Pere II d'Urgell
Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell ( 1340 - Balaguer 1408 ), comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348-1408).
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Fill del comte Jaume I d'Urgell i la comtessa Cecília de Comenge. Era nét per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, mentre que per línia manterna ho era del comte Bernat VIII de Comenge.
Ascens al tron [modifica]
En heretar el comtat del seu pare hagué de refer les finances, en una situació de fallida, reordenant el tresor i la fiscalitat del comtat. Es posà al costat del seu oncle Pere el Cerimoniós en la lluita contra el seu germanastre Ferran d'Aragó i de Castella, i durant la guerra dels dos Peres s'ocupà el 1363 de la defensa de Terol,[1] Monreal i Daroca i Oriola el 1364. El rei el féu lloctinent del Regne de València el 1365[2] i aconseguí recuperar Sogorb, rebent la baronia de Fraga el 1369 i retornà a les seves terres. Inicià grans construccions com el castell d'Agramunt, els claustres de Sant Pere d'Àger i la millora del castell Formós de Balaguer.
El 1376 va atorgar a la ciutat de Balaguer la potestat de celebrar un mercat. Així mateix va afavorir el seu èxit amb l'abolició de feixugues imposicions. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3]
Fou fidel al seu oncle Pere el Cerimoniós i l'ajudà amb la seva lluita contra Pere el Cruel en la defensa de les fronteres de Terol i Daroca. Per aquesta fidelitat el rei Cerimoniós el nomenà lloctinent de València.
Núpcies i descendents [modifica]
El 22 d'agost de 1363 es casà amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc I de Cardona i la seva esposa Blanca d'Empúries.
El 1375 es casà amb Margarida de Montferrat, filla del magarve Joan II de Montferrat i la reina titular Elisabet de Mallorca. Amb qui tingué:
- l'infant Jaume II d'Urgell (1380-1433), comte d'Urgell i pretendent al Compromís de Casp
- l'infant Tadeu d'Urgell, mort jove
- la infanta Beatriu d'Urgell, morta jove
- la infanta Elionor d'Urgell (1378-1430), eremita a Montblanc
- la infanta Cecília d'Urgell (1379-1460), casada el 1409 amb Bernat de Cabrera, IV de Módica
- l'infant Pere d'Urgell (1390-1408)
- l'infant Joan d'Urgell (1396-1410), baró d'Entença i d'Antillón
| Precedit per: Cecília I |
Comte d'Urgell 1348–1408 |
Succeït per: Jaume II |
Referències [modifica]
- ↑ Blasco, Cosme. Historia de Teruel (en castellà). J. Alpuente, 1870, p.27.
- ↑ Enciclopèdia.cat, Pere II d'Urgell
- ↑ Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
