OTR-21 Totxka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaOTR-21 Totxka
Tipussistema de míssils Modifica el valor a Wikidata
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Epònimpunt Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveiDes de 1976 Modifica el valor a Wikidata
OperadorsExèrcit Soviètic, cap valor, Ucraïna, Armènia, Azerbaidjan, Belarús, Bulgària, Kazakhstan, Corea del Nord, Síria i Iemen Modifica el valor a Wikidata
GuerresGuerra civil al Iemen de 1994, primera guerra de Txetxènia, segona guerra de Txetxènia, Guerra civil siriana, Guerra del Donbàs, conflicte de l'Alt Karabakh de 2020 i invasió russa d'Ucraïna del 2022 Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
FabricantKBM, planta de Vótkinsk i Barrikady Production Association (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud6,4 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre0,65 m Modifica el valor a Wikidata

OTR-21 Totxka és un míssil tàctic soviètic. La seva denominació OTAN és 9K79; el seu nom d'informació de l'OTAN és SS-21 Scarab. Es transporta en un vehicle 9P129 i s'eleva abans del llançament. Utilitza un sistema de guia inercial. En rus es diu оперативно-тактический ракетный комплекс (ОТР) «Точка» («punt»); míssil balístic tàctic «Totxka»)

S'elss va desplegar a Alemanya Oriental el 1981, per reemplaçar l'anterior sèrie de coets d'artilleria no guiats.

Descripció[modifica]

L'OTR-21 és un sistema mòbil de llançament de míssils, dissenyat per ser desplegat juntament amb altres unitats de combat terrestre al camp de batalla. Mentre que el 9K52 Luna-M és gros i relativament inexacte, l'OTR-21 és molt més petit. El propi míssil pot servir per objectius tàctics enemics, com llocs de control, ponts, instal·lacions d'emmagatzematge, concentracions de tropes i aeròdroms. L'ogiva de fragmentació pot ser substituïda per una ogiva nuclear, biològica o química. El propulsor sòlid en facilita el manteniment i desplegament.

Les unitats OTR-21 solen administrar-se en una estructura de brigada. Hi ha 18 llançadors en una brigada; cada llançador té dos o tres míssils. El vehicle és completament amfibi, amb una velocitat màxima de 60 km/h i 8 km/h a l'aigua. Està protegit per nuclear, biològic i químic (NBQ). El sistema es va desenvolupar a partir dede 1968. Se'n van desenvolupar tres variants.

Scarab A[modifica]

El Scarab A inicial va entrar en servei amb l'Exèrcit Soviètic el 1975. El radi d'acció s'estén de 15 km a 70 km; l'error circular probable (CEP) s'estima a uns 150 m. Pot portar un dels tres tipus d'ogiva:

  • 482 kg d'explosiu convencional
  • fragmentació (radi letal superior a 200 m)
  • nuclear
Missil 9M79K per al sistema de míssils 9K79 Totxka

Scarab B[modifica]

El Scarab B millorat (Totxka-U) va passar les proves estatals de 1986 a 1988 i es va introduir el 1989. El propulsor millorat va augmentar el radi d'acció fins a 120 km. La precisió (error probable) en va augmentar significativament, fins a menys de 95 m.

Scarab C[modifica]

Una tercera variant, Scarab C, es va desenvolupar a la dècada de 1990. De nou, l'abast en va augmentar fins a 185 km i el CEP va disminuir a menys de 70 m. Scarab C pesa 1.800 kg.

Ús en combat[modifica]

  • El 1994 el govern iemenita va utilitzar míssils Totxka contra les forces del sud durant la guerra civil de 1994.[1]
  • L'any 1999 Rússia s'en va servir a la Segona Guerra de Txetxènia.[2]
  • Almenys quinze míssils Totxka van ser desplegats per les forces russes entre el 8 i l'11 d'agost de 2008 durant la Guerra a Ossètia del Sud (2008).[3]
  • CNN va informar que almenys un va ser utilitzat a prop de Donetsk durant la Guerra al Donbàs per l'exèrcit ucraïnès o per les forces amb suport de Rússia. L'exèrcit ucraïnès va emetre un comunicat en què va negar l'ús del míssil balístic.[4][5]

Guerra civil de Síria (2011-present)[modifica]

  • Al principi de desembre de 2014, l'exèrcit sirià va disparar almenys un Totxka contra els rebels sirians durant el setge de Wadi al-Deif, prop de Maarat an-Numan, a la província d'Idlib.[6]
  • El 26 d'abril de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra Grups armats de la Guerra Civil siriana al Centre de Defensa Civil de Síria a l'oest d'Alep.[7]
  • El 14 de juny de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra els grups rebels sirians Al-Rahman Legion i Jaysh Al-Fustat a Ghuta, matant diversos combatents.[8]
  • El 20 de març de 2018, l'exèrcit sirià en va disparar una cap a la província turca de Hatay, que va caure al districte fronterer de Yayladağı sense causar cap víctima ni dany.[9][10]
  • El 23 de juliol de 2018, l'exèrcit sirià va disparar dos míssils Totxka prop de la frontera israeliana. Inicialment es pensava que arribaven a Israel prop del Llac de Tiberíades, dos interceptors de la fona de David van ser disparats per Israel. Uns instants després es va fer evident que anaven a atacar a Síria, ja que un interceptor va ser detonat sobre Israel mentre l'altre va caure dins de Síria.[11] Un míssil Totxka va aterrar 1 quilòmetre dins de Síria.[12]
  • El 5 de març de 2021, l'exèrcit sirià va disparar un míssil KN-02 Toksa, una còpia de Corea del Nord, de curt abast de combustible sòlid contra una important instal·lació petroliera a la governació d'Idlib, que actualment està sota el control dels insurgents que tenen el suport de Turquia.[13][14] L'atac prop de les instal·lacions petrolieres va encendre grans incendis i va matar una persona i en va ferir onze.[14]

Guerra civil iemenita (2014-present)[modifica]

  • El 20 d'agost de 2015, durant la intervenció encapçalada per Aràbia Saudita al Iemen, la Guàrdia Republicana (Iemen) lleial a Ali Abdallah al-Salih va disparar un Totxka dirigit contra una base saudita.
  • El 4 de setembre de 2015, les forces de Houthi en van disparar una contra la base de Safir a Marib, que hi va matar més de cent membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[15][16][17]
  • El 14 de desembre de 2015, les forces de Houthi van disparar un altre míssil Totxka contra la base de Bab el-Mandeb, que hi va matar més de 150 membres del personal de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[18][19][20]
  • El 16 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Bairaq a Marib i van matar dotzenes de membres de la coalició liderats per Aràbia Saudita[21][22]
  • El 31 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Anad a Lahej que va matar o ferir més de dos cents membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita[23][24][25]

Guerra de Nagorno-Karabakh 2020[modifica]

  • L'Azerbaidjan va pretendre que Armènia va disparar coets Totxka-U al seu territori durant la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020. Armènia ho va negar, afirmant que l'Azerbaidjan feia «desinformació per justificar l'ús d'un sistema similar o un sistema de calibre superior».[26]

2022 Invasió russa d'Ucraïna (2022–present)[modifica]

  • El 24 de febrer de 2022, les forces ucraïneses van llançar un atac amb míssils a la base aèria russa de Mil·lerovo a l'oblast de Rostov. Hi van fer servir dos míssils balístics Totxka-U en resposta a la invasió russa i per evitar més atacs aeris de la força aèria russa contra Ucraïna.[27] L'atac va deixar un Su-30SM destruït a terra.[28]
  • El 24 de febrer, les forces russes van emprar un míssil 9M79 Totxka per atacar prop d'un hospital a Vugledar a la província de Donetsk d'Ucraïna, que va matar quatre civils i en va ferir deu. Amnistia Internacional va confirmar en un informe que l'objectiu era un hospital, i no pas un objectiu militar.[29]
  • El 14 de març de 2022, la Federació Russa i el govern de la República Popular separatista de Donetsk van culpar les forces ucraïneses de llançar un míssil Totxka-U que va matar vint-i-tres civils i en va ferit vint-i-huit a Donetsk.[30]
  • El 24 de març de 2022, un vaixell de desembarcament Saratov de la Marina Russa de la classe Alligator que era atracat al port de Beryansk a Ucraïna, es va incendiar i es va enfonsar. L'atac probablement va ser dut a terme per un míssil balístic ucraïnès Totxka-U.[31]

Operadors[modifica]

Mapa d'operadors OTR-21 en blau amb antics operadors en vermell
OTR-21 armeni durant la desfilada del Dia de la Independència en Erevan, 2016
Míssils ucraïnesos OTR-21 Tochka durant la desfilada del Dia de la Independència en Kíev, 2008

Operadors actuals[modifica]

Armènia Armènia
Almenys 4 llançadors Totxka
Azerbaidjan Azerbaidjan
3 llançadors Totxka amb 4 míssils
Belarús Belarús
36[32]
Bulgària Bulgària
18[33]
Kazakhstan Kazakhstan
número desconegut
Corea del Nord Corea del Nord
número desconegut de la variant Hwasong-11
Rússia Rússia
220 llançadors.[34] Els sistemes de míssils s'han modernitzat des de 2004 (substituint els sistemes de control automatitzat a bord) i es preveu que se substitueixin pels míssils Iskander 9K720 per 2020.[35][36][37][38]
Ucraïna
90[39]
Siria
Corea del Nord subministrada, números desconeguts[13]
Iemen Iemen
gran número

Antics operadors[modifica]

Txecoslovàquia
Passat als estats successors.
Txèquia Txèquia
Heretat de Txecoslovàquia, fora de servei.
Alemanya de l'Est
Va passar a Alemanya.
Alemanya Alemanya
fora de servei
Polònia Polònia
4 posats fora de servei el 2005, degut a la falta de coets i recanvis.[40]
North Yemen
Va ordenar 12 llançadors i al voltant de cent míssils. Declarat operatiu el 1988.[41] Probablement es van fer servir durant la guerra civil de 1994, i després van passar al Iemen unificat.[42][43] També haurien servir durant la guerra civil en curs.[44]
Eslovàquia Eslovàquia
un número petit, heretat de Txecoslovàquia, tots fora de servei.
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Passat als estats successors.

Vegeu també[modifica]

Míssils comparables

  • MGM-52 Lance
  • 9K720 Iskander
  • P-12
  • Prahaar (míssil)
  • LORA (míssil)
  • MGM-140 ATACMS

Referències[modifica]

  1. Zaloga, Steven J. Scud Ballistic Missile and Launch Systems 1955-2005, page 39.
  2. «It Was No Spontaneous, But Planned War». . Arxivat 2008-09-30 a Wayback Machine.
  3. «Georgian Military Folds Under Russian Attack». , 15-08-2008 [Consulta: 9 novembre 2008]. Arxivat 2011-05-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 6 abril 2022].
  4. «Ukraine denies using ballistic missiles». , 02-08-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  5. Tim Lister «Wrecked tanks, deserted playgrounds: Inside the kill zone of eastern Ukraine». , 03-09-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  6. «(+) -», 15-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-17. [Consulta: 23 desembre 2014].
  7. «Tochka-U fired by regime in West Aleppo». Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - liveuamap.com. Arxivat de l'original el 2016-05-30. [Consulta: 27 abril 2016].
  8. «Islamist offensive in the East Ghouta turns disastrous». , 16-06-2016 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 6 abril 2022].
  9. «SAA has fired a Tochka Ballistic missile at open area of Turkish town of Yayladagi/Antioch. No casualties. Hatay». Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 20 març 2018].
  10. «Russian-made OTR-21 Tochka missile that has fallen in Yayladağı district of Hatay Hatay». Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 25 febrer 2019].
  11. "Second David's Sling-missile fell in Syria without hitting target", The Jerusalem Post, 25 juliol 2018
  12. «2 Syrian missiles with half-ton warheads trigger Israel's anti-missile system». The Times of Israel. Arxivat de l'original el 2018-07-23. [Consulta: 23 juliol 2018].
  13. 13,0 13,1 «Military Watch Magazine». militarywatchmagazine.com. [Consulta: 8 març 2021].
  14. 14,0 14,1 «Missile strikes hit oil refineries in northern Syria, killing one» (en anglès). Al Jazeera. [Consulta: 8 març 2021].
  15. «Toll From Yemen Rebel Attack Rises as 10 Saudi Troops Killed». ABC News. Arxivat de l'original el 2015-09-13. [Consulta: 5 setembre 2015].
  16. «UAE soldier deaths in Yemen rise to 52». Al Bawaba. Arxivat de l'original el 2017-09-04. [Consulta: 2 març 2017].
  17. «TSG IntelBrief: The Endless Fight for Yemen». The Soufan Group, 09-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-06-14. [Consulta: 2 març 2017].
  18. Gould, Joe. «united-arab-emirates». Defensenews.com, 14-12-2015. [Consulta: 2 març 2017].
  19. «Yemen conflict: Gulf commanders 'killed in missile strike'». BBC News, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-22. [Consulta: 2 març 2017].
  20. «Cease-fire in Yemen Ushers In Talks to End War». Wall Street Journal, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 2 març 2017].
  21. «"توشكا" جديد يقصم ظهر "التحالف" | الأخبار». Al-akhbar.com. Arxivat de l'original el 2017-05-29. [Consulta: 2 març 2017].
  22. «Dozens of Saudi-led Forces Killed in Yemen New Tochka Attack- Al Manar TV Website Archive». Almanar.com.lb, 18-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-27. [Consulta: 2 març 2017].
  23. Leith Fadel. «Over 200 Saudi-led Coalition fighters killed in Tochka missile strike». Al-Masdar News. Arxivat de l'original el 2016-11-18. [Consulta: 2 març 2017].
  24. «Yemen's Tochka Attack Kills Blackwater Commander, Saudi Mercenaries- Al Manar TV Website Archive». Almanar.com.lb, 31-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 2 març 2017].
  25. «Defense Digest on Twitter: "Updated #Tochka strike damage in Al Anad in #Yemen, 120 Sudanese dead out of the 145 killed & more than 250 injured"». postskriptum.org.com. [Consulta: 22 agost 2019].
  26. Yerevan debunks reports of Tochka-U missile system use in Nagorno-Karabakh Tass, 30 Sept 2020.
  27. «Ukrainian forces launch missile attack on Russia's military airfield». EuroMaidan Press. [Consulta: 25 febrer 2022].
  28. Jennings, Gareth. «Ukraine reportedly strikes Russian airbase» (en anglès). Janes.com, 25-02-2022. [Consulta: 19 març 2022].
  29. «Russia commits indiscriminate attacks during the invasion of Ukraine» (en anglès). Amnesty International, 25-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  30. «Russia accuses Kyiv of deadly missile attack on Donetsk». , 14-03-2022 [Consulta: 15 març 2022].
  31. «Russian Landing Ship Destroyed In Massive Explosion In Captured Ukrainian Port City». The Drive, 24-03-2022.
  32. «Belarus Army Equipment». Arxivat de l'original el 2017-02-16. [Consulta: 6 novembre 2007].
  33. Milev, Momchil. «Da izkovem ot plugovete mechove». Economedia, 11-04-2014. Arxivat de l'original el 17 abril 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  34. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 15 gener 2015].
  35. «24.02.12 СМИ: Минобороны отказалось ремонтировать тактические ракеты "Точка-У"». militaryparitet.com, 24-02-2012. Arxivat de l'original el 11 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  36. The Military Balance 2010. P. 223.
  37. «Великий воин и защитник "Искандер"». vpk.name. Arxivat de l'original el 10 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  38. Денис Тельманов. «Сухопутные войска теряют тактические ракеты». Известия, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 14 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  39. «Ground Forces Equipment - Ukraine». Arxivat de l'original el 2017-07-07. [Consulta: 13 setembre 2007].
  40. MILITARIUM - Wojsko Polskie - Uzbrojenie Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine.
  41. Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 44. ISBN 978-1-912174-23-2. 
  42. Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 51. ISBN 978-1-912174-23-2. 
  43. Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 15. ISBN 978-1-911628-18-7. 
  44. Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 56. ISBN 978-1-911628-18-7.