Dancer in the Dark

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:12, 15 abr 2016 amb l'última edició de Panellet (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaDancer in the Dark
Fitxer:Dancer in the Dark movie poster2.jpg
Fitxa
DireccióLars von Trier
Protagonistes
Björk
Catherine Deneuve
David Morse
Peter Stormare
Joel Grey
Cara Seymour
Vladica Kostic
Jean-Marc Barr
Director artísticPeter Grant Modifica el valor a Wikidata
ProduccióVibeke Windeløv
Dissenyador de produccióKarl Júlíusson Modifica el valor a Wikidata
GuióLars von Trier
MúsicaBjörk
Dissenyador de soPer Streit Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobby Müller
MuntatgeFrançois Gédigier i Molly Marlene Stensgård
VestuariManon Rasmussen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCanal+, Film4, France 3, Zentropa, Trust Film Svenska, Film i Väst i Liberator Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFine Line Features
Dades i xifres
País d'origenDinamarca, Espanya, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Estats Units, Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega
Estrena2000
Durada140 minuts
Idioma originalAnglès
RodatgeDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost13,28 milions euros
Recaptació45.584.036 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, musical
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort, ceguesa i música Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióWashington Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (2000)
Premi Robert al millor vestuari (2000)
Premi Satellite a la millor actriu (2001)
Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2001)
César a la millor pel·lícula estrangera (2001)
Premi Satellite a la millor pel·lícula (2001)
Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (2001)
Premi Robert al millor disseny de producció (2001)
Goya a la millor pel·lícula europea (2001)
Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2000)
Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2000) Modifica el valor a Wikidata


Premis
Palma d'Or (2000)
Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina (2000)
Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (2001)
Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2001)
Premi Robert al millor disseny de producció (2001)
Goya a la millor pel·lícula europea (2001)
Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2000)
Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2000)
Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció (2000)
Premi Jameson del públic a la millor actriu (2000)
National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades Modifica el valor a Wikidata


Lloc webdancerinthedarkmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0168629 Filmaffinity: 552917 Allocine: 26095 Rottentomatoes: m/dancer_in_the_dark Letterboxd: dancer-in-the-dark Mojo: dancerinthedark Allmovie: v200545 TCM: 442958 Metacritic: movie/dancer-in-the-dark TV.com: movies/dancer-in-the-dark AFI: 66057 TMDB.org: 16 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Trilogia de Golden Heart Modifica el valor a Wikidata

Dancer in the Dark és una pel·lícula de Lars von Trier, estrenada el 2000 i protagonitzada per Björk.

Argument

En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s'instal·la a una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys.

Afectada d'una malaltia hereditària que amenaça de tornar-la cega, Selma treballa a una fàbrica metal·lúrgica més enllà de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.

Intenta reunir prou diners per poder pagar l'operació que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa. Fugint de les seves preocupacions quotidianes gràcies a la música i al ball, participa en una comèdia musical organitzada per la coral del seu barri. Però Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

Comentaris

Aquest drama musical compta amb les actuacions de la cantant islandesa Björk, l'actriu francesa Catherine Deneuve, i el suec Peter Stormare.

Es tracta d'una coproducció en què van participar Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Estats Units, el Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega.

L'ambient és pesat, però els passatges musicals ho equilibren i saben submergir-nos en una poesia que és un dels atractius de la pel·lícula.

La simbologia del sacrifici de la dona és sens dubte menys ric que en Breaking the waves, però resta tanmateix molt agressiu. Björk efectua una interpretació espaterrant, i sap mostrar-se atractiva i tràgica. La pel·lícula constitueix a més a més una crítica virulenta de les condicions de treball a l'Amèrica liberal dels anys 1990 i sobretot, finalment, una molt forta acusació contra la pena de mort als Estats Units i les seves injustícies socials.

El realitzador danès ha volgut, amb aquesta pel·lícula, sortir de les regles del seu "Dogma 95" (10 regles molt estrictes que donen un cinema depurat sense cap artifici i sense morts)[1] que trobava ja superat, tot conservant un estil quasi documental.

Les divergències entre Björk i Lars von Trier[2] han influenciat sovint la pel·lícula durant el rodatge. Lars von Trier hauria mantingut contínuament la seva actriu en situació de debilitat, com ho havia fet Stanley Kubrick amb la seva comediant Shelley Duvall a The Shining. Björk, aparentment molt implicada en el seu paper en el punt de sentir-ho més que d'interpretar-lo, s'hauria portat de manera neuròtica i excessiva, anant-se fins i tot del plató alguns dies en ple rodatge.

Precisions tècniques

Per filmar les seqüències ballades i cantades, Lars von Trier ha utilitzat de manera simultània cent petites càmeres digitals, amb l'objectiu de donar als números musicals l'estil d'una verdadera retransmissió en directe. La majoria eren amagades als decorats, altres han estat esborrades digitalment, i algunes eren manejades per diferents operadors, sobretot per als primers plans de Björk, difícils de realitzar per la gran mida dels decorats. Aquest sistema, qui ha permès gravar cadascuna d'aquestes escenes en dos dies en lloc d'un mes, porta naturalment a un muntatge molt tallat en els plans curts i fixos, el que va en contra de les regles tradicionals de la comèdia musical, més acostumada als amplis moviments de càmera.

Repartiment

Premis i nominacions

La pel·lícula es va estrenar el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va ser admirada i discutida per la crítica. Va obtenir la Palma d'Or i el guardó corresponent a la millor actriu. La cançó "I've Seen It All" va ser candidata a l'Oscar a la millor cançó Original. En la presentació de la cerimònia Björk va llançar el seu famós vestit del cigne.

Premis

Björk en una actuació de 1998.

Nominacions

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.dogme95.dk/menu/menuset.htm
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.comunica.org/chasqui/dobler75.htm

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dancer_in_the_Dark&oldid=16798614»