Hubert Lyautey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hubert Lyautey
17 de novembre de 1854

- 27 de juliol de 1934 (als 79 anys)

Lloc de naixement: Nancy
Lloc de defunció: Thorey
Lleialtat: França França
Arma/servei: Exèrcit francès
Anys de servei: 1873 - 1925
Rang: Mariscal de França Mariscal de França
Batalles/guerres: Guerres colonials
I Guerra Mundial
Condecoracions: Gran oficial de la Legió d'Honor
Medalla Militar
Altres ocupacions: Ministre de la Guerra
Membre de l'Académie française

Louis Hubert Gonzalve Lyautey (Nancy, 17 de novembre de 1854 - Thorey, 27 de juliol de 1934), militar francès que fou la màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc.

Aquest general francès féu els estudis a l'escola de Saint-Cyr, i després ingressà en l'arma de cavalleria, sent enviat al cap de poc temps a la Indoxina com a cap del despatx militar de Rousseau. Més tard el general Gallieni, que havia tingut ocasió de mesurar llurs dots, va fer que fos destinat a Madagascar on donà proves de l'encertat del seu nomenament, organitzant el país en petits sectors per així poder desfer-se dels rebels que estaven més pròxims a la regió pacifica de l'illa, no començava l'organització de cap nou sector fins que havia sotmès a l'immediat.

Posteriorment fou cridat a França, i el 1904 ascendí a general de brigada, amb destí al Sud d’Orà, la qual regió assolí pacificar quasi per complet.

Nomenat, arran de la conferència d'Algesires, comissari superior del territori algerià-marroquí, acabdillà amb èxit l'expedició contra Beni-Snassew, fiançant la posició d'aquella regió per als francesos.

L'abril de 1912 fou nomenat resident general de la República francesa al Marroc. En aquella època el país no restava pacificat del tot, perquè estava agitat per tots els ferments de l'anarquia, feu allí una labor magnifica de pacificació i així, en esclatar la guerra del 1914, pogué oferir a la seva pàtria un gran contingent de tropes franceses, sense que la pau a l’Àfrica s'alterés.

El desembre del 1916 acceptà la cartera de Guerra, però dimití al cap de poc per negar-se a fer en el Parlament determinades manifestacions que se li demanaven, entenent que tot allò, relatiu a la defensa nacional, no devia de fer-se públic. Llavors tornà al Marroc, on l'havia substituït, mentrestant, el general Gouraud. El 1920 ascendí a mariscal.

Va romandre al Marroc fins al 1925, però en esclatar la rebel·lió d'Abd-el-Krim contra França, el Govern de la metròpoli envià al seu costat al mariscal Philippe Pétain, dimitint quasi de seguida Lyautey per considerar aquell nomenament com una desconsideració gran al seu treball marroquí de mig segle, admirat per propis i estranys.

El 1931 fou un dels principals organitzadors de l'Exposició colonial celebrada a París en aquest any; en els últims temps va viure per complet apartat de tota activitat.

El 1912 havia ingressat en l'Acadèmia Francesa.

Va escriure els treballs següents:

  • .-Du role social de l'officier (1891),
  • .-Du róle colonial de l'armée (1900),
  • .-Dans le Sud de Madagascar (1903).
  • .-Lettres du Tonkin et de Madgascar (1926)
  • .-La réunion de la Lorraine à la France (1926)
  • .-Paroles d'action (1927)
  • .-Articles de Revue des Deux-Mondes

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hubert Lyautey
  • Tom nº 31 pàg. 942-Apèndix VI pàg. 1338-Suplement 1934 pàg. 187 de l'enciclopèdia Espasa.