Cunnilingus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una cunnilinció entre dones

La cunnilinció[1] o cunnilingus (del llatí: cunnus, «vulva»; i lingō, lingĕre, «llepar») és una pràctica de sexe oral. És consistent amb estimular la vagina i el clítoris amb la boca, els llavis i la llengua.[2][3][4][5][6]

La cunnilinció pot ser sexualment excitant per ambdós participants, i pot generar un orgasme de la persona receptora. La pot dur a terme una parella sexual com a joc previ abans que altres activitats sexuals (com ara el coit vaginal o anal),[2][7] o com tan sols un acte eròtic.[2][3] La cunnilinció, com la majoria d'activitats sexuals, comporta un cert risc a l'hora de contraure malalties de transmissió sexual (ITS/MTS). No obstant això, el risc de transmissió d'aquestes malalties mitjançant el sexe oral, especialment la transmissió del VIH, és molt menor comparat amb el sexe vaginal o anal.[8][9][10]

La majoria de països no tenen lleis que prohibeixen la pràctica del sexe oral, encara que algunes cultures poden considerar-la un tabú.[2] Normalment, les parelles heterosexuals no consideren la realització de la cunnilinció com una afectació a la virginitat d'ambdós participants,[11] mentre que les parelles lesbianes solen considerar-la com una forma de pèrdua de la virginitat.[11][12][13][14] Les persones també poden tenir sentiments negatius o inhibicions sexuals a l'hora de donar o rebre la cunnilinció, o poden negar-se a participar-hi.[2]

Etimologia i terminologia[modifica]

El terme cunnilinció deriva del mot cunnilingus, les paraules del qual provenen del llatí cunnus (vulva) i de lingō, lingĕre (llepar).[15] A més, hi ha nombrosos termes col·loquials per a referir-se a la pràctica, com ara beure's la copa peluda,[16] llepar el maneguet o menjar-se el vellut; aquesta última és una expressió que la novel·lista Sarah Waters afirma que "va treure de la foscor relativa de la pornografia victoriana".[17] Per a referir-se a l'acte en si, hi ha: llepada o llepis.[18]

Pràctica[modifica]

Pràctiques generals[modifica]

La postura del seixanta-nou, en que s'hi realitzen una cunnilinció i una fel·lació a la vegada.

Les estadístiques generals indiquen que el 70-80% de les dones necessiten estimulació directa al clítoris per arribar a l'orgasme.[19][20][21][22] La investigació de Shere Hite sobre la sexualitat femenina humana informa que, per a la majoria de les dones, l'orgasme s'aconsegueix fàcilment mitjançant la cunnilinció a causa de l'estimulació directa del clítoris (incloent l'estimulació d'altres parts externes de la vulva que són físicament relacionades amb el clítoris) que poden estar implicades en l'acte.[23]

Una persona que realitza una cunnilinció a algú podria ser denominat com el company donant, i l'altra persona com el company de recepció. Durant l'activitat, la parella de la dona receptora pot usar els dits per obrir els llavis majors per permetre la llengua estimular millor el clítoris, o la femella pot separar els llavis de la seva parella. La separació de les cames de bat a bat també sol obrir prou la vulva perquè el company pugui proporcionar-li sexe oral. Alguns manuals de sexe recomanen començar amb una estimulació més suau, menys centrada en els llavis i més en tota la zona genital. Es poden utilitzar la punta, la pala o la part inferior de la llengua, i tanmateix el nas, la barbeta, les dents i els llavis. Els moviments poden ser lents o ràpids, regulars o irregulars, ferms o suaus, d'acord amb les preferències dels participants. La llengua es pot inserir a la vagina, ja sigui en estat rígid o en moviment. El company pot realitzar també un brunzit per produir vibració.[cal citació]

La cunnilinció pot anar acompanyada de la digitació de la vagina o l'anus, o mitjançant l'ús d'una joguina sexual; per a la penetració de la vagina, l'objectiu pot ser estimular l'àrea del punt G.[24] Les dones poden considerar essencial la higiene personal abans de practicar sexe oral, per què sinó es pot donar lloc a males olors, acumulació de suor i micro-residus (tals com borrissol, orina o sang menstrual), que el company sexual pot trobar desagradable. Algunes dones eliminen o retallen el borrissol púbic, cosa que pot augmentar la seva experiència. L'autocunnilinció, que és la cunnilinció realitzada per una dona a ella mateixa és possible,[25] però requereix un inusual alt grau de flexibilitat, que pot ser posseïts només per contorsionistes.[26][27][28][29]

Un trio en que s'hi realitza un facesitting.

Posicions[modifica]

Qualsevol posició que ofereix una parella sexual a la zona de l'entrecuix d'una dona és adequada per al cunnilingus, incloent:

  • Postura del gosset: la femella s'ajup en quatre potes, mentre que el seu company realitza el sexe oral des del darrere o des de baix.
  • Facesitting: la femella s'asseu a o per sobre de la cara de la parella. En aquesta posició es té un control més gran sobre els seus moviments corporals i pot guiar la seva parella o auto-estimular-se un mateix contra la cara de la parella.
  • Posició del missioner: la femella s'estira d'esquena amb les cames obertes i la parella li estimula la vulva. La femella pot estar en qualsevol superfície, com una taula, al sòl, etc.
  • Estimulació mútua: la posició del seixanta-nou.
  • Assegut: la femella s'asseu en una cadira o utilitza algun altre tipus de suport.
  • Spreadeagle: similar a la posició del missioner, excepte que els braços i les cames estan molt obertes, i que les restriccions físiques poden ser utilitzades.
  • Dempeus: la femella es col·loca mentre que el seu company està assegut o als seus genolls. No obstant això, en aquesta posició és més difícil d'arribar al clítoris i estimular-lo per via oral. La femella pot recolzar-se en una paret o sostenir-se en mobles per al suport.

Punts de vista culturals[modifica]

Una cunnilinció en una pintura d'Édouard-Henri Avril.

Vista general[modifica]

Els punts de vista culturals sobre donar o rebre una cunnilinció varien molt.[2] La cunnilinció s'ha considerat un tabú en moltes cultures i parts del món. En el taoisme xinès, la cunnilinció és venerada com una pràctica espiritual, ja que es creu que augmenta la longevitat.[30] En la cultura occidental moderna, el sexe oral és una pràctica comuna entre els adolescents[31] i adults. Algunes lleis consideren que realitzar una cunnilinció és un delicte sexual, però la majoria dels països no tenen lleis que en prohibeixen la pràctica, en contrast amb el sexe anal o el sexe extramatrimonial.

La gent dona diverses raons per a rebutjar la realització de la cunnilinció, ja que alguns consideren que tant la cunnilinció com altres formes de sexe oral són antinaturals per què no donen lloc a la reproducció.[32] En algunes cultures hi ha un simbolisme per a diferents parts del cos, entre les quals la vulva, la qual cosa fa que alguns creguin que estimular oralment l'òrgan genital és impur o humiliant.[33]

Encara que generalment es creu que les pràctiques sexuals lèsbiques impliquen sempre la cunnilinció, no sempre és així, ja que algunes dones lesbianes o bisexuals no els agrada la cunnilinció, ja sigui per què no els hi agrada l'experiència o per factors psicològics o socials.[34][35][36][37] Altres dones lesbianes o bisexuals creuen que es tracta d'una necessitat o defineixen que la cunnilinció és en gran manera l'activitat sexual lesbiana.[36][37]

Un home que realitza una cunnilinció a una dona en una festa formal, representat per l'artista francès Achille Devéria.

El sexe oral també es fa servir generalment com un mitjà per a preservar la virginitat, especialment entre les parelles heterosexuals, i això és de vegades anomenat virginitat tècnica (que inclou, a més, el sexe anal, la masturbació mútua i altres actes sexuals sense penetració, però exclou el sexe penis-vagina).[11][12][13][38] El concepte de "virginitat tècnica" o l'abstinència sexual a través del sexe oral és particularment popular entre els adolescents, que poden utilitzar el sexe oral per crear i mantenir la intimitat i evitar l'embaràs. Per contra, generalment les parelles de lesbianes consideren el sexe oral o la digitació com una pèrdua de la virginitat, encara que les definicions de la pèrdua de la virginitat varien entre les lesbianes també.[12][13][39] By contrast, lesbian pairings commonly consider oral sex or fingering as resulting in virginity loss, though definitions of virginity loss vary among lesbians as well.[11][14][40]

Fresc eròtic descobert a Pompeia.

A l'Antiga Xina[modifica]

Wu Zetian (que va regnar des del 690 al 705 d. C.) va ser l'única emperadriu xinesa que, fent ús de la seva posició, va crear un decret pel qual tots els dignataris visitants haurien de rendir-li els seus respectes realitzant-li una cunnilinció.

A Roma[modifica]

Els romans van lligar el poder al sexe oral, creant rols dominants i submisos. Tot i que la cunnilinció es considerava una pràctica bruta, gràcies a algunes pintures fetes en els banys públics i a les paraules tallades a les parets, se sap que alguns prostituts masculins esperaven a les cantonades d'aquests banys a dones que sol·licitessin els seus serveis.

Practicar una fel·lació o una cunnilinció, ja fos un home o una dona l'executor, el convertia en culpable. Segons la jerarquia romana de la degradació sexual, un home sospitós d'haver estimulat oralment a una dona es rebaixava més que un que fos penetrat per un altre home. Se li imposava l'estatus legal d'infame, al mateix nivell que prostitutes, gladiadors i actors, la qual cosa li impedia votar i representar-se a si mateix davant un tribunal.

A la Bíblia[modifica]

El Càntic dels Càntics sembla contenir una referència directa a la cunnilinció, encara que molts traductors anglesos eviten aquesta lectura optant pel terme "melic". Una traducció alternativa resaria així:

« :::::La teva vulva (melic) és un càntic,
on no hi falta el vi aromàtic. 		»
— Càntic dels Càntics 7:2 שררך אגן הסהר אל יחסר המזג[cal citació]
Una pintura orientalista d'una cunnilinció d'Achille Devéria.
Édouard-Henri Avril pintura descrivint la vida de Safo.

Dins del context, pujant des de les seves sandàlies a la seva vulva, passant pel seu ventre fins als seus pits, fan que el significat de "vulva" (He. Shor), derivat d'una paraula aramea que vol dir "lloc secret", sigui concloent.

Tant en la tradició cristiana com en la jueva donen importància espiritual a la intimitat eròtica entre els nuvis descrits al "Càntic dels Càntics".

A l'hinduisme[modifica]

Diverses cunnilincions en una pintura d'Édouard-Henri Avril

L'historiador de les religions Mircea Eliade parla d'un desig similar de transcendir la vellesa i la mort, i arribar a un estat de nirvana, a la pràctica hindú del ioga tàntric. Al ioga tàntric, el mateix es remarca la retenció i absorció de líquids vitals i textos en sànscrit descriuen com el semen masculí no han de ser emesa si el ioga és evitar caure sota la llei del temps i la mort.[41]

Al taoisme[modifica]

Se sap que en el taoisme xinès reverenciava la cunnilinció. Es deu al fet que l'objectiu del taoisme és aconseguir la immortalitat, o almenys la longevitat, i la pèrdua de semen, secrecions vaginals i altres líquids corporals, com es creia, causava una pèrdua corresponent de vitalitat. Al revés, per la retenció de semen o per la ingesta de secrecions vaginals, un home o una dona poden conservar i augmentar la seva "ch'i", o alè original vital. En taoisme:

« La Great Medicine of the Three Mountain Peaks (La Gran Medicina de la Muntanya de Tres Pics) es troba al cos de la dona i es compon de tres jocs o essències: un a la boca de la dona, un als seus pits, i el tercer, però més poderós, a la Grotto of the White Tiger (Gruta del Tigre Blanc), que és al Peak of the Purple Mushroom (El Pic del Bolet Porpra). »
— Octavi Pau. Conjunctions and Disjunctions. trad. Helen R. Lane. 1975. (Londres: Wildwood House, 1969) p. 97.

Però l'ideal taoista no es redueix a l'enriquiment de l'home per les secrecions femenines; la dona també es beneficia de la seva comunió amb l'home, un tret que ha conduït al sinòleg Kristofer Schipper a denunciar que els manuals antics sobre "L'Art del Dormitori" condueixen a "una classe d'home pretensiós" que no és taoista en absolut.[42]

El Taoisme té per objecte reconciliar els oposats barrejant els fluids femenins i masculins i recuperar així l'època mítica que existia abans de la divisió dels sexes, el temps primordial del "ch'i" original.

Higiene i salut[modifica]

En les relacions orals, en haver-hi contacte entre la Mucosa bucal i els líquids de la vulva hi ha el risc de contagi de malalties de transmissió sexual (sífilis, Gonorrea, VIH, 23 papillomavirus, etc.), sempre que un dels dos membres de la parella estigui infectat.

El risc és real, principalment, per a les persones que la realitzen, per la qual cosa s'aconsella l'ús del quadrat de làtex en el cas de la cunnilinció i el preservatiu en el cas de la fel·lació i a l'hora de practicar sexe oral.

En el cas de la VIH, suposant que un dels dos membres de la parella sigui portador del virus d'immunodeficiència humana, el risc d'infecció a través de la pràctica de la cunnilinció és molt baix, ja que la saliva té una baixa concentració de virus. No obstant això, el risc augmenta si hi ha ferides (vulva, Boca o Faringe) en qualsevol dels practicants.

A més del possible contagi de malalties de transmissió sexual, també pot donar-se el cas de lesions orals producte de la irritació mecànica o de la pressió negativa durant l'acte. Aquestes lesions, quan es produeixen, solen localitzar-se en la unió del vel del paladar i la volta palatina i desapareixen al cap d'una setmana, en forma espontània.

Referències[modifica]

  1. ↑ «cunnilinció». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Janell L. Carroll. Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2009, p. 265–267. ISBN 978-0-495-60274-3 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st century. Cengage Learning, 2008, p. 422. ISBN 978-0-495-55339-7 [Consulta: 26 febrer 2011]. 
  4. ↑ Rodgers, Joann Ellison. Sex: A Natural History. Macmillan, 2003, p. 92–93. ISBN 0805072810 [Consulta: Setembre 4, 2014]. 
  5. ↑ Greenberg, Jerrold S.; Bruess, Clint E.; Conklin, Sarah C. Exploring the Dimensions of Human Sexuality. Jones & Bartlett Learning, 2010, p. 95–96. ISBN 978-0-7637-7660-2 [Consulta: 15 novembre 2012]. 
  6. ↑ Carroll, Janell L. Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2012, p. 110–111. ISBN 978-1-111-83581-1 [Consulta: 12 setembre 2012]. 
  7. ↑ «What is oral sex?». NHS Choices. NHS, 15-01-2009. Arxivat de l'original el 20 Setembre 2010.
  8. ↑ «Global strategy for the prevention and control of sexually transmitted infections: 2006–2015. Breaking the chain of transmission». World Health Organization, 2007. [Consulta: 26 novembre 2011].
  9. ↑ Dianne Hales. An Invitation to Health Brief 2010-2011. Cengage Learning, 2008, p. 269–271. ISBN 0495391921 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  10. ↑ New Dimensions in Women's Health. Jones & Bartlett Learning, 2011, p. 211. ISBN 1449683754 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Vegeu aqui i pages 47-49 per a la virginitat masculina, de com defineixen les persones homosexuals i lesbianes la pèrdua de virginitat i com la majoria d'investigadors i heterosexuals defineixen la pèrdua de virginitat o la “virginitat tècnica” per si una persona ha participat o no en sexe vaginal.Vegeu Laura M. Carpenter. Virginity lost: An Intimate Portrait of First Sexual Experiences. NYU Press, 2005, p. 295 pages. ISBN 0-8147-1652-0 [Consulta: 9 octubre 2011]. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 The Marriage and Family Experience: Intimate Relationship in a Changing Society. Cengage Learning, 2010, p. 186. ISBN 0-534-62425-1 [Consulta: 8 octubre 2011]. «La majoria de les persones estan d'acord que mantenim la virginitat sempre que ens abstinguem de tenir relacions sexuals (vaginals). Però de tant en tant sentim la gent que parla de "virginitat tècnica" [...] Les dades indiquen que "una proporció molt significativa dels adolescents, ha tingut experiència amb el sexe oral, encara que no han tingut relacions sexuals, i poden considerar-se a si mateixos com verges '[...] una altra investigació, especialment la investigació que mira a la pèrdua de la virginitat, informa que el 35% de les verges, que es defineixen com les persones que mai han participat en les relacions sexuals vaginals, però, han participat en una o més d'altres formes d'activitat sexual heterosexual (per exemple, sexe oral, sexe anal, o la masturbació mútua).» 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Adolescents' Reported Consequences of Having Oral Sex Versus Vaginal Sex». Pediatrics, 119, 2, 2007, pàg. 229–236. DOI: 10.1542/peds.2006-1727. PMID: 17272611.
  14. ↑ 14,0 14,1 Blank, Hanne. Virgin: The Untouched History. Bloomsbury Publishing USA, 2008, p. 253. ISBN 1-59691-011-9 [Consulta: 8 octubre 2011]. 
  15. ↑ «cunnilingus». Dictionary.com. [Consulta: 7 octubre 2012].
  16. ↑ «drinking from the furry cup - Dictionary of sexual terms». Sex-lexis.com. [Consulta: 2 juliol 2012].
  17. ↑ "Taking Velvet public: author Sarah Waters reflects on the sensation she started by writing Tipping the Velvet, the novel that became a smash UK miniseries that's now set to conquer America." The Advocate (The national gay & lesbian newsmagazine), 13 maig 2003.
  18. ↑ Vila, Pep. Bocavulvari eròtic de la llengua catalana. Curbet Edicions, 2012, p. 408. ISBN 978-84-92718-98-6. 
  19. ↑ «'I Want a Better Orgasm!'». WebMD. Arxivat de l'original el 13 gener 2009. [Consulta: 18 agost 2011].
  20. ↑ Psychiatry: Diagnosis & therapy. A Lange clinical manual. Appleton & Lange, 1993, p. 217. ISBN 978-0-8385-1267-8. «The amount of time of sexual arousal needed to reach orgasm is variable — and usually much longer — in women than in men; thus, only 20–30% of women attain a coital climax. b. Many women (70–80%) require manual clitoral stimulation...» 
  21. ↑ Mah, Kenneth; Binik, Yitzchak M «The nature of human orgasm: a critical review of major trends». Clinical Psychology Review, 21, 6, 07-01-2001, pàg. 823–856. DOI: 10.1016/S0272-7358(00)00069-6. PMID: 11497209. «Women rated clitoral stimulation as at least somewhat more important than vaginal stimulation in achieving orgasm; only about 20% indicated that they did not require additional clitoral stimulation during intercourse.»
  22. ↑ Kammerer-Doak, Dorothy; Rogers, Rebecca G. «Female Sexual Function and Dysfunction». Obstetrics and Gynecology Clinics of North America, 35, 2, juny 2008, pàg. 169–183. DOI: 10.1016/j.ogc.2008.03.006. PMID: 18486835. «Most women report the inability to achieve orgasm with vaginal intercourse and require direct clitoral stimulation ... About 20% have coital climaxes...»
  23. ↑ Hite, Shere. The Hite Report: A Nationwide Study of Female Sexuality. Nova York, NY: Seven Stories Press, 2003, p. 512 pages. ISBN 978-1-58322-569-1 [Consulta: 2 març 2012]. 
  24. ↑ Human Sexuality in a World of Diversity. Boston: Pearson Allyn and Bacon: Pearson Education, 2005, p. 124, 226. ISBN 0-205-40615-7. 
  25. ↑ "autocunnilingus", The Complete Dictionary of Sexology, expanded ed., ed. Robert T. Francoeur et al., New York: Continuum, 1995, ISBN 9780826406729, p. 49.
  26. ↑ "Schlangenfrau gesucht" - "Sought: snake-woman", Mario Günther-Bruns, Sexgott: 1.000 Tabubrüche, Diana 60223, Múnic: Heyne, 2013, ISBN 9783453602236, n. p. (alemany)
  27. ↑ Eva Christina, The Book of Kink: Sex Beyond the Missionary, New York: Perigee, 2011, ISBN 978-0-399-53694-6, OCLC 706018293, n. p.
  28. ↑ Jesse Bering, "So Close, and Yet So Far Away: The Contorted History of Autofellatio", in Why Is the Penis Shaped Like That?: And Other Reflections on Being Human, New York: Scientific American / Farrar, Straus, Giroux, 2012, ISBN 9780374532925, pp. 11–16, p. 16.
  29. ↑ Drawing, Art of Love: Nearly 100 Sex Positions and Wealth of Illustrated Material from Foreplay to Anatomy, e-book, Mobilereference.com, 2007, ISBN 9781605011172, n.p.[Enllaç no actiu]
  30. ↑ Octavio Paz (1969) Conjunctions and Disjunctions; trans. Helen R. Lane. London: Wildwood House; p. 97
  31. ↑ Lemonick, Michael D «A Teen Twist on Sex». Time [Nova York], 19-09-2005 [Consulta: 6 juny 2016]. Arxivat 25 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-25. [Consulta: 6 juny 2016].
  32. ↑ Buschmiller, Rev. Robert. «Oral Sex in Marriage». Presentation Ministries. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2010. [Consulta: 24 juliol 2010].
  33. ↑ Pina-Cabral, Joao de «Tamed Violence: Genital Symbolism is Portuguese popular culture». Man, 28, 1, 1992, pàg. 101–120. DOI: 10.2307/2804438. JSTOR: 2804438.
  34. ↑ Belge, Kathy. «Do All Lesbians Like Oral Sex?». About.com. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2012. [Consulta: 3 juny 2012].
  35. ↑ Naomi B. McCormick. Sexual Salvation: Affirming Women's Sexual Rights and Pleasures. Greenwood Publishing Group, 1994, p. 207. ISBN 978-0-275-94359-2 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  36. ↑ 36,0 36,1 The New Our Right to Love: A Lesbian Resource Book. Simon and Schuster, 2010, p. 74. ISBN 978-0-684-80682-2 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  37. ↑ 37,0 37,1 Handbook of LGBT-Affirmative Couple and Family Therapy. Routledge, 2012, p. 102. ISBN 978-1-136-34032-1 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  38. ↑ Ken Plummer. Modern Homosexualities: Fragments of Lesbian and Gay Experiences. Routledge, 2002, p. 187–191. ISBN 1134922426 [Consulta: 24 agost 2013]. «The social construction of 'sex' as vaginal intercourse affects how other forms of sexual activity are evaluated as sexually satisfying or arousing; in some cases whether an activity is seen as a sexual act at all. For example, unless a woman has been penetrated by a man's penis she is still technically a virgin even if she has had lots of sexual experience.» 
  39. ↑ Jayson, Sharon «'Technical virginity' becomes part of teens' equation». USA Today, 19-10-2005 [Consulta: 7 agost 2009].
  40. ↑ Karen Bouris. The First Time: What Parents and Teenage Girls Should Know about "Losing Your Virginity". Conari Press, 1995, p. 133–134. ISBN 0-943233-93-3. 
  41. ↑ Eliade Mircea. [1954] 1973. Yoga, Immortality and Freedom. trans. Willard R. Trask. (Princeton: Princeton University Press). pp. 267–268
  42. ↑ Kristofer Schipper. [1982] 1993. The Taoist Body. trans. Karen C. Duval. Berkeley; Los Angeles; (London: University of California Press). p. 148

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cunnilingus


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cunnilingus&oldid=33193488»