Maria Teresa Vernet i Real
Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 1907 - 1974) fou una novel·lista, poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola.
Estudià música, literatura i filosofia, conreà la novel·la psicològica i va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa amb la novel·la Les algues roges. L'obra de Maria Teresa Vernet és una peça clau per entendre el canvi que es produí en la figura de la dona a l'època de la República que fou l'autora,segons Anna Murià "la més sobresortint personalitat literària femenina de la preguerra". Vernet utilitza la literatura per mostrar nous referents vitals a les dones de l'època, podem descriure la seva personalitat com a bàsicament feminista.
Taula de continguts |
[modifica] Anècdotes de la seva vida
Es guanyava força bé la vida amb el seu treball, sobretot de traductora. Dona senzilla que es conformava només amb allò necessari per viure, els diners que no havia de menester els destinava a ajudar els altres. En tinc coneixement propi d'això, ja que la meva àvia, na Mª Dolors Batlle Planas va esdevenir molt amiga seva per casualitat. La Lola Batlle va tenir el fill, Joan Lluch Batlle, ingressat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona durant molts anys, afectat de tuberculosi. El noi li deia a la mare que cada setmana una dona el visitava i li duia menjar i regals. Un dia la Lola va esperar-se per descobrir qui era aquesta misteriosa dona. Així és com va conèixer la Mª Teresa Vernet i van esdevenir amigues per sempre.
La Mª Teresa Vernet va tenir un home a la seva vida que no la va tractar massa bé, se'n va aprofitar d'ella i dels seus diners. Era una dona no massa maca, tenia un aire més aviat masculí i sabia o creia que no tindria èxit en l'amor, així doncs aquest tema va deixar de preocupar-la.
Sempre es va interessar molt per les llengües. Ja gran va decicir estudiar alemany i els alumnes joves se'n reien d'ella. Això no la va aturar. Va esdevenir l'alumna més aplicada.
Mª Teresa Vernet va morir sola, oblidada de tothom. Quan la van trobar, portava ja dos o tres dies morta dins a casa. El seu final és trist i silenciós, com també ho va ser tot el temps que va passar sobrevivint a Barcelona mentre es vivia la dictadura. Se n'ha parlat molt de les escriptores de l'exili, com la Mercè Rodoreda, però s'ha oblidat com van patir aquelles que van decidir no marxar del país. També es mereixen un homenatge.
[modifica] Estil
Teresa Vernet conreà la novel·la psicològica en què explica històries de dones i on els personatges principals són dones. Els temes més freqüents dels seus llibres són les relacions entre homes i dones, les relacions de parella, i les de mare i filla, la sexualitat i els models femenins de la societat. L'escriptora desenvolupà una tasca important al Club femení d'esports de Barcelona on l'Anna Murià ocupà el càrrec de secretària i la convencé per tal que es fes càrrec de la secció cultural del club com a presidenta. Ambdues col·laboraren activament en la publicació del Portaveu del club femení i d'esports que estava integrat bàsicament per dones de classe mitjana, progressista i catalanista.
Com ha passat amb altres noms de l'època, la seva figura es va difuminant després de la guerra civil. A tot el que va significar el conflicte per als autors i autores compromesos amb la catalanitat, cal afegir-hi el silenci voluntari en què Vernet va recloure's després del 1939 i que va acabar d'esborrar-ne les traces, ja que es va negar a reeditar cap de les seves obres anteriors.
[modifica] Obra
[modifica] Novel·la
- Maria Dolors, 1926
- Eulàlia, 1927
- El Perill, 1930
- El camí reprès, 1930
- Presó oberta, 1931
- Final i preludi, 1933
- Les algues roges, 1934
- Elisenda, 1935
[modifica] Poesia
[modifica] Traduccions
- Nocturn, de Frank Swinnerton
- Retrat de l'artista adolescent, de James Joyce
- Dues o tres gràcies, d'Aldous Huxley
[modifica] Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona
- Tríptic. Les tres donzelles, 1924[1]
- Dessota tàlem d'atmetller florit, 1924[2]
- Nit d'abril, 1924[3]
- Parla l'aimat, 1924[4]
- Dues cançons. De l'amor, 1924[5]
- En el camí, 1924[6]
- A Montanya, 1924[7]
- Les flors del atmetller, 1924[8]
- Primera branca d'ametller florit, 1926[9]
- L'Etern neguit, 1926[10]
- La Nostra Vinya, 1926[11]
[modifica] Premis
- 1934 - Premi Joan Crexells de narrativa per Les algues roges
[modifica] Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 10
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 12
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 17
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 35
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 40
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 85
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 95
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 96
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 32
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 91
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 93
