Licinio de la Fuente de la Fuente

Diputat al Congrés dels Diputats
	30 juny 1977 – 2 gener 1979 ; Legislatura: legislatura constituent d'Espanya ; Circumscripció electoral: Toledo ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
	1r març 1974 – 3 abril 1975
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Fernando Suárez González → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball d'Espanya
	29 octubre 1969 – 4 març 1975 ; ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
	29 octubre 1969 – 4 març 1975 ; ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Procurador a Corts
	6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ; ← Jesús Romeo Gorría ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Consell Nacional del Movimiento
	5 gener 1967 – 16 juny 1977
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	6 febrer 1961 – 30 juny 1977 ; Circumscripció electoral: Toledo
Governador civil de la província de Càceres
	2 febrer 1956 – 23 juliol 1960

Licinio de la Fuente de la Fuente
Biografia
Naixement	7 d'agost de 1923; Noez (Toledo) Espanya
Mort	26 de febrer de 2015 (als 91 anys); Madrid
Ministre de Treball
	29 d'octubre de 1969 – 4 de març de 1975
	← Jesús Romeo Gorría Fernando Suárez González →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	FET de las JONS ,
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat
	Premis (1975) Medalla d'Or al Mèrit en el Treball; (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (23 abril 1974) Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique; (1972) Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc; (1972) Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes; (1971) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1971) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1970) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1969) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1967) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1967) Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola; (1959) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; Cavaller d'Honor de la Fundación Nacional Francisco Franco ;
Diputat al Congrés dels Diputats
	30 juny 1977 – 2 gener 1979 ; Legislatura: legislatura constituent d'Espanya ; Circumscripció electoral: Toledo ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
	1r març 1974 – 3 abril 1975
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Fernando Suárez González → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball d'Espanya
	29 octubre 1969 – 4 març 1975 ; ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
	29 octubre 1969 – 4 març 1975 ; ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Procurador a Corts
	6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ; ← Jesús Romeo Gorría ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Consell Nacional del Movimiento
	5 gener 1967 – 16 juny 1977
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	6 febrer 1961 – 30 juny 1977 ; Circumscripció electoral: Toledo
Governador civil de la província de Càceres
	2 febrer 1956 – 23 juliol 1960

Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d'agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) és un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974).^[2]

Biografia

Va néixer al petit poble toledà de Noez en el si d'una família humil d'agricultors. Durant la Guerra Civil era nen i a causa del seu bon expedient acadèmic va estar preseleccionat per ser un dels 'nens de la guerra' que van ser enviats a Rússia.

Poc després va fugir amb la seva família de la zona republicana a la zona nacional, travessant la línia del front en el riu Tajo.

Carrera política

Va estudiar Dret mitjançant beques a la Universitat Complutense de Madrid i va arribar a ser Advocat de l'Estat. Va ser Governador Civil i Cap Provincial del Movimiento de la província de Càceres (1956 - 1960) i Ministre de Treball d'Espanya (1969 - 1975). Durant el seu mandat de Ministre de Treball es va centrar especialment a ampliar la cobertura de la Seguretat Social. En el període 1974-1975 va assumir les funcions de Vicepresident del Govern, sent President Carlos Arias Navarro. En 1975 dimiteix del seu càrrec de Ministre a causa de les discrepàncies amb Arias Navarro, principalment causades per l'aprovació d'una llei de vaga que minvava els drets dels treballadors.

En 1976, aprovada la Llei per a la Reforma Política va fundar el partit Democràcia Social, que es va integrar amb altres sis en la coalició Alianza Popular (AP), denominada per la premsa "Els set magnífics", la qual va acabar transformant-se en un partit únic, sota el lideratge de Manuel Fraga Iribarne. Amb els anys, AP, el partit que Licinio de la Fuente cofundà, es fusionaria amb el Partit Demòcrata Popular (PDP) i el Partit Liberal (PL) per crear l'actual Partit Popular. Posteriorment, després de la seva marxa de la política activa, va ser membre del Consell d'Administració de nombroses empreses.

Imputació judicial

El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el Principi de justícia universal, envia una ordre de detenció internacional contra Licinio de la Fuente i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.^[3]^[4] La magistrada imputa a Licinio de la Fuente "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig i Antich", executat a garrot vil el 2 de març de 1974.^[5]

Obres

Valió la pena. Memorias, Madrid, Edaf, 1998.

Referències

↑ Governs d'Espanya 1931-2008
↑ Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
↑ «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com.
↑ «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.
↑ «Una juez argentina ordena detener a Utrera Molina y 20 cargos franquistas». elpais.com, 31-10-2014.

Vegeu també

Querella argentina contra els crims del franquisme

Càrrecs públics
Precedit per: Jesús Romeo Gorría	Ministre de Treball 1969- 1975	Succeït per: Fernando Suárez González

[GOBIERNOS-1] Governs d'Espanya 1931-2008

[2] Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].

[3] «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com.

[publico-4] «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.

[5] «Una juez argentina ordena detener a Utrera Molina y 20 cargos franquistas». elpais.com, 31-10-2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Vicepresident del Govern	Luis Carrero Blanco
Ministres	Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)

XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Luis Carrero Blanco
Vicepresident de govern	Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres	Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)