Pere II d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable

Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell (1340 - Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348- 1408).

Família[modifica | modifica el codi]

Fill del comte Jaume I d'Urgell i la comtessa Cecília de Comenge. Era nét per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, mentre que per línia materna ho era del comte Bernat VIII de Comenge. El 22 d'agost de 1363 es casà amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc I de Cardona i la seva esposa Blanca d'Empúries.

El 1375 es casà amb Margarida de Montferrat, filla del magarve Joan II de Montferrat i la reina titular Elisabet de Mallorca. Amb qui tingué:

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

En heretar el comtat del seu pare hagué de refer les finances, en una situació de fallida, reordenant el tresor i la fiscalitat del comtat. Es posà al costat del seu oncle Pere el Cerimoniós en la lluita contra el seu germanastre Ferran d'Aragó i de Castella, i durant la guerra dels dos Peres s'ocupà el 1363 de la defensa de Terol,[1] Monreal i Daroca i Oriola el 1364. El rei el féu lloctinent del Regne de València el 1365[2] i aconseguí recuperar Sogorb, rebent la baronia de Fraga el 1369 i retornà a les seves terres. Inicià grans construccions com el castell d'Agramunt, els claustres de Sant Pere d'Àger i la millora del castell Formós de Balaguer.

El 1376 va atorgar a la ciutat de Balaguer la potestat de celebrar un mercat. Així mateix va afavorir el seu èxit amb l'abolició de feixugues imposicions. El 1396, Galceran de Vilanova ensems amb el seu germà Francesc, l'ajudà amb homes en la comtessa que junt amb Hug Roger II de Pallars Sobirà tenien ambdós en combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d'Aragó.[3] El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[4]

Fou fidel al seu oncle Pere el Cerimoniós i l'ajudà amb la seva lluita contra Pere el Cruel en la defensa de les fronteres de Terol i Daroca. Per aquesta fidelitat el rei Cerimoniós el nomenà lloctinent del Regne de València.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blasco, Cosme. Historia de Teruel (en castellà). J. Alpuente, 1870, p.27. 
  2. Pere II d'Urgell, Enciclopèdia.cat
  3. Enciclopèdia Catalana S. A. volum núm. 15, pàg. 492 ISBN 84-85194-11-X
  4. Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià


Precedit per:
Cecília I
Comte d'Urgell
13481408
Succeït per:
Jaume II