Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol del PCPE

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

A Catalunya el PCC (Partit dels Comunistes de Catalunya) el va agafar com a referent i al País Valencià es va anomenar Partit Comunista del Poble Valencià; més tard el PCPE i el PCC van trencar per les tesis reformistes d'aquest últim i es va fundar el Partit Comunista del Poble Català (PCPC). El 1987 el PCPE es va incorporar a Izquierda Unida però per poc temps.

La seva revista és "Nuevo Rumbo" i "Unidad y Lucha" i l'òrgan teòric "Propuesta Comunista".

La secció juvenil són els Colectivos de Jóvenes Comunistas (CJC), que a Catalunya s'anomenen CJC-Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC). La bandera és vermella amb la falç i el martell i un estel buit, amb les lletres PCPE, que canvien a algunes nacions de l'estat espanyol ( per exemple a Catalunya PCPC, a Andalusia PCPA, a Euskadi i Nafarroa PCPE-Euskal Komunistak, a Castella PCPC o a Astúries PCPE-Astúries).

Historia[modifica | modifica el codi]

Després de la crisi oberta en el si del Partit Comunista d'Espanya després del fracàs electoral en les eleccions generals de 1982, el sector prosoviètic del PCE, liderat per Ignacio Gallego, va promoure la celebració d'un Congrés d'Unitat dels Comunistes. Gallego, expulsat a finals de 1983 del PCE, va ser triat secretari general del nou Partit Comunista (PC), nascut d'este congrés que va tindre lloc en Madrid entre el 13 i el 15 de gener de 1984. En ell van participar, a més del sector prosoviètic escindit del PCE, el Partit dels Comunistes de Catalunya, el Partit Comunista d'Espanya Unificat, el Moviment per a la Recuperació del PCE, el Moviment per a la Reconstrucció i Recuperació del PCE i Cèl·lules Comunistes. El nou PC (denominat col·loquialment per a diferenciar-ho del PCE com a pe ce punt) va nàixer amb uns 10.000 militants i va ser reconegut pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i els partits comunistes dels països del Pacte de Varsòvia.[1]

Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del Partit Socialista Unificat de Catalunya referent del PCE en Catalunya 1981 i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalament per Pere Ardiaca i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC, separant-se finalment per divergències polítiques i tàctiques.

Al gener de 1986, després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la seua denominació per la de Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE). A l'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició Esquerra Unida, participant en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de 1987. En les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser triat diputat per Màlaga com a cap de llista de IU.

A finals de 1988 començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats 15 dels 25 membres del Comité Regional de Madrid i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar el PCE, junt amb 8.000 militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE. En este es va quedar el sector encapçalament pel seu secretari general, Juan Ramos Camarero, que va abandonar IU. Des de llavors es convertiria una formació política sense a penes pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels règims socialistes de Europa oriental i de la Unió Soviètica, perdent tot el suport polític i financer que subministraven.

En 2000 es va celebrar a Madrid el Congrés d'Unificació entre el PCPE i un nucli de València del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) fundat per Enrique Líster en 1973, que en la pràctica va suposar la integració del segon en el primer, que va mantindre intacta la seua denominació.

En els últims anys el PCPE ha realitzat un acostament a partits nacionalistes en Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Andalusia i Canàries que en general ha acabat en desencontres: entrada i posterior eixida del Partit Comunista del Poble Castellano (nom del PCPE en part de Castella i Lleó) en Esquerra Castellana; creacions de coalicions electorals a Astúries i Andalusia (amb la integració del Partit Comunista del Poble Andalús en el Bloc Andalús d'Esquerres) posteriorment avortades; impossibilitat de crear una coalició electoral amb partits nacionalistes gallecs en les últimes eleccions, etc.

En les últimes eleccions municipals (27 de maig de 2007) va obtindre 16 regidors, principalment a través de la seua participació en la Unitat Popular Andalusa. Al maig de 2006 es va celebrar el VIII Congrés del PCPE, en el que va marcar la seua línia política a seguir en els pròxims quatre anys. En les eleccions generals de març de 2008 el PCPE va obtindre 19.141 vots (0,08%), millorant els seus resultats en les anteriors eleccions generals (en els que havia aconseguit 12.979 vots) i collint els seus millors resultats en les circumscripcions d'Álava, Barcelona, Cadis, Astúries, Canàries, Cantàbria, Tarragona i Biscaia.[2]

En l'última època el PCPE ha augmentat les seues relacions internacionals amb diferents partits i organitzacions comunistes i progressistes del món i especialment d'Europa, on ha participat de la "Festa Avant" 2008 del PCP portugués amb una edició integrament en portugués del seu òrgan d'expressió, Unitat i Lluita, així com la participació en el 90 aniversari del KKE i el 40 de la KNE grecs. També ha participat durant 2008 en els congressos de diferents partits comunistes i sindicats a l'Índia a través del responsable de relacions internacionals, Quim Boix.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions i data
Vots
%
Diputats (d)
Regidors (r)
Parlament europeu, Juny 1989 79.970 0,50 -
Congrés dels Diputats, Octubre 1989 62.664 0,31 -
Municipals, Maig 1991 6.488 0,03 17 r.
Congrés dels Diputats, Juny 1993 10.233 0,04 -
Parlament europeu, Juny 1994 29.692 0,16 -
Municipals, Maig 1995 4.633 0,02 07 r.
Congrés dels Diputats, Març 1996 14.513 0,06 -
Parlament europeu, Juny 1999 26.189 0,12 -
Congrés dels Diputats, Març 2000 12.898 0,06 -
Congrés dels Diputats, Març 2004 12.979 0,05 -
Parlament europeu, Juny 2004 4.281 0,03 -
Municipals, Maig 2007 21.634
(més 4.317 en
coalició a Aragó)
- 16 r.

Personalitats destacades[modifica | modifica el codi]

  • Antonio Gades, ballarí i membre de la direcció fins la seva mort
  • Juana Doña. Dirigent comunista, miliciana i guerrillera.
  • Quim Boix. Sindicalista, membre destacat de la direcció i RRII.
  • Carmelo Suárez. Sindicalista, tercer Secretari General del Partit i fundador de la FOIC.
  • Pepa Flores. Cantant i actriu.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]