Erich Maria Remarque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erich Maria Remarque.

Erich Maria Remarque (Osnabrück, Baixa Saxònia, Alemanya, 22 de juny de 1898 - Locarno, Suïssa, 25 de setembre de 1970) fou un escriptor alemany nacionalitzat nord-americà que es féu famós per la seva novel·la Res de nou al front de l'oest (Im Westen nicht Neues en original alemany, All Quiet in the Western Front en anglès i Sin novedad en el frente en espanyol).

Joventut[modifica | modifica el codi]

Remarque era descendent d'una família francesa emigrada a la vora alemanya del Rin durant la Revolució Francesa. El 1916 hagué d'interrompre els estudis per engrossir les files del front alemany, i en acabar la guerra va haver d'acollir-se als mitjans de vida més absurds. Primerament, els seus coneixement musicals li permeteren ser organista en la capella d'un Asil, i després professor de música; més tard dirigí un col·legi de pàrvuls en una escola alemanya; es dedicà al comerç, fou crític musical...Molt escàs de recursos, els aventurà tots en una ruleta, en la Costa Blava, i la fortuna se li mostrà propicia, amb el que restà assegurada la seva condició econòmica. Fou llavors quan va escriure els seus records de la campanya en el front occidental, en el qual va ser ferit diverses vegades, i que primer publicà en un fulletó en la Wossische Zeitung i després en volum, i que en un any el convertí en milionari i universal.

Fama universal[modifica | modifica el codi]

L'aparició d'aquesta obra en els fulletons de la Wossische Zeitung 1928 produí un enorme revolta en els mitjans alemanys, literaris, militars i polítics, i aixecà una rabiosa campanya en contra, empresa per una la minoria nacionalista del Reich i la prohibició de l'obra en els cercles militaristes d'Àustria. Aviat assolí tirades fabuloses, no tan sols en el seu idioma, sinó en les traduccions immediates a totes les llengües cultes, i la seva difusió fou tan enorme i la importància assolida tal, que va estar a punt d'aconseguir el premi Nobel de la Pau de 1929, que no pogué discernir-li la Comissió de lStorting noruec, per no haver arribat aquest llibre al seu examen abans de l'1 de febrer, com determina el Reglament de la Fundació Nobel. L'any 1929 Proa va publicar la traducció al català feta per Joan Alavedra. La traducció espanyola fou deguda a Benjamin Jarnés, que usà en ella el pseudònim de Eduardo Foertsch.

L'èxit de llibreria assolit per aquesta obra fou de faula; com a senzill dada demostrativa, cal citar que a Praga, al ser posat a la venda, es varen vendre el primer dia 20.000 exemplars, i el mateix dia un dels teatres d'aquesta ciutat anunciava que l'escriptor A. Longen havia escrit un drama inspirat en la novel·la de Remarque, amb l'autorització d'aquest. La crítica va reconèixer que aquesta obra era inferior en tècnica i sinceritat a El joc, d'Henri Barbusse, i que bona part de l'enorme èxit assolit amb ella fou d'oportunitat, per haver estat la primera novel·la publicada contra la guerra. És no obstant, un llibre formós, com diu Felipe Sassone,

« «pel seu art en la narració, per la seva literatura involuntària, encantadora-ment involuntària; per la tendresa i l'emoció, i l'ona cordial que s'aixeca de tot el seu horror. Perquè és un llibre de pau, que parla amb una vella veu sentimental als nostres cors sords i muts». «Aquest llibre, segueix dient aquest escriptor, és ben alemany. M'ho diuen la pesadesa del seu humorisme, llurs predileccions gastronòmiques, les seves delicatessen les seves sal-txitxes, i les seves truites de patata. I també les seves descripcions escatològiques. Aquest llibre és ben alemany; però té qualitats de llibre francès... Les qualitats franceses són, la claredat, l'amenitat, una minuciositat de detalls a l'estil Marcel Proust, però tots preciosos quan es refereixen a funcions digestives i cert aire aventurer i mosqueter (maneres d'Alexandre Dumas, pare) que, no sé el perquè, endevino en els protagonistes... Aquest llibre és una narració de la vida de les trinxeres, que un tremolós i encès accent de veritat ungeix d'emoció. No és derrotista ni rebel; és una narració de la guerra, curta, sòbria i fidel, i per això, profundament pacifista. Si sorgeix algun comentari inevitable (molt rara vegada) és trivial, barat, ingenu, pueril. Precisament amb la ingenuïtat, en la puerilitat (els reclutes són quasi nens) recau tot l'encant de la narració». »

Exili obligat[modifica | modifica el codi]

Però la marea ascendent del militarisme i el nazisme a Alemanya. contraris a l'atmosfera pacifista de la seva obra, l'obligà a exiliar-se. Primer va viure a Suïssa i després als Estats Units, a on marxà amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. el 1938, Adolf Hitler l'havia desposseït de la nacionalitat alemanya. Als Estats Units treballà com a guionista de cinema; allí figurarien Marlene Dietrich i Greta Garbo entre les seves amistats. El 1943 va rebre la notícia que una germana seva havia estat executada pels nazis. El 1947 va adquirir la nacionalitat nord-americana. En iniciar-se la dècada dels cinquanta, s'instal·là novament a Suïssa, aquesta vegada definitivament; així mateix fou durant aquesta dècada quan va contraure matrimoni amb l'ex-esposa de Charlie Chaplin, Paulette Godard, protagonista de Temps Moderns. Per aquells temps es digué que

« <<L'autor d'una sola obra s'havia casat amb l'actriu d'una sola pel·lícula>> »

Es deia que Remarque era un escriptor, però que amb prou feines ho era de veritat, que havia tingut l'encert d'escriure un únic llibre que havia assolit un triomf definitiu, rotund, de crítica i de públic; un llibre sobre la guerra, en què es descriu tal havia estat, tal com l'havia viscut el soldat ras alemany, amb tota cruesa, amb tot l'horror i barbàrie, descrita sense atenuants, sense ni convencionalismes ni retòrica, sense virtuosismes ni artificis literaris.

El Retorn[modifica | modifica el codi]

Potser per donar resposta a totes aquestes critiques Remarque publicà el 1930 un llibre que podria qualificar-se com la segona part de Res de nou en el front de l'oest. El títol era El Retorn i també potser com aclariment Remarque va publicar en infinitat de diaris de lectura mundial el següent escrit:

« <<El meu nou llibre s'ocupa, sobre tot, dels problemes interiors i exteriors d'aquesta generació de la guerra, que, arrancada dels bancs de l'escola i llençada a la conflagració mundial, es trobà, en retornar, enfront del garbuix d'un món trastornat, a través del qual hagué d'orientar-se en relació a la vida quoti-diana, als deures i necessitats professionals, als problemes completament nous i en part incomprensibles de la pau. L'acció es desenvolupa, naturalment, en un marc alemany; però crec que els lectors de tots els països que hagin sentit la influència de la guerra (i quin país no l'ha sentit?) trobaran moltes analogies en el seu propi país amb els personatges i les circumstàncies de les quals la meva obra s'ocupa. La meva nova novel·la de tesi més del que tenia Res de nou en el front de l'oest. Els diferents episodis es refereixen a l'acció, però no a un tema. Els personatges del meu llibre es troben simplement enfront de problemes i conflictes que els assetgen per tots cantons en la post-guerra i tracten de desfer-se d'ells i de realitzar, fins i tot espiritualment, llur retorn de la guerra>>. »

Sinopsis final[modifica | modifica el codi]

Portada del llibre Arc de Triomf. Un dels millors llibres de'Erich Maria Remarque i també portat al cinema amb aquest títol

Malgrat tot, és sabut de tothom que després de Res de nou en el front de l'oest, Remarque publicà diverses obres considerades per la crítica com superiors des d'un punt de vista literari, a la que li donà fama universal. Semblava com si la seva primera novel·la hagués arribat a ser més important que ell mateix, enfosquint la possible bona fortuna d'obres posteriors, encara que mai es pogué dir que aquestes fracassessin.

Llistat d'obres[modifica | modifica el codi]

  • Arc de Triomf; (1946) portada al cinema per Lewis Milestone el (1948)
  • Time to Live and Time to Die; (1954) també portada al cinema per Douglas Sirk (1958) i en la que el mateix Remarque interpretava el rol de professor Polhard
  • The Night of LIsbon; (1964)
  • The Black Obelisk; (1957)
  • Heaven has no Favourites; (1961)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Maria Remarque