca i vi blanc...
»

Organització[modifica | modifica el codi]

Inicialment el Carnaval de Solsona, el van anar organitzant els joves del poble, dins un grup anomenat La Joventut Solsonina, inicialment conformat per Joan Subirà (Joan de la Rossa) al capdavant, amb el Jaume Porredón, el Pere Escolies, la Rosa Riu, el Robert Ribalta, el Carles Casafont, l'Imma Novelles, el Jordi Xandri, el Francesc Grau, la Carme Cambray, la Rosa Vilar i la Guillermina Dach, i també el Pere Camps i el Jordi Cases, aleshores menors d'edat.[16]

A partir de l'any 1977, es va crear l' Associació de Festes del Carnaval de Solsona, entitat cultural sense ànim de lucre, encarregada de la preparació i execució de la festa (l'entitat es va registrar l'11 de febrer de 1983).[17] Aquesta entitat, composta per entre 10 i 25 membres actius (depèn de l'any), i amb uns aproximadament 700 socis i sòcies, és la propietària de tots els elements folklòrics així com de totes les carrosses, disfresses, material variat, etc. que s'utilitzen per a la preparació i execució del Carnaval.

Gegants, nans i altres construccions[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Solsona és coneguda per la seva gran tradició en l'aspecte geganter i folklòric, i el Carnaval, com a festa de gran importància dins la ciutat, té un ampli patrimoni d'aquesta índole. I aquest patrimoni no es pot entendre sense tenir en compte la figura del mestre geganter Manel Casserres i Boix,[18] així com la del seu fill Manel Casserres i Solé.

Solsona té dues famílies de gegants. La cerimonial i solemne típica de la majoria de ciutats i que es passegen per la Festa Major de Solsona, i els de Carnaval, que són de la tipologia que en el món geganter són anomenats gegants manotes. Els gegants del Carnaval estan encapçalats pel que s'anomena La Família Boja, quatre gegants obra de Manel Casserres, de formes gracioses i burlesques, que animen els dies de Carnaval al so de la cançó del Bufi, tot estomacant la concurrència amb els seus braços mòbils quan avancen girant sobre si mateixos.

Des de la creació del Gegant Boig, obra emblemàtica del Carnaval i del mestre geganter realitzada l'any 1978, el nombre de gegants i altres figures del Carnaval no ha parat de créixer any rere any.[19] La relació de gegants de la festa és:

Colla Gegantera del Carnaval de Solsona[modifica | modifica el codi]

La Colla Gegantera del Carnaval de Solsona neix l'estiu del 1999 quan un grup de joves portadors i amants d'aquesta tradició van decidir organitzar-se a causa de l'augment de les activitats i de l'èxit d'aquestes. D'aquesta manera s'impulsava una part important del folklore solsoní, ajudant a l'Associació de Festes del Carnaval durant la festa.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Vídeos[modifica | modifica el codi]

Anualment, l'Associació de Festes del Carnaval edita un vídeo (en diferents formats al llarg dels anys), amb les gravacions de l'any anterior. A més a més, a principis de 2014 es van anar recuperant els pel·lícules dels primers anys (des del 1972 al 1986), recuperades gràcies al treball de digitalització dut a terme en col·laboració entre l'Associació, l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Consell Comarcal.[20]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. L' història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9.  [21][22][23][24]

Contes[modifica | modifica el codi]

  • Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura del Mocós". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2009. ISBN 978-84-613-6953-9.  [25]
  • Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura de la pipa d'en Pep". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2010. ISBN 978-84-614-5292-7.  [26]

Musicals[modifica | modifica el codi]

  • Cd de músiques del Carnaval de Solsona; 2010[27]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ball Mut interpretat per la Cobla Principal de la Bisbal».
  2. 2,0 2,1 «Ha mort Mario Vilaginés, el bramador oficial del Carnaval de Solsona». Nació Digital (Nació Solsona), 11 febrer 2014 [Consulta: 11 febrer 2014].
  3. «El Carnaval perd Mario Vilaginés, el popular ´bramador´ de la festa». Regió 7, 14 febrer 2014 [Consulta: 24 febrer 2014].
  4. Ramon Estany. «El pilot de motos Marc Coma, Matarruc d'Honor de Solsona». Nació Digital, 9 febrer 2013.
  5. Ramon Estany. «No m'esperava una cosa tant ben organitzada, amb una joventut molt integrada». Nació Digital, 23 febrer 2012. [Consulta: 24 febrer 2012].
  6. Ricard Monsó. «El Carnaval garanteix la continuïtat del mercat». Regió7. [Consulta: 24 febrer 2012].
  7. Dolors Pujols. «El Carnaval solsoní descarrega en els casos de corrupció la bramada crítica». Regió7. [Consulta: 24 febrer 2012].
  8. 8,0 8,1 «Carnaval». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «La Penjada del Ruc a La Vanguardia».
  10. «La Penjada del Ruc a El Periódico».
  11. «La Penjada del Ruc a El Periódico».
  12. «La Penjada del Ruc al Diari de Terrassa».
  13. «Sermó 1935».
  14. Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011, p. 21. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 
  15. «Cançó "Figues, coca i vi blanc"».
  16. Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011, p. 36. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 
  17. «Gencat. Departament de Justícia».
  18. Muntada, Albert; Montraveta, A. Manel Casserras: obra de gegants. Manresa: Edicions Intercomarcals, 1997. ISBN 84-88545-15-0. 
  19. «Gegants».
  20. «El Consell, l’AFCS i l’Arxiu presenten les pel·lícules recuperades del Carnaval». Nació Digital - Nació Solsona [Solsona], 24 febrer 2014 [Consulta: 24 febrer 2014].
  21. «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  22. «El Carnaval de Solsona». festes.org.
  23. «El Carnaval de Solsona ja té llibre». Regió7, 4 març 2011.
  24. «Un llibre recull la història del Carnaval de Solsona, el primer a recuperar-se després del Franquisme». 3cat24.cat, 8 febrer 2011.
  25. «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  26. «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  27. «Carnaval de Solsona. La Música». festes.org.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]