Usuari:Anskarbot/Traduccions/History of free and open source software

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

{{Notes de traducció}}


Plantilla:Tooshort


Plantilla:Tooshort

This is a timeline-style look at how free software has evolved and existed from its inception.

Això és un timeline-aspecte d'estil a que programari lliure ha evolucionat i existit del seu inception.

The phrase "free software" refers to software that is liberally licensed, allowing the end user more freedoms than conventional-software licences. This is not to be confused with software which is available to the end user at no cost, which is known as freeware. Free software may be distributed with or without charge.

La frase "programari lliure" refereix a programari que ésliberally licensed, permetent l'usuari de final més llibertats que llicències de programari convencional. Això no és per ser confós amb programari que és disponible cap al final usuari a cap cost, el qual és sabut tan freeware. El Programari lliure pot ser distribuït amb o de franc.

Advocates of free software distinguish themselves from those of open-source software. However, as defined by the Free Software Foundation and Open Source Initiative, respectively, the terms describe nearly identical sets of software.

Defensa del programari lliure els distingeix d'aquells de programari de font oberta. Tanmateix, mentre definit pel Fundació De Programari Lliure i Iniciativa De Font Oberta, respectivament, els termes descriuen gairebé conjunts idèntics de programari.

Early information sharing[modifica]

La Informació primerenca que comparteix[modifica]

The concept of free sharing of technological information existed long before computers. For example, cooking recipes have been shared since the beginning of human culture. Open source can pertain to businesses and to computers, software and technology.

El concepte de lliure compartint de la informació tecnològica va existir molt de temps abans d'ordinadors. Per exemple, cuinant les receptes han estat compartides des del començament de cultura humana. La Font oberta pot pertain a negocis i a ordinadors, programari i tecnologia.

In the early years of automobile development, a group of capital monopolists owned the rights to a 2-cycle gasoline engine patent originally filed by George B. Selden.[1] By controlling this patent, they were able to monopolize the industry and force car manufacturers to adhere to their demands, or risk a lawsuit. In 1911, independent automaker Henry Ford won a challenge to the Selden patent. The result was that the Selden patent became virtually worthless and a new association (which would eventually become the Motor Vehicle Manufacturers Association) was formed.[1] The new association instituted a cross-licensing agreement among all US auto manufacturers: although each company would develop technology and file patents, these patents were shared openly and without the exchange of money between all the manufacturers.[1] By the time the US entered World War 2, 92 Ford patents and 515 patents from other companies were being shared between these manufacturers, without any exchange of money (or lawsuits).[1]Plantilla:Synthesis-inline

En els anys primerencs de automobile desenvolupament, un grup de capital monopolitzadors va posseir els drets a un2-cicle motor de gasolina la patent al principi arxivada per George B. Selden.[1] Per controlar aquesta patent, eren capaços de monopolitzar la indústria i fabricants de cotxe de la força a adhere a les seves demandes, o arriscar un lawsuit. En 1911, independent automaker Henry Ford va guanyar un repte al Selden patent. El resultat era que el Selden la patent esdevenia virtualment worthless i una associació nova (quin finalment esdevindria el Associació De Fabricants De Vehicle De Motor) va ser format.[1] L'associació nova instituted una creu-licensing acord entre tot fabricants de cotxe dels EUA: tot i que cada empresa desenvoluparia tecnologia i patents d'arxiu, aquestes patents van ser compartides obertament i sense el canvi de diners entre tots els fabricants.[1] Pel temps els EUA van entrar a Guerra Mundial 2, 92 Ford patents i 515 patents d'altres empreses eren compartides entre aquests fabricants, sense qualsevol canvi de diners (o lawsuits).[1]Plantilla:Synthesis-inline

Software communities that can now be compared with today's free-software community existed for a long time before the free-software movement and the term "free software".[2] According to Richard Stallman, the software-sharing community at MIT existed for "many years" before he got involved in 1971.[3] In the 1950s and into the 1960s almost all software was produced by computer science academics and corporate researchers working in collaboration. As such, it was generally distributed under the principles of openness and co-operation long established in the fields of academia, and was not seen as a commodity in itself. At this time, source code, the human-readable form of software, was generally distributed with the software itself because users frequently modified the software themselves, because it would not run on different hardware or OS without modification, and also to fix bugs or add new functionality.[4]

Comunitats de programari que ara poden ser comparat amb avui comunitat de programari lliure va existir molt temps abans del moviment de programari lliure i el terme "programari lliure".[5] Segons Richard Stallman, la comunitat que comparteix programari a MIT existit per "molts anys" abans que va aconseguir implicat en 1971.[6] En el 1950s i al 1960s gairebé tot programari va ser produït per informàtica academics i els investigadors corporatius que treballen en col·laboració. Com a tal, era generalment distribuït sota els principis de openness i co-operació molt de temps establert en els camps de academia, i no va ser vist com a mercaderia en ell. A aquesta hora, codi de font, l'humà-forma llegible de programari, era generalment distribuït amb el programari ell perquè els usuaris freqüentment modificats el programari ells, perquè ell no corregut en maquinari diferent o OS sense modificació, i també per fixar bugs o afegir funcionalitat nova.[7]

The A-2 system, developed at the UNIVAC division of Remington Rand in 1953,[8] was released to customers with its source code. They were invited to send their improvements back to UNIVAC. Thus it is believed that A-2 was the first example of free and open-source software.[9]

El Un-2 sistema, va desenvolupar al UNIVAC Divisió de Remington Rand en 1953,[10] va ser alliberat a clients amb el seu codi de font. Van ser convidats per enviar les seves millores donen suport a a UNIVAC. Per això és cregut que Un-2 era el primer exemple de lliure i programari de font oberta.[11]

An IBM mainframe operating system, Airline Control Program (ACP), from 1967 reportedly distributed its source code in a way very similar to the way free software is now.[12] User groups such as that of the IBM 701, called SHARE, and that of Digital Equipment Corporation (DEC), called DECUS were formed to facilitate the exchange of software.

Un IBM mainframe sistema operatiu, Programa De Control De La Línia Aèria (ACP), de 1967 segons es diu distribuït el seu codi de font en una manera molt similar a la manera el programari lliure és ara.[13] grups d'Usuari com allò del IBM 701, va cridar PARTICIPACIÓ, i que de Empresa D'Equipament Digital (DEC), va cridar DECUS va ser format per facilitar el canvi de programari.

Thus in this era, software was free in a sense, not because of any concerted effort by software users or developers, but rather because of necessity and a differing academic culture, as well as compatibility and porting requirements. Users also feared that close sourced programs would contain backdoors that granted the distributor attack to their system, as security mechanisms were virtually nonexistent. Software logging was not prevalent on any major operating systems, and it was impossible to see what a software was doing.

Així en aquesta era, el programari era lliure en certa manera, no a causa de qualsevol esforç concertat per usuaris de programari o desenvolupadors, sinó a causa de necessity i un diferint cultura acadèmica, així com compatibilitat i porting requisits. Els Usuaris també temuts que proper sourced els programes contindrien backdoors que van concedir l'atac de distribuïdor al seu sistema, mentre mecanismes de seguretat eren virtualment nonexistent. Programari logging no va ser prevalent en qualssevol sistemes operatius importants, i era impossible de veure el que un programari feia.

By the late 1960s change was coming: as operating systems and programming language compilers evolved, software production costs were dramatically increasing. A growing software industry was competing with the hardware manufacturers' bundled software products (the cost of bundled products was included in the hardware cost), leased machines required software support while providing no revenue for software, and some customers able to better meet their own needs[14] did not want the costs of manufacturer's software to be bundled with hardware product costs. In the United States vs. IBM antitrust suit, filed 17 January 1969, the U.S. government charged that bundled software was anticompetitive.[15] While some software continued to come at no cost, there was a growing amount of software that was for sale only under restrictive licences.

Pel tardà 1960s el canvi venia: mentre sistema operatius i llengua de programació compiladors evolucionat, costos de producció del programari dramàticament augmentaven. Un programari de créixer la indústria competia amb els fabricants de maquinari bundled productes de programari (el cost de bundled els productes va ser inclòs en el cost de maquinari), va arrendar màquines suport de programari requerit mentre proporcionant cap ingressos per programari, i alguns clients capaços a més ben conèixer les seves necessitats pròpies[16] no va voler els costos del programari de fabricant per ser bundled amb costos de producte del maquinari. En elEstats Units en contra. IBM vestit d'antimonopoli, va arxivar 17 gener 1969, el govern d'EUA va cobrar que bundled el programari era anticompetitive.[17] Mentre algun programari continuat per venir a cap cost, hi havia una quantitat de créixer de programari que era en venda només sota restrictive llicències.

Very similar to open standards, researchers with access to Advanced Research Projects Agency Network (ARPANET) used a process called document RFC (Request for Comments) to develop telecommunication network protocols. This collaborative process of the 1960s led to the birth of the Internet in 1969.

Molt similar a estàndards oberts, investigadors amb accés a Agència De Projectes De Recerca Avançada Xarxa (ARPANET) va utilitzar un procés va cridar document RFC per desenvolupar protocols de xarxa de la telecomunicació. Aquest collaborative procés del 1960s va portar al naixement de la Internet en 1969.

In the early 1970s AT&T distributed early versions of UNIX at no cost to government and academic researchers, but these versions did not come with permission to redistribute or to distribute modified versions, and were thus not free software in the modern meaning of the phrase. After UNIX became more widespread in the early 1980s, AT&T stopped the free distribution and charged for system patches. As it is quite difficult to switch to another architecture, most researchers paid for a commercial license.

En el primerenc 1970s A&T va distribuir versions primerenques d'UNIX a cap cost a govern i investigadors acadèmics, però aquestes versions no van venir amb permís a redistribute o per distribuir versions modificades, i era per això no programari lliure en el significat modern de la frase. Després que UNIX esdevenia més estès en el primerenc 1980s, A&T va parar la distribució lliure i cobrat per sistema patches. Mentre és bastant difícil de canviar d'una altra arquitectura, la majoria d'investigadors van pagar per una llicència comercial.

In the late 1970s and early 1980s, computer vendors and software-only companies began routinely charging for software licences, marketing it as "Program Products" and imposing legal restrictions on new software developments, now seen as assets, through copyrights, trademarks, and leasing contracts. In 1976 Bill Gates wrote an essay entitled Open Letter to Hobbyists, in which he expressed dismay at the widespread sharing of Altair BASIC by hobbyists without paying its licensing fee. In 1979, AT&T began to enforce its licences when the company decided it might profit by selling the Unix system.[18]

En el tardà 1970s i d'hora 1980s, venedors d'ordinador i programari-les empreses úniques van començar routinely cobrant per programari llicèncias, màrqueting ell tan "Productes de Programa" i imposant restriccions legals en desenvolupaments de programari nou, ara vist tan avantatges, a través de copyrights, marques, i arrendant contractes. En 1976 Bill Portes va escriure un assaig va titular Carta oberta a Hobbyists, en el qual va expressar desanimar a l'estès compartint de Altair BÀSIC per hobbyists sense pagar el seu licensing cost. En 1979, A&T va començar per aplicar les seves llicències quan l'empresa el va decidir poder benefici per vendre el sistema d'Unix.[19]

Some free software which was developed in the 70s and early 80s which continues to be used includes SPICE,[20] TeX (developed by Donald Knuth), and the X Window System.

Algun programari lliure que va ser desenvolupat en el 70s i d'hora 80s que continua ser utilitzat inclou ESPÈCIA,[21] TeX (desenvolupat per Donald Knuth), i el X Sistema De Finestra.

Online software sharing[modifica]

El Programari en línia que comparteix[modifica]

In a foreshadowing of the Internet "open source" revolution, software with source code included became available on BBS networks in the 1980s. This was sometimes a necessity; software written in BASIC and other interpreted languages could only be distributed as source code, and much of it was freeware. When people began gathering such source code, and setting up boards specifically to discuss its modification, this was a de facto open source system.

En un foreshadowing de l'Internet "revolució de font" oberta, programari amb codi de font inclusivament esdevenia disponible en BBS xarxes en el 1980s. Això era de vegades un necessity; el programari escrit en BÀSIC i altre llengua interpretadas només podria ser distribuït com codi de font, i molt d'ell era freeware. Quan les persones van començar reunir tal codi de font, i instal·lant taulers concretament per parlar la seva modificació, això era un de facto sistema de font oberta.

One of the most obvious examples of this is one of the most-used BBS systems and networks, WWIV, developed initially in BASIC by Wayne Bell. A culture of "modding" his software, and distributing the mods, grew up so extensively that when the software was ported to first Pascal, then C++, its source code continued to be distributed to registered users, who would share mods and compile their own versions of the software. This may have contributed to its being a dominant system and network, despite being outside the Fidonet umbrella that was shared by so many other BBS makers.

Un dels exemples més obvis d'això és un de la majoria de-utilitzat BBS sistemes i xarxes, WWIV, va desenvolupar inicialment en BÀSIC per Wayne Campana. Una cultura de "modding" el seu programari, i distribuint el mods, va créixer cap amunt de tan extensament que quan el programari era ported a primer Pascal, llavors C++, el seu codi de font continuat per ser distribuït a usuaris registrats, qui compartiria mods i compilar les seves versions pròpies del programari. Això pot haver contribuït al seu sent un sistema dominant i xarxa, malgrat ser a fora del Fidonet paraigua que va ser compartit per tants altre BBS fabricants.

Meanwhile, the advent of Usenet and UUCPNet in the early 1980s further connected the programming community and provided a simpler way for programmers to share their software and contribute to software others had written.[22]

Mentrestant, el advent de Usenet i UUCPNet en el primerenc 1980s més enllà connectat la comunitat de programació i proporcionat una manera més senzilla per programadors per compartir el seu programari i contribuir a programari altres havien escrit.[23]

The Internet[modifica]

L'Internet[modifica]

Open source on the Internet began when the Internet was relatively primitive, with software distributed via UUCP, Usenet, irc, and gopher. The Linux kernel, for example, was first widely distributed by posts to comp.os.linux on the Usenet,[cal citació] which is also where its development was discussed. The Linux kernel became the archetype for organized open source development, in general.

La Font oberta en l'Internet va començar quan l'Internet era relativament primitiu, amb el programari distribuït via UUCP, Usenet, irc, i gopher. El Linux kernel, per exemple, era primer àmpliament distribuït per correus a comp.os.linux En el Usenet,[cal citació] quin és també on el seu desenvolupament va ser parlat. El Linux kernel esdevenia el archetype per desenvolupament de font obert organitzat, en general.

As the Internet grew, open source-style software progressed to more advanced presentation and sharing forms through the World Wide Web (of which gopher was a precursor). There are now many Web sites, organizations and businesses that promote the open-source sharing of everything from computer code to mechanics of improving a product, technique, or medical advancement.

Mentre l'Internet va créixer, font oberta-programari d'estil progressat a presentació més avançada i compartint formes a través del Web Ample Mundial (del qual gopher era un precursor). hi ha ara molts llocs de Web, organitzacions i negocis que promouen l'obert-la font que comparteix de tot de codi d'ordinador a mecànics de millorar un producte, tècnica, o avenç mèdic.

GNU and FSF's early years[modifica]

Article principal: GNU Project

GNU i FSF anys primerencs[modifica]

Article principal: GNU Project

In 1983, Richard Stallman launched the GNU Project to write a complete operating system free from constraints on use of its source code. Particular incidents that motivated this include a case where an annoying printer couldn't be fixed because the source code was withheld from users.[24] Stallman also published the GNU Manifesto, in 1985, to outline the GNU project's purpose and explain the importance of free software. Another probable inspiration for the GNU project and its manifesto was a disagreement between Stallman and Symbolics, Inc. over MIT's access to updates Symbolics had made to its Lisp machine, which was based on MIT code.[25] Soon after the launch, he coined the term "free software" and founded the Free Software Foundation to promote the concept and a free software definition was published in February 1986.

En 1983, Richard Stallman va llançar el Projecte de GNU per escriure un sistema operatiu complet lliure de constrenyiments en ús del seu codi de font. Incidents particulars que van motivar això inclou un cas on una impressora molesta no podria ser fixada perquè el codi de font era withheld d'usuaris.[26] Stallman també publicat el GNU Manifesto, en 1985, per perfilar el projecte de GNU propòsit i explicar la importància de programari lliure. Una altra inspiració probable pel projecte de GNU i el seu manifesto era un desacord entre Stallman i Symbolics, Inc. sobre MIT accés a actualitza Symbolics havia fet al seu Lisp màquina, el qual va ser basat en MIT codi.[27] Aviat després del llançament, va encunyar el terme "programari lliure" i va fundar el Fundació De Programari Lliure per promoure el concepte i una definició de programari lliure va ser publicat en febrer 1986.

In 1989, the first version of the GNU General Public License was published.[28] A slightly updated version 2 was published in 1991.

En 1989, la primera versió del GNU Llicència Pública General va ser publicat.[29] Una versió lleugerament actualitzada 2 va ser publicat en 1991.

In 1989, some GNU developers formed the company Cygnus Solutions.[30]

En 1989, alguns desenvolupadors de GNU van formar l'empresa Cygnus Solucions.[31]

The GNU project's kernel, later called "GNU Hurd", was continually delayed, but most other components were completed by 1991. Some of these, especially the GNU Compiler Collection, had become market leaders in their own right. The GNU Debugger and GNU Emacs were also notable successes.

El projecte de GNU kernel, més tard cridat "GNU Hurd", era contínuament retardat, però la majoria altres components van ser completats per 1991. Alguns d'aquests, especialment el Col·lecció de Compilador del GNU, havia esdevingut dirigents de mercat en el seu dret propi. El Depurador de GNU i GNU Emacs era també èxits notables.

Linux (1991–)[modifica]

Article principal: History of the Linux kernel

Linux (1991–)[modifica]

Article principal: History of the Linux kernel

The Linux kernel, started by Linus Torvalds, was released as freely modifiable source code in 1991. The licence wasn't a free-software licence, but with version 0.12 in February 1992, Torvalds relicensed the project under the GNU General Public License.[32] Much like Unix, Torvalds' kernel attracted the attention of volunteer programmers.

El Linux kernel, va començar per Linus Torvalds, va ser alliberat tan lliurement codi de font modificable en 1991. La llicència no va ser una llicència de programari lliure, però amb versió 0.12 en febrer 1992, Torvalds relicensed el projecte sota elGNU Llicència Pública General.[33] Molt com Unix, Torvalds' kernel va atreure l'atenció de programadors de voluntari.

Until this point, the GNU project's lack of a kernel meant that no complete free-software operating systems existed. The development of Torvalds' kernel closed that last gap. The combination of the almost-finished GNU operating system and the Linux kernel made the first complete free-software operating system.

Fins que aquest punt, el projecte de GNU manca d'un kernel va significar que no complet lliure-el programari que opera els sistemes van existir. El desenvolupament de Torvalds' kernel va tancar que últim buit. La combinació del gairebé-acabat GNU sistema operatiu i el Linux kernel va fer el primer complet lliure-programari sistema operatiu.

Among Linux distributions, Debian GNU/Linux, begun by Ian Murdock in 1993, is noteworthy for being explicitly committed to the GNU and FSF principles of free software. The Debian developers' principles are expressed in the Debian Social Contract. Since its inception, the Debian project has been closely linked with the FSF, and in fact was sponsored by the FSF for a year in 1994–1995. In 1997, former Debian project leader Bruce Perens also helped found Software in the Public Interest, a non-profit funding and support organization for various free-software projects.[34]

Entre distribucions de Linux, Debian Linux/de GNU, començat per Ian Murdock en 1993, és noteworthy per ser explícitament comès al GNU i FSF principis de programari lliure. El Debian els principis de desenvolupadors són expressats en elDebian Contracte Social. Des del seu inception, el Debian el projecte ha estat de prop enllaçat amb el FSF, i de fet va ser patrocinat pel FSF per un any en 1994–1995. En 1997, anterior Debian dirigent de projecte Bruce Perens també va ajudar trobat Programari en l'Interès Públic, un no-finançament de benefici i organització de suport per diversos projectes de programari lliure.[35]

Linux remains free software under the terms of the GNU GPL, and many businesses offer customized Linux-based products, or distributions, with commercial support. The naming remains controversial. Referring to the complete system as simply "Linux" is common usage. However, the Free Software Foundation, and many others, advocate the use of the term "GNU/Linux", saying that it is a more accurate name for the whole operating system.[36]

Linux queda programari lliure sota els termes del GNU GPL, i molta oferta de negocis customized Linux-productes basats, o distribucions, amb suport comercial. Les restes d'anomenar polèmic. Referring Al sistema complet tan senzillament "Linux" és ús comú. Tanmateix, el Fundació De Programari Lliure, i molts altres, defensar l'ús del GNU "de terme/Linux", dient que és un nom més acurat pel sistema operatiu sencer.[37]

Linux adoption grew among businesses and governments in the 1990s and 2000s.

adopció de Linux va créixer entre negocis i governs en el 1990s i 2000s.

The free BSDs (1993–)[modifica]

El lliure BSDs (1993–)[modifica]

When the USL v. BSDi lawsuit was settled out of court in 1993, FreeBSD and NetBSD (both derived from 386BSD) were released as free software. OpenBSD forked from NetBSD in 1995. Other more recent forks also exist, including DragonflyBSD.

Quan elUSL v. BSDi lawsuit va ser resolt fora de tribunal en 1993, FreeBSD i NetBSD (ambdós derivat de 386BSD) va ser alliberat programari tan lliure. OpenBSD bifurcat de NetBSD en 1995. Altres forquilles més recents també existeixen, incloent DragonflyBSD.

In the late 2000s, the vast majority of computers running a free BSD are those running Mac OS X (a proprietary operating system based on Darwin). The only major technology company using FreeBSD is Yahoo.

En el tardà 2000s, la majoria vasta dels ordinadors que corren un lliure BSD és aquella cursa Mac OS X (un proprietary el sistema operatiu basat en Darwin). L'empresa de tecnologia important única que utilitza FreeBSD és Yahoo.

The dot-com years (late 1990s)[modifica]

El punt-com anys (tard 1990s)[modifica]

In the mid to late 90s, when many website-based companies were starting up, free software became a popular choice for web servers. Apache HTTP Server became the most-used web-server software, a title that still holds as of 2012. Systems based on a common "stack" of software with the Linux kernel at the base, Apache providing web services, the MySQL database engine for data storage, and the PHP programming language for providing dynamic pages, came to be known as LAMP systems.

En el mid a tard 90s, quan molta pàgina web-les empreses basades començaven amunt, el programari lliure esdevenia una elecció popular per servidors de web. Servidor d'HTTP de l'apatxe esdevenia la majoria de-web utilitzat-programari de servidor, un títol que controls quiets com de 2012. Els Sistemes van basar en un comú "stack" de programari amb el Linux kernel a la base, l'apatxe que proporciona serveis de web, el MySQL motor de base de dades per dada storage, i el PHP llengua de programació per proporcionar pàgines dinàmiques, va venir per ser sabut tan LLUM sistemes.

The launch of Open Source[modifica]

El llançament de Font Oberta[modifica]

In 1997, Eric Raymond published The Cathedral and the Bazaar, a reflective analysis of the hacker community and free-software principles. The paper received significant attention in early 1998 and was one factor in motivating Netscape Communications Corporation to release their popular Netscape Communicator Internet suite as free software. This code is today the basis for Mozilla Firefox and Thunderbird.

En 1997, Eric Raymond va publicar La Catedral i el Basar, un reflective anàlisi del hacker comunitat i principis de programari lliure. El paper va rebre atenció significativa en d'hora 1998 i era un factor en motivar Empresa De Comunicacions Del Netscape per alliberar el seu popular Comunicador De Netscape suite d'Internet com programari lliure. Aquest codi és avui la base per Mozilla Firefox i Thunderbird.

Netscape's act prompted Raymond and others to look into how to bring free-software principles and benefits to the commercial-software industry. They concluded that FSF's social activism was not appealing to companies like Netscape, and looked for a way to rebrand the free-software movement to emphasize the business potential of the sharing of source code.

l'acte de Netscape va incitar Raymond i altres per mirar a com per portar principis de programari lliure i beneficis a la indústria de programari comercial. Van concloure que FSF l'activisme social no apel·lava a empreses com Netscape, i va buscar una manera a rebrand el moviment de programari lliure per emfasitzar el potencial empresarial del compartint de codi de font.

The label "open source" was adopted by some people in the free software movement at a strategy session[38] held at Palo Alto, California, in reaction to Netscape's January 1998 announcement of a source code release for Navigator. The group of individuals at the session included Christine Peterson who suggested "open source", Todd Anderson, Larry Augustin, Jon Hall, Sam Ockman, Michael Tiemann and Eric S. Raymond. Over the next week, Raymond and others worked on spreading the word. Linus Torvalds gave an all-important sanction the following day. Phil Hughes offered a pulpit in Linux Journal. Richard Stallman, pioneer of the free software movement, flirted with adopting the term, but changed his mind.[38] Those people who adopted the term used the opportunity before the release of Navigator's source code to free themselves of the ideological and confrontational connotations of the term "free software". Netscape released its source code under the Netscape Public License and later under the Mozilla Public License.[39]

L'etiqueta "la font oberta" va ser adoptada per algunes persones en elprogramari lliure moviment a una sessió d'estratègia[38] aguantat a Palo Alto, Califòrnia, en reacció a Netscape gener 1998 anunci d'un alliberament de codi de la font per Explorador. El grup dels individus a la sessió van incloure Christine Peterson qui va suggerir "font oberta", Todd Anderson, Larry Augustin, Jon Sala, Sam Ockman, Michael Tiemann i Eric S. Raymond. Sobre el la setmana que ve, Raymond i altres treballat en estendre la paraula. Linus Torvalds va donar un tot-sanció important el dia següent. Phil Hughes va oferir un púlpit en Revista De Linux. Richard Stallman, pioner del moviment de programari lliure, flirted amb adoptar el terme, però va canviar la seva ment.[38] Aquelles persones que van adoptar el terme va utilitzar l'oportunitat abans de l'alliberament del codi de font d'Explorador pels alliberar de l'ideològic i confrontational connotacions del terme "programari lliure". Netscape va alliberar el seu codi de font sota elNetscape Llicència Pública i més tard sota elMozilla Llicència Pública.[39]

The term was given a big boost at an event organized in April 1998 by technology publisher Tim O'Reilly. Originally titled the "Freeware Summit" and later known as the "Open Source Summit",[40] The event brought together the leaders of many of the most important free and open-source projects, including Linus Torvalds, Larry Wall, Brian Behlendorf, Eric Allman, Guido van Rossum, Michael Tiemann, Paul Vixie, Jamie Zawinski of Netscape, and Eric Raymond. At that meeting, the confusion caused by the name free software was brought up. Tiemann argued for "sourceware" as a new term, while Raymond argued for "open source." The assembled developers took a vote, and the winner was announced at a press conference that evening. Five days later, Raymond made the first public call to the free software community to adopt the new term.[41] The Open Source Initiative was formed shortly thereafter.[38]

El terme va ser donat un impuls gran a un esdeveniment organitzat en abril 1998 per editor de tecnologia Tim O Ésilly. Al principi titulat el "Freeware Cimera" i més tard sabut com la "Cimera de Font Oberta",[40] L'esdeveniment va reunir els dirigents de molts del més important lliure i projectes de font oberta, incloent Linus Torvalds, Larry Paret, Brian Behlendorf, Eric Allman, Guido Furgoneta Rossum, Michael Tiemann, Paul Vixie, Jamie Zawinski de Netscape, i Eric Raymond. A aquella reunió, la confusió causada pel nom el programari lliure va ser portat amunt. Tiemann Argumentat per "sourceware" com a terme nou, mentre Raymond argumentat per "font oberta." Els desenvolupadors reunits van agafar un vot, i el guanyador va ser anunciat a una roda de premsa que vespre. Cinc dies més tard, Raymond va fer la primera trucada pública a la comunitat de programari lliure per adoptar el terme nou.[41] El Iniciativa De Font Oberta va ser format en breu després.[38]

However, Richard Stallman and the FSF harshly objected to the new organization's approach. They felt that, with its narrow focus on source code, OSI was burying the philosophical and social values of free software and hiding the issue of computer users' freedom. Stallman still maintained, however, that users of each term were allies in the fight against proprietary software.[42]

Tanmateix, Richard Stallman i el FSF harshly objectat a l'aproximació de l'organització nova. Sentien que, amb el seu focus estret en codi de font, OSI enterrava els valors filosòfics i socials de programari lliure i amagant l'assumpte d'usuaris d'ordinador llibertat. Stallman Encara mantingut, tanmateix, aquells usuaris de cada terme eren aliats en la lluita contra proprietary programari.[42]

In August 1999, Sun Microsystems released the StarOffice office suite as free software under the GNU Lesser General Public License. The free-software version was renamed OpenOffice.org, and coexisted with StarOffice.

En agost 1999, Sol Microsystems va alliberar el StarOffice suite d'oficina com programari lliure sota elGNU Menor Llicència Pública General. La versió de programari lliure va ser rebatejada OpenOffice.org, i coexisted amb StarOffice.

Vegeu també: Alternative terms for free software
Vegeu també: Alternative terms for free software

Desktop[modifica]

early X

Desktop[modifica]

Primerenc X

X has become the de facto window system in free software.

X Ha esdevingut el de facto sistema de finestra en programari lliure.

KDE was founded in 1996 by Matthias Ettrich. At the time, he was troubled by the inconsistencies in UNIX applications. He proposed a new desktop environment. He also wanted to make this desktop easy to use. His initial Usenet post spurred a lot of interest.[43]

KDE Va ser fundat en 1996 per Matthias Ettrich. Al temps, era turbulent pel inconsistencies en UNIX aplicacions. Va proposar un nou desktop entorn. També va voler fer aquest desktop fàcil d'utilitzar. El seu inicial Usenet correu va esperonar molt interès.[44]

Ettrich chose to use the Qt toolkit for the KDE project. At the time, Qt did not use a free-software licence. Members of the GNU project became concerned with the use of such a toolkit for building a free-software desktop environment. In August 1997, two projects were started in response to KDE: the Harmony toolkit (a free replacement for the Qt libraries) and GNOME (a different desktop without Qt and built entirely on top of free software).[45] GTK+ was chosen as the base of GNOME in place of the Qt toolkit.

Ettrich Va escollir utilitzar el Qt toolkit pel KDE projecte. Al temps, Qt no va utilitzar un llicència de programari lliure. Els Membres del projecte de GNU van esdevenir concernits amb l'ús de tal toolkit per construir un lliure-programari desktop entorn. En agost 1997, dos projectes van ser començats en resposta a KDE: el Harmonia toolkit (una substitució lliure pel Qt biblioteques) i GNOM (un diferent desktop sense Qt i va construir enterament sobre programari lliure).[46] GTK+ va ser escollit com la base de GNOM a lloc del Qt toolkit.

In November 1998, the Qt toolkit was licensed under the free/open-source Q Public License (QPL) but debate continued about compatibility with the GNU General Public License (GPL). In September 2000, Trolltech made the Unix version of the Qt libraries available under the GPL, in addition to the QPL, which has eliminated the concerns of the Free Software Foundation.

En novembre 1998, el Qt toolkit era licensed sota el lliure/obert-font Q Llicència Pública (QPL) però debatre continuat sobre compatibilitat amb elGNU Llicència Pública General (GPL). En setembre 2000, Trolltech va fer elUnix versió del Qt les biblioteques disponibles sota el GPL, a més del QPL, el qual ha eliminat les preocupacions del Fundació De Programari Lliure.

Both KDE and GNOME now participate in freedesktop.org, an effort to standardize Unix desktop interoperability, although there is still competition between them.[47]

Ambdós KDE i el GNOM ara participa en freedesktop.org, un esforç per estandarditzar Unix desktop interoperabilitat, tot i que hi ha competència quieta entre ells.[48]

Vegeu també: X Window System, KDE, i GNOME
Vegeu també: X Window System, KDE, i GNOME

Microsoft, FUD and lawsuits (1998–)[modifica]

Plantilla:Unreferenced section

Microsoft, FUD i lawsuits (1998–)[modifica]

Plantilla:Unreferenced section

As free software became more popular, industry incumbents such as Microsoft started to see it as a serious threat. This was shown in a leaked 1998 document, confirmed by Microsoft as genuine, which came to be known as the first of the Halloween Documents.

Programari tan lliure esdevenia més popular, indústria incumbents com Microsoft començat per veure'l com a amenaça seriosa. Això va ser mostrat en un filtrat 1998 document, va confirmar per Microsoft com genuí, el qual va venir per ser sabut com el primer del Halloween Documents.

Microsoft once compared the GPL to "a cancer", but has since stopped using this analogy. Indeed, Microsoft has long since softened its public stance towards open source in general, in recognition of the fact that open source is today an important part of the Microsoft Windows ecosystem. However, at the same time, behind the scenes, Microsoft's actions have not been as favourable towards the open source community.

Microsoft una vegada comparat el GPL a "un càncer", però ha de llavors ençà va parar utilitzar aquest analogy. De fet, Microsoft ha molt de temps des de suavitzat el seu públic stance cap a font oberta en general, en reconeixement del fet que la font oberta és avui una part important del Finestres De Microsoft ecosistema. Tanmateix, alhora, entre bastidors, les accions de Microsoft no han estat tan favorables cap a la comunitat de font oberta.

Microsoft's contributions to open source[modifica]

les contribucions de Microsoft per obrir font[modifica]

In 2006 Microsoft launched its CodePlex open source code hosting site, to provide hosting for open source developers targeting Microsoft platforms. In July 2009 Microsoft even contributed some Hyper-V-supporting patches to the Linux kernel, although Hyper-V itself is not open source. Microsoft's F# compiler, created in 2002, has also been released as open source under the Apache license. The F# compiler is a commercial product, as it has been incorporated into Visual Studio, which is not open source.

En 2006 Microsoft va llançar el seu CodePlex font oberta codi hosting lloc, per proporcionar hosting per desenvolupadors de font oberta que apunten plataformes de Microsoft. En juliol 2009 Microsoft fins i tot contribuït algun Hyper-V-donant suport patches al Linux kernel, tot i que Hyper-V ell no és obrir font. Microsoft F# compilador, va crear en 2002, també ha estat alliberat font tan oberta sota elLlicència d'apatxe. El F# el compilador és un producte comercial, mentre ha estat incorporat a Estudi Visual, el qual no és obrir font.

Microsoft representatives have made regular appearances at various open source and Linux conferences for many years.

representants de Microsoft han fet aspectes regulars a diverses font oberta i conferències de Linux per molts anys.

Recently Microsoft has launched a subsidiary know as Microsoft Open Technologies Inc. with the aim of bridging the gap between proprietary Microsoft technologies and non-Microsoft technologies by engaging with open source standards.[49]

Recentment Microsoft ha llançat una filial sap com Microsoft Inc. de Tecnologies Obertes amb l'objectiu de bridging el buit entre proprietary tecnologies de Microsoft i no-tecnologies de Microsoft per comprometre amb estàndards de font oberta.[49]

SCO v IBM and related bad publicity (2003–)[modifica]

Article principal: SCO-Linux controversies

SCO v IBM i publicitat dolenta relacionada (2003–)[modifica]

Article principal: SCO-Linux controversies

In 2003, a proprietary Unix vendor and former Linux distribution vendor called SCO alleged that Unix intellectual property had been inappropriately copied into the Linux kernel, and sued IBM, claiming that it bore responsibility for this. A number of related lawsuits and countersuits followed, some originating from SCO, some from others suing SCO. However, SCO's allegations lacked specificity, and while some in the media reported them as credible, many critics of SCO believed the allegations to be highly dubious at best.

En 2003, un proprietary venedor d'Unix i venedor de distribució de Linux anterior van cridar SCO va al·legar que Unix la propietat intel·lectual havia estat inappropriately copiat al Linux kernel, i IBM demandada, reclamant que va aguantar responsabilitat per això. Un número de relacionat lawsuits i countersuits va seguir, alguns originant de SCO, alguns d'altres demandant SCO. Tanmateix, SCO al·legacions especificitat no tinguda, i mentre alguns en els mitjans de comunicació els van informar tan creïbles, molts crítics de SCO va creure les al·legacions per ser altament dubious en el millor dels casos.

Over the course of the SCO v IBM case, which com a 2012 

is still technically ongoing, it emerged that not only had SCO itself been distributing the Linux kernel for years under the GPL, and continued to do so (thus rendering any claims hard to sustain legally), but that SCO did not even own the copyrights to much of the Unix code that it asserted copyright over, and had no right to sue over them on behalf of the presumed owner, Novell.

Sobre el curs del SCO v cas d'IBM, el qual com a 2012 

és encara tècnicament actual, va emergir allò no només va tenir SCO ell estat distribuint el Linux kernel durant anys sota el GPL, i continuat per fer així que (així rendering qualsevol reclama dur de sostenir legalment), però que SCO ni tan sols va posseir els copyrights a molt del codi d'Unix que va afirmar copyright per damunt, i va tenir no correcte de demandar sobre ells en nom del presumed propietari, Novell.

This was despite the fact that SCO's CEO, Darl McBride, had made numerous wild and damaging claims of inappropriate appropriation to the media, many of which were later shown to be false, or legally irrelevant even if true.

Això era malgrat el fet que SCO CEO, Darl McBride, havia fet nombrós salvatge i avariant reclamacions d'apropiació inadequada als mitjans de comunicació, molts del qual era més tard mostrat per ser fals, o legalment irrellevant fins i tot si cert.

The blog Groklaw was one of the most forensic examiners of SCO's claims and related events, and gained its popularity from covering this material for many years.

El blog Groklaw era un dels examinadors més forenses de SCO reclamacions i esdeveniments relacionats, i va obtenir la seva popularitat de cobrir aquest material per molts anys.

SCO suffered defeat after defeat in SCO v IBM and its various other court cases, and filed for Chapter 11 bankruptcy in 2007. However, despite the courts finding that SCO did not own the copyrights (see above), and SCO's lawsuit-happy CEO Darl McBride no longer running the company, the bankruptcy trustee in charge of SCO-in-bankruptcy decided to press on with some portions he claimed remained relevant in the SCO v IBM lawsuit. He could apparently afford to do this because SCO's main law firm in SCO v IBM had signed an agreement at the outset to represent SCO for a fixed amount of money no matter how long the case took to complete, although how and whether the other legal costs will be funded is unclear.

SCO Derrota patida després de derrota en SCO v IBM i el seu diversos altres casos de tribunal, i arxivat per Capítol 11 bancarrota en 2007. Tanmateix, malgrat els tribunals que troben que SCO no va posseir els copyrights (veu damunt), i SCO lawsuit-feliç CEO Darl McBride ja no corrent l'empresa, la bancarrota trustee al càrrec de SCO-dins-la bancarrota decidida per prémer en amb algunes porcions va reclamar quedat pertinent en el SCO v IBM lawsuit. Aparentment es podria permetre per fer això perquè SCO empresa de llei principal en SCO v la IBM havia signat un acord al principi per representar SCO per una quantitat fixa de diners cap assumpte quant temps el cas va agafar per completar, tot i que que i si els altres costos legals seran finançats és unclear.

In 2004, the Alexis de Tocqueville Institution announced its intention to publish a book, Samizdat, "showing" that the Linux kernel was based on code stolen from Unix, in essence using the argument that was impossible to believe that Linus Torvalds could produce something as sophisticated as the Linux kernel. The book was never published, after it was widely criticised and ridiculed, including by people supposedly interviewed for the book. It emerged that some of the people had not in fact been interviewed at all, and in particular ADTI had made no attempt to contact Linus Torvalds, let alone to put the allegations to him and allow him to respond. Microsoft attempted to draw a line under this incident, stating that it was a "distraction".

En 2004, el Alexis de Tocqueville Institució va anunciar la seva intenció per publicar un llibre, Samizdat, "mostrant" que el Linux kernel va ser basat en el codi robat d'Unix, en essència utilitzant l'argument que era impossible de creure que Linus Torvalds podria produir alguna cosa tan sofisticat com el Linux kernel. El llibre mai va ser publicat, després que era àmpliament criticat i ridiculitzat, incloent per les persones presumptament entrevistades pel llibre. Va emergir que alguns de les persones van haver no de fet estat entrevistat gens, i en particular ADTI havia fet cap intent de contactar Linus Torvalds, deixat sol per posar les al·legacions a ell i permetre-li a respond. Microsoft va intentar per dibuixar una línia sota aquest incident, declarant que era una "distracció".

Many suspected that some or all of these legal and FUD attacks against the Linux kernel were covertly arranged by Microsoft, although this has never been proven. Both ADTI and SCO, however, received funding from Microsoft.

Molts van sospitar que alguns o tot d'aquests legal i FUD atacs contra el Linux kernel era covertly arranjat per Microsoft, tot i que això mai ha estat provat. Ambdós ADTI i SCO, tanmateix, va rebre finançar de Microsoft.

European Commission v Microsoft (2004–2007)[modifica]

Article principal: European Union Microsoft competition case

Comissió europea v Microsoft (2004–2007)[modifica]

Article principal: European Union Microsoft competition case

In 2004 the European Commission found Microsoft guilty of anti-competitive behaviour with respect to interoperability in the workgroup software market. Microsoft had previously settled United States v. Microsoft in 2001, in a case which charged that it illegally abused its monopoly power to force computer manufacturers to preinstall Internet Explorer.

En 2004 el Comissió Europea Microsoft trobat culpable de anti-comportament competitiu amb respecte a interoperabilitat en el workgroup mercat de programari. Microsoft anteriorment havia resolt Estats Units v. Microsoft en 2001, en un cas que va cobrar que ell il·legalment insultat el seu poder de monopoli per forçar fabricants d'ordinador a preinstall Explorer D'Internet.

The Commission demanded that Microsoft produce full documentation of its workgroup protocols to allow competitors to interoperate with its workgroup software, and imposed fines of 1.5 million euros per day for Microsoft's failure to comply. The Commission had jurisdiction because Microsoft sells the software in question in Europe.

La Comissió va reclamar que producte de Microsoft documentació plena del seu workgroup protocols per permetre competidors a interoperate amb el seu workgroup programari, i multes imposades de 1.5 milions d'euros per dia pel fracàs de Microsoft a comply. La Comissió va tenir jurisdicció perquè Microsoft ven el programari en qüestió en Europa.

Microsoft, after a failed attempt to appeal the decision through the European court system, eventually complied with the demand, producing volumes of detailed documentation.

Microsoft, després que un intent fallat d'apel·lar la decisió a través del Sistema de tribunal europeu, finalment complied amb la demanda, produint volums de documentació detallada.

The Samba project, as Microsoft's sole remaining competitor in the workgroup software market, was the key beneficiary of this documentation.

El Samba projecte, mentre Microsoft competidor restant únic en el workgroup mercat de programari, era la clau beneficiary d'aquesta documentació.

ISO OOXML controversy (2008–)[modifica]

Article principal: Standardization of Office Open XML

ISO OOXML Controvèrsia (2008–)[modifica]

Article principal: Standardization of Office Open XML

In 2008 the International Organisation for Standardisation published Microsoft's Office Open XML as an international standard, which crucially meant that it, and therefore Microsoft Office, could be used in projects where the use of open standards were mandated by law or by policy. Critics of the standardisation process, including some members of ISO national committees involved in the process itself, alleged irregularities and procedural violations in the process, and argued that the ISO should not have approved OOXML as a standard because it made reference to undocumented Microsoft Office behaviour.

En 2008 el Organització internacional per Standardisation va publicar Microsoft L'Oficina Oberta XML com a estàndard internacional, el qual crucially significat que el, i per tant Oficina De Microsoft, podria ser utilitzat en projectes on l'ús de estàndard oberts era mandated per llei o per política. Crítics del standardisation procés, incloent alguns membres de ISO els comitès nacionals van implicar en el procés ell, va al·legar irregularitats i processal violations en el procés, i va argumentar que el ISO no hauria d'haver aprovat OOXML com a estàndard perquè va fer referència a undocumented comportament d'Oficina del Microsoft.

Com a 2012

, no fully correct open source implementation of OOXML exists, which validates the critics' remarks about OOXML being difficult to implement and underspecified. Presently, Google can not yet convert Office documents into its own proprietary Google Docs format correctly. This suggests that OOXML is not a true open standard, but rather a partial document describing what Microsoft Office does, and only in relation to certain file formats.

Com a 2012

, cap font oberta plenament correcta implementació de OOXML existeix, el qual valida els comentaris dels crítics sobre OOXML sent difícil d'implementar i underspecified. Presently, Google no encara pot convertir documents d'Oficina al seu propi proprietary Google Docs format correctament. Això suggereix que OOXML no és un estàndard obert cert, sinó un document parcial que descriu el que Oficina de Microsoft, i només amb relació a formats d'arxiu segur.

Open source and programming languages[modifica]

Plantilla:Unreferenced section

Programació i font oberta llengües[modifica]

Plantilla:Unreferenced section

The vast majority of programming languages in use today have a free software implementation available. Since the 1990s, the release of major new programming languages in the form of open source compilers and/or interpreters has been the norm, rather than the exception. Examples include Python in 1991, Ruby in 1995 and Scala in 2003.

La majoria vasta de llengües de programació en l'ús avui té una implementació de programari lliure disponible. Des del 1990s, l'alliberament de llengües de programació noves importants en la forma de font oberta compiladors i/o intèrprets ha estat la norma, més que l'excepció. Els Exemples inclouen Pitó en 1991, Ruby en 1995 i Scala en 2003.

Java[modifica]

Plantilla:Original research

Java[modifica]

Plantilla:Original research

Since its first public release in 1996, the Java platform had not been open source, although the Java source code portion of the Java runtime was included in Java Development Kits, on a purportedly "confidential" basis, despite the fact that it was freely downloadable by the general public in most countries. Sun later expanded this "confidential" source code access to include the full source code of the Java Runtime Environment via a separate program which was open to members of the public, and later made the source of the Java compiler javac available as well. Sun also made the JDK source code available confidentially to the Blackdown Java project, which was a collection of volunteers who ported early versions of the JDK to Linux, or improved on Sun's Linux ports of the JDK. However, none of this was open source, because modification and redistribution without Sun's permission were forbidden in all cases. Sun stated at the time that they were concerned about preventing forking of the Java platform.

Des del seu primer alliberament públic en 1996, el Java Plataforma no havia estat font oberta, tot i que el Java porció de codi de la font del Java runtime va ser inclòs en Java Desenvolupament Kits, en una base "suposadament" confidencial, malgrat el fet que era lliurement downloadable pel públic general en la majoria de països. El Sol més tard expandit aquest "accés" de codi de font confidencial per incloure el codi de font ple del Java Runtime Entorn via un programa separat que era obert a membres del públic, i més tard fet la font del Java compilador javac disponible també. El Sol també fet el JDK codi de font disponible confidentially al Blackdown Java projecte, el qual era una col·lecció de voluntaris que ported versions primerenques del JDK a Linux, o millorat en els ports de Linux de Sol del JDK. Tanmateix, cap d'això era font oberta, perquè la modificació i la redistribució sense el permís de Sol van ser prohibides en tots els casos. El Sol declarat al temps que van ser concernits sobre impedir bifurcant-se del Java plataforma.

However, several independent partial reimplementations of the Java platform had been created, many of them by the open source community, such as the GNU Compiler for Java. Sun never filed lawsuits against any of these "clone projects". GCJ in particular caused a bad user experience for Java on free software supporting distributions such as Fedora and Ubuntu which shipped GCJ at the time as their Java implementation. How to replace GCJ with the Sun JDK was a frequently asked question by users, because GCJ was an incomplete implementation, incompatible and buggy.

Tanmateix, diversos independent parcial reimplementations del Java plataforma tingut estat creat, molts d'ells per la comunitat de font oberta, com el Compilador de GNU per Java. El Sol mai arxivat lawsuits contra qualsevol d'aquests "projectes de clon". GCJ En particular causat una experiència d'usuari dolenta per Java en el programari lliure que dóna suport distribucions com Fedora i Ubuntu quin va embarcar GCJ al temps com el seu Java implementació. Com per reemplaçar GCJ amb el Sol JDK era una qüestió freqüentment preguntada per usuaris, perquè GCJ era una implementació incompleta, incompatible i buggy.

In 2006 Jonathan I. Schwartz became CEO of Sun Microsystems, and signalled his commitment to open source. On 8 May 2007, Sun Microsystems released the Java Development Kit as OpenJDK under the GNU General Public License. Part of the class library (4% of it) could not be released as open source due to them being licensed from other parties and were included as binary plugs.[cal citació] Because of this, in June 2007, Red Hat launched IcedTea to resolve the encumbered components with the equivalents from GNU Classpath implementation. Since the release, most of the encumbrances have been solved, leaving only the audio engine code and colour management system (the latter is to be resolved using LittleCMS).

En 2006 Jonathan Jo. Schwartz esdevenia CEO de Sol Microsystems, i va assenyalar el seu compromís per obrir font. En 8 maig 2007, Sol Microsystems va alliberar el Java Desenvolupament Kit tan OpenJDK sota el GNU Llicència Pública General. Part de la biblioteca de classe (4% d'ell) no podria ser alliberat font tan oberta a causa d'ells sent licensed d'altres partits i va ser inclòs endolls tan binaris.[cal citació] A causa d'això, en juny 2007, Barret Vermell va llançar IcedTea per resoldre el encumbered components amb els equivalents de GNU Classpath implementació. Des de l'alliberament, la majoria del encumbrances ha estat solucionat, deixant només el codi de motor de l'àudio i sistema d'administració del color (l'últim és per ser resolt utilitzant LittleCMS).

Recent developments[modifica]

Plantilla:Unreferenced section Plantilla:Ad

Vegeu també: Free software movement § Legislation

Desenvolupaments recents[modifica]

Plantilla:Unreferenced section Plantilla:Ad

Vegeu també: Free software movement § Legislation

Distributed version control[modifica]

Control de versió distribuïda[modifica]

The increasing popularity of open source distributed version control systems such as git (created in 2005), and then DVCS hosting sites, the most popular of which is GitHub (founded 2008), incrementally reduced the barriers to participation in free software projects still further. With sites like GitHub, no longer did potential contributors have to do things like hunt for the URL for the source code repository (which could be in different places on each website, or sometimes tucked away in a README file or developer documentation), or work out how to generate a patch, and if necessary subscribe to the right mailing list so that their patch email would get to the right people. With GitHub, contributors can simply fork their own copy of a repository with one click, and issue a pull request from the appropriate branch when their changes are ready. GitHub has become the most popular hosting site in the world for open source software, and the ease of forking and the visibility of forks has made it a popular way for contributors to make changes, large and small.

La popularitat creixent de font oberta control de versió distribuïda sistemes com git (creat en 2005), i llavors DVCS hosting llocs, la majoria de popular del qual és GitHub (fundat 2008), incrementally va reduir les barreres a participació en projectes de programari lliure encara més enllà. Amb llocs com GitHub, ja no va fer potencial contributors ha de fer coses com empaitar pel URL pel codi de font repository (quin podria ser en llocs diferents en cada pàgina web, o de vegades entaforat fora en un README arxiu o documentació de desenvolupador), o sortir com per generar un patch, i si és necessari subscribe a la llista de publitramesa correcta de manera que el seu patch el correu electrònic aconseguiria a les persones correctes. Amb GitHub, contributors pot senzillament forquilla la seva còpia pròpia d'un repository amb un clic, i emetre una petició d'atracció de l'apropiat branca quan els seus canvis són a punt. GitHub Ha esdevingut el més popular hosting lloc en el món per programari de font oberta, i la facilitat de bifurcar-se i la visibilitat de forquilles ha fet l'una manera popular per contributors per fer canvis, gran i petit.

GitHub even has a feature to streamline quick editing of single files, which (since 2011[50]) automatically forks a copy of the repository if the user does not have permissions to edit it directly, and then issues a pull request afterwards if the user wishes. This allows "safe" changes such as string and documentation corrections to be made and then pull requests to be issued entirely from within the web browser, and makes the experience somewhat like using a wiki.

GitHub Fins i tot té una característica a streamline ràpidament editant d'arxius sols, quin (des de 2011[50]) automàticament es bifurca una còpia del repository si l'usuari no té permisos per editar-lo directament, i llavors emet una petició d'atracció després si els desitjos d'usuari. Això permet "canvis segurs com corda i correccions de documentació per ser fet i llavors peticions d'atracció per ser emès enterament de dins de navegador de la xarxa, i fa l'experiència una mica com utilitzar un wiki.

See also[modifica]

Veu també[modifica]

References[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 James J. Flink. The Car Culture. MIT Press, 1977. ISBN 0-262-56015-1.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «carculture» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ Steven Levy. Hackers: Heroes of the Computer Revolution. ISBN 0-385-19195-2. 
  3. ↑ «The GNU Project (essay)». [Consulta: 19 juny 2007]. «in 1971, I became part of a software-sharing community that had existed for many years»
  4. ↑ Dave Pitts' IBM 7090 support
  5. ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-385-19195-2. 
  6. ↑ «The GNU Project (essay)». [Consulta: 19 juny 2007]. «in 1971, I became part of a software-sharing community that had existed for many years»
  7. ↑ Dave Pitts' IBM 7090 suport
  8. ↑ Ceruzzi, Paul. A History of Modern Computing. The MIT Press, 1998. 
  9. ↑ «Heresy & Heretical Open Source: A Heretic's Perspective».
  10. ↑ {{{títol}}}. 
  11. ↑ «Heresy & Heretical Open Source: A Heretic's Perspective».
  12. ↑ «An Abbreviated History of ACP, One of the Oldest Open Source Applications».
  13. ↑ «An Abbreviated History of ACP, One of the Oldest Open Source Applications».
  14. ↑ Fisher, Franklin M.; McKie, James W.; Mancke, Richard B.. IBM and the U.S. Data Processing Industry: An Economic History. Praeger, 1983. ISBN 0-03-063059-2. page 176
  15. ↑ Fisher. op.cit.. 
  16. ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-03-063059-2. pàgina 176
  17. ↑ {{{títol}}}. 
  18. ↑ Weber, Steven. The Success of Open Source. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2004, p. 38–44. ISBN 0-674-01858-3. 
  19. ↑ . ISBN 0-674-01858-3. 
  20. ↑ «A brief history of spice».
  21. ↑ «A brief history of spice».
  22. ↑ De Bona, C., et al. Open Sources 2.0. O'Reilly, ISBN 0-596-00802-3.
  23. ↑ De Bona, C., et al. Fonts obertes 2.0. O Ésilly, ISBN 0-596-00802-3.
  24. ↑ «Talk transcript where Stallman tells the printer story».
  25. ↑ «Transcript of Richard Stallman's Speech, 28 Oct 2002, at the International Lisp Conference». GNU Project, 28-10-2002. [Consulta: 21 desembre 2008].
  26. ↑ «Talk transcript where Stallman tells the printer story».
  27. ↑ «Transcript of Richard Stallman's Speech, 28 Oct 2002, at the International Lisp Conference». GNU Project, 28-10-2002. [Consulta: 21 desembre 2008].
  28. ↑ «GNU General Public License v1.0».
  29. ↑ «GNU General Public License v1.0».
  30. ↑ Michael Tiemann. «Future of Cygnus Solutions, An Entrepreneur's Account».
  31. ↑ Michael Tiemann. «Future of Cygnus Solutions, An Entrepreneur's Account».
  32. ↑ «Release notes for Linux kernel 0.12».
  33. ↑ «Release notes for Linux kernel 0.12».
  34. ↑ «A Brief History of Debian».
  35. ↑ «A Brief History of Debian».
  36. ↑ http://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.html
  37. ↑ http://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.html
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 Tiemann, Michael. «History of the OSI». Open Source Initiative, 19-09-2006. [Consulta: 23 agost 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «osihistory» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  39. ↑ 39,0 39,1 Muffatto, Moreno. Open Source: A Multidisciplinary Approach. Imperial College Press, 2006. ISBN 1-86094-665-8.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Muffatto000» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  40. ↑ 40,0 40,1 Open Source Summit Linux Gazette. 1998. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «opensourcesummit» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  41. ↑ 41,0 41,1 Goodbye, "free software"; hello, "open source" Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «raymondCall» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  42. ↑ 42,0 42,1 Richard Stallman. «Why Open Source Misses the Point».
  43. ↑ Plantilla:Cite newsgroup
  44. ↑ Plantilla:Cite newsgroup
  45. ↑ Richard Stallman. «Stallman on Qt, the GPL, KDE, and GNOME», 05-09-2000. [Consulta: 9 setembre 2005].
  46. ↑ Richard Stallman. «Stallman on Qt, the GPL, KDE, and GNOME», 05-09-2000. [Consulta: 9 setembre 2005].
  47. ↑ A tale of two desktops
  48. ↑ Un conte de dos desktops
  49. ↑ 49,0 49,1 Ovide, Shira «Microsoft Dips Further into Open-Source Software». , 16-04-2012 [Consulta: 17 abril 2012].
  50. ↑ 50,0 50,1 «Forking with the Edit Button». GitHub blog, 26-04-2011. [Consulta: 9 gener 2012].

External links[modifica]

Enllaços externs[modifica]


[[Categoria:Programari lliure]] [[ar:تاريخ البرمجيات الحرة والمفتوحة المصدر]] [[bn:ফ্রি সফটওয়্যারের ইতিহাস]] [[es:Historia del software libre y de código abierto]] [[en:History of free and open source software]] [[fr:Histoire du logiciel libre]] [[id:Sejarah perangkat lunak bebas]] [[it:Storia del software libero]] [[hu:A szabad szoftver története]] [[pl:Historia Wolnego Oprogramowania]] [[pt:História do software livre]] [[ru:История свободного программного обеспечения]] [[ur:آزاد مصنع لطیف کی تاریخ]]

Notes de traducció[modifica]

  • Les plantilles en vermell són les plantilles que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que la plantilla no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que realment no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en anglès per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 21:32, 22 feb 2013 (CET)
  • Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 21:32, 22 feb 2013 (CET)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Anskarbot/Traduccions/History_of_free_and_open_source_software&oldid=33192655»