Ernő Gerő

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ernő Gerő (nascut Ernő Singer, Terbegec, actualment Trebušovce, Eslovàquia, 8 de juliol de 1898 - Budapest, 12 de març de 1980) fou un polític comunista hongarès. Membre d'una família jueva, fou cap de les joventuts comunistes hongareses i com a tal participà en la revolució de Béla Kun del 1919. El 1923 marxà a Moscou, on fou agent del KGB. Amb el pseudònim de Pedro, des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE i s'establí a Barcelona, on se li atribueix una gran influència en la constitució del Partit Comunista de Catalunya i, des del juliol del 1936, en la política del PSUC. Com a dirigent de les txeques, després dels fets de maig del 1937 participà activament en la repressió contra el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i la CNT, i se'l considera un dels responsables de la mort d'Andreu Nin.

Un cop va acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a Hongria per a formar part del govern de coalició de finals del 1945 amb Mátyás Rákosi, però el Partit Comunista Hongarès només va obtenir el 17 % dels vots en comparació amb el 57 % del Partit dels Petits Propietaris, de manera que amb la complicitat del general rus Kliment Voroshilov va forçar un govern de coalició, i el 1947 van donar un cop d'estat i prendre el poder definitivament. Quan Rákosi fou obligat a dimitir com a secretari del partit el juliol de 1956 per Nikita Khrusxov, Gerő el va substituir en la secretaria general del partit. Tanmateix, la Revolució Hongaresa de 1956 a l'octubre l'obligà a fugir a l'URSS. Quan es calmà la situació tornà a Budapest, però el 1961 fou expulsat del partit. Totalment allunyat de la política, treballà com a traductor ocasional fins a la seva mort.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernő Gerő Modifica l'enllaç a Wikidata