Hambergita
 Hambergita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Be₂BO₃(OH)  |
| Epònim | Axel Hamberg |
| Localitat tipus | Salbutangen, Helgeroa, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/L.02 |
| Dana | 25.1.1.1 |
| Heys | 9.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, grisenc, groguenc |
| Macles | macles i composicions en pla {110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,347 a 2,372 g/cm3 (mesurada); 2,365 g/cm3 (calculada) |
| Angle 2V | calculat: 87° |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Símbol | Hb |
L'hambergita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1890 per Waldemar Christofer Brøgger en honor d'Axel Hamberg (1863-1933), professor de geografia a la Universitat d'Uppsala, Suècia, qui va cridar l'atenció sobre els primers exemplars.
Característiques
L'hambergita és un borat de fórmula química Be2(BO3)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba típicament ben cristal·litzat, de forma prismàtica al llarg de [001] o bipiramidal, mostrant {110}, {021}, {010}, {100} i {210}, estriat en {100} amb estries paral·leles a [001], de fins a 30 cm.[1] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hambergita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1890 a les pegmatites sienites de Salbutangen, Helgeroa (Vestfold, Noruega), on es troba associada a altres minerals com: zircó, sodalita, fluorita, ferrohornblenda, biotita, analcima i altres minerals del grup dels feldspats.
Referències
- ↑ «Hambergite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 juny 2016].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hambergita |