Clamídia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Clamídies)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Clamídia
C. trachomatis, cossos d'inclusió (en marró) en un cultiu cel·lular McCoy .
C. trachomatis, cossos d'inclusió (en marró) en un cultiu cel·lular McCoy .
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Classe: Chlamydiae
Ordre: Chlamydiales
Família: Chlamydiaceae
Gènere: ''Chlamydia[1]Jones et al. 1945 emend. Everett et al. 1999
Species

Chlamydia muridarum Everett et al. 1999
Chlamydia suis Everett et al. 1999
Chlamydia trachomatis (Busacca 1935) Rake 1957 emend. Everett et al. 1999

Clamídia vista al microscopi

La clamídia és un gènere de bacteris cocoides, de entre 0'2μm i 1'5μm de diàmetre, gramnegatius (amb membrana externa) i paràsits intracel·lulars obligats.[2] En les persones poden causar malalties infeccioses de transmissió sexual, com la infecció genital per clamídia i el limfogranuloma veneri.[3] Les infeccions per clamídia, al contrari que les causades per gonorrea, són més freqüents en dones que en homes.[4]

Espècies [modifica]

Destaquen dues espècies: la Chlamydia psittaci, que és l'agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la Chlamydia trachomatis, que es caracteritza per la producció i l'acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d'ésser sensible a la sulfadiazina. Algunes soques de la Clamidia trachomatis són els agents del tracoma (infecció a l'ull), la clamidiasi, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual.[2] D'altra banda, la Chlamydia pneumoniae pot causar pneumònies atípiques i bronquitis, i és present en algunes infeccions de la faringe, generalment en persones adultes.[5]

Reproducció [modifica]

Les clamídies es multipliquen únicament a l'interior de vacúols en el citoplasma de les cèl·lules que parasiten.[5]

En el seu cicle biològic presenten dos tipus de cèl·lules: unes de petites (0'2-0'4 mm de diàmetre) i denses, els cossos elementals, que resisteixen la dessecació, no es multipliquen i serveixen per a la dispersió de la infecció; i unes altres de més grans (0'6-1'5 mm de diàmetre) i menys denses, els cossos reticulars, que són la forma vegetativa i es divideixen per fissió binària.[5]

Referències [modifica]

  1. J.P. Euzéby. «Chlamydia». List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature. [Consulta: 2008-09-11].
  2. 2,0 2,1 Clamídia Enciclopèdia Catalana
  3. Infeccions genitals per clamídia Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 31 de gener de 2008
  4. Vigilància epidemiològica de la gonocòccia i la infecció genital per clamídies a Catalunya Butlletí epidemiòlogic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1999
  5. 5,0 5,1 5,2 Clamídia Diccionari Enciclopèdic de Medicina
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clamídia