Mussol pirinenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Miloca» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Estel (màquina)».
Infotaula d'ésser viuMussol pirinenc
Aegolius funereus Modifica el valor a Wikidata

Mussol pirinenc fotografiat a Ontario (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura56 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22689362 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAegolius
EspècieAegolius funereus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimStrix funerea Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Niu de mussol pirinenc.
Mussol pirinenc
Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia.

El mussol pirinenc,[1] mussol de Tengmalm[2] o miloca[3] (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[4][5] Habita als Pirineus i altres zones de l'hemisferi nord. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Morfologia[modifica]

  • Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g.
  • Les femelles fan 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g.[7]
  • Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
  • Cap gros.
  • Cara blanca amb ulls de color groc.
  • Bec de color groc blanquinós.
  • Té els discs facials grossos i molt marcats.
  • Té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques[8] per protegir-se del fred dels boscos subalpins.
  • Els exemplars joves són de color marró xocolata.

Subespècies[modifica]

  • Aegolius funereus funereus
  • Aegolius funereus caucasicus
  • Aegolius funereus magnus
  • Aegolius funereus pallens
  • Aegolius funereus beickianus
  • Aegolius funereus richardsoni
  • Aegolius funereus sibiricus
  • Aegolius funereus jakutorum
  • Aegolius funereus juniperi[9]

Reproducció[modifica]

Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida.[10] Als Països Catalans va ésser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Massís del Canigó.[11]

És bàsicament monògam però, a Euràsia i només quan hi ha aliment en abundància, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.[12]

Alimentació[modifica]

Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita al centre i al nord d'Euràsia i Amèrica.

Costums[modifica]

És un ocell nocturn.

Conservació[modifica]

A banda de la depredació que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamarús, l'astor i la marta), l'alteració del seu hàbitat per accions antròpiques (estacions d'esquí, obertura de vials forestals en zones de cria) i la mala gestió del seu hàbitat poden comprometre la seua supervivència.[13]

Observacions[modifica]

Curiositats[modifica]

A la pel·lícula Memòries d'Àfrica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen però, en realitat, ni és nadiu d'Àfrica ni fou l'autèntica espècie de mussol que acompanyava l'escriptora.

Referències[modifica]

  1. «Mussol pirinenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «mussol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «miloca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, gener 2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  5. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 254. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  6. BirdLife International. «Boreal Owl. Aegolius funereus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
  7. Hayward, G., P. Hayward. 1992. Boreal Owl. The Birds of North America, 2: 1-16
  8. «Mussol pirinenc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Avibase[Enllaç no actiu] (català)
  10. Tengmalm's Owl. P. 606-616 a S. Cramp, ed. Handbook of the birds or Europe, the Middle East and North Africa: the birds of the Western Palearctic, Vol. 4. Nova York: Oxford University Press. Any 1980
  11. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 69. ISBN 843150434X
  12. Johnsgard, P.: North American Owls. Washington DC: Smithsonian Institution Press. Any 1988
  13. Article de la revista Quercus, núm. 44, any 1989 Arxivat 2007-08-28 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Península Ibérica". Revista Quercus, núm 13. Any 1984.
  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
  • Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butlletí de DEPANA, núm 2. Any 1988.
  • Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Español (Provincia de Lérida)". Revista Pirineos, núm. 128. Jaca, Any 1986.
  • Korpimäki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Núm. 13. Oulu (Finlàndia), 1981.

Enllaços externs[modifica]