Nou Centre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nou Centre
Nouveau Centre
Líder/s Hervé Morin
Secretari general Yvan Lachaud
Líder al Senat Nicolas About
Líder a l'Assemblea Nacional François Sauvadet
Fundació 29 de maig de 2007 (2007-05-29)
Seu 84, rue de Grenelle
París Cedex 07
Joventuts Joves Centristes
Membres  (2009) 11,000
Ideologia Centrisme,
Democràcia cristiana,
Liberalisme,
Social-liberalisme
Afiliació internacional Cap
Afiliació europea Cap
Grup al Parlament Europeu Partit Popular Europeu
Colors oficials blau i vermell
Diputats a l'Assemblea Nacional
Senadors al Senat
Eurodiputats al Parlament Europeu
Escons als Consells Regionals
Lloc web
http://www.le-nouveaucentre.org/


Nou Centre (Noveau Centre, NC) és un partit polític francès de centre-dreta creat el 29 de maig de 2007, també amb el nom de Partit Social Liberal Europeu, en una conferència de premsa a l’Assemblea Nacional Francesa convocada per 18 diputats: Jean-Pierre Abelin, Bernard Bosson, Charles de Courson, Stéphane Demilly, Francis Hillmeyer, Olivier Jardé, Yvan Lachaud, Maurice Leroy, Claude Leteurtre, Hervé Morin, Nicolas Perruchot, Jean-Luc Préel, François Rochebloine, André Santini, Rudy Salles, François Sauvadet, i Francis Vercamer,[1] que fou publicada a Le Monde. Es tractava d'antics membres de l’UDF en desacord amb François Bayrou i el seu Moviment Demòcrata.

Va formar part de la ‘‘majoria presidencial’’ de Nicolas Sarkozy, però s'ha mantingut independent orgànicament i financera de la UMP. El Congrés fundador se celebrà a Nimes el 16-17 de maig de 2008. A les eleccions legislatives franceses de 2007 va obtenir 17 escons sota aquest nom, que van constituir el grup parlamentari Nouveau Centre, al que s'hi afegiren 3 més (Jean-Christophe Lagarde i Yves Pozzo di Borgo).

Programa[modifica | modifica el codi]

Es consideren un partit centrista i s'oposaren a Bayrou pel seu apropament ideològic a l'esquerra de Ségolène Royal, i donaren suport Sarkozy. El govern de François Fillon els cedí 4 ministeris: Hervé Morin (defensa), André Santini (secretari d'estat de la funció pública), Valérie Léotard i Christian Blanc (dues secretaries d'estat).

El seu programa es basa en la instauració d'una economia social de mercat, conciliant liberalisme i solidaritat i amb la creació d'ocupació, redistribució de la riquesa i economia fonamentada en treball i innovació. Endemés, garantia d'un estat imparcial restaurant el rol del Parlament i promoció de la societat civil i una representació més justa, la reducció del fracàs escolar, les càrregues socials patronals i laborals, jornada de 35 hores, reducció del deute públic, foment de la recerca, reduir el consum d'energia, fomentar els transports públics, renovar el tractat constitucional de la UE i garantir-ne més democràcia.

Moviments associats[modifica | modifica el codi]

El novembre de 2007 va fer un acord d'associació inclosa una convenció de finançament amb el grup Fetia Api, de la Polinèsia Francesa. El setembre del mateix any van crear Jeunesses Centristes, òrgan de joventut del NC presidit per Damien Abad, i que el setembre de 2008 organitzà la primera universitat d'estiu.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

A les legislatives de 2007 va presentar entre 84 i 89 candidats, els UDF que no s'uniren a MoDem, dels quals 17 s'uniren a NC. Va obtenir 416.361 vots (2,04 %) i 7 escons en primera volta, i 11 en segona volta. A les eleccions municipals i cantonals de 2008 va fer llistes d'aliança amb UMP, però també amb MoDem (Arràs) i independents (Annecy). Finalment, va perdre Blois (al PS), conserva Annecy. Meudon, Montrouge, Vanves, Issy-les-Moulineaux, Vicennes i Drancy, i guanya Agen i Châtellerault. També conserva aquells candidats que s'han presentat amb llistes UMP, així com un grup al consell de París.

A les cantonals, perd el conseller del Somme (que passa al PS), conserva Loir i Cher i succeeix UMP al cap del de Côte d'Or. Obté el 2 % a la primera volta i el 2,35 % a la segona volta.

Implantació a les col·lectivitats territorials[modifica | modifica el codi]

El Nou Centre reivindica una xarxa de 2.500 càrrecs locals.[2]

Consells regionals (2010)[modifica | modifica el codi]

Consellers generals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. « Le pôle centriste du président marque son territoire », Le Monde
  2. « Congrès du Nouveau Centre », comunicat del 2 d'abril 2008, Web oficial del Nou Centre

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]