Larimus breviceps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLarimus breviceps Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN46105306 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereLarimus
EspècieLarimus breviceps Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1830)[1][2][3]

Larimus breviceps és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 31 cm de longitud total i 500 g de pes.[4][5]

Hàbitat[modifica]

És un peix de clima tropical i demersal que viu fins als 60 m de fondària.[6][4]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de les Antilles, Costa Rica i Hondures[7] fins a Rio de Janeiro (Brasil).[4][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27]

Ús comercial[modifica]

És important com a aliment per als humans.[4]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes A., 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquième. Livre cinquième. Des Sciénoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-xxviii + 1-499 + 4 pp.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquième. Livre cinquième. Des Sciénoïdes. Histoire naturelle des poissons. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 FishBase (anglès)
  5. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  6. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  7. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  8. ↑ Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25): 60p.
  9. ↑ Chao, L.N., 1978. Sciaenidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Volum 4. FAO, Roma.
  10. ↑ Chao, N.L., 2002. Scianidae. Croakers. p. 1583-1653. A: K.E. Carpenter (ed.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.
  11. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  12. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  13. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, I. Moreno, G. Melo, P. Navajas, N. Sandoval i D. von Schiller, 1999. Atlas demográfico de los peces demersales del Golfo de Salamance, Caribe Colombiano. Dinámica poblacional, distribución, alimentación y reproducción. Digital Book (CD-ROM). Invemar - Colciencias.
  14. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  15. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  16. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  17. ↑ Lasso, C.A., O.M. Lasso-Alcalá, A. Pombo i M. Smith, 2004. Distribution of fish species among localities during the AquaRAP survey of the Gulf of Paria and Orinoco delta, Venezuela. p. 315-319. A: Rapid assessment of the biodiversity and social aspects of the aquatic ecosystems of the Orinoco delta and the Gulf of Paria, Venezuela. RAP Bulletin of Biological Assessment 37. Conservation International. Washington DC, Estats Units. 360p.
  18. ↑ Lima, H.H. i A.M. Oliveira, 1978. Segunda contribuição ao conhecimento dos nomes vulgares de peixes marinhos do nordeste brasileiro. Boletim de Ciências do Mar(29):1-26.
  19. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  20. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  21. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  22. ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  23. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  24. ↑ Soares, L.H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  25. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  26. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  27. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Druzhinin, A.D., 1974. Distribución, biología y pesquerías de las corvinas. Pishevaia Promishlennost, Moscou, 119 p.
  • Hodgkinson-Clarke, F., 1994. The construction and operation of artisanal gillnets in Trinidad. Fish. Occas. Pap. Ser. (3):49 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Larimus_breviceps&oldid=31969249»