Mussol pirinenc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mussol pirinenc
Mussol pirinenc fotografiat a Ontàrio (Canadà).
Mussol pirinenc fotografiat a Ontàrio (Canadà).
Raufusskauz.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
Gènere: Aegolius
Espècie: A. funereus
Nom binomial
Aegolius funereus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del mussol de Tengmalm (en verd).
Distribució geogràfica del mussol de Tengmalm (en verd).
Niu de mussol pirinenc.
Mussol pirinenc
Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia.

El mussol pirinenc[1] o mussol de Tengmalm (Aegolius funereus) és un ocell de l'ordre dels estrigiformes que és ocasional als Pirineus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g.
  • Les femelles medeixen 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g.[2]
  • Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
  • Cap gros.
  • Cara blanca amb ulls de color groc.
  • Bec de color groc blanquinós.
  • Té els discs facials grossos i molt marcats.
  • Té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques[3] per protegir-se del fred dels boscos subalpins.
  • Els exemplars joves són de color marró xocolata.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida.[5] Als Països Catalans va ésser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Massís del Canigó.[6]

És bàsicament monògam però, a Euràsia i només quan hi ha aliment en abundància, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita al centre i al nord d'Euràsia i Amèrica.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ocell nocturn.

Conservació[modifica | modifica el codi]

A banda de la depredació que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamarús, l'astor i la marta), la construcció d'estacions d'esquí, de pistes forestals i la tala d'arbres incideixen també en la seua supervivència.[8]

Observacions[modifica | modifica el codi]


Curiositats[modifica | modifica el codi]

A la pel·lícula Memòries d'Àfrica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen però, en realitat, ni és nadiu d'Àfrica ni fou l'autèntica espècie de mussol que acompanyava l'escriptora.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Termcat
  2. Hayward, G., P. Hayward. 1992. Boreal Owl. The Birds of North America, 2: 1-16
  3. Enciclopèdia Catalana (català)
  4. Avibase (català)
  5. Tengmalm's Owl. P. 606-616 a S. Cramp, ed. Handbook of the birds or Europe, the Middle East and North Africa: the birds of the Western Palearctic, Vol. 4. Nova York: Oxford University Press. Any 1980
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 69. ISBN 843150434X.
  7. Johnsgard, P.: North American Owls. Washington DC: Smithsonian Institution Press. Any 1988
  8. Article de la revista Quercus, núm. 44, any 1989 (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Península Ibérica". Revista Quercus, núm 13. Any 1984.
  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
  • Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butlletí de DEPANA, núm 2. Any 1988.
  • Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Español (Provincia de Lérida)". Revista Pirineos, núm. 128. Jaca, Any 1986.
  • Korpimäki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Núm. 13. Oulu (Finlàndia), 1981.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mussol pirinenc
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.