Maria Anna Mozart
.jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Maria Anna Walburga Ignatia Mozart  30 juliol 1751 Salzburg |
| Mort | 29 octubre 1829 (78 anys) Salzburg |
| Sepultura | Petersfriedhof |
| Dades personals | |
| Altres noms | Nannerl |
| Religió | Catolicisme |
| Es coneix per | Música i compositora |
| Activitat | |
| Ocupació | Música, cantant, compositora, professora de música |
| Gènere | Música clàssica |
| Influències en | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Instrument | Clavicordi, violí, piano, veu |
| Família | |
| Pares | Leopold Mozart i Anna Maria Mozart |
| Germans | Wolfgang Amadeus Mozart |
  | |
Maria Anna Mozart (Salzburg, 1751 - 1829) va ser una professora de música, cantant, clavicordista, violinista, pianista i compositora dins del classicisme. Va ser considerada nena "prodigi" i un "geni".[1][2][3]
A la seva època els escrits i obres de dones eren ignorats i es perdien. Així, ningú no ha conservat fins avui cap de les seves obres com a tals, tot i que sí les cartes amb el seu germà Wolfgang Amadeus, a les quals es parla de l'admiració causada per elles. No ha estat fins a l'any 2015 quan s'han publicat estudis forenses que indiquen que és l'autora de més de vint composicions de la seva llibreta d'apunts, usada també per a ensenyar piano al seu germà, a més de tot l'escrit per la persona fins aleshores coneguda com a "Anònim 1".[4]
Se sap amb seguretat que ell va tocar peces per a piano escrites per ella i que hi ha la cal·ligrafia de Maria Anna en almenys les primeres composicions d'ell.[4]
Biografia
Mozart va escriure un diari al llarg e la seva vida, que encara es conserva, i així és possible conéixer per ella mateixa les seves dades biogràfiques.
Maria Anna Mozart era filla de Leopold Mozart i Anna Maria Mozart, i el seu germà petit, Wolfgang Amadeus, va seguir els seus passos. Era ell qui l'anomenava afectuosament Nannerl. Mozart va començar a tocar el violí als vuit anys de la mà de son pare, l'any següent li va comprar un clavicèmbal i ràpidament va demostrar aptituds, sent considerada una "nena prodigi". Als dotze anys tocava amb "increible precisió i de manera excel·lent" les partitures "més difícils" i era valorada com a una de les persones músiques més hàbils de tota Europa.[2][5]
El seu pare va organitzar una gira de concerts de més de tres anys de durada per vuitanta-vuit ciutats d'Europa. Va rebre crítiques molt favorables, elogiant el seu virtuosisme i calificant-la de prodigiosa i geni. A Versalles va conéixer al fill del rei francés, Lluís XV, que la va animar a escriure la seva pròpia música, i així ho va fer, com consta en una carta del seu germà en 1770. Malgrat l'èxit artístic, la família Mozart travessava una greu crisi econòmica, així que, quan ella tenia divuit anys, el seu pare va decidir que Mozart era ja elegible pel matrimoni. El pare de Maria Anna va obligar-la a deixar de compondre i de tocar, i que en canvi es dediqués a donar classes de música a estudiants de famílies benestants per tal de poder finançar les gires del seu germà. Va fer-ho, sota una greu depressió. Es va anar distanciant cada vegada més del seu pare i del seu germà, que no la valoraven, fins al punt de que, a partir de la mort del seu pare la poca correspondència entre els germans parla només d'aspectes tècnics de l'herència.[5]
Fins al 1784, als trenta-tres anys, no es va casar, i ho va fer amb el baró Von Berchtold. Van mudar-se a Sankt Gilgen, a la regió de Salzkammergut. En 1785 va tenir un fill, que ella va anar a parir a Salzburg i va ser criat allà pel seu avi, Leopold Mozart. S'escribia molt poc amb el seu germà i no se sap gaire de la seva activitat. A la seva època, les dones que es dedicaven a tocar música en públic eren tractades com a prostitutes. Tanmateix, hi havia una bona quantitat de músiques que tocaven en privat i de compositores de gran qualitat. Se sap que Mozart va compondre però ningú ha conservat la seva obra. Sí es conserven notes i partitures relacionades amb el seu germà, hi apareix la lletra de Maria Anna Mozart però cap està signada per ella. Segons el professor Jarvis, de la Charles Darwin University, "al segle XVIII una nena no gosaria, ni li seria permès, signar res". De fet, se sap que en un concert, un orgullós Wolgang Amadeus va anunciar que la peça que havia tocat era de la seva germana, despertant l'ira del seu pare, que va ordenar públicament a Maria Anna de no tornar a compondre. En general, els llibres d'història musical han ignorat a les intèrprets i compositores femenines, frustrant moltes compositores per la manca de reconeixement del seu treball.[4][6]
En 1791, quan va morir el seu germà, Maria Anna Mozart es va encarregar de recopilar, endreçar i salvaguardar totes les seves partitures. El 1801 es va quedar vídua i va tornar a viure a Salszburg, donant classes. Al segle XIX, les grans compositores eren, com a molt, únicament valorades com a germanes o esposes d'homes (Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Alma Mahler, etc.) fins que, a finals de segle, van optar per usar pseudònims masculins (Carrie William, Edith Borroff, Jeanine Baganier, etc). El 1820, va perdre la visió, però malgrat això no va parar de ser professora de música fins a la seva mort. Va ser enterrada al cementiri de Sant Pere a Salszburg.[1][5]
Cultura popular
Maria Anna Mozart va inspirar la pel·lícula francesa Nannerl, la germana de Mozart (2010), dirigida per René Féret i protagonitzada per Marie Féret, que, documentant-se en les cartes familiars, aborda la discriminació i alguns altres dels problemes de gènere a la història de la música.[7] "Nannerl" era la manera familiar amb què l'anomenava el seu germà petit, Wolfgang Amadeus.[1]
L'any 2015 es va estrenar l'espectacle teatral The Other Mozart, de Sylvia Milo, inspirat en Maria Anna.[8][9]
Al segle XXI s'han publicat novel·les i llibres de divulgació sobre Maria Anna Mozart. Alguns infantils, com per exemple, The Remarkable Story of Maria Anna Mozart, d'Elizabeth Rusch.
Vegeu també
- Ada Lovelace també ha estat ignorada i la seva obra perduda o atribuïda a un home, a excepció d'una suposada "traducció"
- Fanny Mendelssohn va haver de publicar part de la seva obra amb el nom del seu germà, avui la resta s'ha recuperat i forma part del repertori habitual
- Clara Schumann, nena prodigi, pianista i compositora relegada a tocar les peces del seu marit en casar-se
- Altres clavicordistes de renom: Eileen Joyce, Charlotta Seuerling, Elizabeth de la Porte, Isolde Ahlgrimm, etc.
- Les dones a la història de la música
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alicia Rodríguez Blanco, Música II (Català)-LOMCE, editex. ISBN 9788490788264 (català)
- ↑ 2,0 2,1 La hermana de Mozart era también un genio, pero dejó de tocar por esta razón, Valeria Hiraldo, Muhimu, 20 de juny de 2016 (castellà)
- ↑ Maria Anna Mozart: The Family’s First Prodigy (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mozart's sister composed works used by younger brother. Australian researcher claims to have discovered the "musical handwriting" of Mozart's sister Maria Anna in works used by her younger brother to learn piano Jonathan Pearlman, The Telegraph, 7 de setembre de 2015 (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 History and Women, 2010. (anglès)
- ↑ Nicholas Cook, Una breve introducción a la música, Alianza editorial, 2005. ISBN 9788420672076 (castellà)
- ↑ Nannerl, la germana de Mozart (francès)
- ↑ The Other Mozart (anglès)
- ↑ By The Way, Mozart Had An Equally Talented Sister Lauren Luca, The Huffington Post, 2 de novembre de 2015 (anglès)
Bibliografia
- Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos. Madrid: Ediciones ISTMO, 1985. ISBN 84-7090-141-9.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna Mozart |
- Biografia de Maria Anna Mozart de Noemí López. Inclou una descripció de com han estat tractades les dones músiques per musicòlegs i historiadors. Publicat per Reeducativa musical i el Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y Formación del Estado. Ministeri d'Educació, Cultura y Deporte. 23 d'octubre de 2011 (castellà)
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||
