Ada Lovelace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ada Lovelace

Ada Augusta Byron King
Naixement 10 de desembre de 1815
Londres
Defunció 27 de novembre de 1852 (als 36 anys)
Londres
Nacionalitat britànica
Ocupació Informàtica, matemàtica
Pares Annabella Milbanke y Lord Byron

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), matemàtica i única filla legítima del poeta Lord Byron, es considera la primera programadora en la història dels computadors.[1] Va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Context històric[modifica | modifica el codi]

La curta vida d'Ada Lovelace va transcórrer a la primera meitat del segle XIX, sota la influència de les idees clàssiques de la societat victoriana, molt arrelades a l'alta classe social a la qual pertanyia però a la vegada amarades dels ideals romàntics com els del seu pare.

El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder.

Aquesta actitud tan oberta envers la formació científica va fer possible que les dones d'elevada posició social poguessin dedicar-se a l'estudi i així aconseguir gran notorietat i ser reconegudes pels seus contemporanis.

Les dones encara estaven lluny d'aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el progrés des d'un protagonisme nou. Les obreres de les fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial.

En aquest clima d'incipient canvi, de confusió i d'esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare, i l'ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure pràcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Anne Isabella Milbanke, el matrimoni de la qual amb en Lord Byron va durar poc més d'un any. Es van separar un mes després del naixement de l'Ada. Tot i així, el seu pare va dedicar-li bonics versos i sembla ser, que les seves últimes paraules també van ser per a ella.

Infància[modifica | modifica el codi]

Augusta Ada Byron va néixer el 10 de desembre de 1815. Va créixer amb la seva mare la qual, temerosa que la seva filla pogués convertir-se en poetessa, la va orientar cap al món de les ciències. Tot i així, Ada sempre es va sentir també unida al seu pare i al seu món poètic. Des de petita havia deixat clar el que volia ser: "matemàtica i metafísica".

L'Ada era una noia molt activa que ja practicava diverses activitats com gimnàstica, dansa i equitació. També va desenvolupar qualitats musicals en aprendre a tocar diversos instruments com el piano, el violí i l'arpa. La influència de la seva mare va ser molt important, ja que les qüestions de la mecànica li atreien molt i va inculcar a l'Ada aquest interès.

Adolescència[modifica | modifica el codi]

Als 17 anys va conèixer un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de Laplace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge.

En aquesta edat també va conèixer Charles Babbage i, tant ella com la seva mare, van quedar impressionades per la seva màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica, o computadora general.

Anys més tard es va casar amb William King, vuitè baró de King, comte de Lovelace. Era un home amable però dèbil, d'un nivell intel·lectual inferior al seu.

El successiu naixement dels seus tres fills va impedir a l'Ada seguir amb els seus estudis. Als tres mesos de tenir el seu tercer fill va decidir restablir el contacte amb Babbage, pregant-li que li proporcionés un professor amb qui aprendre matemàtiques.

Últims anys de vida[modifica | modifica el codi]

Ada Lovelace

En l'última època de la vida de l'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols. La seva salut empitjorava cada vegada més. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l'alcohol i les drogues (prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina) que només empitjoraven el seu estat de salut.

Ada, conscient d'aquest desajust vital, aconsegueix allunyar-se de l'alcohol i les drogues deixant-se emportar per una altra obsessió: les apostes. Incitats per sofisticades receptes probabilístiques que ajudarien l'Ada i en Charles Babbage a recuperar tota la riquesa que estaven perdent, es van introduir en el món de les apostes de carreres de cavalls.

La vida sentimental d'Ada va estar esquitxada per nombrosos escàndols. Flirtejava amb tots els homes del seu ambient que coneixia.

Va morir el 27 de novembre de 1852, víctima d'un càncer uterí a la mateixa edat que el seu pare Byron, als 37 anys; les restes d'ambdós descansen a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigília de la seva mort, l'Ada va voler veure van ser el seu marit i Babbage.

Ada va tenir tres fills amb William King i una quarta filla, Scherezada Lovelace, fruit de la passió entre Ada i Sir David Brewster, responsable en la invenció del calidoscopi. Aquesta va ser l'única descendent en seguir els passos de la seva mare.

Relació amb les matemàtiques[modifica | modifica el codi]

A més de relacionar-se amb Charles Babbage, Ada va tenir l'oportunitat de conèixer personalment a Sir David Brewster (físic britànic), Charles Wheatstone (físic i inventor britànic, conegut especialment pel seu treball a l'electricitat), Charles Dickens (novel·lista anglès) i Michael Faraday (químic i físic anglès, inventor del motor elèctric, el generador i la dinamo).

Com a primera dona en el món dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i ens recorda que les dones i la informàtica han tingut una estreta relació des del començament. A Ada Lovelace se li atribueix el primer algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina (a través de targetes perforades).[2]

Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informàtica, però només Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programació Ada. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ada Lovelace
  1. Fuegi, J.; Francis, J.. «Lovelace & Babbage and the creation of the 1843 'notes'». IEEE Annals of the History of Computing, V.25, n.4, Octubre-desembre de 2003, p.16-26.
  2. Cabré, Mª Ángeles. «Una història secreta: la informàtica femenina». Blog del Centre de Cultura Contemporània. [Consulta: 3 abril 2014].