Louis Moreau Gottschalk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Louis Moreau Gottschalk
Retrat de Louis Moreau Gottschalk
Retrat de Louis Moreau Gottschalk
Naixença: 8 de maig de 1829
Nova Orleans, Luisiana, Estats Units
Defunció: 18 de desembre de 1862 (als 33 anys)
Rio de Janeiro, Brasil
Coord.: 22° 54′ 00″ S, 43° 14′ 00″ O / 22.90000°S,43.23333°O / -22.90000; -43.23333
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Activitat principal: Pianista
Altres activitats: Compositor

Louis Moreau Gottschalk (Nova Orleans, Luisiana, Estats Units, 8 de maig de 1829 - Rio de Janeiro, Brasil, 18 de desembre de 1862) fou un pianista i compositor nord-americà.

Des dels seus primers anys donà mostres de la seva aptitud per la música, i, després de rebre lliçons amb l'organista de la catedral de sant Lluís a Nova Orleans, va marxar cap a París, França, a l'edat de tretze anys, per a perfeccionar els estudis. Li fou refusat l'ingrés al Conservatori, però va estudiar composició i piano mitjançant classes particulars. Entre els seus mestres hi hagué Karl Hallé, Pierre Malenden i Camille-Marie Stamaty.[1] Va tenir el seu primer èxit arran d'un recital en la Salle Pleyel, en vigilies del seu setzè aniversari. Chopin, que hi era present, sembla que va afirmar que Gottschalk esdevindria el rei dels pianistes.[2]

El 1845, quan amb prou feines tenia setze anys, va compondre peces tan belles com Le bananier, Bamboula, La Savane, Ossian, La moissonneuse, i La danse ossianique. Els seus primers concerts el 1848 provocaren una viva impressió en el públic parisenc: no només era jove, guapo i amb talent, sinó que, a més de les danses més habituals, com la polca o la masurca, la seva música recordava l'Amèrica del Sud, amb els seus ritmes i harmonies d'influència criolla. Bamboula va esdevenir una peça obligada per als aspirants pianistes al Conservatori de París, i posteriorment, Le Bananier, més delicat, va fer conèixer encara més Gottschalk a Europa; així, per exemple, cal citar un estudi crític excel·lent que publicà en el Journal des Debats el cèlebre Hector Berlioz. Donà alguns concerts a Suïssa i la Savoia i, cridat per la reina d'Espanya, passà a Madrid, on arribà a ser molt popular. Arran aquesta estada va compondre peces inspirades en un estil espanyol, com ara Minuit à Seville.

A començaments de 1853 retornà als Estats Units. La mort del seu pare el mateix any l'obliga a guanyar més diners per subvenir les necessitats familiars, donant més concerts i escrivint una música que respongués especialment als gustos populars. Així obtingué uns grans èxits amb The Last Hope, molt sentimental, i amb l'alegre Tournement Galop i va recórrer algunes ciutats americanes, despertant sempre el mateix gran entusiasme, i després acompanyà a la Patti en una excursió per Cuba. Tornat als Estats Units, emprengué una sèrie de concerts, i només s’ha de dir, per donar una prova de l'activitat desplegada, que en catorze mesos donà més de 400 concerts i recorregué prop de 140.000 quilòmetres en vaixells de vapor i ferrocarril.

Després passà per Perú, Xile, Argentina i Brasil, capital en que li va sorprendre la mort. Les seves restes foren traslladades a Nova York, i reposen en el cementiri de Greenwood, on els seus compatriotes li erigiren un monument el 1870.

Portada de la partitura de Bamboula, on consta que està dedicada a Isabel II, reina de les Espanyes

Gottschalk era un artista d'estranya naturalesa, d'imaginació poètica, somniadora i melangiosa; en ell, així el compositor com el pianista, eren absolutament originals, les seves nombroses composicions, transcripcions de les impressions dels seus primers anys li causaren les belleses grandioses i a la vegada salvatge de la naturalesa dels tròpics, es distingeix per nous accents, cants singulars, combinacions rítmiques inacostumades: qualitats que en conjunt produeixen un efecte fascinador, un embruix indefinible. Artista original, dels que no produeixen imitadors ni formen escola, no hauria deixat darrere seu el brillant nom que admirem, si el notable compositor Ruiz Escudero, depreciant la seva pròpia glòria, amb un amor i abnegació únics, no hagués escrit de memòria les innumerables composicions que Gottschalk quasi improvisava.

Deixà 61 obres per a piano publicades durant la seva vida; 26 obres pòstumes, de les quals n'edità Escudero 21, precedint-les d'un pròleg, i 21 obres inèdites en poder d'Escudero. A més, hi ha publicades 12 romances per a cant i 6 simfonies i obres orquestrals, restant d'altres inèdites. De les seves facultats crítiques en donen testimoni el seu notable Souvenirs de voyage d’un pianiste, que aparegueren el 1863 en el diari L'Art Musical, de París, i diversos articles donats a la llum en el Diario de la Marina de l'Havana, ciutat en la que tingué una relació amistosa amb el pianista d'aquell ciutat Nicolás Ruiz Espadero.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estrella, Espie. «Profile of Louis Moreau Gottschalk». [Consulta: 28.06.2013].
  2. Cotton, Martin. Louis Moreau Gottschalk - Piano Works. EMI Records, 2011. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Moreau Gottschalk