Manuel Pérez Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:55, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Pérez Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1944
Melilla Melilla
  Secretari general del PCE(r)
Activitat
OcupacióAlgepsaire
PartitPartit Comunista d'Espanya (reconstituït)

Manuel Pérez Martínez (n. Melilla, 1944), conegut com a Camarada Arenas, és el Secretari General del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE-r) des del 1975. Actualment viu a la presó de Castelló, on compleix condemna per la seva activitat política. És l'únic secretari general d'un partit comunista empresonat a Europa des del búlgar Gueorgui Dimitrov, qui va ser secretari general de la Internacional Comunista.

Biografia

Manuel Pérez Martínez va néixer el 1944 a Melilla, en una família de classe obrera. Abans dels 12 anys abandona l'escola i més tard es trasllada, amb la seva família, a viure en una barraca del barri del Pozo del Tío Raimundo (Madrid), on es fa aprenent d'algepsaire. Més tard participa en les lluites del sector de la construcció, en les quals destacaria com a organitzador. En aquesta època comença a estudiar les obres dels clàssics del marxisme-leninisme, escasses i difícils d'aconseguir a causa de la censura franquista. La seva consciència proletària es reforça i interpreta que les lluites dels obrers han de sortir dels marges estrets del sindicalisme i del reformisme conciliador a què pretenia conduir-les el revisionisme del Partit Comunista de Santiago Carrillo.

Fa el servei militar en un vaixell de guerra, on crea una cèl·lula comunista. De nou a Madrid, comença a dirigir les lluites dels veïns del Pozo per la millora de les condicions de vida i, més tard, crea les Joventuts Comunistes de Vallecas, des d'on combat els carrillistes. Al final dels anys seixanta, el seu activisme polític el porta per primera vegada a la presó.

Després de la seva sortida de la presó, al començament dels anys setanta, s'incorpora a l'Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya (OMLE), de la qual es convertiria en el dirigent més ferm. És llavors que s'esplaia i s'intensifica la seva activitat revolucionària. Realitza tasques de propaganda i d'organització, alhora que participa en vagues i manifestacions.

El 8 de juny del 1975 participa en el Congrés Reconstitutiu de l'OMLE, amb la lectura d'un Informe Polític històric per crear les bases per a la reconstrucció del Partit Comunista d'Espanya. Dos anys després, té lloc el II Congrés, en el qual quedarien fixades les tesis del que s'ha denominat política de resistència a l'estat burgès i el feixisme, que incloïa el recurs a la lluita armada guerrillera per part dels obrers en el seu enfrontament amb els moderns estats capitalistes i per a la presa del poder. És en aquest segon congrés on Manuel Pérez és elegit Secretari General del PCE(r). Uns mesos després, tot el Comitè Central de l'encara dèbil PCE(r) és detingut a Benidorm (Marina Baixa), amb "Arenas" al capdavant com a Secretari General.

A la Comuna Carlos Marx de presos del PCE(r) i dels GRAPO, a la presó de Sòria, "Arenas" s'esforça a crear quadres comunistes mitjançant la transmissió de coneixements i experiències. Durant els anys d'enfrontament contra el règim d'aïllamient de presos polítics, Manuel Pérez va passar mesos d'aïllament severíssim.

El 1984 torna a sortir de la presó, però les noves batalles de la lluita de classes i la persecució policial l'empenyen de nou a la clandestinitat. Es va exiliar a França, des d'on dirigiria el PCE(r) fins al 2000, any en què és detingut a París i empresonat pels tribunals francesos.

El 2006 és extradit a l'Estat espanyol, on es veu encausat en deu sumaris. De tots ells ha sortit absolt o amb el sumari sobresseït. El 2009, però, després de la seva última absolució a l'Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem decideix anul·lar la sentència i condemnar-lo a set anys més de presó com a inductor o autor material per "comissió per omissió" en una acció armada dels GRAPO contra la seu del PSOE de Barcelona, l'any 2000.[1][2]

Referències

Enllaços externs