Usuari:Simoneapril1976/Laura Mancinelli

Laura Mancinelli
Biografia
Naixement	18 de desembre de 1933; Udine (Friül-Venècia Júlia), Itàlia
Mort	7 de juliol de 2016 (als 82 anys); Torí (Piemont), Itàlia
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	Escriptora

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

Laura Mancinelli (Udine, 18 de desembre de 1933 – Torí, 7 de juliol de 2016) fou una germanista, medievista i escriptora italiana.

Docent universitària, traductora i autora de novel·les històriques, el 1956 es va diplomar en Lletres Modernes a la Universitat de Torí, amb una tesi en Literatura alemanya.

Biografia[modifica]

Laura Mancinelli nasqué a Udine el 1933, després de passar quatre anys a Rovereto de Trento on va viure la primera infantesa, la família va anar a viure a Torí.

En els anys següents al doctorat ensenyà al col·legi intervine, sense abandonar mai el deler per la cultura alemanya medieval, fins a publicar el 1969 el savi La cançó dels Nibelunghi. Problemes i valors (Giappichelli).

En els anys 70 ensenyà filologia germànica a la Universitat de Sàsser i després, fou cridada a Venècia pel germanista Ladislao Mittner i el 1976 obtingué la càtedra d'Història de la llengua alemanya a la Universitat Ca' Foscari.

Amb l'ajuda del col·lega i amic Claudio Magris, el 1972 ha guarit i traduït de l'original el volum Els Nibelunghi, qui són seguits en el 1978 de Tristano de Gottfried von Straßburg i en el 1989 el Gregorio i El povero Enrico d'Hartmann von Aue, tots comissionats de Einaudi pel collaret millennis.

Després tornar a Torí com a titular de la càtedra universitària de Filologia germànica, el 1981 Laura Mancinelli ha esordito en la narrativa, donant a les premses per Einaudi Els dotze abats de Challant (vincitore del Premi "Mondello obra primera"), novel·la històrica de qui l'autora havia començat la stesura en el 1968, . Sempre per Einaudi són seguits El fantasma de Mozart en el 1986 i El miracle de santa Odilia en el 1989, que s'és aggiudicato el Premi Ciutat de Roma. Recordem a més Amadé (La argonauta), conto del soggiorno torinese de Mozart adolescent, qui és ispirato l'actuació teatral de Roberto Tarasco "Amadè, o el geni de l'època dels lumi", produït en el 2006; La casa del temps (Piemme); Els ulls de l'emperador, vincitore del Premi Rapallo i en el 1994 I tres cavallers del Graal i El príncep scalzo.

A l'inici dels anys Novanta, copejada de sclerosi múltiple, Laura Mancinelli ha abandonat la càtedra de Filologia germanica. Del 1994 s'és dedicada completament a la scrittura, publicant en el sencer decenni més de quinze obres, no obstant les degenze en hospital, les llargues riabilitazioni, la sella a rotelle a qui era costretta.

En el 1997 ha sortit El misteri de la cadira de rodes, la primera novel·la de la fortunata sèrie de gialli umoristici amb les enquestes del capità de policia Florindo Flores, que és valgut a l'escriptora el Premi Cesare Pavese. En el 1999, al Petit Regio de Torí, ha estat posat en escena l'actuació Nit amb Mozart (publicat pel argonauta en el 1991), i ha sortit en les librerie Atemptat a la Sindone, (Einaudi) - després de l'incendi de la Capella del Duomo de Torí de el arquitecte Guarino Guarini, molt apreciat de l'escriptora. Del 2002 és Andante amb tenerezza, autobiografia vincitrice en el 2003 del Premio Via Po, i Biglietto d'amor, encara Einaudi. Amb ELS fantasmes de Challant i El «Senyor Zero» i el manuscrit medievale l'escriptora ha prosseguit les avventure del capità Flores.

En el 2009 ha publicat per Einaudi la novel·la Li occhiali de Cavour, seguit en el 2011 de Dues històries d'amor, lliure interpretació de la història de dues cèlebres parelles d'amants, Crimilde i Sigfrido, Tristano i Isotta.

Molts dels seus novel·les han estat traduïts en anglès, francès, alemany, portuguès, polonès, rus.

Mor a Torí el 7 juliol 2016, per complicanze degudes a la seva ja llarga malaltia. Els funerals laics se són duts a terme l'11 juliol 2016 en el Fossar monumental de Torí; la salma, després haver estat cremata, ha estat tumulata a Exilles en Vall de Susa, on l'escriptora havia ambientat un dels seus novel·les.

Obres[modifica]

Novel·les i conti[modifica]

Els dotze abats de Challant, Torí, Einaudi, 1981, Torí, La cantonada Manzoni, 1999
El fantasma de Mozart, Torí, Einaudi, 1986
El miracle de santa Odilia, Torí, Einaudi, 1989, Torí, La cantonada Manzoni, 1997
Amadé, Llatina, La Argonauta, 1990
Els ulls de l'emperador, Torí, Einaudi, 1993
La casa del temps, Casale Monferrato, Piemme, 1993, Torí, Einaudi, 2004
El fantasma de Mozart i d'altres conti, Torí, Einaudi, 1994
I conti de la mà sinistra, Casale Monferrato, Piemme, 1994
Els tres cavallers del Graal, Torí, Einaudi, 1996
Raskolnikov, Torí, Einaudi, 1996
El príncep scalzo, Torí, Einaudi, 1999
Amadé. Mozart a Torí, Novara, Interlinea, 1999
Atemptat a la Sindone, Torí, Einaudi, 2000
La música de l'illa, Novara, Interlinea, 2000
La Sagrada Representació o Com el fort de Exilles va ser conquistat als francesos, Torí, Einaudi, 2001
Biglietto d'amor, Torí, Einaudi, 2002
Els colors del cor, Torí, Einaudi, 2005
Una misurato exercici de la maldat, Torí, Einaudi, 2005
La llarga nit de Exilles. Una sagrada representació, Torí, Einaudi, 2006
El noi dels ulls negres, Torí, Enaudi, 2007
La clau d'amor, Torí, Einaudi, 2008 (Conté: Biglietto d'amor, ELS colors del cor, El noi dels ulls negres)
Dues històries d'amor, Torí, Einaudi, 2011.
Una peccatore innocente, Torí, Einaudi, 2013.

La sèrie del Capità Flores[modifica]

Els casos del capità Flores. El misteri de la cadira de rodes, Torí, Einaudi, 1997
Els casos del capità Flores. Killer Presumpte, Torí, Einaudi, 1998
Els casos del capità Flores. Persecució infernal, Torí, Einaudi, 1999
Els fantasmes de Challant, Torí, Einaudi, 2004
El «Senyor Zero» i el manuscrit medievale, Torí, Einaudi, 2006
Els occhiali de Cavour, Torí, Einaudi, 2009.

Conti per nois[modifica]

Ubaldo el galletto que estimava la música de Ravel. Vida i opinions del polpo cridat Arturo. Torí, La cantonada Manzoni, 2011

Memòries[modifica]

Andante amb tenerezza, Torí, Einaudi, 2002
El passat és present, Torí, Einaudi, 2014

Drammaturgia[modifica]

Nit amb Mozart, Llatina, La Argonauta, 1991

Edicions escolars[modifica]

(amb Dario Fogliato i Harley Bergagna) Epica. Antologia de la poesia eroica pel col·legi intervine, Torí, Aiace

Saggi literaris[modifica]

La cançó dels Nibelunghi. Problemes i valors, Torí, Giappichelli, 1969
El missatge racional de l'avantguarda, Torí, Einaudi, 1978
De Carlo Magno a Lutero. La literatura alemanya medievale, Torí, Bollati Boringhieri, 1996

Traduccions[modifica]

Els Nibelunghi, Torí, Einaudi, 1972
Gottfried von Straßburg, Tristano, Torí, Einaudi, 1978
Heimito von Doderer, Els dimonis. De la crònica del caposezione Geyrenhoff, Torí, Einaudi, 1979
Hartmann von Aue, Gregorio i El povero Enrico, Torí, Einaudi, 1989
Konrad Bayer, El cap de Vitus Bering, Alexandria, Edicions de el Ós, 1993

Curatele[modifica]

Wolfram von Eschenbach, Parzival, Torí, Einaudi, 1985

Notes[modifica]

Bibliografia crítica[modifica]

Sarah Sivieri, "Aliud per alia dicere": l'obra de Laura Mancinelli entre novel·la històrica i grips literàries en Text: estudis de teoria i història de la literatura i de la crítica: XVIII,53, Milà, 2007, pp. 1-11.
Claudia Schlicht, "La figurazione femenina de Mozart" en Mozart en el món de les lletres, Morlacchi Editor, 2009, pp. 187-188.

Vegeu també[modifica]