Usuari:Paddy Mc Aloon/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Paddy Mc Aloon. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Álvarez, 2[modifica]
El 1847, Jordi Miralles i Gil va adquirir a l'Estat els solars 3 i 4 de la parcel·lació del desamortitzat convent de Santa Caterina per 683.500 rals (34.175 duros),[1][2] i el 1854 va establir en emfiteusi el del núm. 2 del nou carrer d'Álvarez al comerciant Bonaventura Rovira de Villar i Parera, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 duros en el termini de dos anys.[3] Tot seguit, aquest va encarregar a l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech el projecte d'un nou edifici,[4] gairebé idèntic al veí del núm. 4, obra del mateix autor.[5] Segons la carta de pagament de les obres, hi intervingueren el paleta Josep Coll, el fuster Francesc Rossell, el serraller Francesc Salvat, el pintor Joan Parés i el vidrier Josep Sala, que cobraren un total de 301.230 rals.[6]
El 1856, Bonaventura Rovira va haver de vendre la propietat per 23.250 duros a Josepa Dalmau, vídua del comerciant Joan Francolí, i al seu fill Joan Francolí i Dalmau, a qui devia diners.[7][8] Aquest darrer va morir el 1878,[9] i la propietat va passar a mans de la seva filla Francesca[10] (1819-1903),[11] vídua de Brugués.[12] La seva filla Dolors Brugués i Francolí (†1917)[13] era casada amb el metge Laureà Julià i Vilasendra (†1912),[14] que vivia al mateix edifici.[15]
Bibliografia[modifica]
- Barraquer i Roviralta, Gaietà. «Los conventos barceloneses después del incendio». A: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, tomo IV, libro III. F.J. Altés y Alabart, 1915-1917.
El 1604, Bernat Serrat es va casar amb Anna Vinyoles i Tussell, del mas homònim,[16]
==[modifica]
El 1573, la baronessa Peronella de Zurita i Castro es va casar amb Pere Galceran de Pinós-Fenollet i de Pau (†1599), vescomte d'Illa i de Canet.[17][18][19]
El seu fill Miquel Galceran de Pinós-Fenollet, nomenat comte de Vallfogona el 1600, morí el 1607 sense descendència legítima, per la qual cosa la baronia retornà a la seva mare, que el 1616 la cedí al seu fill Joan Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita, mort també sense descendència el 1635.[18] Aleshores, passà a la seva germana Marianna, i a la mort d'aquesta el 1654, a l'altra germana Francesca (morta cap al 1663),[19] vñidua de Juan Francisco Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar.[18]
L'hereva del matrimoni fou Isabel Margarida Ferrandis de Híxar i de Pinós-Fenollet,[20] casada amb Rodrigo de Silva, marquès d'Alenquer.[21] El seu fill Jaime Francisco de Silva y Ferrandis d'Híxar es va casar en terceres noces amb Teresa Pimentel y Benavides, i fruit d'aquest matrimoni fou Rosa de Silva y Pimentel, casada amb Baltasar Soler de Marrades-Vic i Cernesio (†1729), comte de Sallent.[22] A la seva mort sense fills el 1753, la baronessa llegà les seves possessions al seu confessor, el capellà Agustín de Navarrete. Això motivà un litigi amb els hereus, finalment guanyat cap al 1775 per Jacinto de Navarrete, germà i hereu d'Agustí.[22] Fou succeït pel seu fill Francisco de Navarrete y Sebastián (1771-1807), i aquest pel seu fill Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855).[23]
Carme, 76[modifica]
El 1772, l’arquitecte Francesc Bosch i Mas, després d'haver refet la seva casa per dins, va demanar permís per a reformar-ne la façana. Segons la seva descripció, als baixos hi havia dos portals, un gran i l'altre petit; al primer pis, una finestra gran, i al segon, una galeria porxada.[24] D'aquesta època daten els esgrafiats.[25]
Francesc Bosch va morir cap al 1791, i cap al 1801, va passar a mans del seu fill Pelegrí Bosch i Sagristà.[25] A mitjans del segle xix, el propietari era Josep Gaietà Bosch i de Torres,[26][27] casat amb Socors Loredo.[28]
El 1858 es va aprovar el projecte de perllongació del carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa), obra de l'arquitecte Carles Gauran i Casals i que afectava parcialment la finca.[29][25] Entre els anys 1860 i 1866, els germans Bosch i Loredo en van emprendre la reforma per adaptar-la a les noves alineacions. L'actuació afectà també a la façana del carrer del Carme, homogeneïtzant el conjunt.[25]
Cap al 1896, els béns d'Eduard Bosch i Loredo[30] foren objecte d'una partició, les beneficiàries de la qual semblen les germanes Maria Guadalupe i Maria Assumpció Bosch i Bosch.[28]
El 1919, Joan Truñó, apoderat del propietari Tomàs Mori, va demanar permís per a arrebossar i repintar la façana.[31][25] El 1921, Mori va demanar permís per a fer obres al terrat i remuntar-hi un àtic enretirada de la façana.[25]
Sant Pere més Baix, 37[modifica]
Segons la documentació notarial, a finals del segle xvii i principis del xviii, aquesta casa pertanyia a Emmanuel Vinyals de la Torre, secretari del Sant Ofici de la Inquisició.[32] Posteriorment, passà a mans del seu fill Josep Vinyals de la Torre i Braçó, que el 1740 obtingué del seu veí Pere Bertran (vegeu casa-fàbrica Bertran) l'establiment en emfiteusi d'un tascó del seu hort al carrer de Sant Pere Mitjà.[33]
La finca fou heretada per la seva neboda Gertudis Vinyals de la Torre i Pujol, filla del seu germà Fèlix, també secretari de la Inquisició, i casada amb Fèlix Vila i Vila, hereu d'una família de Tona.[34] El 1795, ja vídua, va demanar permís per a obrir una porta al carrer de les Arenes de Sant Pere,[35] i novament el 1806 per a fer-hi més reformes.[36] L'hereu fou Francesc Vila i Vinyals de la Torre, que el 1810 es va casar amb Teresa Chia i Buxó.[28]
El 1841, els germans Josep Maria í Dídac Vila i Chia es repartiren l'herència del seu pare,[28] quedant la finca en poder d'aquest darrer,[37] que el 1846 encarregà al mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella la remunta d'un pis al carrer de les Arenes de Sant Pere.[38]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 16-10-1847.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 421-424v, 24-11-1854.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 775 C.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 45.
- ↑ AHPB, notari Pere Gonzàlez i Gobern, manual 1.253/29, f. 55-56v, 10-2-1856.
- ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/39, f. 357-360v, 16-5-1857.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-04-1871, p. 4300.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 15-01-1878, p. 591.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 345.
- ↑ Plantilla:Ref-we
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-04-1878, p. 4291.
- ↑ «DOLORES BRUGUES FRANCOLI». geneanet. cecil3.
- ↑ «LAUREANO JULIA VILASENDRA». geneanet. cecil3.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 103.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-02-1839, p. 755.
- ↑ «Pere Galcerán de PINOS-FENOLLET y de PAU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Gascón Chopo i Codina Miquela, 2014, p. 141.
- ↑ 19,0 19,1 «Pinós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Isabel Margarida FERRANDIS DE HIXAR y de PINOS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Persona - Fernández de Híjar, Jaime Francisco (1625-1700)». PARES (Portal de Archivos Españoles).
- ↑ 22,0 22,1 de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23.
- ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23-24.
- ↑ «Francesc Bosch. Carme. Variar obertures, posar balcons». C.XIV Obreria C-2/1772-86. AHCB, 01-09-1772.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 «Modificació Puntual dels Plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, Volum I». D.3 Fitxes de protecció, 16-03-2023.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 13. AMCB, 1853.
- ↑ Guía de forasteros en Madrid, 1841, p. 104.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Família Bosch i Bosch, de Barcelona». Arxiu Municipal de Terrassa, 1790-1909. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ «Prolongació del carrer Ponent pel carrer del Carme». Q136 Obres públiques 3/1 2114. AMCB.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 363.
- ↑ «Juan Truñó en representació de Tomás Moria. Del Carme 76. Arrebossar i repintar la façana». Q127 Foment 1729/1919. AMCB.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferran, manual 853/47, f. 90v-96, 14-5-1716.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontrodona, manual 934/35, f. 328v-332v, 25-9-1740.
- ↑ Puigferrat i Oliva, 2017, p. 40.
- ↑ «Gertrudis Vila i Viñals de la Torre. Arenes de Sant Pere i Sant Pere més Baix. Viuda. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-71/1795-128. AHCB, 18-11-1795.
- ↑ «Gertrudis Vila i Viñals de la Torre. Sant Pere Més Baix i Arenes de Sant Pere. Casa. Aixecar la porta de la botiga, obrir una porta d'accés amb una escaleta i convertir una finestra en balcó». C.XIV Obreria C-101/1806-122. AHCB, 04-11-1806.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 19. AMCB, 1853.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 139 bis C.
Bibliografia[modifica]
- Puigferrat i Oliva, Carles «Els documents de la família Vila del carrer, un valuós fons de l’arxiu municipal de Tona». Llibre de Tona, 2017, pàg. 34-44.
Adoberia Riera[modifica]
El 1899, Ramon Riera i Planas va fundar una adoberia de pells a Sant Andreu de Palomar, en uns terrenys entre les vies del ferrocarril i el Rec Comtal, que va arribar a ser la capdavantera del sector.[1][2] Cap al 1920, Riera la va vendre a Allende i Cia,[2] i posteriorment, el negoci va continuar sota la denominació Fills de Ramon Riera Planas, especialitzat en adoberia de pell amb pèl, amb seus al carrer d'Ignasi Iglésias, 47[3][4] i carrer de la Igualtat cantonada amb Consell de Cent,[5][6] ocupant part de les instal·lacions de la farinera.
Després de la Guerra Civil espanyola, l'adoberia figurava a nom del polític tradicionalista Ramon Riera i Guardiola,[7] que a la seva mort el 1955 fou succeït pel seu fill Joan Riera i Bartra (1913-2013),[8][9] ex-combatent dels Requetés.[10]
Bibliografia[modifica]
- Checa-Artasu, Martí; Gimeno Barona, Pilar «Anatomia d’un paisatge industrial. Districte IX-Sant Andreu (1906-1934)». Finestrelles, 9, 1998, pàg. 145-184.
==[modifica]
Joan Puget - Plaça de Sant Pere, 5 i Rec Comtal, 1-3 -> C-128, 3-5-1838 Esteve Bosch i Gironella
==[modifica]
El març del 1804, el comerciant Ramon Balaguer va demanar permís per a reedificar la seva casa dels carrers Ample (planta baixa i tres pisos) i de la Mercè (planta baixa, entresol i tres pisos), segons el projecte del mestre de cases Francesc Bosch.[11] Les obres foren embargades el desembre del mateix any pel regidor d'Obreria Josep Mara de Ponsich per haver ultrapassat l'alçada màxima permesa, el que va motivar una inspecció del mestre d'obres municipal Josep Mas i Vila, que exercia el càrrec en substitució del seu pare Pau Mas i Dordal.[12]
El 1879, la propietat va ser posada en subhasta.[13] A finals del segle xix, la finca era propietat de Mercè de Dalmases i Olivart (1847-1914),[14] vídua de Francesc de Paula de Ramis i Fontcuberta (1847-1892).[15] El 1905, la seva filla Maria del Pilar de Ramis i de Dalmases (1886-1961)[16] es casà amb Ignasi de Ros i de Puig (1876-1947)[17] a la Basílica de la Mercè. Un dels fills del matrimoni fou Joaquim de Ros i de Ramis (1911-1988).[18]
El 1763, el galoner Josep Buch i altres tres socis van fundar la companyia Josep Buch, Armengol i Cia (fàbrica d'indianes de Sant Gaietà) amb un capital de 7.000 lliures.[19][20] El 1767, la societat es renovà amb un capital de 24.000, més les 8.000 aportades per un nou soci.[21][22] Aquell mateix any, van adquirir unes cases amb hort al carrer del Torrent de Jonqueres a la vídua de l'hortolà Josep Sebrià, tutora del seu net Josep Sebrià i Segués.[23][24] El gener del 1769, els beneficis ascendien a 10.400 lliures, i l'octubre del 1773 a 16.800 lliures més, cosa que portà el balanc en aquest darrer any a 59.200 lliures.[25]
El 1773, Josep Buch va adquirir una casa al carrer d'Avinyó a la família Jornet,[26][24] que tot seguit va fer reedificar.[27][28] El 1774, Josep Buch, Armengol i Cia van demanar permís per a reformar-ne la façana de la casa-fàbrica i posar-hi estenedors,[29] i novament el 1786 per a fer-hi una remunta i obrir un balcó al segon pis.[30] El 1777, la fàbrica va ser ampliada mitjançant la reedificació d'una casa propietat de la vídua Anna Soler al carrer de les Moles,[31] seguida d'una altra el 1784.[32][33] El 1788, van demanar permís per a obrir finestres a la planta baixa.[34]
La societat es mantindria fins al 1793, i posteriorment, la fàbrica va continuar amb el nom social de Josep Buch, Nadal i Cia (amb Antoni Nadal i Darrer com a soci) fins al 1797,[35] quan es constituí com a Josep Buch, Nadal, Menor i Cia, amb un capital de 35.000 lliures i set socis.[36]
El 1836, i a instància del concurs de creditors de Josep Buch i Brunet, es van posar a subhasta la casa-fàbrica i la casa del carrer d'Avinyó.[37]
Bibliografia[modifica]
- Grau, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- López Guallar, Pilar «Casa, vivienda y familia en Barcelona 1693-1859 (versión revisada)». Actes del I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. I, 1984, pàg. 111-118.
Referències notarials al llibre de Garcia Espuche[modifica]
- AHPB, notari Francesc Gualsa i Aparici, 27-7-1749. El procurador d'Anton Bru i Rocabruna-Samsó estableix la part meridional a uns taverners milanesos i un de Barcelona.
- AHPB, notari Francesc Gomis i Miret, 11-10-1856. Descripció i superfície de la propietat.
- AHPB, notari Ermenegild Martí i Ferrer, 4-9-1861. Descripció de la propietat feta per Josep Fontserè i Mestre on s'esmenta el «Beco de les Mosques» i les casetes o botigues que van ser de Quirze Piló i Ferrale a la cantonada dels carrers de les Mosques i de la Seca.
- AHPB, notari Tomàs Gibert, 19-7-1802. Venda de diversos censos per Gertudis d'Armengol, baronessa de Rocafort i Queralt, i el seu fill Ramon Lluis de Peguera i d'Armengol, a Antoni Nadal i Darrer.
- AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 18-2-1870, p. 666
- AHPB, notari Josep Fontrodona i Minguella, 25-8-1821, Marianna Casals, vídua de Josep Català i Pujol, veler, i el seu fill Isidre Català i Pujol, jove comerciant, divideixen la propietat en dues cases i retenen la situada més al sud; plànol de Josep Mas i Vilae, p. 670
=[modifica]
4-3-1806 El comerciant Jaume Giralt demana permís per eixamplar la porta principal i aixecar una altra de la seva casa del carrer del Correu Vell.
22-4-1896 Ja que si li denega el permís, demana poder-la reedificar amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera. (1) correspon a part de la casa veïna de Benet ferrer i (2) a un carreró sense sortida, sobre el qual hi ha un pont a la casa de Mateu Civil.
9-5-1806 Demana poder recular només 1 pam en lloc de dos.
https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/219957-021_520425.jpg
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@793367 -> eixamplar les finestres de l'obrador del 4rt pis
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@793387 -> obrir 3 finestres al carrer de Sant Vicenç, un balcó al carrer de Montcada i posar-hi un guardarrodes
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@798836 -> posar-hi un rètol
====================[modifica]
pellaire Miquel Peixau (o Paxau) i Raimunda Cortell* ->
Eulàlia Peixau - ? Sala -> Eulàlia i prevere Ramon Joaquim Sala i Peixau
Josepa Peixau - ? Viladomat -> comerciant Antoni, Raimunda (vídua de Magí Turet) Viladomat i Peixau
Raimunda Peixau - gerrer Marià Viladomat -> Domènec Viladomat i Peixau - Rita Quadros -> Domingo de Guzmán Viladomat i Quadros
*establiment del Prior de Santa Caterina 15-11-1786
notari Magí Soler i Gelada, 2-9-1840
===========[modifica]
El 1803, Pere Reynés i Triter, pellaire, i el seu fill Pere Reynés i Jobany, candeler de cera, van establir en emfiteusi al fabricant de filats i teixits de cotó Esteve Bonardell una porció de terreny de 47 pams d'amplada i 114 de fondària a la cantonada dels carrers de Sant Pacià i de les Carretes,[38] que va demanar permís per a construir una casa-fàbrica, segons el projecte del mestre de cases Gaietà Probens.[39] Segons la carta de pagament, les obres començaren l'abril del 1804 i foren concloses el mateix any, i hi intervingueren el mateix Probens i el fuster Dídac Mascaró, que cobraren un total de 9.403 lliures i 8 diners.[40]
A finals del 1804, Bonardell va posar-la en lloguer la fàbrica,[41] i el 1807 va vendre la propietat a Pau Milà i Figueras.[42][43] El 1828, l'apoderat de Ciril Milà, confiter de Vilanova i la Geltrú,[43] va demanar permís per a construir-hi un clavegueró.[44]
La casa-fàbrica Magí Canela era un conjunt de dos edificis als carrers de la Lleona, 4 i dels Escudellers Blancs, 3 de Barcelona, del que només es conserva el primer.
Història[modifica]
El 1835, el fabricant de blondes i comerciant de sedes Magí Canela, amb botiga al carrer del Call, 18 (actual 1),[45][46] va proposar a Bonaventura Roig la creació de la societat Canela i Roig amb un capital de 36.500 pessetes. La botiga de sedes quedà a càrrec de Roig[47] i la fàbrica de blondes, situada al carrer dels Escudellers Blancs, 10 (actual 3), de Canela.[48][49]
A finals d'abril i principis de maig del 1840, Canela va demanar permís per a reedificar la casa del carrer de la Lleona amb planta baixa, tres pisos i «quadra» a sobre, i la del dels Escudellers Blancs amb planta baixa i quatre pisos, segons els plànols de l'arquitecte Miquel Jeliner i Germà.[50] Tanmateix, aquest projecte no es va dur a terme, ja que el juny Canela n'encarregà un nou disseny a l'arquitecte Ramon Molet.[51]
El 1859, la propietat va ser adquirida per l'indià Sebastià Serrallés i Marquès, que va encarregar al mestre d'obres Felip Ubach la conversió en habitatge de la «quadra» del quart pis,[52] i posteriorment va fer reedificar la casa del carrer dels Escudellers Blancs.[53]
Referències[modifica]
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 216.
- ↑ 2,0 2,1 Checa-Artasu i Gimeno Barona, 1998, p. 161.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 720.
- ↑ Checa-Artasu i Gimeno Barona, 1998, p. 162.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 563.
- ↑ El Siglo futuro, 31-03-1936, p. 23.
- ↑ Guía industrial y comercial de España, 1951-1952, p. 1960.
- ↑ Templo. El propagador de la devoción a San José, portavoz espiritual de devotos de San José y del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, gener 1965, p. 2.
- ↑ «Joan Riera Bartra». geneanet.org. Javier Mascaró.
- ↑ «JUAN RIERA BARTRA». Requetés. De las trincheras al olvido. Fundación Ignacio Larramendi.
- ↑ «Ramon Balaguer. Comerciant. Ample i Mercè. Cases. Reedificar 3 pisos i entresòl i posar balcons». C.XIV Obreria C-93/1804-040. AHCB, 05-03-1804.
- ↑ «Ramon Balaguer. Comerciant. Ample i Mercè. Reanudar les obres després de l'ordre d'aturada per haver superat l'alçària reglamentària». C.XIV Obreria C-95/1804-195. AHCB, 12-12-1804.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-02-1879, p. 1631.
- ↑ «María de Las Mercedes de Dalmases y Olivart Olivart y Pinzano». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Francisco de Paula de Ramis y Foncuberta Mercader y Ricafort». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «María Del Pilar de Ramis y de Dalmases Foncuberta y Ricafort». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Ignacio de Ros y de Puig de Carcer y de Sisternes». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Joaquin de Ros y de Ramis de Puig y de Dalmases». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, 1-11-1763.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 49.
- ↑ AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 1-7-1767.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 50.
- ↑ AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 25-9-1767.
- ↑ 24,0 24,1 Diario de Barcelona, 05-01-1836, p. 36.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 38.
- ↑ AHPB, notari Ramon Constansó, 16-5-1773.
- ↑ «Josep Buch. Galoner. Avinyó. Reedificarobra=C.XIV Obreria C-3/1773-63». AHCB, 24-06-1773.
- ↑ «Josep Buch. Galoner. Avinyó. Posar puntals i barreres al carrer». C.XIV Obreria C-4/1773-95. AHCB, 02-09-1773.
- ↑ «Josep Buch i Armengol. Torrent de Jonqueres. Eixamplar la porta principal i una finestra, posar un balcó». C.XIV Obreria C-6/1774-75. AHCB, 27-06-1774.
- ↑ «Joseph Buch Armengol i Companyia. Comerciants. Torrent de Junqueras 69. Casa. Afegir un pis i obrir un balcó al 2n pis. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-42/1786-152. AHCB, 11-08-1786.
- ↑ «Josep Buc i Armengol. Moles. Reedificar i posar balcons». C.XIV Obreria C-15/1777-160. AHCB, 20-08-1777.
- ↑ López Guallar, 1984, p. 6.
- ↑ «Joseph Buch i Companyia. Moles. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-33/1783-148. AHCB, 17-09-1783.
- ↑ «Joseph Buch Armengol i Companyia. Comerciants. Moles. Casa. Obrir finestres enreixades». C.XIV Obreria C-49/1788-257. AHCB, 01-12-1788.
- ↑ «Joseph Buch, Nadal i companyia. Moles.Cases. Afegir pisos, variar obertures, posar balcons, apuntalar». C.XIV Obreria C-76/1797-125. AHCB, 01-08-1797.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 38, 56.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 2152-2153, 23-09-1836.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/14, f. 247-250, 29-05-1803.
- ↑ «Esteve Bonardell. Comerciant. Sant Pacià i Carretes. Casa. Reedificar part de l'edifici». C.XIV Obreria C-91/1803-103. AHCB, 07-07-1803.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 301-303v, 12-08-1805.
- ↑ Diario de Barcelona, 9-12-1804, p. 1603.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/18, f. 69-71, 07-02-1807.
- ↑ 43,0 43,1 Diario de Barcelona, 30-07-1832, p. 1693.
- ↑ «Antoni Soler i Escardó. Oncle i tutor de Ciril Milà. Carretes 1 i Sant Pacià. Casa. Construir un clavegueró». C.XIV Obreria C-134/1828-105. AHCB, 16-05-1828.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 7.
- ↑ Diario de Barcelona, 20 setembre del 1832, p. 2111.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ Güell i Baró, 2015, p. 260-261.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 30 abril i 9 maig del 1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 23 juny del 1840.
- ↑ «Sebastián Serrallés. Lleona 4. Reformes al quart pis d'un edifici». Q127 Foment 90/1859. AHCB, setembre 1859.
- ↑ «Relatiu al preu just assignat per part del perits de l'Ajuntament als terrenys de la casa del carrer Escudellers número 3 propietat de Sebastián Serrallés per ser terreny viable a reedificar-se». A183 Comissió de Governació A-4745, 1871.
Bibliografia[modifica]
- Güell i Baró, Margarida «La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l’associacionisme (1789-1906)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 239-272.
===================[modifica]
La casa-fàbrica Busquets és un edifici situat als carrers de les Basses de Sant Pere, d'en Cortines i de la Volta dels Jueus de Barcelona.[1]
Història[modifica]
El 1774, Josep Partagàs i Soler i Bernat Busquets van demanar permís per a reedificar una parcel·la situada al carrers del Molí (actualment de les Basses) de Sant Pere amb «eixida» al carrer de la Volta dels Jueus.[2] El 1790, Gaietà Partagàs i Bernat Busquets van demanar permís per a fer-hi reformes[3] i posar-hi estenedors.[4] El 1797, Josep Busquets va demanar permís per a posar-hi nous estenedors.[5]
- Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004.
La casa-fàbrica Servad i Isbert era un edifici situat als carrers de l'Aurora, Sant Jeroni i Sant Rafael del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
El 1842, Pau Servad i Josep Isbert van demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[6]
La casa-fàbrica Burgarolas era un conjunt d'edificis situats als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, parcialment conservats.
El 1830, el mercader Anton Burgarolas[7] (també escrit Brugarolas) va demanar permís per a obrir una porta d'escala a la seva casa del carrer de Sant Oleguer, 13 (11 modern), segons el projecte del mestre de cases Tomàs Pi.[8] El 1838, Burgarolas va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer del Marquès de Barberà, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu,[9][10] especialista en cases-fàbrica.
Santa i Galceran:[11]
Barbará, 26, Fábrica de varios tejidos de lana, hilo, algodon. Pañolería de todas clases. Tartanes. Damascos de algodon. Driles, cutíes, biones. Espediciones á todos puntos. Sres. Santa y Galcerán.[12]
Finalment, l'edifici fou enderrocat a la dècada de 1990, afectat pel PERI.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Parcel·la cadastral 1524538DF3812D». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Partagàs i Soler, Josep; Busquets, Bernat. Volta dels Jueus. Davant el Molí de Sant Pere. Reedificar». C.XIV Obreria C-5/1774-13. AHCB, 11-02-1774.
- ↑ «Cayetano Partagas. Bernardo Busquets. Fabricant. Placeta del Molí de Sant Pere. Casa. Obrir una porta, finestres i balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-22/1780-41. AHCB, 04-03-1780.
- ↑ «Bernardo Busquets. Fabricant. Gayetano Partagas. Molí de Sant Pere [Basses de Sant Pere. Casa i fàbrica. Planta baixa i tres pisos. Posar balcons i estenedors]». C.XIV Obreria C-23/1780-148. AHCB, 31-07-1780.
- ↑ «Joseph Busquets. Fabricant d'Indianes. Basses de Sant Pere. Casa. Posar nous estenedors». C.XIV Obreria C-76/1797-085. AHCB, 27-05-1797.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2/1842.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 60.
- ↑ Antoni Brugarolas. «Sant Oleguer, 13. Obrir una porta d'escala a la planta baixa». C.XIV Obreria C-106. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 02-08-1830.
- ↑ «Carrer Marquès de Barberà 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-128, febrer 1838.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 276.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 348, 367, 392, 452, 1052, 1058, 1061.
- ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.
- Benaul i Berenguer, Josep M. «Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación». Revista de Historia Industrial, 58, 2015, pàg. 95-128.
- Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004.
- Sánchez, Àlex «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736-1839». Estudios de historia social. Servicio de Publicaciones del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 48-49, 1989, pàg. 65-113. ISSN: 0210-1416.
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.
El 1995, i amb uns criteris semblants als de la reordenació del Pla Central del Raval, els arquitectes Jaume Artigues i Miquel Roig, per encàrrec de l'empresa mitxa Promoció de Ciutat Vella, S.A. (PROCIVESA), van redactar un estudi de detall del sector comprès entre els carrers d'Álvarez de Castro, Gomabu, Fonollar, Carders, Montanyans, Pou de la Figuera, Serra Xic, Marquilles, Gatuelles, Armengol, Metges i Sant Pere més baix, conegut com a àrea central de remodelació de Santa Caterina, per permetre la prolongació de l'avinguda Cambó en línia recta a través del barri.[1] En virtut d'aquest planejament, derivat del PERI del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) original de 1985, fou finalment enderrocada tota l'illa dels carrers Gatuelles, Metges, Pou de la Figuera, Serra Xic i plaça de Marquilles.[2]
Així, el 1856 Joan Font va construir la casa del núm. 39-41 segons el projecte de Pau Masferrer,[3] i el 1860 fou ampliada cap a l'interior d'illa segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[4]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Obertura de l'avinguda Cambó. Estudi de detall de l'àrea central del sector oriental del centre històric». Barcelona. La segona renovació, 1996, pàg. 107-109.
- ↑ Alexandre, 2000, p. 16.
- ↑ Masferrer, Pau. «Fachada de la casa de la calle de Robador de Dn Juan Font». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 24-12-1856.
- ↑ Blanch, Juan; Masseguí, Ramon. Robador 39-41. Permís per ampliar la finca. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1860.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Salvador Mañach. Panys de seguretat». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.