El cementiri de Praga
(it) Il cimitero di Praga  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Umberto Eco |
| Llengua | italià |
| Publicació | Itàlia, 2010 |
| Creació | 2010 |
| Editorial | Houghton Mifflin |
| Publicat a | Sarajevo Publishing (en)  |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la històrica i misteri històric |
| Lloc de la narració | París |
| Sèrie | |
| Altres | |
| OCLC | 694829963 i 681707233 |
 | |
El cementiri de Praga (en italià: Il cimitero di Praga) és una novel·la històrica d'Umberto Eco publicada l'any 2010. La seva aparició simultània a la de l'escàndol Wikileaks, amb el qual comparteix paral·lelismes assenyalats pel mateix autor, i les crítiques negatives rebudes per certs mitjans (publicacions properes al Vaticà i la comunitat jueva italiana) han alimentat certa polèmica.[1][2]
Ambient[modifica]
Ambientada en la segona meitat del segle xix, principalment a Torí, Sicília i París, es presenten diferents moments de la unificació italiana (conspiracions carbonarias, expedició dels "camises vermelles" de Garibaldi) i del Segon Imperi i la Tercera República franceses (Guerra francoprussiana, Comuna de París, affaire Dreyfus).
Tema[modifica]
La novel·la té com a tema central la gestació de documents falsificats (apuntant al que es coneix com els protocols dels savis de Sió), que van gradualment afegint els diferents elements de la denominada conspiració judeomaçònica com a resposta a diferents interessos i en diferents països durant el segle xix, i inspirant-se en diferents anècdotes biogràfiques o obres literàries de personatges imaginaris o, en la major part dels casos, reals (com Augustin Barruel, Maurice Joly, Eugène Sue, Alexandre Dumas, Sigmund Freud, etc.)[3]
Narració[modifica]
El principal recurs literari utilitzat és la figura del narrador desdoblament de la personalitat del protagonista narrador. Aquest entra en diàleg amb si mateix amb un diari compartit per ambdues personalitats, que es va oferint al lector amb successius salts en el temps (analepsi, el·lipsi), alteracions de la memòria i reconstruccions discontínues del fil dels fets. Al mateix temps, el mateix autor de la novel·la, com a tercera figura de narrador, també intervé interrompent el fil del discurs per resumir i comentar.[4]
Sinopsi[modifica]
El cementiri de Praga és un relat d'agents secrets i conspiradors. Som al març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d'aquesta novel·la un home de seixanta-set anys que escriu assegut en una taula, en una habitació abarrotada de mobles: heus aquí el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos...
Esdeveniments històrics que apareixen a la novel·la[modifica]
- Expedició dels Mil
- Comuna de París
- Cas Dreyfus
- Broma de Taxil
- Congrés antimaçònic de Trento
Organitzacions històriques que apareixen a la novel·la[modifica]
- Alta Vendita
- Kahal
- Okhrana
- Companyia de Jesús
- Francmaçoneria
Personatges històrics importants que apareixen a la novel·la[modifica]
- Giuseppe Garibaldi
- Ippolito Nievo
- Maurice Joly
- Hermann Gödsche
- Roger Gougenot donis Mousseaux
- Sigmund Freud
- Léo Taxil i Charles Hacks (Docteur Bataille)
- Joseph-Antoine Boullan
- Édouard Drumont
- Ferdinand Walsin Esterhazy
- Piotr Rachkovski
- Yuliana Glinka
- Matveï Golovinski
- Osman Bey (Pseudònim)
Altres personatges històrics que apareixen a la novel·la[modifica]
- Domenico Margiotta
- Benjamin Disraeli
- Jacob Brafmann
- Léon Meurin
- Luigi Fransoni
- Joséphin Péladan
- Stanislas de Guaita
- Jean Sandherr
- John W. Phelps
- Hippolytus Lutostansky
- Giovanni Battista Simonini[5]
Personatges de ficció[modifica]
- Babette de Interlaken
- Pare Bergamaschi (jesuïta)
- Abat Dalla Piccola
Notes[modifica]
- ↑ "RODEADOS DE FALSIFICACIONES" Umberto Eco sobre Wikileaks: "El poder no siempre es malo y necesita confidencialidad", en Europa Press, 13/12/2010.
- ↑ Umberto Eco y la liga judeocristiana.
- ↑ Reseña en elcultural.es
- ↑ Reseña en ojosdepapel.com
- ↑ Cf. Reinhard Markner, "Giovanni Battista Simonini: Shards from the Disputed Life of an Italian Anti-Semite", in: Kesarevo Kesarju. Scritti in onore di Cesare G. De Michelis. A cura di Marina Ciccarini, Nicoletta Marcialis e Giorgio Ziffer. Firenze 2014, p. 311-319.
Umberto Eco (1932 - 2016) | ||
|---|---|---|
| Narrativa | El nom de la rosa (1980) · El pèndol de Foucault (1988) · L'illa del dia abans (1994) · Baudolino (2000) · La misteriosa flama de la reina Loana (2004) · El cementiri de Praga (2010) · Número zero (2015) |  |
| Assaig | Diari mínim (1963) · Apocalittici e integrati (1964) · Lector in fabula (1979) · A la recerca de la llengua perfecta (1993) · Sis passejades pels boscos narratius (1994) · Kant i l'ornitorinc (1997) · La bustina di minerva (1999) · Sobre Literatura (2002) · Storia della bellezza (2004) · Storia della bruttezza (2007) · 11/9 La cospirazione impossibile (2007) · El vertigen de les llistes (2009) · Pape Satàn Aleppe (2016) | |
