José Luis Olivas Martínez
| José Luis Olivas Martínez | |
|---|---|
|
|
|
| Mandat 24 de juliol de 2002 – 25 de maig de 2003 |
|
| Precedit per | Eduardo Zaplana |
| Succeït per | Francisco Camps Ortiz |
|
|
|
| Mandat 6 de juliol de 1995 – 23 de juliol de 1999 |
|
| Precedit per | Aurelio Martínez Estévez |
| Succeït per | Vicente Rambla Momplet |
|
|
|
| Naixement | 13 d'octubre de 1952  Motilla del Palancar (Conca, Espanya) |
| Partit polític | Partit Popular |
José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, Conca, Espanya - 1952) és un polític i advocat valencià d'origen castellano-manxec. Va ser el tercer president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonòmica, des del 24 de juliol de 2002 fins les eleccions de l'abril de 2003.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
José Luis Olivas Martínez nasqué el 13 d'octubre de 1952 a Motilla del Palancar (Província de Conca). Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Dret a Madrid, especialitzant-se després en Dret Internacional Públic. Arriba a València amb 25 anys per a treballar al despatx de l'advocat Emilio Attard, amb el qual milità al partit Unión de Centro Democrático (UCD) al País Valencià.[1] José Luis Olivas desenvolupà l'activitat d'advocat també a Madrid i a Sueca (Ribera Baixa), i ha estat secretari general de la Federació Empresarial d'Hostaleria.
Activitat política [modifica]
Del 1977 al 1982, José Luis Olivas participà en la política en la Unión de Centro Democrático (UCD), sent-ne un dels seus fundadors. Va ser Secretari d'Organització d'UCD a València. A les primeres eleccions democràtiques municipals celebrades a Espanya el 3 d'abril de 1979 resultà elegit regidor de València per la UCD. A desembre de 1981, va ser nomenat Director General de Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana, càrrec que desempenyà fins desembre de 1982.
Ja integrat al Partit Popular (PP), a les eleccions de 1987 i 1991 és elegit novament regidor de l'Ajuntament de València, ocupant-hi diversos càrrecs. En l'any 1990 resulta afectat en el Cas Naseiro i va a declarar avant el jutge Manglano [2] per . El 28 de maig de 1995, el PP guanya les eleccions autonòmiques i José Luis Olivas és escollit Diputat a les Corts Valencianes. El 6 de juliol de 1995 és designat per Eduardo Zaplana Conseller d'Economia i Hisenda, i el febrer de 1997 afegeix les competències d'Administració Pública. José Luis Olivas Martínez ocupa des de setembre de 1993 a juliol de 2002 el càrrec de Secretari General del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV).
Després de les autonòmiques de 1999, renova la seua acta de diputat i passa a ser, el 23 de juliol de 1999, Vicepresident Primer del Consell, de nou amb Eduardo Zaplana de president.
L'any 2002, quan Zaplana marxa a Madrid com a Ministre de Treball i Seguretat Social, és designat com substitut en la Presidència de la Generalitat Valenciana, càrrec que ocuparà fins al final de la legislatura. El 2003 es celebraren les eleccions a les Corts Valencianes en les quals Olivas deixa la política i Francisco Camps encapçala la candidatura popular, que tornarà a guanyar per majoria absoluta.
Presidència de Bancaixa [modifica]
José Luis Olivas, després d'abandonar la política activa, és nomenat president de Bancaixa el gener de 2004. L'esclat de la crisi financera a finals de la dècada dels 2000 destapà la dolenta situació en la qual es trobaven les caixes d'estalvi com la Caixa d'Estalvis del Mediterrani o la pròpia Bancaixa. Aquesta es va fusionar amb Caja Madrid i amb altres de menor grandària per a crear el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia de la que Olivas fou nomenat Vicepresident i el també polític Rodrigo Rato president (com a dirigent de la caixa madrilenya).
El novembre de 2011, el Banc d'Espanya nacionalitza el Banc de València del qual Olivas n'era el president també, i provoca una crisi al si del BFA que desemboca amb la sortida d'Olivas de la vicepresidència, encara que aquest es nega a deixar la presidència de Bancaixa.[3] L'empresari valencià Francisco Pons el substituirà a la vicepresidència de Bankia a proposta de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).[4] Olivas es beneficià d'un pla de pensions de 2,9 milions d'euros que el seu càrrec de vicepresident comportava.[5]
El maig de 2012 dimití Rodrigo Rato com a president del BFA i de Bankia a la vegada que el Govern d'Espanya anunciava la seua intervenció i la caiguda de les accions a la borsa.[6]
| Càrrecs de negocis | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Julio de Miguel |
President de Bancaixa Des del 2004 |
Succeït per: En el càrrec |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Eduardo Zaplana |
President de la Generalitat Valenciana  2002–2003 |
Succeït per: Francesc Camps |
| Precedit per: No hi ha |
Vicepresident Primer de la Generalitat Valenciana 1999–2002 |
Succeït per: José Joaquín Ripoll |
| Precedit per: Aurelio Martínez |
Conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana 1995–1999 |
Succeït per: Vicente Rambla |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: ' |
Secretari General del Partit Popular de la Comunitat Valenciana 1993–2002 |
Succeït per: Francesc Camps |
Referències [modifica]
- ↑ «Presidente de la ruina» (en Espanyol). El País, 27 novembre 2011. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ Olivas declara avant Manglano, ABC, 19/4/1990,
- ↑ «Olivas resiste la presión del Consell y se mantiene al frente de Bancaja» (en Espanyol). El País, 30 març 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Un empresario de consenso para defender los intereses valencianos en Bankia». Levante-EMV, 1 de desembre de 2011. [Consulta: 1 de desembre de 2011].
- ↑ «Bankia pagarà 2,9 milions a Olivas». Diari Ara, 23/11/2011. [Consulta: 24 de novembre de 2011].
- ↑ «Las acciones de Bankia rozan la barrera de los 2 euros» (en castellà). Levante-EMV, 9 maig 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
