Quilomicró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura d'un quilomicró, un tipus de lipoproteïna. ApoA, ApoB, ApoC, ApoE: diferentes apolipoproteïness, són les que caracteritzen cada lipoproteïna. T: triacilglicèrid; C (colesterol). En verd i groc: fosfolípids, el cap (en verd) es dirigeix a l'exterior, on el medi és aquós, mentre que la resta (en groc) està encarat cap al medi lipídic. La forma esfèrica és la més aerodinàmica i la que permet un contingut major en una superfície de contorn menor.

Els quilomicrons són lipoproteïnes que se sintetitzen a les cèl·lules epitelials de l'intestí. Són grans partícules esfèriques que transporten els triglicèrids i el colesterol en la sang cap als teixits. Les proteïnes que contenen (anomenades apolipoproteínas), principalment la Apo B48, tenen entre altres funcions, l'estabilització de les molècules de lípids en un entorn aquós com és la sang. Això es deu al fet que els greixos no es poden dissoldre en un mitjà aquós (són hidrofòbics), per a això necessiten proteïnes que les recobreixin per a deixar exposats solament la part polar d'aquesta proteïna i d'aquesta manera poder dissoldre's el greix en el plasma (un efecte semblant tenen les micel·les de sals biliars en el quim). Actuen de manera semblant a detergents i serveixen també com a indicadors. Els receptors de lipoproteïnes de la cèl·lula poden així identificar als diferents tipus de lipoproteïnes i dirigir i controlar el seu metabolisme.

Ruta Exògena[modifica | modifica el codi]

La formació de quilomicrons constitueix la ruta exògena del transport de lípids fins al fetge:

A l'intestí es capten els triacilglicèrids formant-se el quilomicró immadur.

Aquests es desplacen per la linfa fins a la sang on reben l'Apo E i l'Apo cII procedents de la lipoproteïna HDL. D'aquesta manera es completa la seva maduració formant-e ja els quilomicrons

En arribar al fetge, l'enzim lipoproteina lipasa que degrada els quilomicrons, hidroliza els triacilglicèrids a àcids grassos, facilitant així la seva absorció. L'enzim proteïna kinasa es fixa a l'Apo cII per la qual cosa actua només en els quilomicrons madurs.

Després de passar pel fetge, els quilomicrons residuals, retornen l'Apo cII i l'Apo E a les HDL i són degradades.