Edith Stein
.jpg) | |
| Nom original | (de) Edith Stein  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 octubre 1891 Breslau (Polònia) |
| Mort | 9 agost 1942 (50 anys) Auschwitz II-Birkenau (Polònia) |
| Causa de mort | Asfíxia i cianur d'hidrogen |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Göttingen Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Breslau |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, educació, pregària i Misticisme cristià |
| Ocupació | traductora, lingüista, professora d'universitat, monja, militant de la resistència, filòsofa, escriptora, autobiògrafa |
| Ocupador | Universitat de Friburg de Brisgòvia |
| Professors | Edmund Husserl |
| Orde religiós | Carmelites Descalces |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 9 d'agost |
| Iconografia | Com a monja, amb una estrella de David groga |
| Patrona de | Copatrona d'Europa, per la pèrdua dels pares; màrtirs; Dia Mundial de la Joventut] |
| Cronologia | |
| 7 agost 1942-8 agost 1942 | Transport from Westerbork to Auschwitz Birkenau on 07/08/1942 (en) 
|
   | |
Edith Stein, en religió Teresa Beneta de la Creu (Wrocław, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i després al catolicisme; i religiosa de l'Orde dels Carmelites Descalços. Va ser detinguda pels nazis i enviada al camp d'extermini d'Auschwitz, on va ser assassinada. El 1998 Joan Pau II va proclamar-la santa i l'any següent va ser declarada co-patrona d'Europa.
Biografia
Edith Stein va néixer a Breslau (actual Wrocław, llavors ciutat alemanya i avui part de Polònia), última de deu fills d'una família ortodoxa jueva.
El 1904 es va fer atea. Va estudiar filologia alemanya, filosofia, psicologia i història a les universitats de Wrocław, Göttingen i Freiburg im Breisgau. A Göttingen va ser deixeble d'Edmund Husserl i el va seguir com a ajudant a Freiburg. El 1916 va obtenir el doctorat en filosofia amb una tesi sota la direcció de Husserl Zum Problem der Einfühlung(El problema de l'empatia) i va passar a ser professora de la universitat de Freiburg.
Malgrat que ja havia estat en contacte amb el catolicisme, només després de llegir l'autobiografia de Santa Teresa de Jesús, durant les vacances de 1921, va convertir-s'hi i va abandonar el judaisme. Batejada l'1 de gener de 1922 a Bad Bergzabern va renunciar a la plaça d'ajudant de Husserl per a anar a ensenyar a una escola dominica de nenes a Espira (1922-1932). Durant aquest període, va traduir la De veritatede Tomàs d'Aquino a l'alemany, familiaritzant-se amb el pensament filosòfic catòlic. El 1932 es va convertir professora lectora a l'Institut de Pedagogia de Münster, però les lleis racials nazis van forçar-ne la dimissió el 1933.
El 12 d'abril de 1933, poques setmanes després de la pujada d'Adolf Hitler al poder, Edith Stein va escriure, sense èxit, a Roma per demanar al papa Pius XI i al seu secretari d'estat -el cardenal Pacelli, anteriorment nunci apostòlic a Alemanya i futur Pius XII- que trenquessin el seu silenci i parlessin contra la primera persecució contra els jueus.[1]
Va entrar al convent de carmelites descalces de Colònia el 1934 i va prendre el nom de Teresa Beneta de la Creu. Hi va escriure el seu llibre metafísic Endliches und ewiges Sein(Ésser infinit i ésser etern) amb l'objectiu de conciliar les filosofies de Tomàs d'Aquino i Edmund Husserl. Per escapar de l'amenaça nazi, va ser traslladada al convent de carmelites d'Echt, als Països Baixos, on va escriure Kreuzeswissenschaft: Studie über Johannes vom Kreuz (La ciència de la creu: estudi sobre Joan de la Creu).
Tampoc els Països Baixos eren segurs: la conferència episcopal neerlandesa va fer llegir, el 20 de juliol de 1942 una proclama en contra del racisme nazi. Com a represàlia, el 26 de juliol, Adolf Hitler va ordenar la detenció de jueus conversos, que fins llavors havien estat respectats. Edith i la seva germana Rosa, també conversa, van ser capturades i internades al camp de trànsit de Westerbork abans de ser transpordes al camp de concentració d'Auschwitz, on van ser assassinades a les cambres de gas el 9 d'agost de 1942.
-
Casa natal d'Edith Stein a Wroclaw -
Stolperstein a Wroclaw -
Monument a Colònia -
Làpida en honor seu a Beuron -
Entrada al camp d'Auschwitz
Obres
- Zum Problema der Einfühlung(tesi doctoral), Halle 1917
- Potenz und Akt (memòria per a la plaça de professor) 1931
- Endliches und ewiges Sein(escrit el 1937), publicat pòstumament: Freiburg im Breisgau: Herder, 1950
- Kreuzeswissenschaft: Studie über Johannes vom Kreuz
Veneració
Amb la seva beatificació a la Catedral de Colònia l'1 de maig de 1987, el papa Joan Pau II va voler honorar "una filla d'Israel que durant les persecucions dels nazis ha restat unida en la fe i l'amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, com a catòlica, i al seu poble com a jueva". Va ser canonitzada per Joan Pau II l'11 d'octubre de 1998.
Representació en altres mitjans
La vida d'Edith Stein va inspirar la pel·lícula La settima stanza. També ha inspirat l'obra musical per a orquestra, solistes, narrador i cor A piedi scalzi, amb música de Nidi Alessandro.[2] Juri Camisasca va escriure una cançó anomanada Il Carmelo di Echt en 1991, cantada per ell mateix i, després, per Franco Battiato.
Notes
- ↑ [Hubert Wolf,Papst & Teufel, Munic: Beck, 2008, p. 208- ]
- ↑ A piedi Scalzi
Bibliografia
- Borrell, Agustí. Edith Stein: Retrobar Déu en Temps D'incertesa. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 9788484155942.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edith Stein |