Rienzi

Rienzi
Estàtua de Cola di Rienzi, de Girolamo Masini, situada prop del Campidoglio, a Roma, on va ser assassinat
Títol original:	Rienzi, der Letzte der Tribunen
Llengua original:	alemany
Gènere:	Grand Opéra
Música:	Richard Wagner
Llibret:	Richard Wagner
Actes:	tres
Època de composició:	juliol de 1838 - novembre de 1840
Estrena:	20 d'octubre de 1842
Teatre:	Hofoper de Dresden
Estrena al Liceu:	20 de gener de 1951
Personatges:
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Cola di Rienzi, tribú romà (tenor), Josef Aloys Tichatscheck Irene, la seua germana (soprano), Henriette Wüst Stefano Colonna, un noble (baix, Georg Wilhelm Dettmer Adriano, el seu fill (mezzosoprano), Wilhelmine Schröder-Devrient Paolo Orsini, altre patrici (baix), Johann Michael Wächter Raimondo, llegat papal (baix), Gioacchino Vestri Baroncelli, ciutadà romà (tenor), Friedrich Traugott Reinhold Cecco del Vecchio, ciutadà romà (baix), Karl Risse El missatger de la pau (soprano), Anna Thiele Ambaixadors, nobles, capellans, monjos, soldats, missatgers, poble (cor)

Rienzi, der Letzte der Tribunen (WWV 49) (Rienzi, el darrer dels tribuns) és una de les primeres òperes de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel·la homònima d'Edward Bulwer-Lytton. Composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, fou estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d'octubre de 1842 — i al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951. Obra de joventut, molt influïda per la grand opéra francesa, lluny encara del que serà el model del drama wagnerià, ha estat rebutjada pels wagnerians d'estricta observança.

Origen i context

Rienzi, la tercera òpera de Wagner, respon al model de la Grand Opéra. En la seua estrena a Dresden va rebre una bona acollida, malgrat la seua impressionant durada: més de sis hores tot comptant els intermedis. Posteriorment, Wagner va arranjar-la per a ser executada en dues sessions i també va fer-ne una versió reduïda per a ser interpretada en sessió única.

El personatge històric, Cola di Rienzi (1313–1354), aspirà a reconstruir l'imperi romà i s'erigí en tribú del poble amb l'oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes. Un líder popular italià, Rienzi va reeixir en el seu enfrontament amb la noblesa, substituint el poder nobiliari per un govern popular. Inicialment magnànim, es va veure forçat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l'Església, que en un principi li havien donat suport, després el van abandonar. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s'havien atrinxerat.

Wagner convertí Rienzi en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, finalment destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble i mesquina.

A causa del seu estil atípic i la seua durada, avui dia s'interpreta rarament i mai no s'ha representat al Festival de Bayreuth. Més endavant, el mateix Wagner va considerar Rienzi com un fracàs, tot i haver estat una de les seues òperes més populars mentre va viure.

En la dècada del 1980, Nicholas Hytner va dirigir una enginyosa producció de Rienzi a l'English National Opera de Londres, situant l'acció en el context dels totalitarismes europeus del segle XX.

Enregistraments

Els enregistraments complets (i les interpretacions completes) de Rienzi son rars, tot i que l'obertura se sol interpretar com a peça de concert i es troba en discos recopilatoris. Tots els enregistraments importants de l'òpera contenen talls significatius de la partitura.

• Edward Downes dirigint la BBC Northern Symphony Orchestra. Mitchinson, Haywood, Langdon, Herincx. 1976 (Ponto) (Enregistrament complet de la versió "final" de 1843)
• Heinrich Hollreiser dirigint la Dresden Staatskapelle. Kollo, Wennberg, Martin, Adam. 1975 (EMI).
• Josef Krips dirigint l'Orquestra Simfònica de Viena. Berry, Ludwig, Pernerstorfer, Schoffler. 1960 (Melodram).
• Wolfgang Sawallisch dirigint l'Orquestra de la Ràdio de l'Estat de Baviera. Kollo, Rootering, Studer, Janssen. 1983 (Orfeo d'Oro)
• Michael R. Gomez dirigint l'Orquestra Filharmònica de Viena 2005 (EMI)
• James Levine dirigint l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wagner: Overtures & Preludes, 1993 (Deutsche Grammophon).

Bibliografia

• The New Kobbé's Opera Book (11th edició), 1997.

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rienzi

• (anglès) Sinopsi a Stanford University
• (anglès) Text complet de la novel·la de Bulwer-Lytton, Rienzi a Project Gutenberg.
• MIDI de l'obertura.