Pian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pian
Classificació i recursos externs

Nòduls al colze deguts a la infecció per Treponema pallidum pertenue
CIM-10 A66
CIM-9 102
MedlinePlus 001341

El pian,[1] frambèsia [2]timosi, polipapil·loma tropicum , pian o parangi, bouba o frambösie [3] és una infecció tropical de la pell, ossos i articulacions provocades pel bacteri espiroquetal Treponema pallidum pertenue. Altres malalties causades per treponemes són el bejel (Treponema pallidum endemicum), la pinta (Treponema pallidum carateum), i la sífilis (Treponema pallidum pallidum).

Història[modifica | modifica el codi]

L'examen de restes antigues ha conduït al suggeriment que el pian ha afectat els homínids durant l'últim milió i mig d'anys. Es considera que el nom en anglès «yaws» és d'origen de carib, "yaya" que significa nafra.[4] Es considera que s'ha originat en àrees tropicals de l'Àfrica, des d'on s'ha difós a altres àrees tropicals del món mitjançant la immigració i el tràfic d'esclaus.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

El pian és propi de regions tropicals humides a Amèrica del Sud, l'Àfrica, Àsia i Oceania. Les campanyes de tractament massiu durant els anys 1950 han reduït la prevalença mundial de 50-150 milions a menys que 2,5 milions; tanmateix durant els anys 1970 hi havia brots a Àsia Sud-oriental i hi ha hagut brots epidèmics esporàdics a Amèrica del Sud. No està clar quanta gent a escala mundial s'infecta actualment.[5] Aproximadament tres quartes parts de la gent afectada són nens menors de 15 anys, amb la incidència més gran en nens de 6 a 10 anys.[6]

Història natural[modifica | modifica el codi]

La malaltia és transmesa per contacte pell amb pell amb una lesió infecciosa, quan el bacteri entra a través d'una ferida, mossegada o rascada preexistent. Durant els noranta dies (normalment menys d'un mes) després de la infecció apareix una lesió primària indolora però distintiva, que és un nòdul indolor que s'engrandeix i adquireix una aparença berrugosa. A vegades també apareixen simultàniament lesions “filles” pròximes a la primera. Aquesta etapa primària es resol completament en uns sis mesos. L'etapa secundària ocorre entre mesos o anys després de la infecció, i és caracteritzada per lesions cutànies esteses d'aparença variable, incloent-hi els palmells de les mans i les plantes dels peus amb descamació. Aquestes lesions secundàries freqüentment s'ulceren (essent altament contagioses en aquest cas), però es curen després de sis mesos o més. Aproximadament un deu per cent dels afectats passen a desenvolupar un estadi terciari de la infecció al cap de cinc a deu anys (període durant el qual poden aparèixer i desaparèixer altres lesions secundàries), caracteritzat per una àmplia destrucció dels ossos, articulacions i teixits tous, que pot incloure destrucció extensa de l'os i cartílag del nas (rinofaringitis mutilant o gangosa).

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Sovint la diagnosi es fa clínicament. La microscòpia de camp fosc de mostres agafades de lesions primàries (lesions especialment ulceratives) pot confirmar la presència de l'organisme responsable. Les anàlisis de sang usant VDRL, Rapid Plasma Reagin (RPR) i TPHA també seran positives, però no hi ha cap anàlisi de sang actual que distingeixi entre els quatre subespècies patogèniques de treponemes.[4]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament es basa normalment en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o per un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Una dosi oral única d'azitromicina també s'ha mostrat eficaç com la penicil·lina intramuscular.[7] Les lesions primàries i secundàries es poden curar completament, però els danys anatòmics destructius del pian terciari són en gran part irreversibles, si no és mitjançant cirurgia plàstica.

Eradicació[modifica | modifica el codi]

Un metge europeu vacuna pacients indonesis contra el pian

La prevalença global d'aquesta malaltia i els altres treponematosis endèmiques, bejel i pinta, era reduïda pel programa de control global de les treponematosis (Global Control of Treponematoses, TCP) entre 1952 i 1964 des dels 50 -150 milions de casos fins a aproximadament 2,5 milions (una reducció del 95%). D'ençà del cessament d'aquest programa, la vigilància epidemiològica del pian ha esdevingut una part dels sistemes d'atenció primària dels països afectats. Tanmateix l'eradicació incompleta conduí a una ressurgència del pian el 1970 amb el número més gran de casos descrits a la regió de l'Àfrica Occidental.[5]

El pian és una malaltia relativament fàcil d'eradicar. Els humans són probablement l'únic reservori de la infecció.[5] Una sola injecció de penicil·lina molt de temps suplent o altres tractaments d'antibiòtics beta lactam curen la malaltia i aquests són àmpliament disponibles; [8] i la malaltia està altament localitzada fent relativament fàcil l'estudi de contactes.

L'abril 2012 L'OMS decidia començar una nova campanya global per a l'eradicació del pian, i ha estat en la llista d'eradicació de l'OMS des de 2011. Segons el full de ruta oficial l'eliminació hauria de ser aconseguida el 2020.[9] Per ara, això sembla haver-se aconseguit amb una cer d'èxit, ja que no s'ha descrit cap cas a l'Índia des de 2004.[8][10]

La certificació per a l'estatus lliure de malaltia exigeix una absència de la malaltia durant com a mínim 5 anys. A l'Índia això passà 19 de setembre de 2011. El 1996 hi havia hagut 3.571 casos de pian a l'Índia; el 1997 després d'iniciar un esforç d'eliminació seriós el nombre de casos caigué fins a 735. El 2003 el nombre de casos fou 46. L'últim cas clínic a l'Índia fou comunicat el 2003 i l'últim cas latent el 2006.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. James, William D.; Berger, Timothy G.; et al.. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0. OCLC 62736861. 
  2. «Pian». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  3. Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L.. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007. ISBN 1-4160-2999-0. 
  4. 4,0 4,1 . «Yaws». MedicineNet.com.
  5. 5,0 5,1 5,2 Capuano, Corinne; Ozaki, Masayo. «Yaws in the Western Pacific Region: A Review of the Literature» (pdf). Journal of Tropical Medicine, vol. 2011, 2011, pàg. 642832. DOI: 10.1155/2011/642832.
  6. «Yaws». WHO Fact sheet.
  7. PubMed
  8. 8,0 8,1 Asiedu et al.; Amouzou, B; Dhariwal, A; Karam, M. «Yaws eradication: past efforts and future perspectives». Bulletin of the World Health Organisation, vol. 86, 7, 2008, pàg. 499–500. DOI: 10.2471/BLT.08.055608. PMC: 2647478. PMID: 18670655 [Consulta: 2 abril 2009].
  9. Maurice, John. «WHO plans new yaws eradication campaign». The Lancet, vol. 379, 2012, pàg. 1377–78. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)60581-9.
  10. WHO South-East Asia report of an intercountry workshop on Yaws eradication, 2006
  11. Akbar, Syed. «Another milestone for India: Yaws eradication». The Asian Age, 7 August 2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]