Marc I Sanudo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc I Sanudo (? - 1227) fou el primer duc de Naxos.

Marco Sanudo va acompanyar al seu oncle Enrico Dàndolo a la croada. El 1205 Venècia va autoritzar als seus patricis a apoderar-se de territori a Grècia, i després de negociar l'ocupació de Creta amb Bonifaci de Montferrat, al front d'una flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos pel seu compte, com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí (1207). Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa de Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marc després d'un setge d'un mes i mig (1210).

Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb 12 torres i va dividir el país en 56 petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no eren part del ducat).

Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí de Constantinoble el 1211 i fou reconegut com a duc. Dominava directament Naxos, Paros, Antiparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Polegandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skopelos, Sérifos, Kea (dels Ghisi), Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). El 1212 va intentar ocupar Creta però després d'una conquets temporal de Candia va retornar a Naxos. El 1213 va ocupar temporalment Esmirna però fou derrotat i capturat per la flota de Teodor Làscaris de Nicea.

Es va casar amb Laskaraina Làscaris, que alguns pensen que era germana de Teodor Lascaris, com a part de l'arranjament per al seu alliberament durant el conflicte d'Esmirna. Va tenir tres fills, Angelo, Francesco i Leo. Va morir el 1227 i li va succeir el seu fill Angel Sanudo.

Referència[modifica | modifica el codi]