Eleccions legislatives franceses de 2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives franceses de 2022
 ← 2017 Modifica el valor a WikidataFrança Modifica el valor a Wikidata 2027 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data12 juny 2022, first round of the 2022 French legislative election (en) Tradueix
19 juny 2022, second round of French legislative election, 2022 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives en França Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir5 diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
572 diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
A Diputat a l'Assemblea Nacional Modifica el valor a Wikidata
Electorat48.953.748 Modifica el valor a Wikidata
23.256.207
   47.51٪
Punt percentual 1.19
Nombre de vots vàlids22.744.708    Nombre de vots en blanc 362.193   Nombre de vots nuls 149.306
B Diputat a l'Assemblea Nacional Modifica el valor a Wikidata
Electorat48.589.606 Modifica el valor a Wikidata
22.464.299
   46.23٪
Punt percentual 3.59
Nombre de vots vàlids20.747.083    Nombre de vots en blanc 1.239.928   Nombre de vots nuls 477.288
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 NUPES  — Jean-Luc Mélenchon
coalició política
França Insubmisa, Europa Ecologia-Els Verds, Partit Socialista de França, Partit Comunista Francès, Génération.s, Partit d'Esquerra, Picardie Debout, Junts, Generació Ecologia, Els Nous Demòcrates, Revolució Ecològica per als Vius, Partit Obrer Independent, Per la Reunió
A
5.949.119   26.16٪
B
6.772.556   32.64٪
Diputat
<1
2>
 Junts  — Richard Ferrand
coalició política
Renaixement, Moviment Demòcrata, Horitzons, Territoris de Progrés, Agir, En Commun, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
A
5.869.248   25.8٪
B
8.014.341   38.63٪
Diputat
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives franceses de 2022 se celebraren els dies 12 i 19 de juny de 2022 per tal d'elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional durant la XVI legislatura de la Cinquena República.[1][2]

Aquestes eleccions legislatives segueixen les eleccions presidencials celebrades el mes d'abril, en la segona volta de les quals fou reelegit Emmanuel Macron per a un segon mandat, per davant de Marine Le Pen del Reagrupament Nacional, mentre que Jean-Luc Mélenchon, candidat de la Unió Popular (coalició liderada per La França Insubmisa), va ocupar el tercer lloc en la primera volta.

Jean-Luc Mélenchon, poc després de la seva derrota a la primera volta, va demanar als francesos que l'elegissin primer ministre, en el que és conegut com a cohabitació, el fet d'haver-hi un president d'un partit i un primer ministre d'un altre. En les setmanes següents, va iniciar la creació de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) reunint La França Insubmisa amb altres partits d'esquerres: el Partit Socialista, Europa Ecologia-Els Verds i el Partit Comunista Francès. Els diferents partits de la majoria presidencial (La República en Marxa, el MoDem, Agir i Horitzons) també es reuneixen en una coalició anomenada Junts (Ensemble en francès). Més enllà d'aquests dos actors, Els Republicans (LR) i el Reagrupament Nacional (RN) també esperaven obtindre uns bons resultats.

La primera volta estigué marcada per una abstenció rècord del 52,5%, i per una quasi igualtat entre NUPES i Junts. A la segona volta, l'abstenció fou del 53,8%, però inferior a la del 2017. Junts seguí sent la força principal a l'Assemblea Nacional amb 245 escons, però perdé la majoria absoluta. La NUPES aconseguí 131 escons, duplicant la representació que tenien anteriorment, sobretot gràcies als resultats obtinguts a les metròpolis. La sorpresa vingué del RN que, malgrat un sistema de votació històricament desfavorable a l'extrema dreta, va fer un avanç electoral amb 89 diputats, un augment de 81 escons, sobretot als departaments rurals. Amb 64 escons, LR perdé la meitat de la seva representació i es convertí en la tercera força de l'oposició, amb potencial paper d'àrbitre. L'UDI desaparegué gairebé completament amb 3 escons.

Per primera vegada des de les eleccions legislatives de 1988, el president electe només disposa d'una majoria relativa després de les eleccions presidencials. També és la primera vegada des de l'establiment del mandat de cinc anys l'any 2000. La XVI legislatura és doncs una de les més fragmentades de la Cinquena República. Aquest resultat fou percebut com un revers per a Emmanuel Macron i un risc de gran inestabilitat política i bloquejos institucionals, les diferents forces presents estan molt polaritzades i dividides, limitant les possibilitats d'acord entre les parts.

Context[modifica]

Context institucional[modifica]

Des de l'inici de la Cinquena República, les eleccions legislatives organitzades arran de la investidura d'un president electe sempre han permès que aquest tingui majoria absoluta o relativa a l'Assemblea Nacional. Aquesta característica, coneguda com "fet majoritari" es reforça amb el sistema d'escrutini majoritari uninominal. Des de la transició a un mandat presidencial de cinc anys l'any 2000 i l'ajornament de les eleccions legislatives després de les eleccions presidencials, la coincidència de les urnes s'havia tornat sistemàtica. Aquest canvi va contribuir a presidencialitzar el sistema de govern en detriment del poder legislatiu.[3] A més, la cohabitació es fa més improbable atès que implica que alguns votants reconsiderin la seva elecció arran de les eleccions presidencials.

El 2022 l'espai entre les eleccions presidencials i legislatives és de 50 dies, 14 dies més que en els quatre mandats anteriors, un espai de temps que es considera susceptible d'augmentar la indecisió a les urnes.[4]

Assemblea sortint i eleccions presidencials de 2022[modifica]

Les eleccions legislatives de 2017 van resultar en la victòria del partit del president Emmanuel Macron, La República en Marxa (LREM), i els seus aliats, que van aconseguir la majoria a l'Assemblea Nacional, amb els grups La República en Marxa (308 diputats), Moviment Demòcrata (42 diputats) i el Grup Actuar Junts, creat el novembre de 2017 (9 diputats), amb un total de 359 diputats. El 2022, al final del mandat, aquest total només era de 346, arran de les exclusions i sortides voluntàries de diversos diputats.[5][6]

En les eleccions presidencials de 2022, Emmanuel Macron fou reelegit per a un segon mandat, amb el 58% dels vots emesos a la segona volta, en contra de la candidata del Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen. Va quedar en tercer lloc a la primera ronda amb 21.95% dels vots, Jean-Luc Mélenchon amb el seu moviment França Insubmisa (LFI) com la primera força de l'esquerra. Per a molts observadors, la vida política francesa es recomposa en tres blocs de votants: una esquerra radical, un centre liberal i una dreta nacionalista.[7][8][9]

Paral·lelament, les eleccions presidencials del 2022 veuen que els partits polítics tradicionals tornen a no optar a la segona volta, en proporcions encara més grans que a les eleccions del 2017. El Partit Socialista (PS) i Els Republicans (LR), representats respectivament per Anne Hidalgo (1,74% de vots) i Valérie Pécresse (4,78% de vots), s'enfonsaren amb percentatges de vot històricament baixos.

La campanya també comptà amb la candidatura d'Éric Zemmour, que va fundar el seu partit d'extrema dreta (Reconquesta, (REC) l'abril de 2021, amb el qual quedà quart a la primera volta.

Assumptes financers[modifica]

D'ençà de l'any 1988, el finançament públic dels partits polítics està previst per la llei. L'import total de les ajudes públiques per a l'any 2022 és de seixanta-sis milions d'euros. Les quantitats assignades a cada partit es basen en els seus resultats en vots i en el nombre de parlamentaris elegits a les eleccions legislatives de 2022.

Així, en la primera volta, NUPES i Junts es beneficiaren cadascun de deu milions d'euros anuals d'ajut públic pels seus resultats en la votació, que es repartiran per cada coalició entre els seus partits. El Reagrupament Nacional rebé set milions d'euros i el Partit Animalista en rebé 400.000, havent recaptat 255.086 vots.[10]

Sumant els 37.000 euros concedits per cada diputat electe, Junts, per exemple, rebrà un total de 95 milions d'euros en cinc anys. NUPES rebrà un total de 74 milions d'euros. El Reagrupament Nacional rebrà un total de 50 milions d'euros.[11]

Sistema electoral[modifica]

Logotip de les eleccions.

L'Assemblea Nacional està formada per 577 escons elegits per a cinc anys en un sistema d'escrutini uninominal majoritari a dues voltes en cadascuna de les circumscripcions.

És elegit en primera volta el candidat que reuneix la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots igual, com a mínim, a la quarta part dels electors inscrits a la circumscripció. Si cap dels candidats compleix aquestes condicions, s'organitza una segona volta entre els candidats que hagin obtingut un nombre de vots almenys igual a una vuitena part dels inscrits (12,5%); tanmateix, els dos candidats que queden primers a la primera volta passen per defecte si només un o cap d'ells ha arribat a aquest llindar. A la segona volta, el candidat més votat és declarat electe.

El llindar de qualificació, basat en un percentatge del total d'empadronats i no dels vots emesos, dificulta l'accés a la segona volta quan l'abstenció és elevada. D'altra banda, el sistema permet l'accés a la segona volta a més de dos candidats si diversos d'ells superen el llindar del 12,5% d'electors. Així, els candidats que es presenten a la segona volta poden ser tres, un escenari anomenat «triangular». Les segones rondes amb quatre candidats, anomenats «quadrangular» també són possibles, però molt més rares.

Dates[modifica]

D'acord amb el que estableix el codi electoral, les eleccions s'han de celebrar en els seixanta dies anteriors a l'expiració de les competències de l'Assemblea sortint, fixades per al tercer dimarts del mes de juny, cinc anys després de la seva elecció, excepte en el cas de dissolució de l'Assemblea Nacional decidida pel President de la República abans d'aquesta data. Estava previst el final del mandat de l'Assemblea elegida l'any 2017 el dia 21 de juny de 2022.

Les dates de les eleccions legislatives per a la França metropolitana quedaren fixades pels dies 12 i 19 juny de 2022. Les eleccions legislatives se celebren doncs 50 dies després de la segona volta de les eleccions presidencials, és a dir, dues setmanes més que en períodes electorals anteriors des de l'adopció del mandat presidencial de cinc anys.[4] Les candidatures s'havien de presentar com a màxim el 20 de maig per a la primera volta i el 14 de juny per a la segona volta.[12]

Per als francesos que viuen a l'estranger així com per als de la Polinèsia Francesa, la primera ronda té lloc una setmana abans que a la França continental per tal de tenir en compte la distància geogràfica. Alguns departaments i territoris d'ultramar votaren el dissabte anterior a les eleccions a França continental.[13]

Els ciutadans francesos residents a l'estranger poden votar per internet o per correspondència els dies anteriors a la votació.[14]

Forces presents[modifica]

Principals partits[modifica]

Partits que hagin tingut representants electes l'any 2017 o que són presents en les projeccions de les enquestes. Diversos d'ells s'agrupen el 2022 en coalicions que es detallen a continuació.

Principals partits polítics et coalicions
Partit Ideologia Cap de files Resultats el 2017

(% primera volta)
La República en Marxa (LREM) Centreesquerra a centredreta

Socioliberalisme, proeuropeu, tercera via, reformisme 		Stanislas Guerini 28,21 % dels vots

308 escons
Els Republicans (LR) Centredreta a dreta

Gaullisme, conservadorisme, conservadorisme liberal, democràcia cristiana 		Christian Jacob 15,77 % dels vots

112 escons
Reagrupament Nacional (RN) Dreta radical a ultradreta

Nacionalisme, oposició a la immigració, euroescepticisme 		Marine Le Pen 13,20 % dels vots

8 escons
França Insubmisa (LFI) Esquerra radical a extrema esquerra

socialisme democràtic, antiliberalisme, ecosocialisme, sobiranisme d'esquerra 		Jean-Luc Mélenchon 11,03 % dels vots

17 escons
Partit socialista (PS) Centreesquerra a esquerra

Socialisme, progressisme, socialdemocràcia, social-ecologia 		Olivier Faure 7,44 % dels vots

30 escons
Moviment Demòcrata (MoDem) Centre a centredreta

Socioliberalisme, democràcia cristiana, federalisme europeu 		François Bayrou 4,12 % dels vots

42 escons
Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) Centredreta

socioliberalisme, democràcia cristiana, proeuropeu 		Jean-Christophe Lagarde 3,03 % dels vots

18 escons
Partit Comunista Francès (PCF) Esquerra radical

comunisme 		Fabien Roussel 2,72 % dels vots

11 escons
Partit Radical d'Esquerra (PRG) Centreesquerra

Radicalisme, laïcisme, solidarisme, republicanisme, socioliberalisme 		Guillaume Lacroix 0,5 % dels vots

3 escons
Europa Ecologia-Els Verds (EELV) Esquerra

Ecologisme, federalisme europeu 		Julien Bayou ? % dels vots

1 escó
Debout la France (DLF) Dreta à Ultradreta

Sobiranisme, gaullisme, conservadorisme nacionalista 		Nicolas Dupont-Aignan 1,17 % dels vots

1 escó
Reconquesta (REC) Ultradreta

Nacionalisme, conservadorisme nacionalista, oposició a la immigració, anti-islam 		Éric Zemmour Nou
Coalicions Membres de la coalició
Junts (ENS) La República en Marxa, Moviment Demòcrata, Horitzons, Territoires de progrès, Agir, En commun, Parti radical
Unió de la Dreta i del Centre (UDC) Els Republicans, Unió dels Demòcrates i Independents, Els Centristes
Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) França Insubmisa, Europa Ecologia-Els Verds, Partit Comunista Francès, Partit socialista, Parti d'Esquerra, Génération.s, Picardie debout, Junts !, Génération écologie, Les Nouveaux Démocrates, Révolution écologique pour le vivant, Parti ouvrier indépendant, Pour La Réunion
Unió per França (UPF) Debout la France, Les Patriotes, Génération Frexit

Candidats[modifica]

Un total de 6.293 candidats es presenten a les eleccions legislatives, inclosos cinc candidats a les eleccions presidencials de 2022: Marine Le Pen, Éric Zemmour, Fabien Roussel, Nicolas Dupont-Aignan i Nathalie Arthaud.[15]

La candidata més jove és Raphaëlle Rosa, candidata de Els Republicans a la vuitena circumscripció de Mosel·la. En el moment de les eleccions, tenia 18 anys i feia el batxillerat.[16]

La candidata de més edat és Monique Peltriaux. A l'edat de 93 anys, és investida per la formació Ecologia al centre del tercer districte de les Ardennes.[17][18]

Membres del govern[modifica]

Quinze membres del govern d'Elisabeth Borne es van presentar, inclosa la Primer ministre a la sisena circumscripció de Calvados .

Resultats[modifica]

Participació[modifica]

Taxa de participació a les eleccions legislatives franceses (per a la França metropolitana)
Percentatge de participació 1a volta 2a volta Diferència entre les dues voltes
El 2017 El 2022 Diferència El 2017 El 2022 Diferència
Al migdia 19.24 % [19] 18.43 % [19] Disminució 0,81 17.75 % [20] 18.99 % [20] ▲ 1,24 ▲ 0,56
A les 17 hores 40,75 % [21] 39.42 % [21] Disminució 1,33 35.33 % [22] 38.11 % [22] ▲ 2,78 Disminució 1,31
Final 48,70 % [23] 47,51 % Disminució 1,19 42,64 % [23] 46.23 % ▲ 3,59 Disminució 1,28

Partits i matisos[modifica]

Matisos utilitzats[modifica]

Els resultats electorals són publicats a França pel Ministeri de l'Interior, que classifica els partits assignant-los matisos polítics. Aquests últims els decideixen els prefectes, que les atribueixen independentment de l'etiqueta política declarada pels candidats, que pot ser la d'un partit o una candidatura independent.[24]

Només les coalicions Junts (ENS) i Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), així com el Partit Radical d'Esquerra (RDG), la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI), Els Republicans (LR), el Reagrupament Nacional (RN) i Reconquesta (REC) se'ls assignen els seus propis matisos el 2022.[25][26][27]

A tots els altres partits se'ls assigna un o un altre dels matisos següents: DXG (diversos d'extrema esquerra), DVG (diversos d'esquerra), ECO (ecologista), REG (diversos d'extrema dreta), DVC (diversos de centre), DVD (diversos de dretes), DSV (diversos d'extrema dreta) i DXD (diversos d'extrema dreta). Partits com Debout la France o Lluita Obrera no tenen, doncs, els seus propis matisos, i els seus resultats nacionals no són publicats per separat pel ministeri, perquè es barregen amb altres partits (respectivament en els matisos DSV i DXG)[28] Alguns partits fins i tot veuen els seus resultats dividits entre diversos matisos, com el Partit Pirata, els candidats del qual estan dividits entre els matisos «diversos» i «regionalista».[29]

Resultats nacionals[modifica]

Resultats provisionals per matisos de les eleccions legislatives franceses de 2022 publicats pel Ministeri de l'Interior[30]
Matís electoral[31]
 1a volta 2a volta Total
Escons 		+/-
Vots % Escons Vots % Escons
Junts ENS 5.857.364 25,75 1 8.003.240 38,57 244 245 Disminució 105
Nova Unió Popular Ecològica i Social NUP 5.836.079 25,66 4 6.556.711 31,60 127 131 ▲ 74
Reagrupament Nacional RN 4.248.537 18,68 0 3.589.465 17,30 89 89 ▲ 81
Els Republicans LR 2.370.440 10,42 0 1.447.838 6,98 61 61 Disminució 51
Reconquesta REC 964.775 4,24 0 0 Nou
Diversa esquerra DVG 713.574 3,14 0 443.282 2,14 22 22 ▲ 10
Ecologistes ECO 608.314 2,67 0 0 Disminució 1
Diversa dreta DVD 530.782 2,33 0 231.071 1,11 10 10 ▲ 4
Regionalisme REG 291.384 1,28 0 264.780 1,28 10 10 ▲ 5
Centre divers DVC 283.612 1,25 0 99.142 0,48 4 4 Nou
Diversa extrema esquerra DXG 266.412 1,17 0 11.229 0,05 0 0 =
Dreta sobiranista DSV 249.603 1,10 0 19.306 0,09 1 1 =
Unió dels Demòcrates i Independents UDI 198.062 0,87 0 64.443 0,31 3 3 Disminució 15
Divers DIV 192.624 0,85 0 18.295 0,09 1 1 Disminució 2
Partit Radical d'Esquerra RDG 126.689 0,56 0 0 Disminució 3
Ultradreta DXD 6.457 0,03 0 0 Disminució 1
Suffrages exprimés 22.744.708 97,80 20.748.802 92,36
Votes blancs 362.193 1,56 1.235.327 5,50
Votes nuls 149.306 0,64 480.878 2,14
Total 23.256.207 100 5 22.465.007 100 572 577
Abstentions 25.697.541 52,49 26.124.364 53,77
Inscrits/Participation 48.953.748 47,51 48.589.371 46,23

Participació i matisos polítics de candidats i diputats[modifica]

  • Matisos polítics dels candidats primers de cada circumscripció en la 1a volta
    Matisos polítics dels candidats primers de cada circumscripció en la 1a volta
  • Matisos polítics dels candidats que van quedar segons a cada circumscripció en la 1a volta
    Matisos polítics dels candidats que van quedar segons a cada circumscripció en la 1a volta
  • Matisos polítics dels candidats elegits al final de la primera o segona volta.
    Matisos polítics dels candidats elegits al final de la primera o segona volta.

Candidats elegits a la primera volta[modifica]

Candidats elegits a la 1 volta de les eleccions legislatives de 2022
Candidats Esquerra Circunscripció electoral % repartit % enregistrat
Chikirou, SophiaSophia Chikirou França Insubmisa París (6) [32] 53,74 29.85
Corbière, AlexisAlexis Corbière França Insubmisa Seine-Saint-Denis (7) [33] 62,94 28.16
Favennec Becot, YannickYannick Favennec Becot Horitzons Mayenne (3) [34] 57.13 26.49
Legrain, SarahSarah Legrain França Insubmisa París (16) [35] 56,51 27.73
Obono, DanièleDanièle Obono França Insubmisa París (17) [36] 57.07 26/01

Candidats classificats per a la segona volta[modifica]

572 circumscripcions requeriren una segona volta per tal d'elegir els seus representants. 565 són duals, 7 triangulars.[37]

Distribució dels 565 duels per coalició:

  • 414 duels impliquen la coalició Junts: 277 opositors són de la coalició NUPES, 107 de la RN, 20 de la coalició UDC, 4 regionalistes, 4 de diverses esquerres (dissident PS, DVG), 2 de diverses dretes (DVD);
  • 379 duels impliquen la coalició NUPES: 277 opositors són de la coalició Junts, 61 de la RN, 27 de la coalició UDC, 6 de l'esquerra parlamentària (PCF, PS, PRG), 2 dissidents de la LREM, 2 de la dreta parlamentària (DVD), 1 de la Unió coalició per França (UPF) del DLF, 1 del Centre Parlamentari (DVC), 1 de l'extrema esquerra, 1 de l'extrema dreta;
  • 75 duels impliquen la coalició UDC: 27 opositors són de la coalició NUPES, 27 de la RN, 20 de la coalició Junts, 1 del centre parlamentari (DVC);
  • 1 duel implica la coalició Unió per França (UPF) de DLF contra un oponent de la coalició NUPES.

Desglossament dels 7 «triangulars» :

  • 1 triangular, EELV, LR, LREM;
  • 1 triangular EELV, LREM, RN;
  • 1 triangular LFI, LR, LREM;
  • 2 triangular LFI, LREM, RN;
  • 1 triangular LFI, MoDem, RN;
  • 1 triangular LREM, PS, RN.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Macron guanya les eleccions legislatives, però perd la majoria absoluta». Vilaweb, 19-06-2022.
  2. ↑ Solano, Alexandre. «Cinc claus de les eleccions legislatives franceses que marcaran l'últim mandat de Macron». Vilaweb, 06-06-2022.
  3. ↑ «Comment le quinquennat a commencé à changer la donne». LEFIGARO. lefigaro. [Consulta: 17 maig 2022]..
  4. ↑ 4,0 4,1 «Législatives: 50 jours pour changer la donne après la présidentielle». lefigaro.fr, 16-09-2021..
  5. ↑ «Effectif des groupes politiques - Assemblée nationale». www2.assemblee-nationale.fr. [Consulta: 31 març 2022].
  6. ↑ Cnews. «Majorité absolue» (en francès).
  7. ↑ «La guerre des trois blocs» (en francès). leparisien.fr, 25-04-2022. [Consulta: 4 maig 2022].
  8. ↑ «Présidentielle 2022, la France des trois blocs» (en francès). La Croix, 11-04-2022. ISSN: 0242-6056 [Consulta: 4 maig 2022].
  9. ↑ «Présidentielle : trois blocs et deux perdants» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-05-2022. [Consulta: 4 maig 2022].
  10. ↑ Yannick Povillon. «Législatives 2022 : combien d'argent les élections vont-elles rapporter aux partis politiques ?». midilibre.fr, 14 juin 2022.
  11. ↑ Lucas Burel. «De l’argent, un groupe, de l’influence : le RN réalise une percée historique aux législatives». nouvelobs.com, 19 juin 2022. [Consulta: 20 juin 2022].
  12. ↑ «le dépôt des candidatures / Elections législatives 2022 / Elections / Démarches administratives / Accueil - Les services de l'État dans le Nord». www.nord.gouv.fr. [Consulta: 24 abril 2022].
  13. ↑ «Calendrier électoral 2022 : les dates de l'élection présidentielle et des législatives». service-public.fr, 27-01-2022. [Consulta: 15 març 2022].
  14. ↑ «Élections Législatives 2022». montreal.consulfrance.org, 19 mai 2022 (dernière mise à jour). [Consulta: 15 juin 2022].
  15. ↑ «Le ministère de l'Intérieur publie la liste officielle des candidats aux législatives». service-public.fr. [Consulta: 3 juin 2022]..
  16. ↑ «Législatives 2022 : "Je ne vais plus énormément au lycée", avoue Raphaëlle Rosa, 18 ans, la plus jeune candidate des élections» (en francès). francetvinfo.fr, 10-06-2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  17. ↑ «Elections législatives 2022, Ardennes (08) - 3ème circonscription». resultats-elections.interieur.gouv.fr. [Consulta: 13 juin 2022].
  18. ↑ «Législatives 2022 : âge, sexe, métier... portrait type du candidat». lefigaro.fr, 25 mai 2022, mis à jour le 9 juin 2022. [Consulta: 13 juin 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Élections législatives 2022 - Premier tour - Taux de participation à 12h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. [Consulta: 12 juny 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Élections législatives 2022 - Second tour - Taux de participation à 12h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. [Consulta: 19 juny 2022].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Élections législatives 2022 - Premier tour - Taux de participation à 17h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. [Consulta: 12 juny 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Élections législatives 2022 - Second tour - Taux de participation à 17h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. [Consulta: 19 juny 2022].
  23. ↑ 23,0 23,1 [enllaç sense format] https://www.interieur.gouv.fr/Elections/Les-resultats/Legislatives/elecresult__legislatives-2017/(path)/legislatives-2017//FE.html
  24. ↑ «Législatives 2022 : une circulaire pour l'attribution des nuances politiques aux candidats». vie-publique.fr. [Consulta: 17 maig 2022]..
  25. ↑ «Circulaire du 13 mai 2022 relative à l'attribution des nuances aux candidats aux élections législatives de 2022». www.legifrance.gouv.fr, 13-05-2022. [Consulta: 17 maig 2022]..
  26. ↑ «Addentum à la circulaire du 13 mai 2022 relative à l'attribution des nuances aux candidats aux élections législatives de 2022». www.legifrance.gouv.fr, 8 juin 2022. [Consulta: 9 juin 2022]..
  27. ↑ «Nuances de Candidats». www.resultats-elections.interieur.gouv.fr. [Consulta: 9 juin 2022]..
  28. ↑ «Législatives 2022 : DVD, DSV, REG... que signifient les nuances politiques attribuées aux candidats ?». www.rtl.fr. [Consulta: 17 maig 2022]..
  29. ↑ «Comment « Le Monde » attribue les nuances politiques aux candidats pour les législatives 2022». Le Monde.fr. Le Monde. [Consulta: 1 juin 2022]..
  30. ↑ «Les résultats en direct». [Consulta: 22 juin 2022]..
  31. ↑ «Nuances de Candidats». [Consulta: 9 juin 2022]..
  32. ↑ Ministère de l'Intérieur. «Paris (75) - 6ème circonscription : Résultats de la circonscription au 1er tour». resultats-elections.interieur.gouv.fr, 13 juin 2022. [Consulta: 14 juin 2022].
  33. ↑ Ministère de l'Intérieur. «Seine-Saint-Denis (93) - 7ème circonscription : Résultats de la circonscription au 1er tour». resultats-elections.interieur.gouv.fr, 13 juin 2022. [Consulta: 14 juin 2022].
  34. ↑ Ministère de l'Intérieur. «Mayenne (53) - 3ème circonscription : Résultats de la circonscription au 1er tour». resultats-elections.interieur.gouv.fr, 13 juin 2022. [Consulta: 14 juin 2022].
  35. ↑ Ministère de l'Intérieur. «Paris (75) - 16ème circonscription : Résultats de la circonscription au 1er tour». resultats-elections.interieur.gouv.fr, 13 juin 2022. [Consulta: 14 juin 2022].
  36. ↑ Ministère de l'Intérieur. «Paris (75) - 17ème circonscription : Résultats de la circonscription au 1er tour». resultats-elections.interieur.gouv.fr, 13 juin 2022. [Consulta: 14 juin 2022].
  37. ↑ Léa Sanchez. «Qui sont les candidats qualifiés au second tour des législatives ? Retrouvez la liste des duels, triangulaires et députés élus de chaque circonscription». lemonde.fr, 15 juin 2022. [Consulta: 18 juin 2022]..

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_franceses_de_2022&oldid=33181448»