Nesquehonita
 Nesquehonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgCO₃·3H₂O |
| Epònim | Nesquehoning (en)  |
| Descobridor | Frank James Keeley (en) |
| Localitat tipus | mina de carbó Nesquehoning, Nesquehoning, Lansford, Comtat de Carbon, Pennsilvània, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/D.01 |
| Dana | 13.1.5.1 |
| Heys | 11.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,705Å; b = 5,367Å; c = 12,121Å; β = 90,451° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | d'incolor a blanc; incolor a la llum transmesa |
| Macles | maclat en {001} (material artificial) |
| Exfoliació | perfecta - en {101}; bona en {010} |
| Fractura | desagregable, fibrosa |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,824 a 1,854 g/cm³ (mesurada); 1,856 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,412 nβ = 1,501 nγ = 1,526 |
| Birefringència | δ = 0,114 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Fluorescència | verda (UV d'ona curta) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Símbol | Nes |
| Referències | [1] |
La nesquehonita és un mineral de la classe dels carbonats.
Característiques[modifica]
La nesquehonita és un carbonat de fórmula química MgCO₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [010], amb les cares {001}, {010}, {011}, {101} estriades paral·lelament a [010], i mesuren fins a 3 cm; també en forma d'aerosols radials i revestiments radials plans, i també botrioidal.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es creu que pot ser un producte de deshidratació de la lansfordita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nesquehonita pertany a «05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: lansfordita, barringtonita i hel·lyerita.
Formació i jaciments[modifica]
La nesquehonita típicament formada recentment en condicions properes a la superfície, com per exemple eflorescències en mines de carbó; també apareix en les fractures en serpentinita; en dipòsits al voltant de fonts i en coves a causa de la pèrdua de CO₂ de les aigües.[2] Va ser descoberta a la mina de carbó Nesquehoning, a Lansford (Pennsilvània, Estats Units), indret del qual n'agafa el nom. També ha estat trobada a Alemanya, l'Antàrtida, Austràlia, Àustria, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, Noruega, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suïssa, Turquia, la Xina.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: lansfordita, dypingita, calcita, aragonita, artinita, hidromagnesita, brucita, piroaurita, monohidrocalcita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nesquehonita |
- ↑ 1,0 1,1 «Nesquehonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Nesquehonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 maig 2017].