Erich Mendelsohn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erich Mendelsohn

Erich Mendelsohn (21 de març de 1887, Allenstein, Prússia Oriental - 15 de setembre de 1953, San Francisco, EUA) fou un prestigiós arquitecte del segle XX, màxim exponent de l'arquitectura expressionista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Erich Mendelsohn va nàixer a Allenstein, actualment Olsztyn (Polònia). Estudià cinències econòmiques a la Universitat de Munich abans de decidir-se per l'arquitectura en 1908. Començà els seus estudis a Universitat Tècnica de Berlín, encara que tornaria a Munic per a graduar-se cum laude en 1912. Durant la seua etapa d'estudiant va prendre de mestres com Theodor Fisher, amb influències del neoclàsiques i del Jugendstil, sobretot de Joseph Maria Olbrich i de Van de Velde. per una altra banda també contactaria amb grups d'artistes expressionistes. De totes maneres l'arquitecte per qui sentia més admiració era Frank Lloyd Wright, de qui posteriorment fou amic personal.

Després d'establir-se a Munic com a arquitecte, en 1915 es casa amb la violoncelista Luise Maas. Per a la seua esposa coneixeria a un altre aficionat al cello, l'astrofísic Erwin Finlay-Freundlich, el germà del qual era el director del Kaiser Wilhelm Institut für Physikalische Chemie und Elektrochemie (avui dia Institut Fritz Haber de l'Institut Max Planck). Gràcies a aquestes amistats, Mendelsohn va tindre l'oportunitat de dissenyar i construir la seua obra més important la Einsteinturm o Torre Einstein.

Èxit professional[modifica | modifica el codi]

Després de la Primera Guerra Mundial es va establir a Berlín. En poc de temps adquirí una reputació, la seua obra es publicaria el 1924 a la Wasmuths Monatshefte für Baukunst. Aquest mateix any funda el grup The Ring, on també estan Mies van der Rohe i Walter Gropius.

El seu negoci prosperà ràpidament, fins a donar treball a més de 40 persones, entre elles a Julius Posener. L'any 1928 inicià el projecte de la seua casa a Rupenhorn, era una vila de luxe, amb més de 4000 m2 i decorada amb obres de Amédée Ozenfant i altres.


La Torre Einstein

La Einsteinturm o Torre Einstein, es considera com una de les millors obres de l'expressionisme arquitectònic. S'acabà el 1921 i inaugurada el 1924, va fer que Mendelsohn fóra considerat l'únic revolucionari de la seua generació. No només és una obra estèticament impactant, dins del mateix estil expressionista que caracteritzà nombrosos dissenys dibuixats per Mendelsohn els anys anteriors a la consumació d'aquest projecte,[1] sinó que a més és un observatori que compleix a la perfecció les seues funcions per a què fou dissenyat.

La Torre Einstein va ser també la resposta a l'interrogant sobre el talent pràctic i constructiu de l'arquitecte. l'obra fou finançada per l'estat prussià i aportacions privades, per això Mendelsohn va haver d'acceptar una sèrie de condicions imposades per la funcionalitat de l'edifici (telescopi i laboratori), encara que gaudí de suficient llibertat per dissenyar els detalls i disposar les habitacions accessòries i els accessos a la torre.

La Einsteinturm va ser concebuda per a ser construïda amb formigó, però per les dificultats de l'encofrat finalment es construí de rajoles i es recobrí amb morter.

L'edifici causà un impacte considerable a l'època, li dedicaren tot tipus de comentaris, i com diu Wolfgang Pehnt -a "L'Arquitectura Expresionista"-, algú pensà, en veure l'estructura escultòrica i monolítica de l'edifici (d'una peça, que suggereix un joc de paraules amb el nom d'Einstein, "ein Stein", que significa "una pedra"), que aquest era un homenatge al seu usuari futur, el famós físic alemany. Bruno Zevi també veu a l'observatori un homenatge a la Teoria de la Relativitat i l'expressió d'una quarta dimensió: "Ací el factor temps és intrínsec a la formació de l'objecte, que brolla.. i ocupa l'espai". El propi Einstein exclamà "¡orgànic!" quan va veure la torre per primera vegada.

La Torre Einstein va portar admiradors adinerats i nous encàrrecs i la fama per a Mendelsohn, arquitecte afortunat per a l'època, ja que li fou possible construir aquest projecte tan original i personal.

L'exili[modifica | modifica el codi]

Pavelló De LaWarr

L'ascens de les tendències antisemites a Alemanya provocà, que per ser de família jueva hagués d'emigrar a Anglaterra a la primavera de 1933. La seua fortuna va ser confiscada pels nazis i fou expulsat de lUnió d'Arquitectes d'Alemanya i de lAcadèmia Prussiana de les Arts.

A Anglaterra començà la seua col·laboració amb Serge Chermayeff, fins al 1936. Degut a la seua amistat amb Chaim Weizmann, qui posteriorment seria president d'Israel, començà diversos projectes a Palestina (llavors protectorat britànic) en 1934. La terra dels seus avantpassats el va captivar, a les seues converses amb Weizman, Mendelsohn expressà la necessitat de fer una arquitectura que contribuís a donar prestigi a la causa jueva. El seu gran projecte per a la Universitat Jueva al Mont Scopus a Jerusalem no es realitzà completament. L'any 1935 obrí un estudi a Jerusalem. En 1938, una vegada dissolta la seua oficina de Londres, adquirí la nacionalitat britànica i va canviar el seu nom de pila per Eric.

Mendelsohn resumiria així la seua trajectòria professional fins al moment: "A Berlín vaig necessitar vint anys per afirmar-me; a Londres, dos i, ací (a Palestina), dos mesos".

En 1941 es traslladà als Estats Units, on viuria la resta de la suea vida. Durant la Segona Guerra Mundial, per la seua condició d'immigrant, el seu treball es restringí a donar conferències i a publicacions, i també d'assessor ocasional per al govern. Acabada la guerra s'establí a San Francisco, ací realitzà diversos projectes fins a la seua mort el 1953, sobretot per a la comunitat jueva.

Obres[modifica | modifica el codi]

Interior de la fàbrica de barrets a Luckenwalde
Centre comercial Petersdorff a Breslau
Centre comercial Schocken a Chemnitz

Obres a Alemanya[modifica | modifica el codi]


  • Dobloug Garden store, Oslo, Noruega (1932). Construïda per Rudolf Emil Jacobsen seguint els plànols de Mendelsohn

Obres a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Amb la col·laboració amb Serge Chermayeff.

Obres a Israel[modifica | modifica el codi]

Obres als Estats Units[modifica | modifica el codi]

Obra escrita[modifica | modifica el codi]

  • Medelsohn, Erich. Rußland - Europa - Amerika. Ein architektonischer Querschnitt. Berlín, 1929.  (alemany).
  • Medelsohn, Erich. Neues Haus - Neue Welt. Mit Beiträgen von Amédée Ozenfant und Edwin Redslob. Berlín, 1932.  (alemany).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Mendelsohn

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dissenys previs». Arxivat de l'original el 5 de maig de 2006.