Jocs Olímpics d'estiu de 1906

Jocs Olímpics d'Atenes 1906
Jocs Olímpics Intercalats
Cerimònies - Obertura	22 d'abril de 1906
- Clausura	2 de maig de 1906
Comitès participants	20
Atletes participants	903
- Homes	883
- Dones	20
Esdeveniments	78 de 13 esports
Inaugurats per	Jordi I de Grècia
Jurament Olímpic - dels atletes	-
- dels jutges	-
Lema	{{{Lema}}}
Flama Olímpica	-
Mascota	-
Estadi Olímpic	Estadi Panathinaiko

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1906, també anomenats Jocs Intercalats, es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906. Hi participaren un total de 903 esportistes, entre elles 883 homes i 20 dones, de 21 comitès nacionals.

Actualment no són oficialment reconeguts com a Jocs Olímpics, tot i que en el seu moment s'organitzaren com a tals. Les medalles entregades tampoc són reconegudes pel COI.

Origen i futur

Els primers Jocs Intercalats foren organitzats pel COI el 1901 com a part d'un nou programa en el que es disputarien cada quatre anys, entre els Jocs Internacionals, i que es disputarien a Atenes. En canvi, al baró Pierre de Coubertin no li agradava aquesta idea. Després dels dolents Jocs Olímpics de París 1900 el COI donà suport a aquesta nova idea. L'any 1902 era massa proper per organitzar aquests jocs i es decidí que la data ideal seria el 1906.

Grècia no fou capaç d'organitzar els jocs de 1910. Per un costat hi havia problemes als balcans, d'altre, dos anys entre Jocs i Jocs era un període massa curt de temps. La següent oportunitat arribà el 1914 però a la disminució de l'entusiasme inicial s'hi afegí l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La següent possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Intercalats no arribava fins el 1922. Havia passat massa temps i la idea s'abandonà definitivament.

D'aquesta manera aquests Jocs esdevingueren una excepció dins els Jocs Olímpics. El COI, posteriorment, degradà els Jocs passant a ser no oficials i els considerà, simplement, com a una celebració del 10è aniversari dels primers Jocs. A pesar d'aquest fet, els Jocs de 1906 van ser claus per mantenir vius els Jocs Olímpics, després dels fracassos de les dues edicions anteriors i la majoria d'innovacions dels Jocs foren acollides pels Jocs Olímpics de Londres 1908.

Comitès participants

Països participants

Participaren un total de 903 esportistes, entre elles 883 homes i 20 dones, de 21 comitès nacionals. Participà per primera vegada l'Imperi Otomà (posteriorment Turquia), Creta (única participació), Egipte i el Gran Ducat de Finlàndia (posteriorment Finlàndia); deixà de participar Cuba i Sud-àfrica; i retornaren Bèlgica, Bohèmia, Dinamarca, Itàlia, Noruega, Països Baixos i Suècia.

Austràlia (4) Àustria (31) Bèlgica (16) Bohèmia (13) Canadà (3) Creta (8) Dinamarca (49)

Egipte (2) Estats Units (523) Finlàndia (4) França (56) Grècia (38) Regne Unit (47) Hongria (35)

Imperi Alemany (49) Imperi Otomà (2) Itàlia (76) Noruega (32) Països Baixos (16) Suècia (38) Suïssa (9)

Desenvolupament esportiu

Estadi Panathinaiko el 1906

Els Jocs Olímpics de 1906 van ser un gran èxit, a diferència del que havia passat el 1900 i el 1904, ja que no s'allargaren durant molts mesos dins el programa d'una Exposició Universal. Foren també els primers jocs en els que els atletes hi participaven a través dels respectius Comitès Nacionals, i no, com havia ocorregut anteriorment, on molts atletes passaven per allí i decidien participar-hi. També foren els primers amb una cerimònia d'obertura a part i amb la desfilada dels atletes amb els respectius Comitès Nacionals. També s'introduí la cerimònia de cloenda o l'alçament de les banderes dels guanyadors.

Entre les proves incloses als jocs cal destacar el llançament de javelina i el pentatló.

• Ray C. Ewry guanyà, de nou, les dues proves disputades de salt sense cursa.
• Paul Pilgrim guanyà els 400 i els 800 metres llisos en atletisme.
• El canadenc Billy Sherring visqué dos mesos a Grècia per adaptar-se a les condicions locals i guanyà, sorprenentment, la marató. El príncep Jordi II de Grècia l'acompanyà durant la volta final.
• Finlàndia debutà en aquests jocs i guanyà la seva primera medalla d'or en llançament de disc amb Verner Järvinen.
• Peter O'Connor d'Irlanda guanyà la medalla d'or en triple salt i la de plata en salt d'allargada. L'atleta participava com a britànic, i en protesta, escalà el pal de la bandera i hi posà l'irlandesa.

Medalles

(País amfitrió ressaltat.)

Jocs Olímpics d'estiu de 1906
Posició	País				Total
1	França	15	9	16	40
2	Estats Units	12	6	6	24
3	Grècia	8	13	13	34
4	Regne Unit	8	11	5	24
5	Itàlia	7	6	3	16
6	Suïssa	5	6	4	15
7	Alemanya	4	6	5	15
8	Noruega	4	2	1	7
9	Àustria	3	3	3	9
10	Dinamarca	3	2	1	6

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Martin Sheridan	Estats Units	Atletisme	2	3	0	5
Léon Moreaux	França	Tir olímpic	2	1	2	5
Louis Richardet	Suïssa	Tir olímpic	3	1	0	4
Gustav Casmir	Imperi Alemany	Esgrima	2	2	0	4
Eric Lemming	Suècia	Atletisme Estira i afluixa	1	0	3	4

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Sophia Marinou	Grècia	Tennis	0	2	0	2

Enllaços externs

• (anglès) 1906 Athina Summer Games